|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A43 |
Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de croquis i avantprojectes. |
| | A44 |
Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics arquitectònics. |
| | A45 |
Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes d'execució arquitectònics. |
| | A46 |
Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans |
| | A47 |
Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de direcció d'obres. |
| | A48 |
Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans. |
| | A49 |
Aptitud per intervenir en el patrimoni construït, en la seva conservació, restauració i rehabilitació. |
| | A50 |
Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques. |
| | A51 |
Aptitud per exercir la crítica arquitectònica. |
| | A52 |
Aptitud per resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il·luminació natural. |
| | A54 |
Capacitat per realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles. |
| | A56 |
Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge. |
| | A57 |
Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques. |
| | A61 |
Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia. |
| | A62 |
Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics de vivenda |
| | A63 |
Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. |
| | A64 |
Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. |
| | A69 |
Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana. |
| | A70 |
Coneixement adequat dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala. |
| | A71 |
Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional. |
| | A72 |
Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats. |
| | A73 |
Coneixement de la taxació de béns immobles. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | | B3 |
Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació. |
| | B4 |
Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. |
| | B5 |
Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida. |
| | B6 |
Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets. |
| | B7 |
Tenir sensibilització en temes mediambientals. |
| | B8 |
Gestionar projectes tècnics o professionals. |
| | B9 |
Visió espacial |
| | B11 |
Habilitat gràfica general |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears | | | C2 |
Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació. |
| | C3 |
Gestionar la informació i el coneixement. |
| | C4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
| | C5 |
Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional. |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A43 |
Realització de projectes arquitectònics, urbans i paisatgístics, en les fases de plantejament, anàlisi, processament i presentació, desenvolupats gràficament per mitjans tradicionals i informàtics en esbossos, croquis, avantprojectes, projectes bàsics i d'execució i plàsticament en maquetes i prototips.
| | | A44 |
Realització de projectes arquitectònics, urbans i paisatgístics, en les fases de plantejament, anàlisi, processament i presentació, desenvolupats gràficament per mitjans tradicionals i informàtics en esbossos, croquis, avantprojectes, projectes bàsics i d'execució i plàsticament en maquetes i prototips.
| | | A45 |
Realització de projectes arquitectònics, urbans i paisatgístics, en les fases de plantejament, anàlisi, processament i presentació, desenvolupats gràficament per mitjans tradicionals i informàtics en esbossos, croquis, avantprojectes, projectes bàsics i d'execució i plàsticament en maquetes i prototips.
| | | A46 |
Realització de projectes arquitectònics, urbans i paisatgístics, en les fases de plantejament, anàlisi, processament i presentació, desenvolupats gràficament per mitjans tradicionals i informàtics en esbossos, croquis, avantprojectes, projectes bàsics i d'execució i plàsticament en maquetes i prototips.
| | | A47 |
Planificació, pràctica i desenvolupament d'adreça d'obres.
| | | A48 |
Coneixement de les necessitats socials relatives a l'habitatge i a l'urbanisme.
| | | A49 |
Realització de projectes d'intervenció en el patrimoni construït que tinguin com a objecte la conservació, restauració i/o rehabilitació.
| | | A50 |
Coneixement aplicat als projectes de la supressió de barreres arquitectòniques.
| | | A51 |
Realització de projectes arquitectònics, urbans i paisatgístics, en les fases de plantejament, anàlisi, processament i presentació, desenvolupats gràficament per mitjans tradicionals i informàtics en esbossos, croquis, avantprojectes, projectes bàsics i d'execució i plàsticament en maquetes i prototips.
| | | A52 |
Resolució del condicionament ambiental passiu en els projectes arquitectònics.
| | | A54 |
Redacció de projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles.
| | | A56 |
Realització de projectes arquitectònics, urbans i paisatgístics, en les fases de plantejament, anàlisi, processament i presentació, desenvolupats gràficament per mitjans tradicionals i informàtics en esbossos, croquis, avantprojectes, projectes bàsics i d'execució i plàsticament en maquetes i prototips.
| | | A57 |
Adequació dels projectes a les normatives urbanístiques i ordenances d'edificació.
| | | A61 |
Coneixement dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
| | | A62 |
Coneixement de les necessitats socials relatives a l'habitatge i a l'urbanisme.
| | | A63 |
Coneixement dels principis de l'ecologia, la sostenibilitat, la conservació de recursos energètics i mediambientals i el reciclatge de materials.
| | | A64 |
Coneixement de les bases de l'arquitectura vernacla.
| | | A69 |
Coneixement de les bases del planejament urbà i l'ordenació territorial.
| | | A70 |
Coneixement dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics.
| | | A71 |
Coneixement de les reglamentacions relatives a l'exercici professional.
| | | A72 |
Realització d'anàlisi de viabilitat i supervisió i coordinació de projectes integrats.Taxació de béns immobles.
| | | A73 |
Realització d'anàlisi de viabilitat i supervisió i coordinació de projectes integrats.Taxació de béns immobles.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | B3 |
Dissenya nous productes, processos,...analitzant riscos i beneficis
| | | B4 |
Decideix com ha de fer el treball previst perquè tingui la màxima qualitat possible.
| | | B5 |
Col·labora activament en la planificació del treball en equip, en la distribució de les tasques i terminis requerits
| | | B6 |
Les seves presentacions estan degudament preparades, utilitzant estratègies per presentar i dur a terme les seves presentacions orals (ajuts audiovisuals, mirada, veu, gest, control de temps,...)
| | | B7 |
Integra les dimensions social, econòmica i ambiental en els treballs i projectes realitzats
| | | B8 |
Valora i jerarquitza les necessitats i recursos en un context real d’ intervenció, prioritzant les necessitats que han de ser objecte del projecte
| | | B9 |
Imagina les formes geomètriques a l'espai i les representa
| | | B11 |
Expressa sintèticament les formes i els espais arquitectònics
|
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | C2 |
Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals
| | | C3 |
Reflexiona, revisa i avalua el procés de gestió de la informació
| | | C4 |
Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa
| | | C5 |
Actua des del respecte i promoció dels drets humans i els principis d'accessibilitat universal, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les
persones amb discapacitat
|
| Tema |
Subtema |
Tema
Segurament el primer acte d'arquitectura sigui la protecció del cos de la climatologia, protegir-lo de la calor, del fred, de l'aigua i del vent. I vestir-nos es converteix en el primer contacte –íntim- d'arquitectura. En reunir-nos en la mínima expressió comunitària (més d'una persona) ja no ens serveix només el vestit, ens fa falta un abric comú, la primera casa, sigui cova o cabana. Les necessitats econòmiques, de protecció i de garantia de serveis ha portat l'home ha reunir-se agrupadament i formar les primeres manifestacions col•lectives. Llocs on la necessitat de l'organització física de les unitats ha donat origen a l'haver de compartir recorreguts de mobilitat i serveis col•lectius. Aquesta és la llavor de la ciutat.
Les ciutats que habitem i usem se sustenten sobre l'habitatge que n’és la raó de ser i la la matèria bàsica. L'habitatge és l'argamassa de les ciutats. Més enllà de l'especialització urbana (ciutats de negocis, d'oci....) en qualsevol organització urbana, per més petita o gran que sigui, l'habitatge és la seva matèria substancial. I per tal que sigui possible la vida urbana, calen carrers, i també places, parcs i jardins, per a poder-nos moure per ella, calen equipaments on allotjar les activitats a fer col•lectivament, i també calen territoris de treball (sigui indústria, comerç o agricultura...).
I en aquest procés que va del cos a la ciutat entenem l’arquitectura com aquella cadena d’accions, que provoquen la modificació de la trajectòria d’un lloc. Una trajectòria en marxa, de la que mai podrem conèixer ni el seu origen ni el seu final. La feina de l’arquitecte es limita, encara que amb tota la intensitat possible, a modificar la trajectòria ja en curs. I així és com volem entendre l’arquitectura, la capacitat per modificar la història, i per tant la trajectòria, d'un lloc, construït o no, perquè l'arquitectura no distingeix si el lloc està o no construït. L'arquitectura estaria més propera a la mirada que transforma, a la provocació, a l'activació del lloc. Perquè no només es tracta d'intervenir en la trajectòria del lloc, sinó en la trajectòria de la cultura, provocant que com aprenents de mestissatge, amb el creuament de situacions arrencades d'altres geografies i perquè no d'altres temps, la definitiva activació del lloc. I a més l’arquitectura no és només construcció i ho és, també és clima, és vida, és ocupació, és memòria…
En l’origen, el paisatge, el territori sobre el qual l’home ha anat deixant totes les petjades acumulades pel pas del temps, és aquest lloc sobre el que seguirem afegint noves capes que seguiran modificant-lo, amb accions evidentment temporals –siguin de curta o llarga durada- d’arquitectura. La consciència del paisatge, l’orografia, el sol, l’aigua, el vent, la vegetació i també els animals, determinarà l’atenció sensible de les accions que el transformin. Per això ens importa molt com des de temps immemorials l’home ha anat transformant amb més o menys cura el paisatge, per a fer-lo habitable, i en el temps convertir-lo en ciutats.
El territori, el paisatge són l’empremta física heretada de les evolucions ideològiques de la civilització, i cal saber-les llegir. Saber com i què hem de fer de les ciutats és un debat públic en permanent evolució i transformació. L’urbanisme és vehicle de pensament, expressió del progrés. El debat social, la lluita de classes, els fets religiosos, la tecnologia, l'ecologia, la comunicació... hi estan adherides.
Els objectius del curs estan fonamentats en aquestes manifestacions, i serà a través de l’exercici de l’arquitectura, matèria constituient de la ciutat, que assolirem l’aprenenetage i la metodologia de comprensió de la construcció de la ciutat. Cercant allò que n’és essencial. En primer lloc, consolidar l’ús dels elements que intervenen en la formació de la ciutat presentats i assajats en cursos precedents, en segon lloc, assajar, conèixer i viure models edificats de creixement urbà, en tercer lloc relacionar la disciplina tecnològica necessària amb la creativitat individual i del conjunt d’agents que intervenen en la formació a través d’una metodologia que facilita evolucionar des del disseny de l’habitatge a la creació d'un fragment de ciutat, i en darrer lloc obrir finestres per on vincular l’argument del curs amb l’entorn territorial, el paisatge i la professió.
|
És objecte del curs dotar-se amb les tècniques mínimes que permetin vehicular les idees per a construir la ciutat. Aprendre i assajar amb les eines de l’arquitecte-urbanista l’anatomia de les ciutats; l’anatomia del territori, sabedors que els materials de construcció del territori són l’arquitectura i l’agricultura. I el paisatge serà la disciplina que permetrà confrontar-los.
A quart curs de la carrera d'arquitectura, quan els alumnes ja coneixen pels cursos anteriors els ingredients que determinen la complexitat de la ciutat, ha arribat el moment de cuinar amb tots ells per així projectar ciutat. Si fins ara podíem aïllar-los com si fossin capes una darrera l'altra (mobilitat, teixit i identitat), ara es tracta de treballar amb tots ells alhora, per entendre que a la ciutat tots ells són imprescindibles.
Aquest és per tant un curs que s'ocupa de fer ciutat, a partir de la seva condició fundacional, l'hàbitat. I és així que entenem que per fer ciutat, hem de començar per saber quines són les condicions de confort que configuren l'espai domèstic, perquè de les seves condicions (la relació amb la llum, el sol, la temperatura, l'aigua, el vent...) en podrem conèixer les possibilitats d'agrupació. I de les possibilitats d'agrupació podrem esbrinar els mecanismes urbans on l'espai col•lectiu (carrers, places, jardins...) organitzi les agrupacions diverses, i sigui suport també de les activitats i necessitats col•lectives (esport, lleure, educació, sanitat....)
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
20 |
0 |
20 |
| Presentacions / exposicions |
|
12 |
12 |
24 |
| Taller (arquitectura) |
|
50 |
120 |
170 |
| Pràctiques a laboratoris |
|
18 |
36 |
54 |
| Pràctiques de camp/sortides |
|
12 |
12 |
24 |
| Atenció personalitzada |
|
8 |
0 |
8 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
El primer dia de taller es reparteix el programa definitiu del curs, i s’exposen els continguts i criteris, teòrics i pràctics. |
| Presentacions / exposicions |
Al llarg de quadrimestre es realitzaran les presentacions col•lectives dels exercicis realitzats al taller. |
| Taller (arquitectura) |
Al llarg de quadrimestre es realitzaran sessions setmanals de taller i correcció individualitzada dels exercicis de curs.
Cada quadrimestre ocupa un total de quinze setmanes en les que es realitzaran els exercicis de forma individual i/o en grup. Les dates de finalització i lliurament dels exercicis es comunicaran junt amb l’enunciat. El mateix dia del lliurament es donarà l’enunciat del següent exercici.
|
| Pràctiques a laboratoris |
En paral•lel als exercicis troncals del curs, es porta a terme un laboratori de pràctiques que facilita l’assoliment dels objectius del quadrimestre. El laboratori constarà de diverses pràctiques amb un eix argumental comú, i la companyia d’un llibre de capçalera que serà de lectura obligatòria. |
| Pràctiques de camp/sortides |
Al llarg de quadrimestre es realitzaran un viatge de visita de continguts objecte del curs i de l’espai on es desenvolupen els exercicis. I diverses visites a obres, complement de les matèries teòriques i suport de les sessions de contingut teòric a debatre |
| Atenció personalitzada |
Es determinarà en els programa a lliurar el primer dia de curs: el dia de la setmana, hora i lloc per atendre de manera personalitzada les qüestions que puguin sobrevenir i que no puguin rebre atenció a les hores de taller i pràctiques. |
|
Descripció |
|
Durant les sessions de taller es realitzaran correccions individualitzades o en grup depenen del tipus d'exercici.
L'atenció professor-alumne es permanent i primordial en aquesta assignatura de taller.
|
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Presentacions / exposicions |
|
Cada quadrimestre ocupa un total de 15 setmanes en les que es realitzaran exercicis de forma individual i/o en grup. Les dates de finalització i lliurament dels exercicis es comunicaran junt amb l’enunciat. El mateix dia del lliurament es donarà l’enunciat del següent exercici. |
75% |
| Pràctiques a laboratoris |
|
En paral•lel als exercicis nuclears del curs, desenvoluparem un laboratori de pràctiques que acompanyarà acceleradament cap al destí del quadrimestre. El laboratori constarà de tres a vuit pràctiques amb un eix argumental comú, i la companyia d’un llibre de capçalera que serà de lectura obligatòria. |
20% |
| Altres |
|
Es faran proves escrites de comprensió, comentari i/o debat sobre els continguts de les classes magistrals i els llibres de la bibliografia bàsica |
5% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Es necessari assolir l'aprovat de les pràctiques a laboratori (en grup o individuals) i de les presentacions/exposicions (en grup o individuals) per tenir un aprovat de quadrimestre. El treball en equip solvent és un dels objectius de curs "El professor podrà
establir a la Guia Docent aquelles mesures que consideri oportunes per
al bon desenvolupament de les activitats avaluatives. Les mesures
podrien incloure limitacions pel que fa a l'ús o tinença de dispositius
de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les
proves i seran d'obligat compliment per part de l'estudiantat" (art. 21
NAM Grau i art. 20 NAM Màster). |
| Bàsica |
|
sobre la temàtica del curs:
-PANERAI, Philipe i MANGIN, David: Proyectar la ciudad; Celeste Ediciones, Madrid 2002
-VENTURI, Robert; SCOTT BROWN, Denise; IZENOUR Steven: Aprendiendo de las Vegas; Gustavo Gili, Barcelona, 1998
-DRUOT, Fréderic, LACATON, Anne, VASSAL, Jean-Philippe: Plus. La vivienda colectiva. Territorio de excepción; Gustavo Gili, Barcelona 2007
-ALDO VAN EYCK, the playgrounds and the city. Ingeborg de Roode & Liane Lefaivre. Catàleg de l’exposició “Design for children. Playgroudns by Aldo Van Eyck, furniture and touys” al Stedelijk Muesu, Amsterdam del 15 de junu al 8 de setembre 2002. Ed. NAi Publishers, Rotterdam, 2002.
-GRANELL, Jordi i alt.: La arquitectura del sol / Sunland architecture; diversos Col.legis d’Arquitectes, 2002
-BERNADÓ, Jordi: Good News; Actar, Barcelona, 1998
domèstica:
-QUETGLAS, Josep: Les Heures Claires. Proyecto y arquitectura en la Villa Savoye de Le Corbusier y Pierre Jeanneret; Massilia, St. Cugat del Vallès 2008
-MONTEYS, Xavier i FUERTES, Pere: Casa Collage. Un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Gustavo Gili, Barcelona 2001
-MORALES, José: La disolución de la estancia. Transformaciones domésticas. 1930-1960; Editorial Rueda, Madrid 2005
-PÉREZ DE ARCE, Rodrigo: Domicilio urbano; Arq, Santiago de Chile 2006
domèstica urbana:
-BAILO, Manuel: Catalitzadors de la urbanitat (tesi doctoral llegida el 2012)
-GEHL, Jan: La humanización del espacio urbano. La vida social entre los edificios; Editorial Reverté, Barcelona 2006
-ALEXANDER Christopher, CHERMAYEFF Serge: Comunidad y privacidad. Hacia una nueva arquitectura humanista; Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires 1984
organització urbana:
-BACON, Edmund N: Design of cities. A superbly ilustrated account of the development of urban form, from ancient Athens to modern Brasilia; Thames and Hudson ltd. London 1967
-AA.VV.: Tapiola; Monografia DPA núm. 22, UPC, Barcelona 2006
-SERT Josep Lluís: Poden sobreviure les nostres ciutats? Un ABC dels problemes urbans. Anàlisi i Solucions; Departament Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983
-SOLÀ-MORALES Manuel de: Les formes del creixement urbà; Edicions UPC, Barcelona 1993
-PLA, Elisenda i RODENAS, Juan Fernando: Antonio Bonet: Poblat Hifrensa: L'Hospitalet de l'Infant; Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, Tarragona 2005
mides:
-STEEGMAN, Enrique; ACEBILLO, José: Las Medidas en arquitectura, COAC, Barcelona 1983
-Neufert Ernst: Arte de proyectar en arquitectura; GG, Barcelona 14ª edició 1985
-DECRET 55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya nº 5357 de 9 d’abril de 2009
-Codigo Técnico de la Edificación, Ministerio de la Vivienda, Boletín Oficial del Estado, Madrid 2006
tècnica tècnica:
-DEPLAZES, Andrea Construir la arquitectura: del material en bruto al edificio : un manual.Gustavo Gili, Barcelona, 2010
-PARICIO, Ignacio. la col.lecció de llibres sobre tècniques de construcción publicats per Cuadernos Bisagra, Barcelona, 1999
-SOLANAS, Toni; CLARET, Coque; CALATAYUD, Dani: 34_kg_CO2; Departament de Medi Ambient – Generalitat de Catalunya, Barcelona 2009
-TECTÓNICA. monografias de arquitectura, tecnologia y construcción, ATC Ediciones, Madrid (des del nº 1 de 1996 fins el nº 25 de 2007)
Altres:
-CORTÁZAR, Julio & DUNLOP, Carol. Los autonautas de la cosmopista, o un viaje atemporal París- Marsella. Munchnik editores, Barcelona, 1983.
-KEROUAC, Jack. A la carretera. Pòrtic, Barcelona, 1989 |
| Complementària |
|
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| DIBUIX ARQUITECTÒNIC I/22204001 | | INTRODUCCIÓ A PROJECTES I/22204101 | | INTRODUCCIÓ A PROJECTES II/22204102 | | DIBUIX ARQUITECTÒNIC II/22204002 | | URBANISME I PROJECTES I/22204103 | | URBANISME I PROJECTES II/22204104 | | URBANISME I PROJECTES IV/22204106 | | URBANISME I PROJECTES III/22204105 |
|
| |
| Altres comentaris |
|
Cal haver cursat i aprovat les assignatures de l'apartat anterior. No disposar dels continguts d'aquestes asignatures impossibilita assolir els objectius marc d'aquesta assignatura.
"El professor podrà
establir a la Guia Docent aquelles mesures que consideri oportunes per
al bon desenvolupament de les activitats avaluatives. Les mesures
podrien incloure limitacions pel que fa a l’ús o tinença de dispositius
de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les
proves i seran d’obligat compliment per part de l’estudiantat" (art. 21
NAM Grau i art. 20 NAM Màster).
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|