|
Tipo A
|
Código |
Competencias Específicas | | | A43 |
Aptitud para la concepción, la práctica y desarrollo de proyectos de croquis y anteproyectos |
| | A44 |
Aptitud para la concepción, la práctica y desarrollo de proyectos basicos arquitectónicos |
| | A45 |
Aptitud para la concepción, la práctica y desarrollo de proyectos de ejecución arquitectónicos |
| | A46 |
Aptitud para la concepción, la práctica y desarrollo de proyectos urbanos |
| | A47 |
Aptitud para la concepción, la práctica y desarrollo de dirección de obras |
| | A48 |
Aptitud para elaborar programas funcionales de edificios y espacios urbanos |
| | A49 |
Aptitud para intervenir en el patrimonio construido, en su conservación, restauración y rehabilitación |
| | A50 |
Aptitud para suprimir barreras arquitectónicas |
| | A51 |
Aptitud para ejercer la crítica arquitectónica |
| | A52 |
Aptitud para resolver el acondicionamiento ambiental pasivo, incluyendo el aislamiento térmico y acústico, el control climático, el rendimiento energético y la iluminación natural |
| | A54 |
Capacidad para realizar proyectos de seguridad, evacuación y protección en inmuebles |
| | A56 |
Capacidad para diseñar y ejecutar trazados urbanos y proyectos de urbanización, jardineria y paisaje |
| | A57 |
Capacidad para aplicar normas y ordenanzas urbanísticas |
| | A61 |
Conocimiento adecuado de los métodos de estudio de los procesos de simbolización, las funciones prácticas y la ergonomía |
| | A62 |
Conocimiento adecuado de los métodos de estudio de las necesidades sociales, la calidad de vida, la habitabilidad y los programas básicos de vivienda |
| | A63 |
Conocimiento adecuado de la ecología, la sostenibilidad y los principios de conservación de recursos energéticos y medioambientales |
| | A64 |
Conocimiento adecuado de las tradiciones arquitectónicas, urbanísticas y paisajísticas de la cultura occidental, asi como de sus fundamentos técnicos, climáticos, económicos, sociales e ideológicos. |
| | A69 |
Conocimiento adecuado de los fundamentos metodológicos del planeamiento urbano y la ordenación territorial y metropolitana |
| | A70 |
Conocimiento adecuado de los mecanismos de redacción y gestión de los planes urbanísticos a cualquier escala |
| | A71 |
Conocimiento de la reglamentación civil, administrativa, urbanística, de la edificación y de la industria relativa al desempeño profesional |
| | A72 |
Conocimiento del análisis de viabilidad y la supervisión y coordinación de proyectos integrados |
| | A73 |
Conocimiento de la tasación de bienes inmuebles |
|
Tipo B
|
Código |
Competencias Transversales | | | CT7-G |
Aplicar los principios éticos y de responsabilidad social como ciudadano o ciudadana y como profesional. |
|
Tipo C
|
Código |
Competencias Nucleares |
| Resultados de aprendizaje |
|
Tipo A
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| | A43 |
Realización de proyectos arquitectónicos, urbanos y paisajísticos, en las fases de planteamiento, análisis, procesado y presentación, desarrollados gráficamente por medios tradicionales e informáticos en bocetos, croquis, anteproyectos, proyectos básicos y de ejecución y plásticamente en maquetas y prototipos.
| | | A44 |
Realización de proyectos arquitectónicos, urbanos y paisajísticos, en las fases de planteamiento, análisis, procesado y presentación, desarrollados gráficamente por medios tradicionales e informáticos en bocetos, croquis, anteproyectos, proyectos básicos y de ejecución y plásticamente en maquetas y prototipos.
| | | A45 |
Realización de proyectos arquitectónicos, urbanos y paisajísticos, en las fases de planteamiento, análisis, procesado y presentación, desarrollados gráficamente por medios tradicionales e informáticos en bocetos, croquis, anteproyectos, proyectos básicos y de ejecución y plásticamente en maquetas y prototipos.
| | | A46 |
Realización de proyectos arquitectónicos, urbanos y paisajísticos, en las fases de planteamiento, análisis, procesado y presentación, desarrollados gráficamente por medios tradicionales e informáticos en bocetos, croquis, anteproyectos, proyectos básicos y de ejecución y plásticamente en maquetas y prototipos.
| | | A47 |
Planificación, práctica y desarrollo de dirección de obras.
| | | A48 |
Conocimiento de las necesidades sociales relativas a la vivienda y al urbanismo.
| | | A49 |
Realización de proyectos de intervención en el patrimonio construido que tengan como objeto la conservación, restauración y/o rehabilitación.
| | | A50 |
Conocimiento aplicado a los projectos de la supresión de barreras arquitectonicas.
| | | A51 |
Realización de proyectos arquitectónicos, urbanos y paisajísticos, en las fases de planteamiento, análisis, procesado y presentación, desarrollados gráficamente por medios tradicionales e informáticos en bocetos, croquis, anteproyectos, proyectos básicos y de ejecución y plásticamente en maquetas y prototipos.
| | | A52 |
Resolución del acondicionamiento ambiental pasivo en los proyectos arquitectónicos.
| | | A54 |
Redacción de proyectos de seguridad, evacuación y protección en inmuebles.
| | | A56 |
Realización de proyectos arquitectónicos, urbanos y paisajísticos, en las fases de planteamiento, análisis, procesado y presentación, desarrollados gráficamente por medios tradicionales e informáticos en bocetos, croquis, anteproyectos, proyectos básicos y de ejecución y plásticamente en maquetas y prototipos.
| | | A57 |
Adecuación de los proyectos a las normativas urbanísticas y ordenanzas de edificación.
| | | A61 |
Conocimiento de los procesos de simbolización, las funciones prácticas y la ergonomía.
| | | A62 |
Conocimiento de las necesidades sociales relativas a la vivienda y al urbanismo.
| | | A63 |
Conocimiento de los principios de la ecología, la sostenibilidad, la conservación de recursos energéticos y medioambientales y el reciclaje de materiales.
| | | A64 |
Conocimiento de las bases de la arquitectura vernácula
| | | A69 |
Conocimiento de las bases del planeamiento urbano y la ordenación territorial.
| | | A70 |
Conocimiento adecuado de los mecanismos de redacción y gestión de los planes urbanísticos
| | | A71 |
Conocimiento de las reglamentaciones relativas al ejercicio profesional.
| | | A72 |
Realización de análisis de viabilidad y supervisión y coordinación de proyectos integrados.Tasación de bienes inmuebles.
| | | A73 |
Realización de análisis de viabilidad y supervisión y coordinación de proyectos integrados.Tasación de bienes inmuebles.
|
|
Tipo B
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| | CT7-G |
Conocer las principales desigualdades y discriminaciones que se producen por razones de género u otros motivos y comprender sus causas.
Identificar los principales problemas ambientales
Reconocer y reflexionar sobre las necesidades y problemáticas sociales e implicarse en la mejora de la comunidad
Reconocer los conceptos éticos y deontológicos del área de conocimiento, mostrar capacidad crítica y de diálogo, y hacer un uso responsable de las normas que le afectan como miembro de la comunidad universitaria
|
|
Tipo C
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| tema |
Subtema |
Tema
LABORATORIO DE LA MIGRACIÓN. EAR
En el 4ª curso del EAR nos gusta plantear unos cursos de proyectos y urbanismo que tratan temas en un marco más general de investigación. Queremos que nuestros proyectos desarrollados durante los cursos sirvan para explorar problemas que necesitamos de soluciones nuevas arquitectónicas. Nos gusta tratar el 4ª curso como laboratorio temático que investiga y focaliza la atención, durante unos años, sobre temas de actualidad.
Hemos estado cinco años trabajando sobre el turismo. Hemos imaginado nuevos modelos turísticos capaces de generar nuevos eventos sociales de intercambio cultural en una nueva economía responsable con el planeta y los efectos del cambio climático.
Queremos este curso empezar un nuevo laboratorio: el Laboratorio de las Migraciones. Un espacio de investigación y propuesta sobre un problema contemporáneo que requiere soluciones arquitectónicas y urbanas. Un laboratorio para entender y estudiar con precisión un tema de urgencia social, y poder desde el conocimiento imaginar nuevos escenarios mejores.
Segurament el primer acte d'arquitectura sigui la protecció del cos de la climatologia, protegir-lo de la calor, del fred, de l'aigua i del vent. I vestir-nos es converteix en el primer contacte –íntim- d'arquitectura. En reunir-nos en la mínima expressió comunitària (més d'una persona) ja no ens serveix només el vestit, ens fa falta un abric comú, la primera casa, sigui cova o cabana. Les necessitats econòmiques, de protecció i de garantia de serveis ha portat l'home ha reunir-se agrupadament i formar les primeres manifestacions col•lectives. Llocs on la necessitat de l'organització física de les unitats ha donat origen a l'haver de compartir recorreguts de mobilitat i serveis col•lectius. Aquesta és la llavor de la ciutat.
Les ciutats que habitem i usem se sustenten sobre l'habitatge que n’és la raó de ser i la la matèria bàsica. L'habitatge és l'argamassa de les ciutats. Més enllà de l'especialització urbana (ciutats de negocis, d'oci....) en qualsevol organització urbana, per més petita o gran que sigui, l'habitatge és la seva matèria substancial. I per tal que sigui possible la vida urbana, calen carrers, i també places, parcs i jardins, per a poder-nos moure per ella, calen equipaments on allotjar les activitats a fer col•lectivament, i també calen territoris de treball (sigui indústria, comerç o agricultura...).
I en aquest procés que va del cos a la ciutat entenem l’arquitectura com aquella cadena d’accions, que provoquen la modificació de la trajectòria d’un lloc. Una trajectòria en marxa, de la que mai podrem conèixer ni el seu origen ni el seu final. La feina de l’arquitecte es limita, encara que amb tota la intensitat possible, a modificar la trajectòria ja en curs. I així és com volem entendre l’arquitectura, la capacitat per modificar la història, i per tant la trajectòria, d'un lloc, construït o no, perquè l'arquitectura no distingeix si el lloc està o no construït. L'arquitectura estaria més propera a la mirada que transforma, a la provocació, a l'activació del lloc. Perquè no només es tracta d'intervenir en la trajectòria del lloc, sinó en la trajectòria de la cultura, provocant que com aprenents de mestissatge, amb el creuament de situacions arrencades d'altres geografies i perquè no d'altres temps, la definitiva activació del lloc. I a més l’arquitectura no és només construcció i ho és, també és clima, és vida, és ocupació, és memòria…
En l’origen, el paisatge, el territori sobre el qual l’home ha anat deixant totes les petjades acumulades pel pas del temps, és aquest lloc sobre el que seguirem afegint noves capes que seguiran modificant-lo, amb accions evidentment temporals –siguin de curta o llarga durada- d’arquitectura. La consciència del paisatge, l’orografia, el sol, l’aigua, el vent, la vegetació i també els animals, determinarà l’atenció sensible de les accions que el transformin. Per això ens importa molt com des de temps immemorials l’home ha anat transformant amb més o menys cura el paisatge, per a fer-lo habitable, i en el temps convertir-lo en ciutats.
El territori, el paisatge són l’empremta física heretada de les evolucions ideològiques de la civilització, i cal saber-les llegir. Saber com i què hem de fer de les ciutats és un debat públic en permanent evolució i transformació. L’urbanisme és vehicle de pensament, expressió del progrés. El debat social, la lluita de classes, els fets religiosos, la tecnologia, l'ecologia, la comunicació... hi estan adherides.
Els objectius del curs estan fonamentats en aquestes manifestacions, i serà a través de l’exercici de l’arquitectura, matèria constituient de la ciutat, que assolirem l’aprenenetage i la metodologia de comprensió de la construcció de la ciutat. Cercant allò que n’és essencial. En primer lloc, consolidar l’ús dels elements que intervenen en la formació de la ciutat presentats i assajats en cursos precedents, en segon lloc, assajar, conèixer i viure models edificats de creixement urbà, en tercer lloc relacionar la disciplina tecnològica necessària amb la creativitat individual i del conjunt d’agents que intervenen en la formació a través d’una metodologia que facilita evolucionar des del disseny de l’habitatge a la creació d'un fragment de ciutat, i en darrer lloc obrir finestres per on vincular l’argument del curs amb l’entorn territorial, el paisatge i la professió.
|
És objecte del curs dotar-se amb les tècniques mínimes que permetin vehicular les idees per a construir la ciutat. Aprendre i assajar amb les eines de l’arquitecte-urbanista l’anatomia de les ciutats; l’anatomia del territori, sabedors que els materials de construcció del territori són l’arquitectura i l’agricultura. I el paisatge serà la disciplina que permetrà confrontar-los.
A quart curs de la carrera d'arquitectura, quan els alumnes ja coneixen pels cursos anteriors els ingredients que determinen la complexitat de la ciutat, ha arribat el moment de cuinar amb tots ells per així projectar ciutat. Si fins ara podíem aïllar-los com si fossin capes una darrera l'altra (mobilitat, teixit i identitat), ara es tracta de treballar amb tots ells alhora, per entendre que a la ciutat tots ells són imprescindibles.
Aquest és per tant un curs que s'ocupa de fer ciutat, a partir de la seva condició fundacional, l'hàbitat. I és així que entenem que per fer ciutat, hem de començar per saber quines són les condicions de confort que configuren l'espai domèstic, perquè de les seves condicions (la relació amb la llum, el sol, la temperatura, l'aigua, el vent...) en podrem conèixer les possibilitats d'agrupació. I de les possibilitats d'agrupació podrem esbrinar els mecanismes urbans on l'espai col•lectiu (carrers, places, jardins...) organitzi les agrupacions diverses, i sigui suport també de les activitats i necessitats col•lectives (esport, lleure, educació, sanitat....)
|
| Metodologías :: Pruebas |
| |
Competencias |
(*) Horas en clase
|
Horas fuera de clase
|
(**) Horas totales |
| Actividades introductorias |
|
4 |
0 |
4 |
| Presentaciones/exposiciones |
|
12 |
12 |
24 |
| Taller (arquitectura) |
|
50 |
120 |
170 |
| Prácticas en laboratorios |
|
18 |
36 |
54 |
| Prácticas de campo / salidas |
|
12 |
12 |
24 |
| Sesión magistral |
|
16 |
0 |
16 |
| Atención personalizada |
|
8 |
0 |
8 |
| |
| |
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos |
Metodologías
| |
descripción |
| Actividades introductorias |
El primer dia de taller es reparteix el programa definitiu del curs, i s’exposen els continguts i criteris, teòrics i pràctics. |
| Presentaciones/exposiciones |
Al llarg de quadrimestre es realitzaran les presentacions col•lectives dels exercicis realitzats al taller. |
| Taller (arquitectura) |
Jornades pràctiques i participades que ocupen la major part del temps de l'assignatura. En fomat col·lectiu, en grup de treball i individualment. Són condició indispensable: l'assistència i el desenvolupament de continguts del curs a l'aula taller
|
| Prácticas en laboratorios |
En paral•lel als exercicis troncals del curs, es porta a terme un laboratori de pràctiques que facilita l’assoliment dels objectius del quadrimestre. El laboratori constarà de diverses pràctiques amb un eix argumental comú, i la companyia d’un llibre de capçalera que serà de lectura obligatòria. Potestativament, en funció de la complexitat dels exercicis del taller, el professorat pot determinar l'acumulació del continguts de els pràctiques al Taller i les Presentacions/exposicions |
| Prácticas de campo / salidas |
Al llarg de quadrimestre es realitzaran un viatge de visita de continguts objecte del curs i de l’espai on es desenvolupen els exercicis. I diverses visites a obres, complement de les matèries teòriques i suport de les sessions de contingut teòric a debatre |
| Sesión magistral |
Llissons teòriques de contingut adient al curs impartides pel professorat |
| Atención personalizada |
Es determinarà en els programa a lliurar el primer dia de curs: el dia de la setmana, hora i lloc per atendre de manera personalitzada les qüestions que puguin sobrevenir i que no puguin rebre atenció a les hores de taller i pràctiques. |
|
descripción |
|
Durant les sessions de taller es realitzaran correccions individualitzades o en grup depenen del tipus d'exercici.
L'atenció professor-alumne es permanent i primordial en aquesta assignatura de taller.
L'atenció serà personalitzada i sino es possible s'oferirà atenció virtual |
|
Metodologías |
Competencias
|
descripción |
Peso |
|
|
|
|
| Presentaciones/exposiciones |
|
Cada quadrimestre ocupa un total de 15 setmanes en les que es realitzaran exercicis de forma individual i/o en grup. Les dates de finalització i lliurament dels exercicis es comunicaran junt amb l’enunciat. El mateix dia del lliurament es donarà l’enunciat del següent exercici. |
75% |
| Prácticas en laboratorios |
|
En paral•lel als exercicis nuclears del curs, desenvoluparem un laboratori de pràctiques que acompanyarà acceleradament cap al destí del quadrimestre. El laboratori constarà de tres a vuit pràctiques amb un eix argumental comú, i la companyia d’un llibre de capçalera que serà de lectura obligatòria. |
20% |
| Sesión magistral |
|
<p> Es faran proves escrites de comprensió, comentari i/o debat sobre els continguts de les classes magistrals i els llibres de la bibliografia bàsica </p> |
5% |
| Otros |
|
|
|
| |
|
Otros comentarios y segunda convocatoria |
|
Es necessari assolir l'aprovat de les pràctiques a laboratori (en grup o individuals) i de les presentacions/exposicions (en grup o individuals) per tenir un aprovat de quadrimestre. El treball en equip solvent és un dels objectius de curs "El professor podrà
establir a la Guia Docent aquelles mesures que consideri oportunes per
al bon desenvolupament de les activitats avaluatives. Les mesures
podrien incloure limitacions pel que fa a l'ús o tinença de dispositius
de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les
proves i seran d'obligat compliment per part de l'estudiantat" (art. 21
NAM Grau i art. 20 NAM Màster). |
| Básica |
|
sobre la temàtica del curs: https://data.unhcr.org/en/search?type%5B%5D=document&global_filter%5Bdoc_type%5D%5B%5D=7&maps=1 https://www.consilium.europa.eu/es/policies/eu-migration-policy/central-mediterranean-route/ https://refugeesmigrants.un.org/es/intergovernmental-conference-2018 https://www.migrationdataportal.org/data?i=co_immig_yr&t=2013 https://www.iom.int/es/migracion-desarrollo-sostenible-y-la-agenda-2030 https://www.youtube.com/watch?v=IFK1z6Zx9HI&t=1s? https://www.youtube.com/watch?v=ZcnJuh6nFGE -PANERAI, Philipe i MANGIN, David: Proyectar la ciudad; Celeste Ediciones, Madrid 2002 -VENTURI, Robert; SCOTT BROWN, Denise; IZENOUR Steven: Aprendiendo de las Vegas; Gustavo Gili, Barcelona, 1998 -DRUOT, Fréderic, LACATON, Anne, VASSAL, Jean-Philippe: Plus. La vivienda colectiva. Territorio de excepción; Gustavo Gili, Barcelona 2007 -ALDO VAN EYCK, the playgrounds and the city. Ingeborg de Roode & Liane Lefaivre. Catàleg de l’exposició “Design for children. Playgroudns by Aldo Van Eyck, furniture and touys” al Stedelijk Muesu, Amsterdam del 15 de junu al 8 de setembre 2002. Ed. NAi Publishers, Rotterdam, 2002. -GRANELL, Jordi i alt.: La arquitectura del sol / Sunland architecture; diversos Col.legis d’Arquitectes, 2002 -BERNADÓ, Jordi: Good News; Actar, Barcelona, 1998 domèstica: -QUETGLAS, Josep: Les Heures Claires. Proyecto y arquitectura en la Villa Savoye de Le Corbusier y Pierre Jeanneret; Massilia, St. Cugat del Vallès 2008 -MONTEYS, Xavier i FUERTES, Pere: Casa Collage. Un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Gustavo Gili, Barcelona 2001 -MORALES, José: La disolución de la estancia. Transformaciones domésticas. 1930-1960; Editorial Rueda, Madrid 2005 -PÉREZ DE ARCE, Rodrigo: Domicilio urbano; Arq, Santiago de Chile 2006 domèstica urbana: -BAILO, Manuel: Catalitzadors de la urbanitat (tesi doctoral llegida el 2012) -GEHL, Jan: La humanización del espacio urbano. La vida social entre los edificios; Editorial Reverté, Barcelona 2006 -ALEXANDER Christopher, CHERMAYEFF Serge: Comunidad y privacidad. Hacia una nueva arquitectura humanista; Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires 1984 organització urbana: -BACON, Edmund N: Design of cities. A superbly ilustrated account of the development of urban form, from ancient Athens to modern Brasilia; Thames and Hudson ltd. London 1967 -AA.VV.: Tapiola; Monografia DPA núm. 22, UPC, Barcelona 2006 -SERT Josep Lluís: Poden sobreviure les nostres ciutats? Un ABC dels problemes urbans. Anàlisi i Solucions; Departament Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983 -SOLÀ-MORALES Manuel de: Les formes del creixement urbà; Edicions UPC, Barcelona 1993 -PLA, Elisenda i RODENAS, Juan Fernando: Antonio Bonet: Poblat Hifrensa: L'Hospitalet de l'Infant; Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, Tarragona 2005 mides: -STEEGMAN, Enrique; ACEBILLO, José: Las Medidas en arquitectura, COAC, Barcelona 1983 -Neufert Ernst: Arte de proyectar en arquitectura; GG, Barcelona 14ª edició 1985 -DECRET 55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya nº 5357 de 9 d’abril de 2009 -Codigo Técnico de la Edificación, Ministerio de la Vivienda, Boletín Oficial del Estado, Madrid 2006 tècnica tècnica: -DEPLAZES, Andrea Construir la arquitectura: del material en bruto al edificio : un manual.Gustavo Gili, Barcelona, 2010 -PARICIO, Ignacio. la col.lecció de llibres sobre tècniques de construcción publicats per Cuadernos Bisagra, Barcelona, 1999 -SOLANAS, Toni; CLARET, Coque; CALATAYUD, Dani: 34_kg_CO2; Departament de Medi Ambient – Generalitat de Catalunya, Barcelona 2009 -TECTÓNICA. monografias de arquitectura, tecnologia y construcción, ATC Ediciones, Madrid (des del nº 1 de 1996 fins el nº 25 de 2007) Altres: -CORTÁZAR, Julio & DUNLOP, Carol. Los autonautas de la cosmopista, o un viaje atemporal París- Marsella. Munchnik editores, Barcelona, 1983. -KEROUAC, Jack. A la carretera. Pòrtic, Barcelona, 1989 |
| Complementaria |
|
|
| Asignaturas que se recomienda haber cursado previamente |
| DIBUJO ARQUITECTÓNICO I/22204001 | | INTRODUCCIÓN A PROYECTOS I/22204101 | | INTRODUCCIÓN A PROYECTOS II/22204102 | | DIBUJO ARQUITECTÓNICO II/22204002 | | URBANISMO Y PROYECTOS I/22204103 | | URBANISMO Y PROYECTOS II/22204104 | | URBANISMO Y PROYECTOS IV/22204106 | | URBANISMO Y PROYECTOS III/22204105 |
|
| |
| Otros comentarios |
|
Cal haver cursat i aprovat les assignatures de l'apartat anterior. No disposar dels continguts d'aquestes asignatures impossibilita assolir els objectius marc d'aquesta assignatura.
"El professor podrà
establir a la Guia Docent aquelles mesures que consideri oportunes per
al bon desenvolupament de les activitats avaluatives. Les mesures
podrien incloure limitacions pel que fa a l’ús o tinença de dispositius
de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les
proves i seran d’obligat compliment per part de l’estudiantat" (art. 21
NAM Grau i art. 20 NAM Màster).
|
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente. |
|