DADES IDENTIFICATIVES

2014_15

Assignatura (*)

TEORIA DE L'ARQUITECTURA

Codi

22204129

Ensenyament

Grau d'Arquitectura (2010)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Tercer

Llengua d'impartició

Anglès

Departament

Unitat Predepartamental d'Arquitectura

Coordinador/a

DE SOLA-MORALES SERRA, PAU

Adreça electrònica

pau.desolamorales@urv.cat

Professors/es

DE SOLA-MORALES SERRA, PAU

Web

Descripció general i informació rellevant

Introducció a les idees teòriques que han acompanyat a l’arquitectura, en particular, i a la producció cultural, en general, durant el segle XX.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
	A51	Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
	A65	Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història dels bells arts i els arts aplicats.
	A66	Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
	B3	Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
	B4	Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
	B6	Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
	C1	Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
	C2	Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
	C3	Gestionar la informació i el coneixement.
	C4	Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d'aprenentage

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
	A51	Coneixement de la teoria de l'arquitectura, fonaments d'estètica i anàlisi crítica de l'arquitectura moderna i contemporània.
	A65	Coneixement de la teoria de l'arquitectura, fonaments d'estètica i anàlisi crítica de l'arquitectura moderna i contemporània.
	A66	Coneixement de la teoria de l'arquitectura, fonaments d'estètica i anàlisi crítica de l'arquitectura moderna i contemporània.
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
	B3	Reflexiona sobre les causes i fins de la innovació
	B4	Presenta resultats d’ allò que s’espera en el temps previst
	B6	Planifica la comunicació: genera idees, busca informacions, selecciona i ordena la informació, fa esquemes, determina el tipus de públic i els objectius de la comunicació,...
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge
	C1	Extreu el sentit general dels textos que contenen informació no rutinària dins d'un àmbit conegut
	C2	Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals
	C3	Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors
	C4	Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric

Continguts

Tema	Subtema
0.- Introducció	01_ La teoria com a pràctica de mediació.
A.- La fi del Projecte Modern	02_ Reificació, commodificació i alienació a la Metrópoli contemporànea. 03_ La cultura de masses. La teoría crítica. Introducció al pensament marxista. 04_ La critica de la Modernitat. 05_ El punt final de la Modernitat: Manfredo Tafuri
B.- El paradigma del llenguatge	06_ Estructuralisme i Post-estructuralisme 07 El grau zero de l’Arquitectura. L’autonomia de l’obra d’art. Linguística i gramática. Algorítmica. 08_ La Tendenza. L’Arquitectura de resistència. 09_ Neo-historicisme. Arquitectura Pop.
C.- El postmodernisme	10_ Postmodernisme. Arquitectura corporativa. 11_ Arquitectura i deconstrucció 12_ Arquitectura i complexitat. 13_ L’arquitectura de la globalització 14_ Arquitectura débil

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Seminaris

Estudis previs

Atenció personalitzada

A51

A65

A66

Proves objectives de preguntes curtes

Proves de desenvolupament

A51

A65

A66

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Explicació del contingut del curs, dels objectius, mecànica de les proves, etc. Explicació de les lectures.
Sessió Magistral	Classe magistral on el professor desenvoluparà un tema del programa i, evenyualment, introduïrà alguns conceptes per tal de fer més entenedores les lectures
Seminaris	Discussió en grups reduïts del contingut de les lectures. Preparació del treball final del curs.
Estudis previs	Lectures preparatòries d'alguns texts (1 per setmana) que complementaran els temes de les sessions magistrals. Redacció d'un breu resum de uns pocs paràgrafs del text llegit.
Atenció personalitzada	Atenció de manera individualitzada dels problemes que puguin aparèixer durant el curs amb el temari i la realització dels treballs.

Atenció personalitzada

Descripció

Atenció de manera individualitzada dels problemes que puguin aparèixer durant el curs amb el temari i la realització dels treballs. Horari de atenció: Dimecres de 15 a 16h (amb cita prèvia) o durant les sessions tutoritzades

Avaluació

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Proves de desenvolupament

A51

A65

A66

Elaboració de un treball escrit de crítica arquitectònica i/o cultural. Aquest treball s'ha d'integrar en un projecte de grup. Amb la guia del professor. Extensió min: 12.000 cràcters.

Proves objectives de preguntes curtes

Resposta setmanal d'un breu qüestionari online (Moodle) sobre els temes tractats a classe durant la setmana i sobre la lectures obligatòries.

Altres

Participació activa a la discussió a classe i al seminari. Bona actitud envers el treball en grup (lideratge, iniciativa); etc.


Altres comentaris i segona convocatòria
Aquest curs ofereix docència alternativa als estuidiants de ESTÈTICA (de llicenciatura d'arquitectura. L'assignatura és en anglés en la seva totalitat. La segona convocatòria consisteix en (1) desenvolupar un treball escrit de crítica (12.000 caràcters), similar al de la avaluació contínua, previ acord amb el professor; i (2) una prova oral (20min.) sobre tot el temari del curs.

Fonts d'informació

Bàsica
	Reificació, commodificació ialienació a la Metrópoli contemporànea. Georg Simmel:"La Metrópolis y vida mental", en Bifurcaciones [online]. núm. 4,primavera 2005. URL: http://www.bifurcaciones.cl/004/reserva.htm [fecha deconsulta: 30 de julio de 2007] . La cultura de masses. La teoríacrítica. Introducció al pensament marxista. Theodor W.Adorno: “Sobre el carácter fetichista en la música y la regresión del oído”. Disonancias,cap. 1. Madrid: Rialp (1966) La critica de la Modernitat. Jürgen Habermas:“La Modernidad, un proyecto incompleto”. En Hal Foster (ed.): LaPosmodernidad. Barcelona: Kairós (1998). *El punt final* de la Modernitat: Manfredo Tafuri Manfredo Tafuri:“Para una crítica de la Ideología arquitectónica”. En Tafuri et al.: De laVanguardia a la Metrópoli: Crítica radical a la Arquitectura. Barcelona:Gustavo Gili (1972). Estructuralisme i Post-estructuralisme Roland Barthes: “Elmito, hoy”. Mitologías. Madrid: Siglo XXI de España. (2000) Charles Jencks,George Baird (eds.): El significadoen arquitectura . Madrid: Blume (1976). El grau zero de l’Arquitectura.L’autonomia de l’obra d’art. Linguística i gramática. Algorítmica. Peter Eisenman:“El fin del clásico: el fin del comienzo, el fin del fin “, Arquitecturas Bis 48, 3/1984 La Tendenza. L’Arquitectura de resistència** Aldo Rossi: Laarquitectura de la ciudad. GG: Barcelona (1971) Neo-historicisme. Arquitectura Pop Robert Venturi, Steven Izenour, Denise Scott Brown: "Algunasdefiniciones según el método comparativo". Aprendiendo de lasVegas. Gustavo Gili: Barcelona (1982). Denise ScottBrown: “Aprendiendo del Pop”. Colección GGmínima. GG: Barcelona (2006) Postmodernisme. Arquitecturacorporativa. Frederic Jameson:Posmodernismo, o la lógica cultural del capitalismo avanzado. Barcelona:Paidós (1991). Arquitectura i deconstrucció Philip Johnson, Mark Wigley: Arquitectura deconstructivista. Barcelona : Gustavo Gili (1988) Arquitectura i complexitat. Edgar Morin: “Elparadigma de la complejidad”. En I ntroducción alpensamiento complejo . Gedisa: Barcelona (1995) L’arquitectura de la globalització Marc Augé: “Delos lugares a los no-lugares”, Capítulo 3 de: Los no-lugares: Espacios delanonimato. Gedisa: Barcelona (2000). Arquitectura débil Ignasi Solà-Morales: “Arquitectura débil”. En I. Solà-Morales: Diferencias. GG:Barcelona (2003)
Complementària
	Introducció. Resum del curs. Lateoria com a pràctica de mediació. Neil Leach (ed.):Rethinking Architecture: a reader in cultural theory . Routledge (1997). Michael K. Hays,(ed.), Architectural Theory since 1968. Cambridge, MA,MIT Press (1998). Introducció. Terry E agelton:The significance of Theory. Oxford:Blacwell (1990) Reificació, commodificació ialienació a la Metrópoli contemporànea. Walter Benjamin:“ Sobre algunos motivos enBaudelaire”. Iluminaciones 1. Imaginación y sociedad. Madrid: Taurus(1998). Massimo Cacciari:“Dialéctica de lo negativo en la época de la Metópoli”. De la Vanguardia a la Metrópoli: Críticaradical a la Arquitectura . Barcelona: Gustavo Gili (1972). La cultura de masses. La teoríacrítica. Introducció al pensament marxista. Walter Benjamin:“La obra de arte en la era de la reproductibilidad técnica”. Discursosinterrumpidos I. Taurus (1973). György Lukács:“La cosificación y la conciencia del proletariado”, sección 1. En Historia yconsciencia de clase. Obras Completas, vol III, Ed. Grijalbo (1985). La critica de la Modernitat. Max Horkheimer yTheodor W. Adorno: Dialéctica de la Ilustración. Barcelona : Círculo deLectores (1999). *El punt final* de la Modernitat: Manfredo Tafuri M. Tafuri: Architectureand Utopia: design and capitalisty development. Cambridge: MIT Press(1976). Tomàs Llorens: “ManfredoTafuri: Neovanguardia e historia”. Llorens, Tomás: ManfredoTafuri : neovanguardia e historia. Monografía 1.1. Cátedra de Composición. Valencia: Escuela Técnica Superior de Arquitectura, 1983. IgnasiSolà-Morales: “Más allá de la crítica radical. Manfredo Tafuri y laarquitectura contemporánea. ” en Inscripciones. Cap 15. Cacciari,Massimo: “Dialéctica de lo negativo en la era de la metrópoli”. En Tafuri et al.: De la Vanguardia a laMetrópoli: Crítica radical a la Arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili(1972). Ignasi Solà-Morales(ed.). “Being Manfredo Tafuri: Wickedness, Anxiety, Disenchantment ». ANY , no. 25-26 (febrruary 2000). Número especial de Casabella , no. 619-620(jan.-feb. 1995). Estructuralisme i Post-estructuralisme Ferdinand deSaussure: Curso de lingüística general. Barcelona: Planeta-Agostini (1985). Umberto Eco. Laestructura ausente. El grau zero de l’Arquitectura.L’autonomia de l’obra d’art. Linguística i gramática. Algorítmica.** Peter Eisenman : " Post-funcionalismo ",Arquitecturas Bis, nº 22, pp. 6-12, Barcelona, mayo, 1978. Gandelsonas, Mario. "Neo-Functionalismo: After ModernArchitecture." Arquitecturas/Bis 22 (1978): 3-6. Roland Barthes:Le degré zero de l’écriture *La Tendenza. L’Arquitectura de resistència* IgnasiSolà-Morales: “Tendenza: Neoracionalismo Y Figuración” en Inscripciones.Gustavo Gili (2003). Kenneth Frampton:“Hacia un regionalismo crítico: seis puntos para una arquitectura deresistencia”. En Hal Foster (ed.):La Posmodernidad. Barcelona: Kairós (1998). Neo-historicisme. Arquitectura Pop Charles Jencks : Post-Modernism:the new classicism in art and architecture. Academy Editions, 1987 Charles Jencks : El Lenguaje de la arquitectura posmoderna. GG,1984 Charles Jencks : Whatis Post-modernism? Academy Editions, 1987 Postmodernisme. Arquitecturacorporativa. François Lyotard:La condición Posmoderna. Mádrid: Cátedra (1987). Arquitectura i deconstrucció Mark Wigley: The Architecture of Deconstruction:Derrida's Haunt . The MIT Press (1995). Arquitectura i complexitat. George P. Landow:Hypertext 2.0. Baltimore: Johns Hopkins University Press (1997) Gilles Deleuze“Rizomatic”. Introducción a Mil mesetas : capitalismo y esquizofrenia. Pre-textos:Valencia (1997). L’arquitectura de la globalització Saskia Sassen Henri Lefevre Theproduction of space Edward Soja Arquitectura débil Gianni Vattimo:“El pensamiento débil”. En El pensamiento débil. Cátedra: Madrid (1988)

Recomanacions


Altres comentaris
Assignatura en anglès.

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent