| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A51 | Aptitud per exercir la crítica arquitectònica. | |
| A65 | Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història dels bells arts i els arts aplicats. | |
| A66 | Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| CT5-G | Comunicar informació de manera clara i precisa a audiències diverses | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A51 |
Coneixement de la teoria de l'arquitectura, fonaments d'estètica i anàlisi crítica de l'arquitectura moderna i contemporània. | |
| A65 |
Coneixement de la teoria de l'arquitectura, fonaments d'estètica i anàlisi crítica de l'arquitectura moderna i contemporània. | |
| A66 |
Coneixement de la teoria de l'arquitectura, fonaments d'estètica i anàlisi crítica de l'arquitectura moderna i contemporània. | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| CT5-G |
Produir un text de qualitat, sense errors gramaticals i ortogràfics, amb una presentació formal acurada i un ús adequat i coherent de les convencions formals i bibliogràfiques Construir un text estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada Elaborar un text adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu Usar els mecanismes de comunicació no verbal i els recursos expressius de la veu necessaris per fer una bona intervenció oral Construir un discurs estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada Produir un discurs adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu, i interactuar de manera efectiva amb l’auditori | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 0.- Introducció | 01_ La teoria com a pràctica de mediació. |
| A.- La fi del Projecte Modern | 02_ Reificació, commodificació i alienació a la Metrópoli contemporànea. 03_ La cultura de masses. La teoría crítica. Introducció al pensament marxista. 04_ La critica de la Modernitat. 05_ El punt final de la Modernitat: Manfredo Tafuri |
| B.- El gir linguístic | 06_ Estructuralisme i Post-estructuralisme 07 El grau zero de l’Arquitectura. L’autonomia de l’obra d’art. Linguística i gramática. Algorítmica. 08_ La Tendenza. L’Arquitectura de resistència. 09_ Neo-historicisme. Arquitectura Pop. |
| C.- El postmodernisme | 10_ Postmodernisme. Arquitectura corporativa. 11_ Arquitectura i deconstrucció 12_ Arquitectura i complexitat. 13_ L’arquitectura de la globalització 14_ Arquitectura débil 15_ Arquitectura i Política (Biopoder) |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
2 | 0 | 2 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
14 | 0 | 14 | ||||||
| Seminaris |
|
20 | 25 | 45 | ||||||
| Treballs |
|
2 | 25 | 27 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
5 | 0 | 5 | ||||||
| Proves orals |
|
2 | 5 | 7 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Explicació del contingut del curs, dels objectius, mecànica de les proves, etc. Explicació de les lectures. |
| Sessió Magistral | Classe magistral on el professor desenvoluparà un tema del programa i, eventualment, introduirà alguns conceptes per tal de fer més entenedores les lectures i els continguts |
| Seminaris | Discussió en grups reduïts del contingut de les lectures i dels altres materials preparatoris. Preparació del treball final del curs. Lectura de les assignacions per acompanyar i complementar els continguts de les sessions magistrals. Discussió en grups petits dels continguts de les lectures. Redacció setmanal d'un petit text de resum d'allò desenvolupat al seminari ( conferències / lectures / videos / preparació del traball final de curs). |
| Treballs | Redacció de quatre assajos de crítica arquitectònica i/o cultural (o fragments), de manera incremental. Aquests assajos s'han d'integrar en un projecte de grup. Els temes seran donats a classe, o bé han de ser elegits amb l'aprovació del professor del curs. Tots quatre assajos, i especialment el treball final, han de ser lliurats per tal de ser avaluats. |
| Atenció personalitzada | Atenció de manera individualitzada dels problemes que puguin aparèixer durant el curs amb el temari i la realització dels treballs. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
|
Atenció de manera individualitzada dels problemes que puguin aparèixer durant el curs amb el temari i la realització dels treballs. Horari de atenció: Dimecres de 15 a 16h o durant les sessions tutoritzades. També es podran realitzar tutories personalitzads via Teams, concertades previament per correu electrònic a: anna.ferreb@urv.cat |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | |||||
| Seminaris |
|
1. PREPARACIÓ (fora de l'aula): Lectura de un o dos texts setmanals per acompanyar/complementar els continguts de les sessions magistrals. Visualització i/o lectura d'altres materials didàctics. 2. SEMINARI: Discussió en grups petits dels continguts de les lectures. Es poden fer breus proves escrites i/o orals (per sorpresa) tant a l’aula com a través del moodle. 3. ENTREGA: Redacció d'un breu resum de les conferències / lectures / discussió en preparació del projecte final del curs. Degut a la naturalesa participativa i en grup del seminari, l'assistència és obligatòria i serà controlada. |
30 | |||||
| Treballs |
|
Redacció de quatre assajos de crítica arquitectònica i/o cultural (o fragments), de manera incremental. Aquests assajos s'han d'integrar en un projecte de grup. Els temes seran donats a classe, o bé han de ser elegits amb l'aprovació del professor del curs. Els quatre assajos, i especialment eltreball final, han de ser lliurats per tal de ser avaluats. |
70 | |||||
| Proves orals |
|
Es realitzará una prova oral individual de 10 minuts per estudiant sobre un tema relacionat amb el curs i el treball realitzat. En cas de ser necessari es podrà fer online. | ||||||
| Altres | En cas de suprimir-se la presencialitat de les classes per causa major es procedirà a adapar l'avaluació de forma acordada amb els estudiants. |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Theodor W.Adorno, Disonancias, Madrid: Rialp (1966),
Hal Foster, La Posmodernidad, Barcelona: Kairós (1998),
Manfredo Tafuri, De la Vanguardia a la Metrópoli: Crítica radical a la Arquitectura, Barcelona:Gustavo Gili (1972),
Roland Barthes, Mitologías, Madrid: Siglo XXI de España. (2000),
Charles Jencks, l significado en arquitectura, Madrid: Blume (1976),
Aldo Rossi, La arquitectura de la ciudad, GG: Barcelona (1971),
Robert Venturi, Steven Izenour, Denise Scott Brown, Aprendiendo de las Vegas, Gustavo Gili: Barcelona (1982),
Frederic Jameson, Posmodernismo, o la lógica cultural del capitalismo avanzado, Barcelona:Paidós (1991),
Philip Johnson, Mark Wigley, Arquitectura deconstructivista, Gustavo Gili (1988),
Marc Augé, Los no-lugares: Espacios dela nonimato, Gedisa: Barcelona (2000),
Rem Koolhas, Espacio Basura, Barcelona: Gustavo Gili. (2007),
Michel Foucault, Vigilar y Castigar. Nacimiento de la Prisión, Buenos Aires: Siglo XXI. (2002),
Michel Foucault, Nacimiento de la biopolítica. Curso en el Collège de France (1978-1979), Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica (2006),
Judith Butler i Atherna Athanasiou, Desposesión: lo performativo en lo político, Buenos Aires: Eterna Cadencia. (2017),
Edgar Morin, Introducción alp ensamiento complejo, Gedisa: Barcelona (1995), |
||||||||
Reificació, commodificació ialienació a la Metrópoli contemporànea. Georg Simmel:"La Metrópolis y vida mental", en Bifurcaciones [online]. núm. 4,primavera 2005. URL: http://www.bifurcaciones.cl/004/reserva.htm [fecha deconsulta: 30 de julio de 2007] . La cultura de masses. La teoríacrítica. Introducció al pensament marxista. Theodor W.Adorno: “Sobre el carácter fetichista en la música y la regresión del oído”. Disonancias,cap. 1. Madrid: Rialp (1966) La critica de la Modernitat. Jürgen Habermas:“La Modernidad, un proyecto incompleto”. En Hal Foster (ed.): LaPosmodernidad. Barcelona: Kairós (1998). El punt final de la Modernitat: Manfredo Tafuri Manfredo Tafuri:“Para una crítica de la Ideología arquitectónica”. En Tafuri et al.: De laVanguardia a la Metrópoli: Crítica radical a la Arquitectura. Barcelona:Gustavo Gili (1972). Estructuralisme i Post-estructuralisme Roland Barthes: “Elmito, hoy”. Mitologías. Madrid: Siglo XXI de España. (2000) Charles Jencks,George Baird (eds.): El significadoen arquitectura . Madrid: Blume (1976). El grau zero de l’Arquitectura.L’autonomia de l’obra d’art. Linguística i gramática. Algorítmica. Peter Eisenman:“El fin del clásico: el fin del comienzo, el fin del fin “, Arquitecturas Bis 48, 3/1984 La Tendenza. L’Arquitectura de resistència Aldo Rossi: Laarquitectura de la ciudad. GG: Barcelona (1971) Neo-historicisme. Arquitectura Pop Robert Venturi, Steven Izenour, Denise Scott Brown: "Algunasdefiniciones según el método comparativo". Aprendiendo de lasVegas. Gustavo Gili: Barcelona (1982). Denise ScottBrown: “Aprendiendo del Pop”. Colección GGmínima. GG: Barcelona (2006) Postmodernisme. Arquitecturacorporativa. Frederic Jameson:Posmodernismo, o la lógica cultural del capitalismo avanzado. Barcelona:Paidós (1991). Arquitectura i deconstrucció Philip Johnson, Mark Wigley: Arquitectura deconstructivista. Barcelona : Gustavo Gili (1988) Arquitectura i complexitat. Edgar Morin: “Elparadigma de la complejidad”. En I ntroducción alpensamiento complejo . Gedisa: Barcelona (1995) L’arquitectura de la globalització Marc Augé: “Delos lugares a los no-lugares”, Capítulo 3 de: Los no-lugares: Espacios delanonimato. Gedisa: Barcelona (2000). Rem Koolhas. Espacio Basura. Colección GGmínima. Barcelona: Gustavo Gili. (2007) Arquitectura débil Ignasi Solà-Morales: “Arquitectura débil”. En I. Solà-Morales: Diferencias. GG:Barcelona (2003) Arquitectura i Política Michel Foucault. Vigilar y Castigar. Nacimiento de la Prisión. Buenos Aires: Siglo XXI. (2002) Michel Foucault. Nacimiento de la biopolítica. Curso en el Collège de France (1978-1979). Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica (2006) Judith Butler i Atherna Athanasiou. Desposesión: lo performativo en lo político. Buenos Aires: Eterna Cadencia. (2017) Judith Butler. Notes toward a performative theory of assembly. Hardvard University Press. (2018) |
|||||||||
| Complementària | |||||||||
Introducció. Resum del curs. Lateoria com a pràctica de mediació. Neil Leach (ed.):Rethinking Architecture: a reader in cultural theory . Routledge (1997). Michael K. Hays,(ed.), Architectural Theory since 1968. Cambridge, MA,MIT Press (1998). Introducció. Terry E agelton:The significance of Theory. Oxford:Blacwell (1990) Reificació, commodificació ialienació a la Metrópoli contemporànea. Walter Benjamin:“ Sobre algunos motivos enBaudelaire”. Iluminaciones 1. Imaginación y sociedad. Madrid: Taurus(1998). Massimo Cacciari:“Dialéctica de lo negativo en la época de la Metópoli”. De la Vanguardia a la Metrópoli: Críticaradical a la Arquitectura . Barcelona: Gustavo Gili (1972). La cultura de masses. La teoríacrítica. Introducció al pensament marxista. Walter Benjamin:“La obra de arte en la era de la reproductibilidad técnica”. Discursosinterrumpidos I. Taurus (1973). György Lukács:“La cosificación y la conciencia del proletariado”, sección 1. En Historia yconsciencia de clase. Obras Completas, vol III, Ed. Grijalbo (1985). La critica de la Modernitat. Max Horkheimer yTheodor W. Adorno: Dialéctica de la Ilustración. Barcelona : Círculo deLectores (1999). El punt final de la Modernitat: Manfredo Tafuri M. Tafuri: Architectureand Utopia: design and capitalisty development. Cambridge: MIT Press(1976). Tomàs Llorens: “ManfredoTafuri: Neovanguardia e historia”. Llorens, Tomás: ManfredoTafuri : neovanguardia e historia. Monografía 1.1. Cátedra de Composición. Valencia: Escuela Técnica Superior de Arquitectura, 1983. IgnasiSolà-Morales: “Más allá de la crítica radical. Manfredo Tafuri y laarquitectura contemporánea. ” en Inscripciones. Cap 15. Cacciari,Massimo: “Dialéctica de lo negativo en la era de la metrópoli”. En Tafuri et al.: De la Vanguardia a laMetrópoli: Crítica radical a la Arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili(1972). Ignasi Solà-Morales(ed.). “Being Manfredo Tafuri: Wickedness, Anxiety, Disenchantment ». ANY , no. 25-26 (febrruary 2000). Número especial de Casabella , no. 619-620(jan.-feb. 1995). Estructuralisme i Post-estructuralisme Ferdinand deSaussure: Curso de lingüística general. Barcelona: Planeta-Agostini (1985). Umberto Eco. Laestructura ausente. El grau zero de l’Arquitectura.L’autonomia de l’obra d’art. Linguística i gramática. Algorítmica. Peter Eisenman : " Post-funcionalismo ",Arquitecturas Bis, nº 22, pp. 6-12, Barcelona, mayo, 1978. Gandelsonas, Mario. "Neo-Functionalismo: After ModernArchitecture." Arquitecturas/Bis 22 (1978): 3-6. Roland Barthes:Le degré zero de l’écriture La Tendenza. L’Arquitectura de resistència IgnasiSolà-Morales: “Tendenza: Neoracionalismo Y Figuración” en Inscripciones.Gustavo Gili (2003). Kenneth Frampton:“Hacia un regionalismo crítico: seis puntos para una arquitectura deresistencia”. En Hal Foster (ed.):La Posmodernidad. Barcelona: Kairós (1998). Neo-historicisme. Arquitectura Pop Charles Jencks : Post-Modernism:the new classicism in art and architecture. Academy Editions, 1987 Charles Jencks : El Lenguaje de la arquitectura posmoderna. GG,1984 Charles Jencks : Whatis Post-modernism? Academy Editions, 1987 Postmodernisme. Arquitecturacorporativa. François Lyotard:La condición Posmoderna. Mádrid: Cátedra (1987). Arquitectura i deconstrucció Mark Wigley: The Architecture of Deconstruction:Derrida's Haunt . The MIT Press (1995). Arquitectura i complexitat. George P. Landow:Hypertext 2.0. Baltimore: Johns Hopkins University Press (1997) Gilles Deleuze“Rizomatic”. Introducción a Mil mesetas : capitalismo y esquizofrenia. Pre-textos:Valencia (1997). L’arquitectura de la globalització Saskia Sasse: "the global city" Henri Lefevre Theproduction of space Edward Soja: "The production of space" Rem Koolhas. Espacio Basura. Colección GGmínima. Barcelona: Gustavo Gili. (2007) Arquitectura débil Gianni Vattimo:“El pensamiento débil”. En El pensamiento débil. Cátedra: Madrid (1988) |
|||||||||
| Recomanacions |