| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A46 | Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans | |
| A68 | Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbana. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A46 |
Distingir els principals elements de relació de la vivenda amb l'espai públic Articular un discurs conceptual que relacioni el projecte arquitectònic amb les idees del moment en què es produeix Analitzar de forma complexe un edifici i el seu entorn relacionant aspectes tècnics, estètics i urbanístics | |
| A68 |
Articular un discurs conceptual que relacioni el projecte arquitectònic amb les idees del moment en què es produeix | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| Presentació de casos històrics en la relació habitatge i ciutat | |
| Casos exposats pels professors a les classes magistrals. | Robin Hood Gardens - ALison & Peter Smithson Gallatarese - Aldo Rossi Free University Berlin - Candilis, Josic i Woods La Ciudad en el Espacio- Taller de Arquitectura Ciutat espacial - Arata Isozaki (els metabolistes) Plug-in-City - Archigram New Babylon - Constant (els situacionistes) Munich 1972 - Frei Otto |
| Recerca de models per analitzar escollits entre les tres ciutats a visitar. REUS-PARIS BARCELONA | |
| Recerca sobre altres formes d'habitar i noves unitats familiars. HABITAR-COHABITAR-CONVIURE |
|
| Recerca sobre les relacions interior – exterior, públic - comunitari - privat en l’habitatge col·lectiu. | |
| propostes de nous habitatges i noves formes d'habitar la ciutat |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
4 | 0 | 4 | ||||||
| Seminaris |
|
38 | 30 | 68 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
6 | 6 | 12 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
4 | 0 | 4 | ||||||
| Proves pràctiques |
|
6 | 6 | 12 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | L’objectiu de l’assignatura és despertar l’interès de l’estudiant per altres formes d’habitar, i a la vegada aproximar-lo a algunes de les posicions teòriques que s’han desenvolupat al llarg del segle XX i XXI sobre l’habitatge col·lectiu. També té com a finalitat millorar la capacitat crítica i projectual sobre noves formes d’habitar. |
| Seminaris | S’estructurarà en tres àmbits i ‘laboratoris’ (entesos com a espais d’experimentació) que es desenvoluparan a l’aula durant una setmana de manera semi-intensiva: Laboratori 1, (tindrà lloc a l’ETSAV), sota el lema: HABITAR, s’estudiarà i aprofundirà sobre la unitat mínima: l’habitació, i les seves possibles agregacions per donar lloc a l’habitatge Laboratori 2, (tindrà lloc a l’EAR), sota el lema: COHABITAR, estudiarà i aprofundirà sobre que significa cohabitar, quines respostes podem donar avui en dia a les noves formes d’habitar col·lectivament i les seves possibles agrupacions. Plantejarà les noves relacions que es poden establir entre les unitats familiars que conformen l’habitatge col·lectiu, entre l’individu i la comunitat que conforma, entre l’espai privat i l’espai col·lectiu, i com això pot incidir en el que és la peça mínima habitable i les seves relacions. Laboratori 3, (tindrà lloc a l’ENSA, París), sota el lema: CONVIURE, estudiarà i aprofundirà sobre les relacions de l’habitatge amb la ciutat, mitjançant el treball dels espais comunitaris i públics es plantejaran relacions noves entre l’habitatge i la ciutat, entre la comunitat de veïns i la societat. |
| Sessió Magistral | L’assignatura anirà acompanyada d’una lliçó inaugural, unes sessions teòriques curtes a l’inici de la classe, i unes visites a casos paradigmàtics a la ciutat de Barcelona, del Camp de Tarragona i París. |
| Atenció personalitzada | El treball s’iniciarà de manera àgil i intensa al llarg de cadascuna de les tres setmanes, complementant-lo posteriorment amb el treball a casa, que es presentarà i debatrà en la 1a sessió de la següent setmana en que s’imparteixi docència |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| A classe, pensada com un taller de treball, els professors faran seguiment del treball de cada alumne, destinant la darrera hora de la classe en la posada en comú dels treballs. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Proves pràctiques |
|
L’assignatura s’avaluarà mitjançant el treball desenvolupat al taller i durant les visites a Barcelona i a París. És imprescindible assistir a 9 de les 10 sessions per a poder ser avaluat, i per tant és imprescindible poder viatjar a París. Els exercicis es desenvoluparan en grups de mínim 3 persones (un de cada escola). En la mesura del possible, i per tal de reduir el cost de l’estada, s’intentarà que els estudiants intercanviïn també els seus allotjaments. Es concretaran les setmanes intensives de treball abans de la matrícula. Es recomana haver cursat Porjectes i Urbanisme V-VI, que treballa l’habitatge col·lectiu. |
100% de la nota | ||||
| Altres | L'avaluació de l'alumne es farà en funció dels objectius assolits en els següents aspectes: 1-Reflexionar, debatre i exercitar-se sobre l'habitatge contemporani i la societat a la qual ha de donar resposta. 2-Comprendre i saber projectar les relacions interior – exterior, públic - comunitari- privat en l'habitatge col·lectiu. 3-Conèixer models teòrics d'habitatge i formes d'habitar i creuar-los amb l'experiència real mitjançant la visita i l'anàlisi d'alguns dels casos. 3-Ser capaç d'enfrontar-se d'una manera àgil i mitjançant el dibuix i els croquis a mà alçada a les qüestions sobre l'habitar que es plantegin. 4-Aprendre a treballar en equip i amb estudiants d'altres universitats i països. 5-Respondre adequadament quan se li formulin preguntes en un presentació oral o escrita. |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
ALEXANDER, Ch, Un lenguaje de patrones: ciudades, edificios, construcciones, , Gustavo Gili, 1980
BUSQUETS, J. ET AL, Cerdà i la Barcelona del futur: realitat versus projecte, , CCCB, 2009
EAMES, CHARLES, ¿que es una casa? ¿que es el diseño?, , Editorial Gustavo Gili SL. GG mínima, 2007
GEHL, JAN, La humanización del espacio urbano, , Editorial Reverté, 2006
GUÀRDIA, M. OYÓN L. & MONCLÚS, Atlas histórico de ciudades europeas, , CCCB, 1994
HABITAR grupo de investigación, ReHabitar en nueve episodios, , Lampreave, Madrid, Ministerio de Fomento, 2011
HABRAKEN, N. J, El diseño de soportes, , Gustavo Gili, 2000
KOOLHAAS, R., AMO, HARVARD GRADUATE SCHOOL OF DESIGN, Elements, Venice, , Marsilio, 2014
MONTEYS, X. & FUERTES, P, Casa collage: un ensayo sobre la arquitectura de la casa, , Gustavo Gili, 2001
MONTEYS, X. & FUERTES, P, La habitación: más allà de la sala de estar, , Gustavo Gili, 2014
PÉREZ DE ARCE, R., Domicilio urbano, , Santiago de Chile, 2006
SENNETT, RICHARD., El declive del hombre público, , Editorial Anagrama. Colección Argumentos, 2011 |
||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | |||||||||
|
|||||||||
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent