DADES IDENTIFICATIVES 2007_08
Assignatura EINES TELEMÀTIQUES PER A LA DOCÈNCIA Codi 115011106
Ensenyament
Tecnologia Educativa: e-learning i Gestió del Coneixement (2006)
 Cicle 2on
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Primer Únic anual
Llengua d'impartició
Castellà
Català
Departament Pedagogia
Coordinador/a
GISBERT CERVERA, MERCÈ
 Adreça electrònica merce.gisbert@urv.cat
Professors/es
GISBERT CERVERA, MERCÈ
Web http://moodle.urv.net
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura serà impartida per Jordi Coiduras, Enric Brescó i Toni Gallardo

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC7 Dominar les eines i procediments de treball cooperatiu i col·laboratiu en xarxa.
  AC8 Dominar les eines i procediments de comunicació audiovisual en xarxa.
  Professionalitzador
  Recerca
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC3 Flexibilitat. Disponibilitat per a l’adaptació en ambients canviants
  BC12 Asertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC2 Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Incorporar les TIC en un projecte docent. AC7
AC8
 BC3
BC12
 CC2
Generar situacions interactives en un procés docent en xarxa. AC7
AC8
 BC3
BC12
 CC2

Continguts
Tema Subtema
Usos educatius d’internet.
Teledocumentació.
La integració de les TIC com a projectes d’innovació.
La incorporació de les innovacions tecnològiques. Investigació i desenvolupament. Innovació educativa i incorporació de les TIC.
Disseny i desenvolupament de projectes d’innovació

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Resolució de problemes, exercicis
0 5 5
Sessió Magistral
12 12 24
Treballs
0 5 5
Pràctiques a través de TIC
0 80 80
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques
10 0 10
Fòrums de discussió
0 5 5
Estudis previs
0 5 5
Metodologies integrades
0 5 5
 
Atenció personalitzada
10 0 10
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries
Resolució de problemes, exercicis Treball pràctic per treballar aquells aspectes instrumentals dels diferents mòduls de continguts relacionats amb el domini d’eines tecnològiques i/o maquinari-programari específic.
Sessió Magistral Sessions via xarxa (els professors estan distribuïts per diferents universitats) per treballar els continguts teòrics de la matèria.
Treballs Es generen guies de treball per a poder realitzar activitats de manera individual i en horari flexible. El professor fa de guia i d’assessor del procés quan l’alumne té algun problema i/o dubte per poder seguir amb el guió establert.
Pràctiques a través de TIC Tallers de:
-Estratègies de documentació en web.
-Herramientas de presentación: MS Power-Point
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques Aplicar, a nivell pràctica, la teoria d'un àmbit de coneixement en un context determinat. Simulacions a través de les TIC.
Fòrums de discussió Activitat, a través de les TIC, on es debaten temes d'actualitat relacionats amb l'àmbit professional.
Estudis previs Cerca, lectura i treball de documentació, proposta de solució d'exercicis a realitzar en el laboratori per part de l'alumne.
Metodologies integrades Aprenentatge basat en problemes, Treball per projectes, Portfoli docent, etc.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
És el temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes i persegueix els següents objectius: - Atendre, fer el seguiment i orientar a nivell professional a l’alumne. - Intercanviar informació, opinió i coneixements. - Afavorir el feedback entre professor i alumne sobre els treballs de l’assignatura. - Realitzar un seguiment de la comprensió de conceptes i continguts i aclariment de dubtes. - Assessorar en la recerca d’informació. - Etc.

Avaluació
  Descripció Pes
Resolució de problemes, exercicis Aquesta matèria té una part de pràctiques fonamental. Cadascuna de les activitats que es realitzarà s’haurà de lliurar, fonamentalment de manera individual 60%
Treballs S’ha de realitzar un treball en grup, de forma distribuïda, relacionat amb la gestió i l’organització de la informació i del coneixement les seves bases i com organitzar una acció d’aquestes característiques. 40%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Assistència al 80% de les sessions de videoconferència.

Fonts d'informació

Bàsica

BATES, A. W. (2001): Como gestionar el cambio tecnológico. Estrategias para los responsables de centros universitarios.

Barcelona

. Gedisa.

CAMACHO, M. y GISBERT, M. (2004) The N-@ble Project: An instructional proposal for Teacher Training in ICT-Based Setting, Ed-Media Proceedings. Lugano.

DEDE, Ch. (2000): Aprendiendo con tecnología. Paidós. Barcelona.

DUART, J.M. y SANGRÀ, A. (comps.) (2000): Aprender en la virtualidad. Gedisa. Barcelona.

AA.VV (2000). Evaluation and assessment of flexibility mobility and transferability in European countries: Flexibility, transferability, mobility as targets of vocational education training [European cooperation in the field of scientific and technical research ]

Brussels

.  p. 141-149.

GISBERT, M.; ADELL, J.; ANAYA, L. y RALLO, R. (1997): Entornos de formación Presencial Virtual y a Distancia. Boletín de RedIris. No. 40. Pp.13-25.

GISBERT, M. (2005): La formación del Profesor para la Sociedad del Conocimiento. Revista Bordón (En prensa).

JONASSEN, D.H. y LAND, S.M. (2000): Theoretical foundations of learning environment.

Lawrence

Erlbaum Associates.

New Jersey

.LEVIS, D. y GUTIÉRREZ, M.L. (2000): ¿Hacia la herramienta Universal? Enseñar y aprender en tiempos de Internet. La Crujía/Ciccus.

Buenos Aires

.

PETERS, O. (2000): Learning and teaching in distance education. Kogan Page. Londres.

SALINAS, J. (2004) Entonos Virtuales y Redes de Aprendizaje. Perspectivas de la Educación en el Nuevo Milenio. Universidad Tecnológica de Panamá. (Ponencia).

VV.AA. (2004): Visions of Education. THRESHOLD http://www.ciconline.org. http://www.iste.org/futures.

SALINAS, J. (1998): Enseñanza flexible, aprendizaje abierto: Las redes como herramientas para la formación. En CEBRIAN, M. et al.: Recursos Tecnológicos para los procesos de Enseñanza-Aprendizaje. ICE/UMA. Pp. 54-64.

SUÀREZ, B. (2003). La Sociedad del Conocimiento: una revolución en marcha. En ponències Seminario REBIUN. Palma de Mallorca.

WILKINSON, D. (2002): The Intersection of Learning Architecture and Instructional Design in e-Learning. ECI Conference on e-Technologies in Engineering Education: Learning Outcomes Providing Future Possibilities. http://services.bepress.com/eci/etechnologies/33.

 

Documents i Espais de Referència.

- The Institute for Higher Education Policy: Quality on the line. Benchmarks for success internet-based distance education.. http://www.ihep.com.

- American Federation of Teachers. Higher Education Department http://www.aft.org.
Complementària

Recomanacions


 
Altres comentaris
És convenient que per a treballar els diferents continguts de la matèria els alumnes es familiaritzin amb el món de la teledocumentació i de la gestió i emmagatzematge de la informació. Una part del seu treball estarà orientat a l’accés remot a la informació a la gestió distribuïda d’aquesta i al treball en espais especialitzats tant en centres virtuals com físics, principalment biblioteques. Aquests espais s’han de convertir en referents clars a l’hora d’abordar aquestes temàtiques i s’ha de saber treure profit de les seves potencialitats tant horàries com de materials i recursos disponibles.