|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
| |
Comú |
| |
AC1 |
Conèixer de les característiques de les TIC des del seu potencial educatiu i pedagògic. |
| |
AC2 |
Analitzar les TIC com a mitjans i recursos formatius i la seva incidència. |
| |
Professionalitzador |
| |
AP2 |
Usar les TIC com a eina i instrument per al disseny i desenvolupament de material didàctic. |
| |
Recerca |
| |
AR2 |
Usar les TIC com a eina i instrument per al disseny i desenvolupament d'eines i recursos per a la recerca. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
| |
Comú |
| |
BC1 |
Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals |
| |
BC2 |
Treballar autònomament amb iniciativa |
| |
BC3 |
Flexibilitat. Disponibilitat per a l’adaptació en ambients canviants |
| |
BC4 |
Resoldre problemes de manera efectiva |
| |
BC5 |
Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a la seva àrea específica |
| |
BC6 |
Actuar amb un esperit crític i responsable |
| |
BC7 |
Considerar l’ètica i la integritat intel·lectual com a valors essencials a la pràctica professional |
| |
BC8 |
Autoestima professional. Comprendre el valor del propi coneixement i del seu impacte a la societat/comunitat |
| |
BC9 |
Disponibilitat a la participació compromesa en la vida social |
| |
BC10 |
Lideratge |
| |
BC11 |
Treballar en equip i gestionar equips |
| |
BC12 |
Asertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes |
| |
BC13 |
Aprendre a aprendre |
| |
BC14 |
Planificació i organització |
| |
BC15 |
Promoure una actitud orientada a la motivació per la qualitat |
| |
BC16 |
Sensibilitat pel medi ambient |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
| |
Comú |
| |
CC1 |
Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau. |
| |
CC2 |
Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau. |
| |
CC3 |
Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau |
| |
CC4 |
Desenvolupament d’habilitats informacionals |
| |
CC5 |
Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional |
| |
CC6 |
Desenvolupament de processos d’incorporació al món del treball (compte d’altres i/o empreneduria) |
| Objectius |
Competències |
| Conèixer el món laboral i professional. |
AC1
AP2
AR2
|
BC3
BC12
|
CC1
CC5
CC6
|
| Analitzar les principals implicacions del desenvolupament de la tasca professional en escenaris reals. |
AC1
AC2
AP2
AR2
|
BC3
BC12
|
CC1
CC5
CC6
|
| Adquirir les competències professionals bàsiques. |
|
BC1
BC2
BC3
BC4
BC5
BC6
BC7
BC8
BC9
BC10
BC11
BC12
BC13
BC14
BC15
BC16
|
CC1
CC2
CC3
CC4
CC5
CC6
|
| Metodologies :: Proves |
| |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
1 |
0 |
1 |
| |
| Selecció de posició de pràctiques |
5 |
0 |
5 |
| Estada / execució de pràctiques |
0 |
400 |
400 |
| Treballs |
0 |
200 |
200 |
| Relació amb el tutor de pràctiques intern |
72 |
0 |
72 |
| |
| Relació amb el tutor de pràctiques extern |
72 |
0 |
72 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
|
| Selecció de posició de pràctiques |
Pràctiques en empreses / institucions que estan utilitzant les TIC en temes de formació o que es dediquen a produir material didàctic en formate. |
| Estada / execució de pràctiques |
Depenent de l’especialització les pràctiques poden ser de disseny i producció, de gestió d’entorns virtuals, de disseny i creació de projectes educatius, d’investigació i estudis diversos.
|
| Treballs |
|
| Relació amb el tutor de pràctiques intern |
|
| Relació amb el tutor de pràctiques extern |
|
| Mecanismes coordinació/seguiment |
| |
Descripció |
Pes |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
|
- ADELL, J. (2003): “Internet en el aula: la caza del tesoro”, Edutec. Rev. Electrónica de Tecnología Educativa, 16, http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec16/adell.htm.
- ADELL, J. y SALES, A. (2000): Enseñanza online: elementos para la definición del rol del profesor, en CABERO, J. y otros (coords): Y continuamos avanzando. Las nuevas tecnologías para la mejora educativa, Sevilla, Kronos, 351-371.
- ADGA Group (1998). Instruction and Design Principles for Multimedia Computer Based Training.
- ALDEN, J. (1998): A trainer´s guide to web-based instruction, Alexandria, ASTD.
- BARROSO, J. y CABERO, J. (2002): Principios para el diseño de materiales multimedia educativos para la red, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 135-154.
- BARTOLOMÉ, A. (2000): Hipertextos, hipermedia y multimedia: configuración técnica, principios para su diseño y aplicaciones didácticas, en CABERO, J. y otros (coords): Medios audiovisuales y nuevas tecnologías para la formación en el siglo XXI,, Murcia, Edutec-Diego Marín, 2ª ed., 127-148.
- BARTOLOMÉ, A. (2002): Multimedia para educar. Ediciones Edebé. Barcelona 236-238.
- BROWN, G. (1979): La microenseñanza, Madrid, Anaya.
- CABERO, J. (1989): Tecnología educativa: utilización didáctica del video, Barcelona, PPU.
- CABERO, J. (2000): La formación virtual: principios, bases y preocupaciones, en PÉREZ, R. (coord.): Redes, multimedia y diseños virtuales, Oviedo, Departamento de Ciencias de la Educación, 83-102.
- CABERO, J. y GISBERT, M. (dirs) (2002): Materiales formativos multimedia en la red. Guía práctica para su diseño, Sevilla, SAV de la Universidad de Sevilla.
- CEBRIÁN DE LA SERNA, M. (coord.) (2003): Enseñanza virtual para la innovación universitaria, Madrid, Narcea.
- CORTINOVIS, R. (1992). Hypermedia for training: A software and Instructional Engineering Model. Educational Technology. The magazine for Managers in Education. 32(7) July 47-51.
- DE BENITO, B. (2000): Posibilidades educativas de las “webtools”, Palma de Mallorca, Universidad de las Islas Baleares.
- DE BENITO, B. y SALINAS, J. (2002): Weebtool: aplicaciones para sistemas virtuales de formación, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 175-197.
- DUARTE (1998): Navegando a través de la información: diseño y evaluación de hipertextos para la enseñanza en Huelva, Facultad de Ciencias de la Educación, tesis doctoral inédita.
- ELLIS, A. y otros (1999): Managing web-based traigning, Alexandria, American Society for Traigning & Development.
- FANDOS, M. (2003): Formación basada en las tecnologías de la información y comunicación: análisis didáctico del proceso de enseñanza-aprendizaje, Facultad de Ciencias de la Educación y Psicología de la Universidad Rovira i Virgili, tesis http://www.tdx.es
- FARNHAM S. (1995): El aprendizaje escolar, Madrid, Morata.
- GÓNGORA, A. (2003): El diseño de documentos webs, en CEBRIÁN DE LA SERNA, M. (coord.): Enseñanza virtual para la innovación universitaria, Madrid, Narcea, 91-104.
- GONZÁLEZ, C. (2003): Creación de presentaciones colectivas, La Laguna, Universidad de la Laguna.
- GROS, B. (coord.) (1997): Diseños y programas educativos, Barcelona, Ariel.
- HALL, B. (1997): Web-based training cookbook, Nueva York, John Wiley & Sons.
- HANNUM, W. (2001): Web-based traigning: advantages and limitations, en KAHN (ed): Web-based traigning, New Jersey, Englewood Cliffs, 47-58.HILL, P. y otros (1981): Making decisions. A multidisciplinary introduction, Massachusetts, Addison-Wesley.
- HORTON, S. (2000): Web teaching guide, Yale, Yale University Press.
- JIMÉNEZ, B. (Ed.). (1999). Evaluación de programas, centros y profesores.Madrid: Síntesis.
- JOLLIFFE, A. y otros (2001): The online learning handbook, Londres, Kogan Page.
- JONASSEN, D. (2000): Revisiting activity theory as a framework for designing student-centered learning environments, en JONASSEN, D.H. y LAND, S.M.:Theoretical foundations of learning environment, New Jersey, Lawrence Erlbaum Associates, 89-121.
- KEMP, J.E. y SMILLE, D.C. (1989): Planning and using instructional media, Nueva York, Harper & Row.
- KHAN, B. (1999): Web-based Intruction (WBI): what is it and why is it?, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 5-18.
- KILIAN, C. (2001): Escribir para la web, Barcelona, Deusto.
- MARCH, T. (2001): Theory and practice on integrating the web for learning, http://www.ozline.com/learning/theory.html.
- MAYER, R.E. (2003): Multimedia learning, Cambridge, Cambridge University Press.
- MORGAN, Ch.y O´REILLY, M. (1999): Assessing open and distance learners, Londres, Kogan Page.
- NIELSEN, J. (1999): Designing Web Usability, New Riders.
- NIETO, E. (2003). Diseño y organización técnica de un contexto instruccional en el entorno de las NTIC, aplicado a la docencia de estructuras, Escuela Universitaria Politécnica de la Universidad de Sevilla, tesis doctoral inédita.
- NITGHTINGALE, P. y otros (1996): Assessing learning in Universities, Sydney, Professional Development Centre University of New South Wales).
- NÚÑEZ, A. (2000): Una comparación del campus virtual de British Open University y el campus virtual de Florida StatUniversity: constructivismo vs. conductismo, http://cvc.cervantes.es/obref/formacion_virtual/campus_virtual/nunez.htm.
- ORIHUELA, J.L. y SANTOS, M.L. (1999): Introducción al diseño digital, Madrid, Anaya.
- PALLOF, R. y PRATT, K. (2003): Lessons from the cyberspace classroom. The realities of online teaching, San Francisco, Jossy-Bass.
- PÉREZ, A. y SALINAS, J. (2004): El diseño, la producción y realización de materiales multimedia e hipermedia, en salinas, j., aguaded, j.i. Y cabero, j. (COODS): Tecnologías para la educación. Diseño, producción y evaluación de medios para la formación docente, Madrid, Alianza, 157-176.
- REEVES, Th. y REEVES, P. (1999): Effective dimensions of interactive learning on the world wide web, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 59-66.
- RITCHIE, D. y HOFFMAN, B. (1999): Incorporating instructional design. Principles with the world Wide Web, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 135-138.
- SALINAS, J. (2000): Las redes de comunicación (II): posibilidades educativas, en CABERO, J. (ed.): Nuevas tecnologías aplicadas a la educación, Madrid, Síntesis, 179-198.
- SHEPHERD, C. (2000): Web-based training: doing it yourself, http://www.fastrak-consulting.co.uk/tactix/Features/wbtdoing/wbtdoing.htm
|
| Complementària |
|
|
|