DADES IDENTIFICATIVES 2009_10
Assignatura (*) TREBALL DE FI DE MÀSTER Codi 115011118
Ensenyament
Tecnologia Educativa: e-learning i Gestió del Coneixement (2006)
 Cicle 2on
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
30 Obligatòria Segon Únic anual
Llengua d'impartició
Departament Pedagogia
Coordinador/a
GISBERT CERVERA, MARIA MERCEDES
 Adreça electrònica luis.marques@urv.cat
josep.holgado@urv.cat
josemiguel.jimenez@urv.cat
merce.gisbert@urv.cat
mar.camacho@urv.cat
janaina.oliveira@urv.cat
Professors/es
MARQUÉS MOLÍAS, LUIS
HOLGADO GARCÍA, JOSÉ BENITO
JIMÉNEZ GONZÁLEZ, JOSÉ MIGUEL
GISBERT CERVERA, MARIA MERCEDES
CAMACHO MARTI, MARIA DEL MAR
MINELLI DE OLIVEIRA, JANAINA
Web
Descripció general i informació rellevant Integrar tots els coneixements adquirits durant tot el programa formatiu en una aplicació práctica.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Conèixer de les característiques de les TIC des del seu potencial educatiu i pedagògic.
  AC2 Analitzar les TIC com a mitjans i recursos formatius i la seva incidència.
  Professionalitzador
  AP2 Usar les TIC com a eina i instrument per al disseny i desenvolupament de material didàctic.
  Recerca
  AR2 Usar les TIC com a eina i instrument per al disseny i desenvolupament d'eines i recursos per a la recerca.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC3 Flexibilitat. Disponibilitat per a l’adaptació en ambients canviants
  BC12 Asertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC1 Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau.
  CC2 Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Dissenyar i desenvolupar un projecte professional i/o de recerca a TIC aplicades a l'educació i la formació. AC1
AC2
AP2
AR2
 BC3
BC12
 CC1
CC2

Continguts
Tema Subtema
Disseny i desenvolupament d'un projecte d'entorn i materials de formació basats en eines tecnològiques.
Disseny i desenvolupament d'un projecte d'investigació a l'àmbit de les TIC i l'educació.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
6 72 78
Presentacions / exposicions
63 0 63
Fòrums de discussió
0 63 63
Estudis previs
0 63 63
Pràctiques a través de TIC
0 63 63
Metodologies integrades
0 63 63
 
Atenció personalitzada
14 0 14
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura.
Presentacions / exposicions Exposició oral per part dels alumnes d'un tema concret o d'un treball (prèvia presentació escrita).
Fòrums de discussió Activitat, a través de les TIC, on es debaten temes d'actualitat relacionats amb l'àmbit acadèmic i/o professional.
Estudis previs Cerca, lectura i treball de documentació, proposta de solució d'exercicis a realitzar en el laboratori per part de l'alumne.
Pràctiques a través de TIC Aplicar, a nivell pràctic, la teoria d'un àmbit de coneixement en un context determinat. Exercicis pràctics a través de les TIC de manera autònoma.
Metodologies integrades Aprenentatge basat en problemes, Treball per projectes, Portfoli docent, etc.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
És el temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumness i persegueix els següents objectius: -Atendre, fer el seguiment i orientar a nivell professional a l'alumne. -Intecanviar informació, opinió o coneixements. -Afavorir el feedback entre professor i alumne sobre els treballs de l'assignatura. -Realitzar un seguiment de la comprensió de conceptes i continguts i aclariment de dubtes. -Assessorar en la recerca d'informació. -Etc.

Avaluació
  Descripció Pes
Presentacions / exposicions Exposició oral per part dels alumnes d'un tema concret o d'un treball (prèvia presentació escrita). 50%
Pràctiques a través de TIC Presentació de les pràctiques realitzades per mitjà de tecnologies de la informació i comunicació. 50%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Assistència al 80% de les sessions de videoconferència.

Fonts d'informació

Bàsica
  • ADELL, J. (2003): “Internet en el aula: la caza del tesoro”, Edutec. Rev. Electrónica de Tecnología Educativa, 16, http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec16/adell.htm.
  • ADELL, J. y SALES, A. (2000): Enseñanza online: elementos para la definición del rol del profesor, en CABERO, J. y otros (coords): Y continuamos avanzando. Las nuevas tecnologías para la mejora educativa, Sevilla, Kronos, 351-371.
  • ADGA Group (1998). Instruction and Design Principles for Multimedia Computer Based Training.
  • ALDEN, J. (1998): A trainer´s guide to web-based instruction, Alexandria, ASTD.
  • BARROSO, J. y CABERO, J. (2002): Principios para el diseño de materiales multimedia educativos para la red, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 135-154.
  • BARTOLOMÉ, A. (2000): Hipertextos, hipermedia y multimedia: configuración técnica, principios para su diseño y aplicaciones didácticas, en CABERO, J. y otros (coords): Medios audiovisuales y nuevas tecnologías para la formación en el siglo XXI,, Murcia, Edutec-Diego Marín, 2ª ed., 127-148.
  • BARTOLOMÉ, A. (2002): Multimedia para educar. Ediciones Edebé. Barcelona 236-238.
  • BROWN, G. (1979): La microenseñanza, Madrid, Anaya.
  • CABERO, J. (1989): Tecnología educativa: utilización didáctica del video, Barcelona, PPU.
  • CABERO, J. (2000): La formación virtual: principios, bases y preocupaciones, en PÉREZ, R. (coord.): Redes, multimedia y diseños virtuales, Oviedo, Departamento de Ciencias de la Educación, 83-102.
  • CABERO, J. y GISBERT, M. (dirs) (2002): Materiales formativos multimedia en la red. Guía práctica para su diseño, Sevilla, SAV de la Universidad de Sevilla.
  • CEBRIÁN DE LA SERNA, M. (coord.) (2003): Enseñanza virtual para la innovación universitaria, Madrid, Narcea.
  • CORTINOVIS, R. (1992). Hypermedia for training: A software and Instructional Engineering Model. Educational Technology. The magazine for Managers in Education. 32(7) July 47-51.
  • DE BENITO, B. (2000): Posibilidades educativas de las “webtools”, Palma de Mallorca, Universidad de las Islas Baleares.
  • DE BENITO, B. y SALINAS, J. (2002): Weebtool: aplicaciones para sistemas virtuales de formación, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 175-197.
  • DUARTE (1998): Navegando a través de la información: diseño y evaluación de hipertextos para la enseñanza en Huelva, Facultad de Ciencias de la Educación, tesis doctoral inédita.
  • ELLIS, A. y otros (1999): Managing web-based traigning, Alexandria, American Society for Traigning & Development.
  • FANDOS, M. (2003): Formación basada en las tecnologías de la información y comunicación: análisis didáctico del proceso de enseñanza-aprendizaje, Facultad de Ciencias de la Educación y Psicología de la Universidad Rovira i Virgili, tesis http://www.tdx.es
  • FARNHAM S. (1995): El aprendizaje escolar, Madrid, Morata.
  • GÓNGORA, A. (2003): El diseño de documentos webs, en CEBRIÁN DE LA SERNA, M. (coord.): Enseñanza virtual para la innovación universitaria, Madrid, Narcea, 91-104.
  • GONZÁLEZ, C. (2003): Creación de presentaciones colectivas, La Laguna, Universidad de la Laguna.
  • GROS, B. (coord.) (1997): Diseños y programas educativos, Barcelona, Ariel.
  • HALL, B. (1997): Web-based training cookbook, Nueva York, John Wiley & Sons.
  • HANNUM, W. (2001): Web-based traigning: advantages and limitations, en KAHN (ed): Web-based traigning, New Jersey, Englewood Cliffs, 47-58.HILL, P. y otros (1981): Making decisions. A multidisciplinary introduction, Massachusetts, Addison-Wesley.
  • HORTON, S. (2000): Web teaching guide, Yale, Yale University Press.
  • JIMÉNEZ, B. (Ed.). (1999). Evaluación de programas, centros y profesores.Madrid: Síntesis.
  • JOLLIFFE, A. y otros (2001): The online learning handbook, Londres, Kogan Page.
  • JONASSEN, D. (2000): Revisiting activity theory as a framework for designing student-centered learning environments, en JONASSEN, D.H. y LAND, S.M.:Theoretical foundations of learning environment, New Jersey, Lawrence Erlbaum Associates, 89-121.
  • KEMP, J.E. y SMILLE, D.C. (1989): Planning and using instructional media, Nueva York, Harper & Row.
  • KHAN, B. (1999): Web-based Intruction (WBI): what is it and why is it?, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 5-18.
  • KILIAN, C. (2001): Escribir para la web, Barcelona, Deusto.
  • MARCH, T. (2001): Theory and practice on integrating the web for learning, http://www.ozline.com/learning/theory.html.
  • MAYER, R.E. (2003): Multimedia learning, Cambridge, Cambridge University Press.
  • MORGAN, Ch.y O´REILLY, M. (1999): Assessing open and distance learners, Londres, Kogan Page.
  • NIELSEN, J. (1999): Designing Web Usability, New Riders.
  • NIETO, E. (2003). Diseño y organización técnica de un contexto instruccional en el entorno de las NTIC, aplicado a la docencia de estructuras, Escuela Universitaria Politécnica de la Universidad de Sevilla, tesis doctoral inédita.
  • NITGHTINGALE, P. y otros (1996): Assessing learning in Universities, Sydney, Professional Development Centre University of New South Wales).
  • NÚÑEZ, A. (2000): Una comparación del campus virtual de British Open University y el campus virtual de Florida StatUniversity: constructivismo vs. conductismo, http://cvc.cervantes.es/obref/formacion_virtual/campus_virtual/nunez.htm.
  • ORIHUELA, J.L. y SANTOS, M.L. (1999): Introducción al diseño digital, Madrid, Anaya.
  • PALLOF, R. y PRATT, K. (2003): Lessons from the cyberspace classroom. The realities of online teaching, San Francisco, Jossy-Bass.
  • PÉREZ, A. y SALINAS, J. (2004): El diseño, la producción y realización de materiales multimedia e hipermedia, en salinas, j., aguaded, j.i. Y cabero, j. (COODS): Tecnologías para la educación. Diseño, producción y evaluación de medios para la formación docente, Madrid, Alianza, 157-176.
  • REEVES, Th. y REEVES, P. (1999): Effective dimensions of interactive learning on the world wide web, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 59-66.
  • RITCHIE, D. y HOFFMAN, B. (1999): Incorporating instructional design. Principles with the world Wide Web, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 135-138.
  • SALINAS, J. (2000): Las redes de comunicación (II): posibilidades educativas, en CABERO, J. (ed.): Nuevas tecnologías aplicadas a la educación, Madrid, Síntesis, 179-198.
  • SHEPHERD, C. (2000): Web-based training: doing it yourself, http://www.fastrak-consulting.co.uk/tactix/Features/wbtdoing/wbtdoing.htm

 
Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent