DADES IDENTIFICATIVES 2006_07
Assignatura DISSENY DE PROJECTES CURRICULARS Codi 115011201
Ensenyament
Tecnologia Educativa: e-learning i Gestió del Coneixement (2006)
 Cicle 2on
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
5 Optativa Únic anual
Llengua d'impartició
Castellà
Català
Departament Pedagogia
Coordinador/a
HOLGADO GARCIA, JOSE BENITO
 Adreça electrònica josep.holgado@urv.cat
Professors/es
HOLGADO GARCIA, JOSE BENITO
Web http://moodle.urv.net
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura s'impartirà durant els mesos de desembre i febrer

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC3 Analitzar les TIC com a eina i instrument per al disseny i desenvolupament d'accions formatives i d'entorns de formació.
  Professionalitzador
  Recerca
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC3 Flexibilitat. Disponibilitat per a l’adaptació en ambients canviants
  BC4 Resoldre problemes de manera efectiva
  BC12 Asertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC3 Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau
  CC4 Desenvolupament d’habilitats informacionals

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Gestionar el conjunt de mitjans i recursos per a la formació. AC3
 BC3
BC4
BC12
 CC3
CC4
Organitzar les metodologies, estratègies i modalitats d’avaluació en una situació formativa. AC3
 BC3
BC4
BC12
 CC3
CC4

Continguts
Tema Subtema
Definició d’objectius d’aprenentatge.
Disseny d’activitats.
Les metodologies docents.
Disseny i desenvolupament de processos d’avaluació. Eines i estratègies.
Gestió i organització de mitjans i recursos per a la formació.
El projecte de formació a l’empresa.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
6 47 53
Seminaris
6 0 6
Treballs
0 7 7
Resolució de problemes, exercicis
0 7 7
Pràctiques a través de TIC
0 7 7
Metodologies integrades
0 7 7
Estudis previs
0 7 7
Fòrums de discussió
0 7 7
 
Atenció personalitzada
10 0 10
 
Proves de Desenvolupament
1 0 1
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Dues sessions magistrals introductòries per poder treballar els conceptes fonamentals d’aquesta matèria
Sessió Magistral Sessions via xarxa (els professors estan distribuïts per diferents universitats) per treballar els continguts teòrics de la matèria.
Seminaris Els seminaris seran espais per treballar els temes d’actualitat que vagin sorgint durant el desenvolupament del curs i que tenen a veure amb els avenços i darreres tendències tant educatives com tecnològiques.
Treballs Per tal de poder afavorir els aprenentatges, no només de les competències específiques sinó també de les generals i de les transversals, s’ha planificat una part important del treball en grup. Tant el món laboral com el de la recerca s’articulen al voltant de grups d’activitat en moltes ocasions interdisciplinars i transnacionals.
Resolució de problemes, exercicis Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura.
Pràctiques a través de TIC Aplicar, a nivell pràctic, la teoria d'un àmbit de coneixement en un context determinat. Simulacions a través de les TIC.
Metodologies integrades Aprenentatge basat en problemes, Treball per projectes, Portfoli docent, etc.
Estudis previs Cerca, lectura i treball de documentació, proposta de solució d'exercicis a realitzar en el laboratori per part de l'alumne.
Fòrums de discussió Activitat, a través de les TIC, on es debaten temes d'actualitat relacionats amb l'àmbit professional.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
És el temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes i persegueix els següents objectius: - Atendre, fer el seguiment i orientar a nivell professional a l’alumne. - Intercanviar informació, opinió i coneixements. - Afavorir el feedback entre professor i alumne sobre els treballs de l’assignatura. - Realitzar un seguiment de la comprensió de conceptes i continguts i aclariment de dubtes. - Assessorar en la recerca d’informació. - Etc.

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris Assistència i reflexió al voltant de temes d’actualitat i dels darrers avenços. 10%
Treballs Realització de treball en grup. 30%
Resolució de problemes, exercicis Lliurament de totes aquelles activitats relacionades amb els desenvolupament dels tallers. 30%
Proves de Desenvolupament Examen per avaluar els conceptes bàsics i els fonaments teòrics de la matèria. 30%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Assistència al 80 % de les sessions de videoconferència


Fonts d'informació

Bàsica

ADELL, J. (2003): “Internet en el aula: la caza del tesoro”, Edutec. Rev. Electrónica de Tecnología Educativa, 16, http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec16/adell.htm.

ADELL, J. y SALES, A. (2000): Enseñanza online: elementos para la definición del rol del profesor, en CABERO, J. y otros (coords): Y continuamos avanzando. Las nuevas tecnologías para la mejora educativa, Sevilla, Kronos, 351-371.

ADGA Group (1998). Instruction and Design Principles for Multimedia Computer Based Training.

ALDEN, J. (1998): A trainer´s guide to web-based instruction,

Alexandria

, ASTD.

BARROSO, J. y CABERO, J. (2002): Principios para el diseño de materiales multimedia educativos para la red, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 135-154.

BARTOLOMÉ, A. (2000): Hipertextos, hipermedia y multimedia: configuración técnica, principios para su diseño y aplicaciones didácticas, en CABERO, J. y otros (coords): Medios audiovisuales y nuevas tecnologías para la formación en el siglo XXI,, Murcia, Edutec-Diego Marín, 2ª ed., 127-148.

BARTOLOMÉ, A. (2002): Multimedia para educar. Ediciones Edebé. Barcelona 236-238.

BROWN, G. (1979): La microenseñanza, Madrid, Anaya.

CABERO, J. (1989): Tecnología educativa: utilización didáctica del video, Barcelona, PPU.

CABERO, J. (2000): La formación virtual: principios, bases y preocupaciones, en PÉREZ, R. (coord.): Redes, multimedia y diseños virtuales, Oviedo, Departamento de Ciencias de la Educación, 83-102.

CABERO, J. y GISBERT, M. (dirs) (2002): Materiales formativos multimedia en la red. Guía práctica para su diseño, Sevilla, SAV de la Universidad de Sevilla.

CEBRIÁN DE LA SERNA, M. (coord.) (2003): Enseñanza virtual para la innovación universitaria, Madrid, Narcea.

CORTINOVIS, R. (1992). Hypermedia for training: A software and Instructional Engineering Model. Educational Technology. The magazine for Managers in Education. 32(7) July 47-51.

DE BENITO, B. (2000): Posibilidades educativas de las “webtools”, Palma de Mallorca, Universidad de las Islas Baleares.

DE BENITO, B. y SALINAS, J. (2002): Weebtool: aplicaciones para sistemas virtuales de formación, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 175-197.

DUARTE (1998): Navegando a través de la información: diseño y evaluación de hipertextos para la enseñanza en Huelva, Facultad de Ciencias de la Educación, tesis doctoral inédita.

ELLIS, A. y otros (1999): Managing web-based traigning,

Alexandria

, American Society for Traigning & Development.

FANDOS, M. (2003): Formación basada en las tecnologías de la información y comunicación: análisis didáctico del proceso de enseñanza-aprendizaje, Facultad de Ciencias de la Educación y Psicología de la Universidad Rovira i Virgili, tesis http://www.tdx.es.

FARNHAM S. (1995): El aprendizaje escolar, Madrid, Morata.

GÓNGORA, A. (2003): El diseño de documentos webs, en CEBRIÁN DE LA SERNA, M. (coord.): Enseñanza virtual para la innovación universitaria, Madrid, Narcea, 91-104.

GONZÁLEZ, C. (2003): Creación de presentaciones colectivas, La Laguna, Universidad de la Laguna.

GROS, B. (coord.) (1997): Diseños y programas educativos, Barcelona, Ariel.

HALL, B. (1997): Web-based training cookbook, Nueva York, John Wiley & Sons.

HANNUM, W. (2001): Web-based traigning: advantages and limitations, en KAHN (ed): Web-based traigning,

New Jersey

, Englewood Cliffs, 47-58.HILL, P. y otros (1981): Making decisions. A multidisciplinary introduction,

Massachusetts

, Addison-Wesley.

HORTON, S. (2000): Web teaching guide, Yale, Yale University Press.

JIMÉNEZ, B. (Ed.). (1999). Evaluación de programas, centros y profesores.

Madrid

: Síntesis.

JOLLIFFE, A. y otros (2001): The online learning handbook, Londres, Kogan Page.

JONASSEN, D. (2000): Revisiting activity theory as a framework for designing student-centered learning environments, en JONASSEN, D.H. y LAND, S.M.:Theoretical foundations of learning environment,

New Jersey

, Lawrence Erlbaum Associates, 89-121.

KEMP, J.E. y SMILLE, D.C. (1989): Planning and using instructional media, Nueva York, Harper & Row.

KHAN, B. (1999): Web-based Intruction (WBI): what is it and why is it?, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 5-18.

KILIAN, C. (2001): Escribir para la web, Barcelona, Deusto.

MARCH, T. (2001): Theory and practice on integrating the web for learning, http://www.ozline.com/learning/theory.html.

MAYER, R.E. (2003): Multimedia learning,

Cambridge

, Cambridge University Press.MORGAN,

Ch.

y O´REILLY, M. (1999): Assessing open and distance learners, Londres, Kogan Page.

NIELSEN, J. (1999): Designing Web Usability, New Riders.

NIETO, E. (2003). Diseño y organización técnica de un contexto instruccional en el entorno de las NTIC, aplicado a la docencia de estructuras, Escuela Universitaria Politécnica de la Universidad de Sevilla, tesis doctoral inédita.

NITGHTINGALE, P. y otros (1996): Assessing learning in Universities, Sydney, Professional Development Centre University of New South Wales).

NÚÑEZ, A. (2000): Una comparación del campus virtual de British Open University y el campus virtual de Florida StatUniversity: constructivismo vs. conductismo, http://cvc.cervantes.es/obref/formacion_virtual/campus_virtual/nunez.htm.

ORIHUELA, J.L. y SANTOS, M.L. (1999): Introducción al diseño digital, Madrid, Anaya.

PALLOF, R. y PRATT, K. (2003): Lessons from the cyberspace classroom. The realities of online teaching,

San Francisco

, Jossy-Bass.

PÉREZ, A. y SALINAS, J. (2004): El diseño, la producción y realización de materiales multimedia e hipermedia, en salinas, j., aguaded, j.i. Y cabero, j. (COODS): Tecnologías para la educación. Diseño, producción y evaluación de medios para la formación docente, Madrid, Alianza, 157-176.

REEVES, Th. y REEVES, P. (1999): Effective dimensions of interactive learning on the world wide web, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 59-66.

RITCHIE, D. y HOFFMAN, B. (1999): Incorporating instructional design. Principles with the world Wide Web, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 135-138.

SALINAS, J. (2000): Las redes de comunicación (II): posibilidades educativas, en CABERO, J. (ed.): Nuevas tecnologías aplicadas a la educación, Madrid, Síntesis, 179-198.

SHEPHERD, C. (2000): Web-based training: doing it yourself, http://www.fastrak-consulting.co.uk/tactix/Features/wbtdoing/wbtdoing.htm.
Complementària

Recomanacions


 
Altres comentaris
Aquesta matèria requereix una part important d’estudi i de familiarització amb els principals fonaments i bases de la didàctica per tal de poder assolir els principis bàsics del disseny i desenvolupament d’accions formatives en entorns tecnològics. Al mateix temps ha de posar a l’alumne en la situació d’entendre la planificació i l’organització dels processos formatius en contextos flexibles i adaptables als alumnes i als seus contextos d’actuació. En aquesta part del curs s’espera de l’alumne una dedicació important a l’estudi i a la revisió de documentació específica així com que adquireixi les principals competències d’accés i de tractament de la informació que seran fonamentals durant tot el seu procés formatiu de postgrau.