DADES IDENTIFICATIVES 2006_07
Assignatura DISSENY I VIABILITAT DE DE PROJECTES Codi 115011206
Ensenyament
Tecnologia Educativa: e-learning i Gestió del Coneixement (2006)
Cicle 2on
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
4 Optativa Únic anual
Llengua d'impartició
Anglès
Castellà
Departament Pedagogia
Coordinador/a
MARQUES MOLIAS, LUIS
Adreça electrònica luis.marques@urv.cat
Professors/es
MARQUES MOLIAS, LUIS
Web http://moodle.urv.net
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura s'impartirà durant els mesos de març i abril

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Conèixer de les característiques de les TIC des del seu potencial educatiu i pedagògic.
  AC2 Analitzar les TIC com a mitjans i recursos formatius i la seva incidència.
  AC3 Analitzar les TIC com a eina i instrument per al disseny i desenvolupament d'accions formatives i d'entorns de formació.
  AC4 Conèixer els passos bàsics per a dissenyar i desenvolupar el materials formatius i multimèdia.
  AC5 Conèixer els passos bàsics per a dissenyar i desenvolupar entorns tecnològics de formació.
  Professionalitzador
  Recerca
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC4 Resoldre problemes de manera efectiva
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC3 Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau
  CC4 Desenvolupament d’habilitats informacionals

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Establir la relació cost/ benefici en un projecte educatiu multimèdia. AC1
AC2
AC3
AC4
AC5
BC4
CC3
CC4
Realitzar un pressupost per a la realització d’un projecte. AC1
AC2
AC3
AC4
AC5
BC4
CC3
CC4

Continguts
Tema Subtema
Anàlisi cost/benefici, estudis de viabilitat
Avaluació prospectiva, pressupost
Avaluació econòmica de projectes
Viabilitat de formació virtual en diferents contexts (formals, no formals, empresa,...)
Viabilitat de formació virtual a l’empresa.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Seminaris
5 0 5
Resolució de problemes, exercicis
0 6 6
Treballs
0 6 6
Sessió Magistral
6 35.5 41.5
Fòrums de discussió
0 6 6
Estudis previs
0 6 6
Pràctiques a través de TIC
0 6 6
Metodologies integrades
0 6 6
 
Atenció personalitzada
8 0 8
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Seminaris Relacionats amb els processos de disseny i desenvolupament de projectes de recerca i de projectes professionals ens el món de les TIC.
Resolució de problemes, exercicis Treball conjunt entre l’alumne i el director de projecte per poder dissenyar i desenvolupar la concreció d’aquest.
Treballs Treballs que realitza l'alumne.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura.


Fòrums de discussió Activitat, a través de les TIC, on es debaten temes d'actualitat relacionats amb l'àmbit professional.



Estudis previs Cerca, lectura i treball de documentació, proposta de solució d'exercicis a realitzar en el laboratori per part de l'alumne.
Pràctiques a través de TIC Aplicar, a nivell pràctic, la teoria d'un àmbit de coneixement en un context determinat. Simulacions a través de les TIC.
Metodologies integrades Aprenentatge basat en problemes, Treball per projectes, Portfoli docent, etc.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
És el temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes i persegueix els següents objectius: - Atendre, fer el seguiment i orientar a nivell professional a l’alumne. - Intercanviar informació, opinió i coneixements. - Afavorir el feedback entre professor i alumne sobre els treballs de l’assignatura. - Realitzar un seguiment de la comprensió de conceptes i continguts i aclariment de dubtes. - Assessorar en la recerca d’informació. - Etc.

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris Assistència a seminaris relacionats amb el disseny i desenvolupament de projectes professionals i de recerca. 15%
Resolució de problemes, exercicis Defensa pública del projecte. 60%
Treballs Lliurament de l’informe del projecte amb la fonamentació teòrica i documental del mateix. 25%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Assistència al 80 % de les sessions de videoconferència


Fonts d'informació

Bàsica
  1. WOODS, P. (1998): Investigar el arte de la enseñanza. El uso de la etnografía en la educación. Temas Paidós Educación. Barcelona.

 

Introducció: Interessant perquè fa una reflexió molt estructurada sobre el paper de l’investigador en la investigació etnogràfica.

 

Pàg. 74 a 97. Descripció dels dilemes de l’investigador/a a l’hora d’abordar una investigació etnogràfica. Interessant la lectura d’aquests apartar abans d’abordar una investigació utilitzant el mètode qualitatiu.

 

 

 

 

  1. BOLIVAR, A. (1998): La investigación biográfico-narrativa. Guía para indagar en el campo. Grupo editorial universitario. Granada.

 

Llibre centrat en tècniques qualitatives per a la recollida de dades.

 

Capítol 22. Metodologia biogràfico-narrativa. Especialment interessant per a entendre les característiques i la forma d’aplicar aquesta tècnica biogràfico-narrativa de recollida de dades.

 

 

  1. BRUBACHER, J. W. et al. (2000): Cómo ser un docente reflexivo. La construcción de una cultura de la indagación en las escuelas. Gedisa. Biblioteca de Educación. Barcelona.

 

Capítol 1. La Tècnica reflexiva i el docent. Interessant per ajudar als professionals de l’educació a tenir consciència de les aportacions que reflexionar sobre la pròpia acció professional pot aportar a la millora de l’educació i de les pròpies tasques diàries.

Interessants, també, els estudis de cas que es relaten en els següents capítols i que poden exemplificar com portar a terme una tècnica d’aquestes característiques.

 

 

  1. BLANDEZ, J. (1996): La investigación-acción: Un reto para el profesorado. Guía práctica para grupos de trabajo, seminarios y equipos de investigación. INDE Publicaciones. Zaragoza.

 

Capítol III. Guia practica per a desenvolupar una investigació acció. Especialment interessant per a poder dissenyar i planificar un projecte d’investigació-acció. Al estar el capítol estructurat en forma de preguntes i respostes resulta molt estructurat i clar a l’hora de dissenyar la nostra pròpia investigació. Especialment interessant la gràfica de la pàgina 80.

Interessant, també, el següent capítol en el que s’exemplifica el procés d’investigació-acció amb un cas real.

 

 

  1. BARBIER, R. (1977): La Recherche-Action dans l’Institution Éducative. Gauthier-villars. Paris.

 

Capítol II. Punt 2.2.2. Principis generals de la investigació-acció institucional.

Aquest apartat resulta especialment interessant si el que ens proposem és realitzar una investigació-acció en la mateixa institució en la que desenvolupem la nostra tasca professional.

 

 

  1. CARDONA, M. C. (2002): Introducción a los Métodos de Investigación en Educación. Editorial EOS. Madrid.

 

Llibre que sintetitza els aspectes més rellevants a tenir en compte en els mètodes d’investigació qualitativa i quantitativa. Recomanable per a tenir una idea més clara de les principals diferències entre uns i altres i per a revisar-lo mentre ens plantegem el tema d’investigació i la forma d’abordar-lo.

Complementària

Recomanacions


 
Altres comentaris
El desenvolupament d’aquesta matèria culmina amb el disseny i desenvolupament d’un projecte i amb la seva presentació pública. Aquestes activitats no es poden implementar si no s’han treballat correctament els continguts de les altres tres. Per poder abordar el projecte s’han de tenir les idees molt clares i s’ha d’haver fet tot un treball de cerca i de situació sobre el contingut que es pretén treballar al projecte ja sigui professional o de recerca.