DADES IDENTIFICATIVES 2006_07
Assignatura LA FORMACIÓ FLEXIBLE ENTRE L`ENSENYAMENT PRESENCIAL I L`EDUCACIÓ A DISTÀNCIA:MODELS,EXPERIÈNCIES Codi 115011210
Ensenyament
Tecnologia Educativa: e-learning i Gestió del Coneixement (2006)
Cicle 2on
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Optativa Únic anual
Llengua d'impartició
Castellà
Català
Departament Pedagogia
Coordinador/a
Adreça electrònica
Professors/es
Web http://moodle.urv.net
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura s'impartirà durant els mesos de novembre i desembre

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC5 Conèixer els passos bàsics per a dissenyar i desenvolupar entorns tecnològics de formació.
  Professionalitzador
  AP1 Aplicar coneixements pedagògics per a la resolució de problemes de formació.
  AP3 Conèixer i dominar les eines per al disseny de materials multimèdia.
  AP6 Dominar els principis bàsics de la formació basada en aplicacions telemàtiques.
  AP7 Determinar la dimensió dels recursos necessaris per al disseny i desenvolupament d'espais i projectes de formació en entorns tecnològics.
  Recerca
  AR1 Aplicar els principis del mètode científic a la resolució de problemes de recerca educativa.
  AR2 Usar les TIC com a eina i instrument per al disseny i desenvolupament d'eines i recursos per a la recerca.
  AR3 Dissenyar i desenvolupar programes i projectes de recerca i d'innovació en l'àmbit de les TIC.
  AR4 Dissenyar escenaris de recerca en espais tecnològics d'ensenyament-aprenentatge.
  AR6 Determinar la dimensió dels recursos necessaris per al desenvolupament de projectes de recerca educativa en l'àmbit de la tecnologia.
  AR7 Buscar, gestionar i utilitzar de manera crítica la informació necessària pel desenvolupament dels projectes de recerca.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC3 Flexibilitat. Disponibilitat per a l’adaptació en ambients canviants
  BC12 Asertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC1 Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau.
  CC2 Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Buscar los fundamentos pedagógicos para construir un modelo de formación flexible. AC5
AP1
AP7
AR4
BC3
BC12
CC1
CC2
Identificar los elementos críticos a considerar en un sistema de enseñanza-aprendizaje basado en entornos tecnológicos AP6
AR1
AR7
BC3
BC12
CC1
CC2
Reflexionar sobre las posibilidades y limitaciones que presentan las distintas experiencias de formación mediante sistemas de enseñanzaaprendizaje basados en entornos tecnológicos. AP3
AR2
AR3
AR6
BC3
BC12
CC1
CC2

Continguts
Tema Subtema
1.- La enseñanza flexible 1.1.- La enseñanza a distancia
1.2.- Aprendizaje abierto
1.3.- La enseñanza flexible
2.- Modelos de utilización de las TIC en la educación a distancia 2.1.- Elementos de análisis de la enseñanza on-line
2.2.- Tipos de instituciones
2.3.- Modelos de enseñanza on-line
3.- Componentes para un modelo de enseñanza flexible 3.1.- Componentes tecnológicos
3.2.- Medios educativos
3.3.- Flexibilidad
3.4.- Entorno organizativo
3.5.- Aprendizaje y tutoría
4.- Implicaciones institucionales

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
6 25.5 31.5
Seminaris
5 0 5
Fòrums de discussió
0 6 6
Estudis previs
0 6 6
Metodologies integrades
0 6 6
Pràctiques a través de TIC
0 6 6
 
Atenció personalitzada
6 0 6
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Sesiones de videoconferencia.
Seminaris Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals amb el quefer professional.

Fòrums de discussió Activitat, a través de les TIC, on es debaten temes d'actualitat relacionats amb l'àmbit professional.
Estudis previs Cerca, lectura i treball de documentació, proposta de solució d'exercicis a realitzar en el laboratori per part de l'alumne.
Metodologies integrades Aprenentatge basat en problemes, Treball per projectes, Portfoli docent, etc.
Pràctiques a través de TIC Aplicar, a nivell pràctic, la teoria d'un àmbit de coneixement en un context determinat. Simulacions a través de les TIC.

Atenció personalitzada
 
Sessió Magistral
Atenció personalitzada
Descripció
Se establece un sistema de tutoría mediante el cual los alumnos pueden ponerse en contacto con el coordinador del curso vía correo electrónico. El coordinador se compromete a que en un periodo no superior a dos días todas las consultas serán contestadas.

Avaluació
  Descripció Pes
 
Altres comentaris i segona convocatòria

EL método para evaluar este curso consiste en: - Evaluación continuada basada en la realización de las actividades propuestas (participación en los debates, aportación de ideas originales al grupo, etc….). - Evaluación de objetivos personales (negociación de nota previa, trabajos de investigación personal, etc…). El profesor aconseja seguir las actividades de forma continuada, ya que la dificultad conceptual del curso requiere adquirir los conocimientos de forma reflexiva y pautada. Assistència al 80 % de les sessions de videoconferència


Fonts d'informació

Bàsica

 

Adell, J. (1997): Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de

la información, EDUTEC. Revista Electrónica de Tecnología Educativa, nº 7,

noviembre. [http://www.uib.es/depart/gte/revelec7.html]

Aoki, K., Fasse, R., Stowe, S. (1998): «A typology for distance education. Tool

for strategic planning», a Ottmann, T., Tomek, I. (Ed.) Proceedings of EDMEDIA

& ED-TELECOM, Freinburg, Germany 149-154.

Baynton, M. (1992). Dimensions of control in distance education: A factor

analysis. American Journal of Distance Education, 6 (2), 17-31.

Binstead,D. (1987): Open and distance learning and the use of new technology

for the self development of managers. Centre for the Study of Management

Learning, University of Lancaster.

Boot,R. y Hodgson,V. (1987): Open Learning: Meaning and experience. En

Hodgson,V. (De.): Beyond Distance Teaching: Toward Open Learning. Open

University Press, London.

Garrison, D. R. (1990). An analysis and evaluation of audio teleconferencing to

facilitate education at a distance. American Joumal of Distance Education, 4

(3), 13-24.

Gunawardena, C. N. (1993). The Social Context of Online Education.

Proceedings of the Distance Education Conference, Portland, Oregon.

Hanna, D. E. (1998): «Higher education in an era of digital competition:

Emerging organisation models». Journal of Asynchronous learning Networks,

vol 2. [http://www.aln.org/alnweb.journal/jaln_vol2issue1]

Harasim,L. (1990): Online Education: An environment for collaboration and

intellectual amplification. En Harasim,L. (Ed.): Online education. Perspectives

on a New Environment. Preager, New York. 39-66.

Harasim,L. (1993): Firts Steps in Multimedia Telecommunications: Using ISDN

for Educational Delivery. En Savage,J. y Wedemeyer,D.(Eds): Pacific

Telecommunications Council Fifteenth Anual Conference. Proceedings.

Pacific Telecommunications Council, Honolulu Haway USA. 216-222

Harris, J. (1995): Organizing and facilitating telecollaborative projects. The

Computing Teacher 22(5). [http://www.ed.uiuc.edu/Mining/Frebruary95-

TCT.html]

Henríquez,P. (2001): La Aplicación Didáctica de las Tecnologías de la

Información y la Comunicación en la formación del siglo XXI. Tesis Doctoral

(inédita). Universitat Rovira i Virigili, Tarragona.

Hiltz,S. (1992): The Virtual Classroom: Software for Collaborative Learning. En

Barret,E.(Ed.): Sociomedia. The MIT Press, Cambridge (Massachusetts).

Hillman, D.C., Willis, D.C., Gunawardena, C.N. (1994): «Learner interface

interaction in distance education: an extension of contemporary strategies for

practitioners» American Journal of Distance Education. Vol.,8,2, pp:30-42

Holmberg, B. (1985): Educación a distancia: Situación y perspectivas. Buenos

Aires, Kapelusz.

41

Holmberg, B. (1995). Theory and Practice of Distance Education, London and

New York, Routledge.

Keegan, D. (1986). Foundations of Distance Education. London and New York:

Routledge.

Kember,D. (1995): Open Learning. Courses for Adults. Educational Technology

Pub. Englewood Cliffs NJ.

Latona, K. (1996): Case Studies in Flexible Learning. Institute for Interactive

Multimedia and The Faculty of Education. UTS.

Lewis,R (1988): "Open learning - the future". En Paine,N.(Ed.) Open learning in

transition. London, Kogan Page, 89-104.

Lewis, R., Spencer, D. (1986): «What is open learning?» Open Leaning Guide,

vol. 4.

Mason,R. y Kaye,T. (1990): Toward a New Paradigm for Distance Education.

En Harasim,L. (Ed.): Online education. Perspectives on a New Environment.

Preager, New York. 15-38.

McIsaac, M. S., Gunawardena, C N. (1996): «Distance Education», a

JONASSEN, D. H. Handbook on Research for Education Communications

and Technology. Nova York, McMillan.

Moore, M. G. (1983). «On a Theory of independent study», a Sewart, D.;

Keegan, D.; Holmberg, B. (eds.). Distance Education: International

Perspectives. London/New York. Manrtin's Press

Moore, M. G. (1989): «Three types of interaction”. American Journal of Distance

Education.,3 (2), pág. 1-6

Moore, M. G. (1990). Recent contributions to the theory of distance education.

Open Learning, 5 (3), 10-15.

Moore, M. G. (1991). «Theory of distance education». Second American

Symposium on Research in Distance Education. 22-23 de Maig. The

University State University, University Park.

Paulsen, M. F. (1993). «The Hexagon of cooperative freedom: A distance

Education Theory Attuned to Computer Conferencing». DEOSNEWS Vol.3

Núm.2

Petters, O. (1988). «Distance teaching and industrial production: A comparative

interpretation in outline», SEWART, D.; KEEGAN, D.; HOLMBERG, B.

(Eds.): Distance Education: international perspectives. London/New York.

Manrtin's Press

Race,P. (1994): The Open Learning Handbook. Kogan Page, London

Riel,M. y Harasim,L. (1994): Research Perspectives on Network Learning.

Machine Mediated Learning, 4(2-3) 91-113.

Roberts,T., Romm,C. Y Jones, D. (2000): Current practice in web-based

delivery of IT courses. APWEB2000.

Romiszowski, A. (1994): Educational Systems Design Implications of Electronic

Publishing. Educational technology, 34(7). 6-12

Romiszowski,A. y Criticos,C. (1994): The Training and Development of

Educational Technologists for the 21st Century. En Kearsley,G. y Linch,W.

(De.): Educational Technology. Leadership Perspectives. Educational

Technology Pub. Englewood Cliffs NJ., 165-180.

Saba, F., & Shearer, R. (1994). Verifying key theoretical concepts in a dynamic

model of distance education. American Journal of Distance Education, 8 (1),

36-59.

42

Salinas,J (1996a): Campus electrónicos y redes de aprendizaje. En SALINAS,J.

y otros (Coord): Redes de comunicación, redes de aprendizaje.

Universidad de las Islas Baleares - EEOS, Palma de Mallorca. 91-100.

[http://www.uib.es/depart/gte/salinas.html]

Salinas,J. (1996b): Telemática y educación: Expectativas y desafíos. Encuentro

de Computación Educativa. Santiago de Chile, 2-4 mayo.

Salinas, J. (1997): «Enseñanza flexible, aprendizaje abierto. Las redes como

herramientas para la formación”, a CEBRIAN, M. I ALTRES (Coord.).,

Edutec’97. Creación de materiales para la innovación educativa con nuevas

tecnologías. Màlaga, ICE-Universitat de Màlaga.

Salinas, J. (1998): «Redes y Educación: tendencias en Educación flexible i a

distancia», En Pérez, R., y otros, Educación y tecnologías de la educación.

Oviedo, II Congreso Internacional de Comunicación, tecnología y educación;

pp: 141-151.

Sangrà,A.y Duart,J. (1999): Formació universitària per mitjà del web: un model

integrador per a l’aprenentatge superior. En Duart,J. y Sangrà,A. (Eds):

Aprenentatge i virtualitat. Disseny pedagògic de material didactic per al www.

Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya – Pòrtic, Barcelona, 57-78.

Taylor,J. (1995): Distance education technologies: The fourth generation.

Australian Journal of Educational Technology, 11(2), 1-7.

Topham, P. (1989): «The concept of “Openness” in relation to Computer Based

Learning Environments and Management Education». Interactive learning

International, 5, 1, pp: 157

Wedemeyer, C. (1971). «Independent Study», a L. Deighton (Ed.)

Encyclopaedia of education, vol. 4. p. 548-57. Macmillan. New York.

Wedemeyer, C. (1981). Learning at the back-Door. Madison. University of

Wisconsin

Willis,J. (1991): Computer Mediated Communication Systems and Intellectual

Teamwork: Social Psychological Issues in Design and Implementation.

Educational Technology, 31(4). 10-20

Complementària

Recomanacions