| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| Professionalitzador | ||
| AP1 | Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de salut / malaltia /atencio, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques de salut: l'administració, la societat civil organitzada, els operadors internacionals i la població en general. | |
| AP2 | Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema sanitari particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. | |
| AP3 | Domini de la literatura biomèdica i socio-sanitària més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials i de les Ciències de la Salut), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. | |
| AP4 | Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca i d’intervenció en el camp socio-sanitari, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar. | |
| AP5 | Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria lees disciplines socio-sanitàries i les polítiques al respecte. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret. | |
| AP6 | Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats de lAntropologia mècica fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social. | |
| AP7 | Adquisició d'una significativa experiència pràctica en projectes d'etnografia en el medi dels dispositius sanitaris i assistencials i en el àmbit de les pràctiques quotidianes de les poblacions, així com en el disseny de projectes d'abast multidisciplinar on s'ha de saber ubicar el seu rol, p. Ex., en l'articulació de tècniques de recollida i anàlisi de dades empíriques de tipus qualitatiu i quantitatiu. | |
| AP10 | Adquisició de la suficient experiència de treball de camp (en el doble sentit de saber estar i saber analitzar) com per a ser mereixedor d'una titulació que dona entrada a l'alumne al camp professional. | |
| Recerca | ||
| AR1 | Comprendre els principals problemes que afecten als processos de salut/ malaltia / atenció , a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques públiques: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals. | |
| AR2 | Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema de salut particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. | |
| AR3 | Domini de la literatura biomèdica i socio-sanitària (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia), i com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. | |
| AR4 | Adquisició de experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit dels estudis de la salut, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar. | |
| AR6 | Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret. | |
| AR7 | Adquirir l'experiència suficient (teòricopràctica) per a saber fer un bon disseny de recerca en antropologia mèdica o estudis multidisciplinars en Salut Pública o Salut Internacional. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Comú | ||
| BC4 | Resoldre problemes de manera efectiva. | |
| BC5 | Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a l’àrea específica de coneixement. | |
| BC6 | Actuar amb un esperit crític i responsable. | |
| BC17 | Capacitat de valorar i participar en el treball de grups i organitzacions. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Comú | ||
| CC3 | Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau | |
| CC5 | Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional | |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| 1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l'assignatura | AP1 AP2 AP4 AP10 AR1 AR2 AR3 AR4 |
BC4 BC5 |
CC3 CC5 |
| 2. Incorporar els elementes teòrics adquirits a l'anàlisi empírica de la realitat en aquest camp específic | AP6 AP7 AR4 AR7 |
BC4 BC5 |
CC3 |
| 3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina | AP3 AP5 AP6 AR3 AR6 |
BC6 BC17 |
CC3 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1.- Introducción:cuestiones conceptuales en el uso de la metodología cualitativa 2.- Programar la investigación:el diseño,proyecto o plan de investigación. 3.- El trabajo de campo: los estudios de comunidad. 4.- El acceso. 5.- Relaciones de campo. 6.- La observación. 7.- La entrevista. 8.- La información documental y las técnicas audiovisuales. 9.- Organizar la información. 10.- Análisis de los datos. 11.- Presentación de datos:la escritura etnográfica. |
1.- Teoria, metodología y tècnicas. - Metodología cualitativa. - La etnografía. 2.- Lugar y casos: selección del tema y de los escenarios;formulación del problema. 3.- - Estudios de comunidad y antropología. - La noción de comunidad. - El lugar de la comunidad: valor y críticas. 4.- - El acceso a organizaciones, escenarios públicos i privados: problemáticas y estratégias. 5.- - La presentació del etnografo; la negociación del propio rol. - Etnografía y residéncia. - Selección de colaboradores. 6.- - Tipos y géneros de observación. - Participación. - Notas y diario de campo: descripciones y registro. - Tecnología de la observación: fotografía, películas... 7.- - Tipos de entrevistas. - El método biográfico: las histórias de vida. - Las entrevistes etnográficas: significado y preparación. - Registro y transcripción. 8.- - Noción y clases de observación documental. - Tipos de fondos documentales. - Clases de documentos escritos. 9.- - El trabajo con los datos: identificación, clasificación, categorización y codificación. - Almacenamiento y consulta de la información. - Fichas y anotaciones. 10.- - El proceso de análisis. - Investigación y teoría: estudios descriptivos y teóricos; - Conceptos y tipologias. - Análisis de contenido. 11.- - El arte de la escritura: - Estilos de escritura.. - Citas, notas, apèndice... la técnica de escribir. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 1 | 2 | |||||
| Sessió Magistral |
|
20 | 40 | 60 | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
12 | 12 | 24 | |||||
| Treballs |
|
4 | 4 | 8 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis |
|
24 | 24 | 48 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
4 | 4 | 8 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Introducció als objectius de l'assignatura i presentació dels instruments de treball. |
| Sessió Magistral | Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor. |
| Presentacions / exposicions | Presentacions de grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor. |
| Treballs | El Treball consistirà en un assaig, individual o en grup, per part de l'alumne sobre una temàtica específica. |
| Resolució de problemes, exercicis | Es treballarà amb lectures associades a cada un dels temes. Aquestes lectures seran comentades a les classes. Esporàdicament també es visualitzaran documentals i altre material audiovisual que, igualment serà objecte de debat a l'aula. |
| Atenció personalitzada |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Sessió Magistral | S'avaluarà mitjançant l'elaboració d'un assaig, amb base etnogràfica, en la qual es demostri un bon coneixement dels continguts teòrics i metodològics del curs. | 40% | |
| Presentacions / exposicions | Avaluació dels diferents treballs realitzats | 15% | |
| Treballs | Redacció d'un assaig del curs | 30% | |
| Resolució de problemes, exercicis | Avaluació del coneixement de les lectures obligatòries treballades durant el curs | 15% | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, , ,
, , ,
, , , |
||||||||
Álvarez, I. (1993): Diversidad cultural y conflicto nacional, Madrid, Talasa Eds. Anderson, B. (1991): Imagined Communities, Londres, Verso. Arana, S. (1978): Obras escogidas. Antología política, San Sebastián, Haranburu. Balibar,E., Wallerstein, I. (1991): Raza, nación y clase, Madrid, Iepala. Ballester, B. (1997): El nacionalisme profètic dels catalans, Tarragona, Eds. El Mèdol. Bartolomé, M. (1998), "Procesos civilizatorios, pluralismo cultural y autonomías étnicas en América Latina", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 171-194. Bartolomé, M., Barabas, A. (1996): "Los procesos de extinción y transfiguración cultural", en Ibid.: La pluralidad en peligro, México, INAH-INI, pp. 19-44. Bilbeny, N. (1996): Europa después de Sarajevo, Barcelona, Destino. Cardoso de Oliveira, R. (1998), "Etnicidad, eticidad y globalización", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 31-47. Castells, M. (1997): "La otra cara de la Tierra: movimientos sociales contra el nuevo orden global", en Castells, M.: La era de la información. El poder de la identidad, Madrid, Alianza, vol. 2º. Castles, S., Miller, M. (1993): The Age of Migration, Hong Kong, Macmillan. Cohn-Bendit, D. (1998): "¿Qué es la diversidad?", en AADD: La interculturalidad que viene, Barcelona, Icaria, pp. 269-280. Cohn-Bendit, D., Schmid, Th.(1996): Ciudadanos de Babel. Apostando por una democracia multicultural, Madrid, Talasa. Colomer, J. M. (1984): Contra los nacionalismos, Barcelona, Anagrama. Connor, W. (1998), Etnonacionalismo, Madrid, Trama Ed. de Blas, A. (1997): Enciclopedia del Nacionalismo, Madrid, Tecnos. de la Peña, G. (1999), "Territorio y ciudadanía étnica en la nación globalizada", Desacatos, nº 1, pp. 13-27. Díaz Polanco, H. (1995): La rebelión de los indios zapatistas y la autonomía, EZLN (1995): "Los siete mensajes",en Documentos y comunicados del EZLN, México, Eds. Era. Guerrero, A. (1995): "El levantamiento nacional de 1994: discurso y representación política (Ecuador)", en Problèmes d'Amérique Latine, nº 19, 1995 (versió en espanyol mecanografiada), 25 pp. Guerrero, A. (1997): "Poblaciones indígenas, ciudadanía y representación", en Nueva Sociedad (Caracas), nº 150, pp. 98-105. Guibernau, M. (1997): Nacionalismes. L'estat nació i el nacionalisme al segle XX, Barcelona, Proa. Huntington, S. (1997): El choque de civilizaciones, Barcelona, Paidós. Ibarra (1992): Los indígenas y el estado en Ecuador, Quito, Abya Yala. Keating, M. (1996), Naciones contra el Estado. El nacionalismo de Cataluña, Quebec y Escocia, Barcelona, Ariel. Khader, B. (1992): Europa y el Gran Magreb, Barcelona, Fundació P. Torras. Kymlicka, W. (1996): Ciudadanía multicultural, Barcelona, Paidós. Lamo de Espinosa, E. (1995), "Fronteras culturales", en Lamo de Espinosa, E. (Comp.): Culturas, estados, ciudadanos, Madrid, Alianza, 13-79. Ortega y Gasset, J. (1980): España invertebrada, Madrid, Espasa-Calpe. Prat de la Riba, J. (1977): La nacionalitat catalana, Barcelona, Barcino. Pujadas, J. J. (1993a): Etnicidad. Identidad cultural de los pueblos, Madrid, Eudema. Pujadas, J.J. (1993b): "Racismo, xenofobia y conflicto étnico en una Europa en transición", en Provansal, D. (Comp.): Migraciones, segregación y racismo. Tenerife, FAAEE-ACA (Actas del VI Congreso de Antropología de la FAAEE, vol. 7º), pp. 11-28. Pujadas, J. J. (1994): "Catalunya i les migracions estrangeres: una aproximació des de l'Antropologia Social", en Revista d'Etnologia de Catalunya, nº 4, pp. 132-153. Pujadas, J. J. (1998a): "El proceso autonómico español en el marco de la transición democrática en su 20º aniversario", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 75-114. Pujadas, J. J. (1998b): "Mestizaje, cosmopolitismo y nuevas formas de racismo", en AADD: La interculturalidad que viene, Barcelona, Icaria, pp. 255-267. Pujadas, J.J.; Massal, J. (2002), “Migraciones ecuatorianas a España: procesos de inserción y claroscuros”,Íconos (Quito), nº 14, pp. 67-87. Ramos, A. R. (1998), "Convivencia interétnica en Brasil: los indios y la nación brasileña", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 195-214. Sanguin, A. L. (1993): "Quelles minorités pour quels territoires?", en Sanguin, A. L. (Comp.): Les minorités ethniques en Europe, Paris, L'Harmattan, pp. 5-18. Stallaert, Ch. (1998), Etnogénesis y etnicidad, Barcelona, Proyecto A. Stavenhagen, R. (1998), "El sistema internacional de los derechos indígenas", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 49-72. |
|||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |