| Competencias |
| Tipo A | Código | Competencias Específicas |
| Profesionalizador | ||
| AP1 | Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de salut / malaltia /atencio, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques de salut: l'administració, la societat civil organitzada, els operadors internacionals i la població en general. | |
| AP2 | Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema sanitari particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. | |
| AP3 | Domini de la literatura biomèdica i socio-sanitària més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials i de les Ciències de la Salut), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. | |
| AP4 | Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca i d’intervenció en el camp socio-sanitari, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar. | |
| AP5 | Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria lees disciplines socio-sanitàries i les polítiques al respecte. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret. | |
| AP6 | Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats de lAntropologia mècica fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social. | |
| AP7 | Adquisició d'una significativa experiència pràctica en projectes d'etnografia en el medi dels dispositius sanitaris i assistencials i en el àmbit de les pràctiques quotidianes de les poblacions, així com en el disseny de projectes d'abast multidisciplinar on s'ha de saber ubicar el seu rol, p. Ex., en l'articulació de tècniques de recollida i anàlisi de dades empíriques de tipus qualitatiu i quantitatiu. | |
| AP10 | Adquisició de la suficient experiència de treball de camp (en el doble sentit de saber estar i saber analitzar) com per a ser mereixedor d'una titulació que dona entrada a l'alumne al camp professional. | |
| Investigador | ||
| AR1 | Comprendre els principals problemes que afecten als processos de salut/ malaltia / atenció , a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques públiques: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals. | |
| AR2 | Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema de salut particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. | |
| AR3 | Domini de la literatura biomèdica i socio-sanitària (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia), i com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. | |
| AR4 | Adquisició de experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit dels estudis de la salut, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar. | |
| AR6 | Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret. | |
| AR7 | Adquirir l'experiència suficient (teòricopràctica) per a saber fer un bon disseny de recerca en antropologia mèdica o estudis multidisciplinars en Salut Pública o Salut Internacional. | |
| Tipo B | Código | Competencias Transversales |
| Comun | ||
| BC4 | Resoldre problemes de manera efectiva. | |
| BC5 | Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a l’àrea específica de coneixement. | |
| BC6 | Actuar amb un esperit crític i responsable. | |
| BC17 | Capacitat de valorar i participar en el treball de grups i organitzacions. | |
| Tipo C | Código | Competencias Nucleares |
| Comun | ||
| CC3 | Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau | |
| CC5 | Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional | |
| Objetivos de aprendizaje |
| Objetivos | Competencias | ||
| 1. Conèixer aquelles obres sociològiques significatives per el camp de l'Antropologia Mèdica | AP1 AP2 AP4 AP10 AR1 AR2 AR3 AR4 |
BC4 BC5 |
CC3 CC5 |
| 2. Veure quins elementes teòrics d'aquests autors han resultat més importants per a l'anàlisi dels processos de salut/ malaltia/ atenció | AP6 AP7 AR4 AR7 |
BC4 BC5 |
CC3 CC5 |
| 3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina | AP3 AP5 AP6 AR3 AR6 |
BC6 BC17 |
CC3 |
| Contenidos |
| tema | Subtema |
| Tema 1 | A. Breves comentarios sobre la unidad de las ciencias (sociales) y la diversidad de metodologías y enfoques B. Orígenes compartidos y préstamos varios: Durkheim: lo normal, lo patológico y el suicidio La Escuela de Chicago: pobreza, reformismo y salud (Dunham) C. ¿Chicago o post-Chicago? Un francotirador de mucho peso: Goffman y su perspectiva dramatúrgica D. Un campo nuevo: etnografías urbanas sobre drogas |
| Tema 2 | A. Interaccionismo simbólico y carreras morales: Becker y los fumadores de marihuana B. Temperancia y problemas sociales: Gusfield, Lindesmith C. Estado, salud y profesiones: Freidson, Rosen, Mills |
| Tema 3 | Seminario de discusión de textos, a decidir en las dos sesiones anteriores |
| Tema 4 | Pase de una película sobre el tema salud mental / drogas, y posterior discusión en el aula |
| Tema 5 | Cada uno de los alumnos/as participantes en el curso presentará una breve síntesis, para ser discutida en el aula, en relación a las principales aportaciones de las orientaciones sociológicas sobre la salud a la Antropología Médica. Es decir, para pasar la asignatura será indispensable haber realizado esta presentación. No se exigirá un trabajo por escrito, aunque sí un guión de dicha presentación. |
| Planificación |
| Metodologías :: Pruebas | |||||||||
| Competencias | (*) Horas en clase | Horas fuera de clase | (**) Horas totales | ||||||
| Actividades introductorias |
|
1 | 1 | 2 | |||||
| Sesión magistral |
|
10 | 20 | 30 | |||||
| Presentaciones/exposiciones |
|
6 | 6 | 12 | |||||
| Trabajos |
|
2 | 2 | 4 | |||||
| Resolución de problemas/ejercicios |
|
12 | 12 | 24 | |||||
| Atención personalizada |
|
3 | 0 | 3 | |||||
| (*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor. (**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos | |||||||||
| Metodologías |
| descripción | |
| Actividades introductorias | Introducció als objectius de l'assignatura i presentació dels instruments de treball. |
| Sesión magistral | Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor. |
| Presentaciones/exposiciones | Presentacions de grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor. |
| Trabajos | El Treball consistirà en un assaig, individual o en grup, per part de l'alumne sobre una temàtica específica. |
| Resolución de problemas/ejercicios | Es treballarà amb lectures associades a cada un dels temes. Aquestes lectures seran comentades a les classes. Esporàdicament també es visualitzaran documentals i altre material audiovisual que, igualment serà objecte de debat a l'aula. |
| Atención personalizada |
| Atención personalizada |
|
|
| Evaluación |
| descripción | Peso | ||
| Sesión magistral | Exposició de la síntesi de l'assignatura, en relació als interessos de recerca de l'alumne. | 25% | |
| Presentaciones/exposiciones | Avaluació dels diferents treballs realitzats | 15% | |
| Trabajos | Redacció d'un assaig del curs, preferiblement per exposar a classe. | 30% | |
| Resolución de problemas/ejercicios | Avaluació del coneixement de les lectures obligatòries treballades durant el curs | 30% | |
| Otros comentarios y segunda convocatoria | |||
| Fuentes de información |
| Básica |
Becker, Howard S, Los extraños. Sociología de la desviación., (1964), Buenos Aires, Tiempo Contemporáneo (Esp. Capítulos |
||||||||
Becker, Howard S. (Ed.) (1964) The Other Side. Perspectives on Deviance. New Cork – London, The Free Press – Collier MacMillan Ltd. Bergalli, Roberto, 1980 "El orígen de las teorías de la reacción social", Papers, Revista de Sociologia,13: 49-96. Coe, Rodney M. (1973) Sociología de la Medicina. Madrid, Alianza Editorial. Dan Waldorf, M.A. (1980) “A Brief History of Illicit Drugs Ethnographies” in V.V.A.A. Etnography: A Research Tool for Policimakers in the Drug and Alcohol Fields, Rockville (Ma), NIDA Dunham Las psicosis funcionales en Chicago (Faris y Dunham Mental Disorders in Urban Areas) Durkheim, Emile, 1982 Las reglas del método sociológico. Madrid, Morata : 69-91. Durkheim, Emile 1982 “El suicidio anómico” (apartats I i II). El suicidio. Madrid: Akal: 262-272. Fine, G.A. y Smith, G.W.H. (Eds.) (2000). Erving Goffman. London, Sage Publications Freidson, Eliot (1978) La profesión
médica : un estudio de sociología del conocimiento. Barcelona,Península.
Goffman, Erving 1989 “Estigma e identidad social”. Estigma. La identidad deteriorada. Buenos Aires: Amorrortu: 11-55. Goffman, Erving (1987) Internados. Ensayos sobre la situación social de los enfermos mentales. Madrid, Amorrortu – Murguia. Gusfield, Joseph R. (1966) Symbolic Crusade. Urbana, University of Illinois Press Joseph, Isaac (1998) Erving Goffman et la microsociologie. París, PUF
Mills, Charles W. (1973) Poder, política, pueblo. México, F.C.E.(Cap. “La ideología de los patólogos sociales”) Parsons, Talcott (1999) El sistema social. Madrid, Alianza Ed. (Cap. 10: “Estructura social y proceso dinámico: el caso de la práctica médica moderna”, pp.401-445) (Ed. Orig. 1951) Rosen, George 1985 De la policía médica a la medicina social. México, Siglo XXI. Sigerist, Henry (1974) Historia y sociología de la Medicina. Bogotá, Gustavo Molina Editor |
|||||||||
| Complementária | |||||||||
| Recomendaciones |
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.