DADES IDENTIFICATIVES

2007_08

Assignatura

SEMINARI 2: SALUT INTERNACIONAL I MALALTIES INFECCIOSES

Codi

125021117

Ensenyament

Antropologia Mèdica i Salut Internacional (2006)

Cicle

2on

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Segon

Únic anual

Llengua d'impartició

Castellà

Departament

Antropologia, Filosofia i Treball Social

Coordinador/a

ROMANÍ ALFONSO, JOSÉ ORIOL

Adreça electrònica

oriol.romani@urv.cat

Professors/es

ROMANÍ ALFONSO, JOSÉ ORIOL

Web

http://antropologia.urv.es

Descripció general i informació rellevant

Este curso propone un acercamiento al conocimiento teórico sobre las discusiones más importantes de las diferentes corrientes teóricas sobre Antropología Médica, Etnicidad y Religión.Se verá cómo éstas se articulan en la manera de entender y atender la salud/enfermedad de los sujetos sociales que pertenecen a poblaciones marginales y excluidas, tanto en países centrales como en América Latina.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
		Professionalitzador
	AP1	Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de salut / malaltia /atencio, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques de salut: l'administració, la societat civil organitzada, els operadors internacionals i la població en general.
	AP2	Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema sanitari particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions.
	AP3	Domini de la literatura biomèdica i socio-sanitària més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials i de les Ciències de la Salut), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
	AP4	Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca i d’intervenció en el camp socio-sanitari, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar.
	AP5	Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria lees disciplines socio-sanitàries i les polítiques al respecte. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
	AP6	Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats de lAntropologia mècica fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social.
	AP7	Adquisició d'una significativa experiència pràctica en projectes d'etnografia en el medi dels dispositius sanitaris i assistencials i en el àmbit de les pràctiques quotidianes de les poblacions, així com en el disseny de projectes d'abast multidisciplinar on s'ha de saber ubicar el seu rol, p. Ex., en l'articulació de tècniques de recollida i anàlisi de dades empíriques de tipus qualitatiu i quantitatiu.
	AP10	Adquisició de la suficient experiència de treball de camp (en el doble sentit de saber estar i saber analitzar) com per a ser mereixedor d'una titulació que dona entrada a l'alumne al camp professional.
		Recerca
	AR1	Comprendre els principals problemes que afecten als processos de salut/ malaltia / atenció , a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques públiques: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
	AR2	Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema de salut particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions.
	AR3	Domini de la literatura biomèdica i socio-sanitària (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia), i com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
	AR4	Adquisició de experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit dels estudis de la salut, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar.
	AR6	Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
	AR7	Adquirir l'experiència suficient (teòricopràctica) per a saber fer un bon disseny de recerca en antropologia mèdica o estudis multidisciplinars en Salut Pública o Salut Internacional.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
		Comú
	BC4	Resoldre problemes de manera efectiva.
	BC5	Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a l’àrea específica de coneixement.
	BC6	Actuar amb un esperit crític i responsable.
	BC17	Capacitat de valorar i participar en el treball de grups i organitzacions.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
		Comú
	CC3	Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau
	CC5	Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
1. Conèixer les articulacions teòriques i conceptuals entre salut, etnicitat i religió	AP1 AP2 AP4 AP10 AR1 AR2 AR3 AR4	BC4 BC5	CC3 CC5
2. Incorporar els elementes teòrics adquirits a l'anàlisi empírica de la realitat en aquest camp específic	AP6 AP7 AR4 AR7	BC4 BC5	CC3 CC5
3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina	AP3 AP5 AP6 AR3 AR6	BC6 BC17	CC3

Continguts

Tema	Subtema
1)	Presentación del curso
2) Unidad Temática	Corrientes teóricas sobre etnicidad e identidad étnica
3) Unidad temática	Enfoques teóricos de Religión
4) Unidad temática	Orígenes de Antropología Médica
5) Unidad temática	Antropología Médica clínica y Antropología Médica crítica.
6) Unidad temática	La realidad gitana en un país central: Francia. La influencia de las políticas socio-sanitarias en la manera de entender y atender la salud de las madres gitanas y en la articulación de las diversas prácticas de atención a la salud que se realizan a través de la recurrencia a los diversos sistemas médicos.
7) Unidad temática	Articulación de Modelos médicos entre los indígenas quechuas de Bolivia. El problema de la cooperación internacional y las intervenciones en aspectos materno-infantiles.
8) Unidad temática	La influencia de la identidad en emigrantes drogo-dependientes en España.
9) Unidad temática	Reflexiones sobre los diversos proyectos de tesis de postgrado y doctorado que tengan relación con la temática planteada en el curso
10)	Evaluación del curso.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Presentacions / exposicions

Resolució de problemes, exercicis

Treballs

Atenció personalitzada

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Introducció als objectius de l'assignatura i presentació dels instruments de treball.
Sessió Magistral	Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor.
Presentacions / exposicions	Presentacions de grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor.
Resolució de problemes, exercicis	Es treballarà amb lectures associades a cada un dels temes. Aquestes lectures seran comentades a les classes. Esporàdicament també es visualitzaran documentals i altre material audiovisual que, igualment serà objecte de debat a l'aula.
Treballs	El Treball consistirà en un assaig, individual o en grup, per part de l'alumne sobre una temàtica específica.

Atenció personalitzada

Sessió Magistral

Presentacions / exposicions

Resolució de problemes, exercicis

Atenció personalitzada

Treballs

Descripció

L'atenció personalitzada és important per resoldre els dubtes que pugui generar l'assignatura i, també per guiar els estudiants en la confecció dels treballs del curs.

Avaluació

	Descripció	Pes
Sessió Magistral	Amb una exposició, els alumnes hauran de demostrar un bon coneixement dels continguts teòrics i metodològics del curs.	25%
Presentacions / exposicions	Avaluació dels diferents treballs realitzats	15%
Resolució de problemes, exercicis	Avaluació del coneixement de les lectures obligatòries treballades durant el curs	30%
Treballs	Redacció d'un assaig del curs	30%

Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica
	BARTOLOMÉ, M. Las nacionalidades indígenas emergentes en México, en Barrabas A. y Bartolomé M. (comps.) Las Nacionalidades indígenas en México, Revista Mexicana de Ciencias Políticas y Sociales, Núm 97, 1979. - Afirmación estatal y negación nacional. El caso de las minorías nacionales en América latina. Suplemento Antropológico, Vol. XX, N.2, Universidad Católica del Paraguay, Asunción, 1987. - Conciencia étnica y autogestión indígena, En: Indianidad y descolonización en América Latina: Documentos de la segunda reunión de Barbados. Nueva Imagen, México, 1979. - La dinámica social de los mayas de Yucatán: Pasado y presente de la situación colonial. Instituto Nacional Indigenista, México, 1988. - Indigenismo, dialéctica y conciencia crítica. Antropología e indigenismo en América latina, Sao Paulo, 1989. - Gente de Costumbre y Gente de Razón. Las identidades étnicas en México. Instituto Nacional Indigenista, Siglo veintiuno Editores, México, 1997. BARTH, P. (comp.) Los grupos étnicos y sus fronteras. FCE, México, 1976. BAUBÉROT, J. Changements socio-religieux et restructuration identitaire: le protestantisme pentecôtiste et les tziganes. Éditions du C.T.H.S., Etnologie des faits religieux, 1993. BERGER, P. y LUCKMAN, T. La construcción social de la realidad. Amorrortu, Buenos Aires, 1973. BOURDIEU, P.La misére du monde. Editions du Seuil, Paris. 1993 CANTÓN, M.. Protestantismo histórico, pentecostalismo y movimiento “aleluya”. Aproximación socioantropológica al subcampo religioso protestante en la Granada urbana. Memoria final, CIE “Angel Ganivet”, Univ. Sevilla, 1996. - Bautizados en fuego. Protestantes, discursos de conversión y política en Guatemala (1989-1993).Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica. Plumsock Mesoamerican Studies. Guatemala, 1998 - La razón hechizada. Ariel Antropología. Barcelona. 2001. CASTEL, R. La inserción y los nuevos retos de las intervenciones sociales. En: Marginación e Inserción op. Cit. 1992. - La metamorfosis de la cuestión social. Paidós. Buenos Aires. 1997. CARDOSO DE OLIVEIRA, R. Identidade, etnia e estructura social. Sao Paulo, Biblioteca Pionera de Ciencias Sociais, 1976. - Etinicidad y estructura social. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social. 1992. COHEN, A. (comp.) Urban Ethnicity. Tavistock. Londres, 1974. COMAROFF, J. y COMAROFF, J. Ethnography and the historical imagination, Boulder, Westview, 1992. CONRAD, P. Y SCHNEIDER. Deviance and medicalization. From badness to sickness. Temple University Press. Philadelphia, 1992. COSMINSKY, S. El Pluralismo Médico en Mesoamérica, en Kendall C. La Herencia de la conquista. Treinta años después. Fondo de Cultura Económica. México, 1986. COTARELO, R. Política social y racionalidad del mercado. En: Marginación e Inserción. Op.cit. 1992 CSORDAS, T. Embodiment as a Paradigm for Anthropology. Ethos. 1990. CHRISMAN, N. y MARETZKY, T. Clinically Applied Antrhopology. Antropologist in Health Science Dettings. D. Reidel Publishing Company. Dordretch, Netherlands, 1982. DELVECCHIO GOOD, M.J. Discourses on Physician Competence En Physicians of western medicine, D. Reidel Company, Dordrecht, Holland, 1985. DE MARTINO, E. Il mondo magico. Prolegomeni a una storia del magismo, Einaudi, Turín. 1975. DOLLÉ, M. P. Le comportement des Tsiganes en face de l`hospitalisation de leurs enfants. Bulletin de l’ARENO. Paris, 1969. FABREGA, H. Desease and social behavior. MIT Press. Cambridge, Mass. 1974. FAINZANG, S. Les ethnologues, les médecins et les Tsiganes devant la maladie. En: Etudes Tsiganes, Núm.2. Paris, 1988 FASSIN, D. Le migrant malade. Cahiers de Laênnec, 2; París, desembre de 1986. - Exclusion, under class, marginalidad. Revue Française de Sociologie ,XXXVII, 1996. - Culturalism as Ideology in Makhlouf-Obermeyer.Cross-Cultural Perspectives on Reproductive Health. Oxford, 2001. FREIDSON, E. La profesión médica. Un estudio de sociología del conocimiento aplicado. Edicions 62. Barcelona, 1978. FRESCO, M.I. , DE RENTERÍA y ROMANÍ, O. Drogas y ciudad. Santiago de Chile: Red Droga y ciudad. (URB-AL,U.E.) 1997. FRIGERIO, A. (comp.) El Pentecostalismo en la Argentina. Biblioteca Política Argentina, CEAL, Buenos Aires, 1994. GAINES, A.D. The Once- and the Twice-Born: Self and Practice Among Psychiatrists and Christhian Psychiatrists. En Physicians of western medicine, D. reidel Publishing Company, Dordrecht, Holland, 1985. GLIZE, R. Pentecôtistes, catholiques, aspects des practiques religieuses. En Études Tsiganes, París, 1950. - L’Eglise Evangélique Tsigane comme voie possible d’un engagement culturel nouveau. En : Tsiganes: Identité, évolution. Paris, 1989. GOFFMAN, E. Estigma. La identidad deteriorada. Amorrortu, Buenos Aires, 1970. GOOD, B.J. Medicine, ratinality, and experience. Cambridge University Press. 1994 - The Heart of Whats’s the Matter. The Semantics of Illness in Iran en Culture, medicine and psyquiatry. 1977. GOOD, B.J. y HERRERA, H. y SIMONS, R.C. Reflexivity, Countertransference and Clinical Ethnography: A Case From a Psychiatric Cultural Consultation Clinic. En: Physicians of western medicine, D. Reidel Publishing Company, Dordrecht, Holland, 1985. GOODENOUGH, W. Rethinking status and role: toward a general model of the cultural organization of social relationships. The relevance of models for social anthropology, Londres, Tavistock, 1965. GORDON, M y otros. The Health of Travellers. Children in Northern Ireland, The Society of Public Health, Ballymena, 1991. GRIMBERG, M. Demanda, Negociación y Salud. Antropología social de las representaciones y prácticas de trabajadores gráficos 1984-1990. Facultad de Filosofía y Letras-CBC. UBA Ed. Buenos Aires. 1997. - La salud de los trabajadores: en la búsqueda de una mirada antropológica. En cuadernos de Antropología Social, Núm. 5. Buenos Aires, 1991. HAHN, R. y GAINES, A. Physicians of western Medicine: Anthropological Approaches to Theory and Practice. D. Reidel Publishing Co. Dordrecht/Boston, Lancaster. Netherlands. 1985. HELMAN, C.G. Disease and Pseudo-Disease: A Case History of Pseudo-Angina. En Physicians of western medicine, D. Reidel Publishing Company, Dordrecht, Holland, 1985. JARVIS, G. Mormon Mortality Rates in Canada. Societal Biology. 1977. JARVIS, G. Y NORTHCOTT, H. Religion and Differences in Morbidity and Mortality. Social Science and Medicine. 1987. JOIN-LAMBERT, M.T. y otros. Politiques sociales. Ed. Presses de la Fondation Nationale de Sciences Politiques, Paris. 1997. KLEINMAN, A. Patiens and Healers in the Context of Culture. University of California Press. Berkeley, 1980. LARRAURI, E. La herencia de la criminología crítica. Siglo XXI de España Editores. Madrid. 1991. LESLIE, C. The Chinese Model in Health care Planning en Social Science and Medicine. 1985. LOCK, M. Models and practice in Medicine: Menopause as Syndrome or Life Transition?. En: Physicians of western medicine, D. Reidel Publishing Company, Dordrecht, Holland, 1985. LOCK, M. Models and practice in Medicine: Menopause as Syndrome or Life Transition?. En: Physicians of western medicine, D. Reidel Publishing Company, Dordrecht, Holland, 1985. MASSÉ, R. Culture et santé publique. Les contributions de l’antropologie à la prévention et à la promotion de la santé, Gaëtan Morin Editeur, Montreal, 1995. MÉNDEZ, C. Y RAMÍREZ, S. Gitanos: contextos, trayectorias y salud. Formación médica continuada en atención Primaria. Ediciones Doyma. Vol 6, Núm 4. Barcelona, 1999. MENÉNDEZ, E. L.- Poder, estatificación y salud. Ediciones Casa Chata, México, 1981. - “Modelo hegemónico, crisis socioeconómica y estrategias de acción del sector salud”. Cuadernos Médicos Sociales, N. 33, Rosario, 1985ª. - “Saber médico y saber popular: el modelo médico hegemónico y su función ideológica en el proceso de alcoholización”. Estudios Sociológicos, Vol. III, 8, 1985b. - Medicina tradicional, atención primaria y la problemática del alcoholismo. Ed. Casa Chata, México, 1987. - Antropología médica. Orientaciones, desigualdades y transacciones. CIESAS, México, 1990. - Morir de alcohol. Alianza Editorial, México, 1990. - “Grupo doméstico y proceso salud-enfermedad-atención, del historicismo al movimiento continuo”. Cuadernos Médicos Sociales, N. 59, CEES, Rosario, 1992. - Autoatención y automedicación. Un sistema de representaciones sociales permanentes. Roberto Campos (Comp.) La antropología Médica en México. Antologías Universitarias, tomo 1, 1992. - Participación social en salud como realidad técnica y como imaginario social. Dimensión antropológica, año 2, Vol. 5, 1994. - Estilos de vida, riesgos y construcción social. Conceptos similares y significados diferentes, Estudios Sociológicos, XVI, México, 1998. - La parte negada de la cultura. Relativismo, diferencia y racismo. Ediciones Bellaterra, Barcelona 2002. - Modelos de atención de los padecimientos: de exclusiones teóricas y articulaciones prácticas. En: Ciencia y Saude Colectiva, volumen 8, Núm 1. Río de Janeiro , 2003. MÓDENA, M. E. Madres, médicos y curanderos: diferencia cultural e identidad ideológica. Ediciones Casa Chata, México, 1990. MONTURIOL, F. y DE SILVA, A. Los usos de drogas y su impacto en la cultura (el caso gitano). Colección Cuadernos Técnicos núm. 16. Asociación Secretariado General Gitano, 1998. OSORIO, R. M. Entender y atender la enfermedad. Centro de investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social; Instituto Nacional Indigenista; Instituto Nacional de Antropología e Historia. México, 2001. ORTNER, S.B. Theory in Anthropology since the sixties. Comparative Studies in Society and History. Universidad de Michigan, 1984. PRAT, J. y otros. Sobre el contexto social del enfermar. La antropología Médica en España, . Anagrama, Barcelona, 1980. - El estigma del extraño. Un ensayo antropológico sobre sectas religiosas. Ariel, Barcelona, 1997. RAMÍREZ HITA, S. Donde el viento llega cansado. Sistemas y prácticas médicas de la ciudad de Potosí. Bolivia, 2005 (en prensa). - Gitanos y Salud. Articulación de prácticas y saberes médicos entre los gitanos de Persignan. Tesis doctoral, Universidad Rovira i Virgili. Tarragona, 2003 - Gypsies: Pentecostalism and health. Em Revista Della Società Italiana di Antropologia Medica. Fondazione Angello Celli. ARGO. Itália, 13-14 outubro, 2002. ROMANÍ, O. Antropología de la marginación. En:Ensayos de Antropología Cultural. Ed: Ariel. Barcelona, 1996. - Las drogas. Sueños y razones. Ariel. Barcelona. 1999. ROMANUCCI-ROSS, L. The Anthropologie of Medicine. From Culture to Method. Bergin and Garvey. New York, 1991. ROSANVALLON, P. La cuestión social. Repensar el Estado providencia. Ediciones Manantial. Buenos Aires, 1995 SCHEPER-HUGHES, N. Infant Mortality and Infant Care: Cultural and Economic Constraints on Nuturing in Northeast Brazil, en Soc. Sci. Med. 19, 1984. - Three Propositions for a Critically Applied Medical Anthropology, en Soc. Sci. Med. 30, 1990. SPADÁFORA, A.M. y otros. Creencias milenaristas e identidad religiosa pentecostal: el ministerio ondas de amor y paz. En: El pentecostalismo en la Argentina op.cit. 1994. SAN ROMÁN, T. Vecinos Gitanos. Akal, Madrid, 1976. - Gitanos de Madrid y Barcelona. Ensayos sobre aculturación y etnicidad. Universitat Autónoma de Barcelona, 1984. - Vejez y cultura. Hacia los límites del sistema. Fundació Caixa de Pensions, 1990. - La diferencia inquietante. Viejas y nuevas estrategias culturales de los Gitanos. Siglo XXI, Madrid, 1997. - Entre la marginación y el racismo. Refelexiones sobre la vida de los gitanos. Alianza Universidad, Madrid, 1994. - TAMBIAH, S. Ethnic conflict in the world today. En American Ethnologist, vol. 16, Núm. 2 , 1989. TARDUCCI, M. Pentecostalismo y relaciones de género: una revisión. En: Nuevos Movimientos religiosos y Ciencias Sociales. Centro Editor de America Latina. Buenos Aires, 1993. - ¿Las mujeres en el movimiento Pentecostal: sumisión o liberación?.En: El Pentecostalismo en la Argentina. Centro editor de América Latina. Buenos Aires, 1994. - “Jesús bendice mi familia”: Mujeres pentecostales y relaciones de género. En Nuevos movimientos religiosos, iglesias y “sectas”. Actas del VIII Congreso de Antropología, Santiago de Compostela, 1999. TAUSSIG, M. Gigante en Convulsiones. Ed. Gedisa. Barcelona, 1995 WAITZKIN, H. The Politics of Medical Encounters: How Patiens and Doctors Deal with Social Problems. New Haven: Yale University Press. 1991. WILLIAMS, P. Pour une approche du phénomène pentecòtiste. Etudes Tsiganes., 2, 1984 a. - Mariage tsigane. L’Harmattan / Selaf. París. 1984 b. - Le développement du pentecòtisme chez les Tsiganes en France: mouvement messianique, stéréotypes et affirmation d’identité. Vers des societés pluriculturelles, ètudes comparatives et situation en France; Actes du Colloque de l`A.F.A., janvier 1986. Ed. de l’ORSTOM, Paris, 1987. - Le miracle et la nécessité: a propos du développement du pentecotisme chez les Tsiganes. Archives des Sciences Sociales des Religions, 73; Paris, 1991. - Nous, on n`en parle pas. Les vivants et les morts chez les Manouches. Ed. Maison des Sciences de l’Homme, Coll. Ethnologie de la France, Paris, 1993a. - Terra d’asil, terre d’exil. Ethnies. Vol 8. Núm. 15. París, 1993b. - Questions pour l’étude du mouvement religieux penteôtiste chez les Tsiganes. Éditions du C.T.H.S., Etnologie des faits religieux. 1993. WYNARCZYK H. Campo evangélico y pentecostalismo en Argentina. En: El pentecostalismo en la Argentina, op.cit. 1994. YOUNG, J. Medical choice in a Mexican Village. NJ: Rutgers University Press. New Brunswick. 1981 - The Anthropology of Illness and Sickness. Annual Review of Anthropology. 1982a - Rational Men and Explanatory Model Approach. Culture, Medicine and Psychiatry. 1982b YOUNG, J. Y GARRO, L. Variation in the Choice of treatment in Two Mexican Communities en Socials science and Medicine, 16. 1982.
Complementària

Recomanacions