DADES IDENTIFICATIVES

2007_08

Assignatura

SEMINARI 4: ALIMENTACIÓ, NUTRICIÓ I TRANSTORNS DEL COMPORTAMENT ALIMENTARI

Codi

125021119

Ensenyament

Antropologia Mèdica i Salut Internacional (2006)

Cicle

2on

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Segon

Únic anual

Llengua d'impartició

Departament

Antropologia, Filosofia i Treball Social

Coordinador/a

GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL

Adreça electrònica

mabel.gracia@urv.cat

Professors/es

GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL

Web

Descripció general i informació rellevant

Aquesta assignatura aborda, des d'una perspectiva socioantropològica, la relació entre alimentació, salut i cultura. La cultura alimentària i els fenòmens que l’acompanyen constitueixen un àmbit d’estudi privilegiat per comprendre les mutacions socials contemporànies, així com per analitzar la concepció dual de la humanitat, les relacions entre allò social i/o natural o la naturalesa dels vincles entre salut i cultura.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
		Professionalitzador
	AP1	Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de salut / malaltia /atencio, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques de salut: l'administració, la societat civil organitzada, els operadors internacionals i la població en general.
	AP2	Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema sanitari particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions.
	AP3	Domini de la literatura biomèdica i socio-sanitària més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials i de les Ciències de la Salut), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
	AP4	Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca i d’intervenció en el camp socio-sanitari, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar.
	AP5	Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria lees disciplines socio-sanitàries i les polítiques al respecte. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
	AP6	Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats de lAntropologia mècica fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social.
	AP7	Adquisició d'una significativa experiència pràctica en projectes d'etnografia en el medi dels dispositius sanitaris i assistencials i en el àmbit de les pràctiques quotidianes de les poblacions, així com en el disseny de projectes d'abast multidisciplinar on s'ha de saber ubicar el seu rol, p. Ex., en l'articulació de tècniques de recollida i anàlisi de dades empíriques de tipus qualitatiu i quantitatiu.
	AP10	Adquisició de la suficient experiència de treball de camp (en el doble sentit de saber estar i saber analitzar) com per a ser mereixedor d'una titulació que dona entrada a l'alumne al camp professional.
		Recerca
	AR1	Comprendre els principals problemes que afecten als processos de salut/ malaltia / atenció , a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques públiques: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
	AR2	Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema de salut particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions.
	AR3	Domini de la literatura biomèdica i socio-sanitària (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia), i com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
	AR4	Adquisició de experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit dels estudis de la salut, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar.
	AR5	Adquisició de l'erudició indispensable en tots els grans temes en els que ha treballat l’Antropologia mèdica i la Salut Internacional: tenir prou criteri crític com per a defensar un posicionament en els diferents debats i posicionaments tòricometodològics.
	AR6	Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
	AR7	Adquirir l'experiència suficient (teòricopràctica) per a saber fer un bon disseny de recerca en antropologia mèdica o estudis multidisciplinars en Salut Pública o Salut Internacional.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
		Comú
	BC1	Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals.
	BC4	Resoldre problemes de manera efectiva.
	BC5	Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a l’àrea específica de coneixement.
	BC6	Actuar amb un esperit crític i responsable.
	BC13	Aprendre a aprendre.
	BC17	Capacitat de valorar i participar en el treball de grups i organitzacions.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
		Comú
	CC3	Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau
	CC5	Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l'assignatura	AP1 AP2 AP4 AP10 AR1 AR2 AR3 AR4	BC4 BC5	CC3 CC5
2. Incorporar els elementes teòrics adquirits a l'anàlisi empírica de la realitat en aquest camp específic	AP6 AP7 AR4 AR7	BC4 BC5	CC3 CC5
3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina	AP3 AP5 AP6 AR3 AR6	BC6 BC17	CC3
Presentar els principals corrents teòrics	AP6 AR5
Delimitar el camp d'estudi de l'Antropologia de l'alimentació	AP2 AP5	BC13	CC3
Definir conceptes bàsics i donar a conèixer les eines metodològiques necessàries per abordar la cultura alimentària des d'una perspectiva holista i comparativa	AP2 AR2	BC1 BC4 BC13
Abordar les aplicacions de l'antropologia social en el camp de l'alimentació	AP2 AR2 AR6	BC1 BC6 BC13
Explicar els principals temes abordats, insistint en aquells que reflecteixen millor les paradoxes de l'ordre social contemporani	AP1 AR1

Continguts

Tema	Subtema
1.-Antropologia Social i Alimentació.	1.1 La alimentació com objecte d’estudi científic. 1.1.1 Alimentació i Ciències Socials o l’autonomia dels aspectes culturals 1.1.2. Alimentació i Ciències Biomèdiques o la prevalència dels fets biològics 1.2. Del camp i de l’objecte. 1.2.1. Antropologia Social i Antropologia de l’Alimentació 1.2.2. "Antropologies" de l’alimentació 1.2.3. Alguns conceptes operatius 1.3. La complexitat biocultural del fet alimentari. 1.3.1. ¿Alimentar-se i/o nodrir-se?. De les relacions entre naturalesa i cultura 1.3.2.- La gramàtica culinària
2.- Qüestions per a l’antropologia de l’alimentació: principals perspectives teòriques i metodològiques	2.1 Necessitats, rituals i funcions a l’entorn de l’alimentació 2.2 Els menjar com a llenguatge, la cuina com a sistema 2.3. Bo per menjar, bo per pensar, bo per vendre 2.4. L’alimentació com a problema social 2.5. Aproximacions etnogràfiques: decalatge entre pràctiques i representacions alimentàries
3.- Tendències en l’alimentació contemporània: cap a un nou ordre alimentari?.	3.1.- La globalització alimentària: entre la macdonalizació les cuines “ètniques" 3.2. Les paradoxes de la "modernitat alimentària" 3.3. Migracions, alimentació i salut 3.4. Afluència alimentària, fam i pobresa
4.- La medicalització de l'alimentació	4.1. Menjar poc, menjar molt, no menjar: la construcció de la normalitat dietètica 4.2. Decalatge entre recomendacions i pràctiques alimentàries 4.2. Alimentació, cos i cultura: a propòsit dels TCA

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Seminaris

Treballs

Pràctiques externes (de camp/sortides)

Atenció personalitzada

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Introducció al curs: organització i programació docent
Sessió Magistral	Presentació unitats temàtiques
Seminaris	Debat teòric i pràctic per recolzar unitats temàtiques del curs
Treballs	Establiment de les directrius per al desenvolupament reflexiu i crític d'un treball teóric
Pràctiques externes (de camp/sortides)	Orientació en la recopilació de buidatge i interpretació de dades (aplicació de tècniques qualitatives)

Atenció personalitzada

Atenció personalitzada

Descripció

Seguiment de treball teòric i pràctic. És imprescindible utilitzar les sessions de tutories personalitzades per a exposar el guió de l'assaig, així com de l'informe de pràctiques

Avaluació

	Descripció	Pes
Seminaris	Participació en debat, reflexions i exposició	10
Treballs	Desenvolupament treball teòric i de síntesi bibliogràfica (coneixements i comprensió lectures obligatòries)	60
Pràctiques externes (de camp/sortides)	Informe breu pràctica (procediments, resultats i conclusions)	30

Altres comentaris i segona convocatòria
L'assistència a classe té caràcter obligatori (80% de les classes presencials)

Fonts d'informació

Bàsica
	Bibliografia bàsica (alimentació, salut i cultura): CAPLAN, P: "Approaches to the study of food, health and identity", Food, health and identity, Londres, Routledge, 1997 TURNER, B.S: "The discourse of diet", FEATHERSTONE, M; HEPWORTH, M. y TURNER, B (eds.): The body. Social Process and Cultural Theory, Londres, SAGE Publications, reimp. 1999. BEARDSWORTH, A y KEIL, T: cap. 6: "Changing conceptions of diet and health", Sociology on the menu. An invitation to the study of food and society, Routledge, Londres, 1997. COVENEY, J: "The Government of the table: nutrition expertise and the social organisation of family food habits", GERMOV, J. y WILLIAMS, L (eds): A sociology of food and nutrition, Oxford, Oxford University Press, 1999. DUFF, J: "Setting the Menu: Dietary Guidelines, Corporate Interests and Nutrition Policy", GERMOV Y WILLIAMS (eds): A sociology of food and nutrition, Oxford, Oxford University Press, 1999. FITZGERALD, T.K: "Anthropological approaches to the study of food habits: some methodological issues, FITZGERALD, T.K (eds.): Nutrition and Anthropology Action, Amsterdam, Van Gorcum, 1977. HUBERT, A y ESTAGER, M.P: "Anthropologie de l'alimentation: quelle utilité pour la nutrition humaine?, Cahiers de nutrition et diététique, 34, 5, 1999. IKEDA, J: "Culture, food and nutrition in increasingly culturally diverse societies", GERMOV, J. Y WILLIAMS, L. (eds.): A sociology of food and nutrition, Oxford, Oxford University Press, 1999. JEROME, et al (eds): Nutritional Anthropology, Nueva York, Redgrave, 1980. JING, J: "Food, nutrition and Cultural Authority", JING, J (dir.): Feeding Cihna's Little emperors, Stanford, Stanford Universtiy Press, 2000. KJOERNES, U: "Political Struggle over Scientific Definitions: Nutrition as a Social Problem in Interwar Norwegian Nutrition Policy", MAURER, D y SOBAL, J. (eds.) Eating agendas. Food and nutrition as a social problems, Aldine, Nueva York, 1996. LUPTON, D: cap. 3: "Food, health and nature", Food, the body and the self, SAGE Publications, Londres, 1996. MENNELL et al.: cap 5: "Beliefs and practices about food and health: the lay perspective, The sociology of food. Eating, diet and culture, Londres, SAGE Publications, 1992. NESTLÉ, M: From "Eat more" to "Eat less" 1900-1990", Food Politics. How the Food Industry influences Nutrion and Heath, Berkeley, Universtiy California Press, 2002. PELTO, G: "Tendencias de la investigación en antropología nutricional", AINSWORTH, G et al: Carencia alimentaria. Una perspectiva antropológica, Barcelona, Serbal/Unesco, 1988. PELTO et al: (eds.): Research methods in Nutritional Anthropology, Tokyo, United Nation University, 1989. PRÄTTÄLÄ, R: "Outlining multidisciplinary food research", FÜRST, E.L et al. (eds): Palatable worlds: sociocultural food studies, Oslo, Solum Forlag, 1991. SMITH, D: "The discourse of scientific knowledge of nutrition and dietary change in the twentieth century", MURCOTT, A (ed): The Nation's Diet, Londres. Logman, 1998. SCRIMSHAW, S y HURTADO, H: Procedimientos de asesoría rápida para programas de nutrición y atención primaria de salud. Universidad de Naciones Unidas, UCLA, 1988. POULAIN, J.P: cap. 5: "L'obesité et la médicalisation de l'alimentation quotidienne", Sociologies de l'alimentation, París, P.U.F., 2002 BEARDSWORTH, A y KEIL, T: cap 8: "Dieting, fat and body image", Sociology on the menu. An invitation to the study of food and society, Routledge, Londres, 1997. BRUMBERG, J: caps. 4 y 6: "Emergence of the Modern Disease" y "Therapeutic Intervention", Fasting girls. The history of anorexia nervosa, Nueva York, Vintage Books, 2000. CHERNIN, K: cap. 4: "Rites of passage", The hungry self: Women, Eating and Identity, Nueva York: Harper and Row, 1985. COUNIHAN, C.M: caps. 5, 6 y 11: "What does it mean to be fat, thin and female?", "An anthropological view of Western Women's Prodigious fasting y "Body and Power in Women's Experiences of reproduction in the United States", COUNIHAN, C.M: The anthropology of food and body. Gender, meaning and power, London: Routledge, 1999 FALK, P: The consuming body, Londres, Sage Publications, 1994. FISCHLER, C: cap. 11, 12 y 13: "La sociedad lipofoba", "La obesidad masculina o el reparto transgredido", "El cuerpo femenino: de Calipige a Tanagra", L'(H)omnivore, Barcelona, Anagrama, 1995. GERMOV, J. y WILLIAMS, L: "The thin ideal: women, food and dieting", GERMOV, J. y WILLIAMS, L (eds.): A sociology of food and nutrition, Oxford, Oxford University Press, 1999. HEPWORTH, J: caps. 4 y 7: "Constructions of gender and identity in Anorexia Nervosa", "Anorexia Nervosa, Postmodern Reading of the Body and Narrative Therapy", The social constructions of anorexia nervosa, Gran Bretaña, Sage Publications, 1999. HOWSON, A Y INGLIS, D: "The body in Sociology: tensions inside and outside sociological thougth", The Sociological Review, Vol. 49, n. 3, 2001. KLEIN, R: "Introduction", Eat fat, Nueva York, Ventage Books, 1998. LUPTON, D: "The asceticism/Consumption Dialectic", Food, the body and the self, SAGE Publications, Londres, 1996. MACSWEEN, M: parte I: "Explaining anorexia", Anorexics bodies. A feminist and sociological perspective on Anorexia Nervosa, Londres, Routledge, 1995. MENNELL, S. et. al: cap. 6: “Eating Disorders”, The sociology of food: eating, diet and culture, Sage Publications, Londres, 1982. NICHTER, M. y VUCKOVIC, N.: "Fat Talk, Body image among adolescent girls", SAULT, N.(ed.): Many mirrors. Body image and social relations, USA, Rutgers University Press, 1994. NICHTER, M: cap 2 , 3 y 4: "In the presence of the perfect girl", "Are girls really dieting" y "Looking good among african-american girls", Fat talk. What girls and their parents say about dieting, Harvard University Press, Londres, 2000. ORBACH, S: cap. 1: "Anorexia: metaphor for our time", Hunger Strike. The anorectic's struggle as a metaphor for our age, Londres, Penguin Books, 1993. POLLOCK, N: " Social fattening patterns in the Pacific: The Positive Side of Obesity", GARINE, I. de y POLLOCK, N.J (eds.): Social Aspects of obesity, Amsterdam, Gordon and Breach Science Publishers, 1995. PITTS, V.: "Body modification, self-mutilation and Agency in Media Accounts of a Subculture", FEATHERSTONE, M(ed): Body modification, Londres, SAGE Publications, 2000. SOBAL, J: "Sociological analysis of the stigmatisation of obesity", GERMOV, J. y WILLIAMS, L (eds): A sociology of food and nutrition, Oxford, Oxford University Press, 1999. SOBAL, J: "The medicalization and demedicalization of Obesity", MAURER, D y SOBAL, J (eds.): Eating agendas. Food and nutrition as a social problems, Aldine, Nueva York, 1996. VAN DETH, R y VANDEREYCKEN, W. "The striking age-old minority of fasting males in the history of anorexia nervosa", Food and Foodways, vol 7, 2, 1999. WAY, K: "Never Too Rich... or Too Thin: The role of stigma in the Social Construction of Anorexia Nervosa", MAURER, D y SOBAL, J. (eds.) Eating agendas. Food and nutrition as a social problems, Aldine, Nueva York, 1996.
Complementària

Recomanacions