DADES IDENTIFICATIVES 2013_14
Assignatura (*) SEMINARI 4: ALIMENTACIÓ, SALUT I CULTURA Codi 125021119
Ensenyament
Antropologia Mèdica i Salut Internacional (2006)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Segon Únic anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL
Adreça electrònica mabel.gracia@urv.cat
Professors/es
GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL
Web
Descripció general i informació rellevant La cultura alimentària i els fenòmens que l’acompanyen constitueixen un àmbit d’estudi privilegiat per comprendre les mutacions socials contemporànies, així com per analitzar la concepció dual de la humanitat, les relacions entre allò social i/o natural o la naturalesa dels vincles entre salut i cultura.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Professionalitzador
  Recerca
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Delimitar el camp d'estudi de l'Antropologia de l'alimentació
Presentar els principals corrents teòrics
Definir conceptes bàsics i donar a conèixer les eines metodològiques necessàries per abordar la cultura alimentària des d'una perspectiva holista i comparativa
Explicar els principals temes abordats, insistint en aquells que reflecteixen millor les paradoxes de l'ordre social contemporani
Abordar les aplicacions de l'antropologia social en el camp de l'alimentació

Continguts
Tema Subtema
1.-Antropologia Social i Alimentació. La alimentació com objecte d’estudi. Del camp i de l’objecte.
La complexitat biocultural del fet alimentari. Alimentar-se i/o nodrir-se? o de les relacions entre naturalesa i cultura La gramàtica culinària.
2.- Antropologia de l'alimentació. De necessitats, funcions i significats. El menjar com a llenguatge, la cuina com a sistema. Bo per menjar, llavors bo per pensar. Canvis i continuïtats: contextos, cuines i gustos. (Post) modernitat alimentària: subjectes, pràctiques i discursos. Aproximacions etnogràfiques: decalatge entre pràctiques i normes alimentàries
3.- Paradoxes de l’alimentació contemporània Els sistemes alimentaris: canvis i continuïtats. Glocalizació dels repertoris alimentaris. Migracions, adaptacions, mestissatges alimentaris. De fast-food al slow food: la irracionalitat de la racionalitat. Canvis socials, canvis alimentaris: mengem com vivim.
4.- La medicalització de l'alimentació Curar-se en salut o de la normalitat dietètica i corporal. Dieta, cos i gènere: el paper de la cultura en la conceptualització dels TCA. Les dimensions socials de la grassor i de la primor. Estratègies integrals i accions polítiques davant l’obesitat: la construcción de l’epidèmia del segle XXI.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
4 0 4
 
Seminaris
10 20 30
Treballs
8 48 56
Sessió Magistral
34 17 51
 
Atenció personalitzada
4 5 9
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció al curs: organització i programació docent
Seminaris Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals: presentació dels debats més rellevants
Treballs Realització de treballs teòrics i/o pràctics sobre apartats específics de les unitats temàtiques
Sessió Magistral Presentació unitats temàtiques
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
Es recomenable utilitzar les sessions d'atenció personalitzada per comentar el guió dels treballs o per resoldre possibles dubtes sobre la matèria.

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris Participació i argumentació de debats clau. 20%
Treballs Realització d'un treball amb:

1) Caracterització del camp d'estudi


2) Aprofundiment teòric i/o pràctic sobre un tema del programa


40%


40%
Altres

Si no es pot assitir a classe cal convenir, a l'inici del curs, una avaluació alternativa (mitjançant un treball escrit específic)

 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els estudiants de la LLASC que no hagin pogut presentar el seu treball durant l'Avaluació Continuada, podem lliurar els seus treballs a la Segona Convocatòria.

Els criteris d'avaluació de la Segona Convocatòria seran els mateixos que en el Primera.


Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA GENERAL

 

§  ATKINS, P. BOWLER, I.: Food in Society. Economy, culture, geography. Londres, Arnold, 2001.

§  BEARDSWORTH, A. ; KEIL, T.: Sociology on the menu. An invitation to the study of food and society, Routledge, Londres, 1997.

§  CAPLAN, P: Food, health and identity, Routledge, Londres, 1997.

§  CANESQUI, A.M. (org.) Antropologia e Nutriçao: un diálogo possível, Rio de Janeiro: Fiocruz, 2005.

§  CANTARERO, L. (ed.) La Antropología de la alimentación en España: perspectivas actuales, Barcelona: UOC, Ars Alimentaria, 2012.

§  CONTRERAS, J. (comp.): Alimentación y cultura. Necesidades, gustos y costumbres, Barecelona, Universidad de Barcelona, 1995.

§  CONTRERAS, J. ; GRACIA, M.: Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas, Barcelona, Ariel,  2005

§  COUNIHAN, C y VAN ESTERIK, P.: Food and cultures. A reader, Londres, Routledge, 1997.

§  DIAZ, C (coord.) ¿Cómo comemos?. Cambios en los comportamientos alimentarios de los españoles, Editorial Fundamentos, Madrid, 2005.

§  FIELDHOUSE, P. Food and nutrition. Customs and culture. LonDres: Chapman Hall, 1996

§  FISCHLER, C.; MASSON, E. Manger. Français, Européens et Américains face à l’Alimentation. París, Odeile Jacob, 2008

§  FISCHLER, C.: L'(H)omnivoro.El gusto, la cocina y el cuerpo , Barcelona, Anagrama, 1995.

§  FREITAS, C. Soares et. al. (eds). Escritas e narrativas sobre alimentaçao e cultura, Salvador, EDFBA, 2008.

§  GERMOV, J. y WILLIAMS, L (ed): A sociology of food and nutrition, Oxford, Oxford University Press, 2009.

§  GOODY, J.: Cocina, cocinas y clases, Ed. Gedisa, Barcelona, 1995.

§  GRACIA, M. y MILLÁN, A (coords): Alimentación, salud y cultura: enfoques antropológicos, Trabajo Social y Salud, nº 51, 2005.

§  GRACIA, M. (coord.): Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España, Barcelona,  Ariel, 2008.

§  GRACIA-ARNAIZ, M.  (ed.) Alimentación, salud y cultura: encuentros interdisciplinares. Tarragona, Publicacions URV (descàrrega gratuita), 2012.

§  GRIFFITHS, S. y WALLACE, J. (eds): Consuming passions: food in the age of ansiety, Manchester: Mandolin, 1998.

§  HARRIS-WHITE, B. y HOFFENBERG, R. (eds): Food: multidisciplinary perspectives, Oxford, Blackwell, 1994.

§  HARRIS, M: Bueno para comer, Madrid, Alianza Editorial , 1989.

§  MACBETH, H. y MAcCLANCY, J (eds.): Researching food habits. Methods and Problems, Berghahn Books, Oxford, 2004

§  MAURER, D.  y SOBAL, J. (eds.) Eating agendas. Food and nutrition as a social problems, Aldine, Nueva York, 1996.

§  MENASCHE, R.; ALVAREZ, M.; COLLACÓ, J. (org.). Dimensoes socioculturais da alimentaçao. Diálogos latino-americanos. UFRGS Editora, Porto Alegre, 2012.

§  MENNELL, S.; MURCOTT, A. y VAN OTTERLOO, A.H.: The sociology of food. Eating, diet and culture, Londres, SAGE Publications, 1992.

PEREZ-GIL, S. y GRACIA-ARNAIZ, M. (eds) Mujeres (in)visibles: género, alimentación y salud en comunidades rurales de Oaxaca, Publicacions URV. Col.lecció Antropologia Mèdica, 10, 2013.

§  POULAIN, J.P. Dictionnaire des cultures alimentaires. París. P.U.F. Quadrige dicos poche. 2012.

§  POULAIN, J.P: Sociologies de l'alimentation, Presses Universitaires de France, Paris, 2002.

§  WARDE, A: Consumption, food and taste: culinary antimonies and commodity, Londres, Sage, 1997.

Complementària

 

 INFORMACIÓ D’INTERÉS

 

 

1. FILMOGRAFIA i DOCUMENTALS:

 

http://www.lib.berkeley.edu/MRC/fooddocs.html (enllaç interessant sobre cinema i alimentació)

 

ü  Las Hurdes, tierra sin pan (1932, Luis Buñuel, 27 minuts)

ü  La Gran Bouffe (1973, Marco Ferreri, 125 minuts)

ü  El festín de Babette (1987, Dinamarca, Karen Blixen, 109 minuts)

ü  El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante (1990, 158 minuts, Peter Greenaway)

ü  Como agua para chocolate (1992, Alfonso Arau, 116 minuts)

ü  Comer, beber, amar (1994, Ang Lee, 123 minuts)

ü  El banquete de boda (1996, Ang Lee, 104 minuts)

ü  El Balneario de Battle Creek  (1996, Alan Parker, 119 minuts)

ü  American Cuisine (1998, 92 minuts, Jean-Yves Pitoun)

ü  Chocolat (2000, Lasse Hallström, 121 minuts)

ü  Deliciosa Marta (2000, 109 minuts, Sandra Nettelbeck)

ü  Vatel (2000, Roland Joffé, 106 minuts)

ü  Tortilla Soup (2001, Maria Ripoll, 100 minuts)

ü  Un toque de canela (2003, Tassos Boulmetis, 108 minuts)

ü  Entre copas (2004, Alexander Payne, 123 minutos)

ü  Tapas (2005, José Corbacho, 94 minutos)

ü  Sin Reservas (2007, Scott Hicks, 105 minuts)

ü  Estômago (2008, Marcos Jorge, 100 minuts)

ü  Food  Inc. (2008, Robert Kenner, 94 minuts)

ü  El Chef, la receta de la felicidad (2012, Daniel Cohen, 84 min.)

ü  Juegos de hambre (2012, Gary Gross, 142 min.)

ü  Lisa la vegetariana (1995, episodio de Los Simpsons, 25 minuts). Una visió divertida del debat vegetarià

ü  Cannibal Tours (1988, Dennis O’Rourke, 72 minuts)

ü  El hambre en África 1990 (BBC). La feminització de la pobresa

ü  Informatius TV·3 (Especial Vaques boges, Transtorns alimentaris)

ü  Informatius TVE: Somos Lo que comemos, 2002 (50 minuts).

ü  KARAKIA (sèrie TVC-33). Grups immigrants i cuines ètniques a Catalunya

ü  “A Taula”, Un món estrany (TV3)

ü  Millenium (2004): Somos lo que comemos…

ü  Super Size Me (2004, Morgan Spurlock, 98 minuts)

ü  La pesadilla de Darwin (2004, Hubert Sauper, 107 minuts)

ü  We feed the World (2005, Ervin Wagenhofer, 95 minuts)

ü  Nuestro pan de cada día (2005, Nikolaus Geyrhalter, 92 minuts)

ü  ¿Sabemos lo que comemos?, Programa TV-1, 2007

ü  Cómo cocinar de tu vida (2008 Doris Dörrie, 1.34 minuts.) (cuiner i sacerdot zen)

ü  Taste the Waste ( 2010, Valentin Thurn, 55 minuts)

ü  Què mangem? Sense ficció (2012, TV3)

ü  Fecha de caducidad. Equipo de investigación (2013, La Sexta)

 

 

2. SEL.LECCIÓ DE REVISTES DE REFERÈNCIA

 

Alimentació i  Cultura:

 

  • Appetite
  • Autrement
  • Anthropology of food. Ic@f Webjournal, hptt://www.icafood.org/AOF-webjour
  • British Food Journal
  • Cahiers de l'OCHA
  • Cahiers de Nutrition et Diététique
  • Digest: an Interdisciplinary Study of Food and Foodways
  • Ecology of Food and Nutrition
  • Estudis d'Història Agraria
  • Food and Foodways
  • Food , culture and Society
  • Food Policy
  • Gastronomica: the Journal of food and culture
  • International Journal of Sociology of Agriculture and Food
  • Journal of Food and Society
  • Journal of Interdisciplanary Food History
  • Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros (Agricultura y Sociedad)
  • Revista Historia Agraria
  • Food and History

 

 

Salut i  CCSS

 

 

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent