|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
| |
Professionalitzador |
| |
AP1 |
Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals. |
| |
AP2 |
Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. |
| |
AP3 |
Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. |
| |
AP4 |
Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit urbà, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar. |
| |
AP6 |
Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats en que ha participat l'antropologia urbana fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg urbà pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social. |
| |
AP7 |
Adquisició d'una significativa experiència pràctica en projectes d'etnografia urbana, així com en el disseny de projectes d'abast multidisciplinar on s'ha de saber ubicar el rol de l'antropòleg urbà, p. Ex., en l'articulació de tècniques de recollida i anàlisi de dades empíriques de tipus qualitatiu i quantitatiu. |
| |
AP8 |
Adquisició d'experiència pràctica en el treball en institucions públiques o privades lligades a la planificació urbana o a la intervenció social urbana, mitjançant la realització d'un practicum. |
| |
AP9 |
Adquisició d'un coneixement ampli del mercat de treball, per tal d'anar preparant l'alumne cap a la seva incorporació en aquest. Es tracta de preparar l'alumne, abans de la realització del practicum, en funció de les seves habilitats, background i preferències, per a una bona elecció de la institució on realitzar el practicum, per tal que la seva experiència l'encamini cap a la seva professionalització. |
| |
AP10 |
Adquisició de la suficient experiència de treball de camp (en el doble sentit de saber estar i saber analitzar) com per a ser mereixedor d'una titulació que dona entrada a l'alumne al camp professional. |
| |
Recerca |
| |
AR1 |
Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals. |
| |
AR2 |
Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. |
| |
AR3 |
Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. |
| |
AR7 |
Adquirir l'experiència suficient (teòricopràctica) per a saber fer un bon disseny de recerca en antropologia urbana o en el disseny d'una recerca multidisciplinar. |
| |
AR8 |
Adquirir el coneixement i l'expreriència suficient per a saber dialogar amb els dos principals actors socials urbans, que intervenen en els processos de transformació urbana (administració i societat civil), per tal de tenir en compte aquestes sensibilitats en el moment de dissenyar una recerca, que ha de ser socialment útil i rendible per a que sigui finançable. |
| |
AR9 |
Coneixement de les institucions, fundacions i altres entitats que financien investigació bàsica i aplicada. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
| |
Comú |
| |
BC2 |
Treballar autònomament i amb iniciativa. |
| |
BC3 |
Flexibilitat. Disponibilitat per a l’adaptació a situacions desconegudes i imprevistes. |
| |
BC4 |
Resoldre problemes de manera efectiva. |
| |
BC6 |
Actuar amb un esperit crític i responsable. |
| |
BC7 |
Considerar l’ètica i la integritat intel•lectual com a valors essencials a la pràctica professional, així com el codi deontològic específic de l’antropologia social. |
| |
BC8 |
Autoestima professional. Comprendre el valor del propi coneixement per a la comunitat (que inclou la ciutadania, les institucions, el món empresarial i les organitzacions del Tercer Sector). |
| |
BC10 |
Fomentar la capacitat de lideratge. |
| |
BC11 |
Treballar en equip i gestionar equips. |
| |
BC12 |
Asertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes |
| |
BC13 |
Aprendre a aprendre. |
| |
BC15 |
Promoure una actitud orientada a la motivació per la qualitat. |
| |
BC18 |
Actitud professional crítica i compromesa que fomenti la igualtat d’oportunitats i la equiparació entre gèneres, ètnies o classes. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
| |
Comú |
| |
CC1 |
Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau. |
| |
CC2 |
Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau. |
| |
CC3 |
Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau |
| |
CC4 |
Desenvolupament d’habilitats informacionals |
| |
CC5 |
Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional |
| |
CC6 |
Desenvolupament de processos d’incorporació al món del treball (compte d’altres i/o empreneduria) |
| Objectius |
Competències |
| Proporcionar les eines conceptuals que diferencien el camp d'estudi de les ciutats i dels fenòmens urbans en el context de la disciplina |
AP1
AP2
AP3
AP6
AR1
AR2
|
BC2
|
CC1
CC2
CC4
CC5
|
| Aproximació a les eines metodològiques específiques que es fan servir en les etnografies urbanes |
AP4
AP7
AP8
AP10
AR3
AR7
AR8
|
BC3
BC6
BC11
BC13
|
CC1
CC2
CC4
CC5
|
| Més enllà de la teoria i de l'especificitat de la metodologia que es fa servir a l'etnografia urbana, és molt im portant prendre consciència de la naturalesa específica de la relació de l'etnògraf urbà i el seu objecte d'estudi, marcat per la proximitat i no per l'èmfasi en l'alteritat |
AP9
AP10
AR8
AR9
|
BC2
BC3
BC4
BC6
BC7
BC8
BC10
BC12
BC15
BC18
|
CC3
CC6
|
| Tema |
Subtema |
1ª PART. ANTROPOLOGIA I CIUTAT: BREU HISTÒRIA D’UNA RELACIÓ
|
1. ESPECIFICITAT DE L'ESTUDI ANTROPOLÒGIC DE LES CIUTATS
Bibliografia General
2. L'ESCOLA DE CHICAGO: EL CONTINUUM FOLK-URBÀ. MIGRACIONS, URBANITZACIÓ, MARGINACIÓ I DESVIACIÓ
3. L'ESCOLA DE MANCHESTER: ELS PROCESSOS D’URBANITZACIÓ A L’ÀFRICA |
| 2ª PART. ANTROPOLOGIA URBANA: ANÀLISI DELS MICROCOSMOS URBANS |
4. ELS PAGESOS OCUPEN LA CIUTAT: MIGRACIONS I PROCESSOS D’URBANITZACIÓ. LA FUNCIÓ DE LA FAMÍLIA I DE LES XARXES DE RECIPROCITAT
5. ELS BARRIS COM A OBSERVATORIS URBANS. LA CULTURA DE LA POBRESA I L'ENFOCAMENT BIOGRÀFIC
6. LA TEORIA DE SISTEMES I LA PERSPECTIVA DE LA INTERACCIÓ CENTRE-PERIFÈRIA
|
3ª PART. ANTROPOLOGIA URBANA: ANÀLISI DELS MACROCOSMOS URBANS
|
7. LES MOBILITZACIONS MIGRATÒRIES I LES CADENES D'IMMIGRANTS: GRUPS D’INTERÉS TRANSNACIONAL (GIT) I COMUNITATS TRANSANCIONALS
8. LES CIUTATS COM ESCENARIS PLURICULTURALS: MESTISSATGE, HIBRIDACIÓ, IDENTITAT I HOMOGENEITZACIÓ
9. CIUTATS I CONNEXIONS TRANSNACIONALS: “CIUTAT MUNDIAL” I PROCESSOS DE METROPOLITANITZACIÓ |
| 4ª PART. LA CIUTAT COM A NÒDUL ENTRE ELS NIVELLS LOCAL I GLOBAL |
10. LA DIMENSIÓ GLOBAL I LA DIMENSIÓ LOCAL DE LA CULTURA I LA SOCIETAT
11. POLÍTIQUES METROPOLITANES I EL PAPER DELS ACTORS URBANS: REALITATS I REPRESENTACIONS.
12. CANVI SOCIAL I REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA: LA TEORIA DE LA SOCIETAT XARXA |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
1 |
2 |
| |
| Presentacions / exposicions |
|
4 |
8 |
12 |
| Debats |
|
4 |
8 |
12 |
| Sessió Magistral |
|
20 |
30 |
50 |
| Pràctiques externes (de camp/sortides) |
|
6 |
12 |
18 |
| Treballs |
|
12 |
36 |
48 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
2 |
0 |
2 |
| |
| Proves de Desenvolupament |
|
0 |
8 |
8 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació d'eines i instruments de treball (Moodle, biblioteca, sistema tutorial) |
| Presentacions / exposicions |
Presentacions de grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor. |
| Debats |
Agrupament de eixos de debat, sorgits del temari, que serviran de base per a debats dirigits a classe. Podran participar professors convidats. |
| Sessió Magistral |
Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor |
| Pràctiques externes (de camp/sortides) |
Es fara una sortida de camp amb els alumnes. El lloc i la duració s'haurà de determinar de comú acord. |
| Treballs |
Els alumnes s'agruparan en unitats de dos a quatre persones, que treballaran conjuntament un àrea temàtica, tot recopilant i sintetitzant informació i bibliografia. A partir d'aquests materials es participarà en els debats i exposicions. Finalment cada alumne realitzarà individualment una síntesi escrita de dues a tres pàgines. |
| |
| Debats |
| Sessió Magistral |
| Treballs |
| Atenció personalitzada |
|
|
Descripció |
| Consistirà en activitat tutorial personalitzada en el despatx del professor, per tal d'orientar el seguiment de la parrt teòrica i de les parts pràctiques de l'assignatura. Cada estudiant té la obligació de visitar el despatx del professor, com a mínim, una vegada durant el període lectiu.
A banda, mitjançant l'eina Moodle, els estudiants podran adreçar-se al professor per fer consultes virtuals, durant el període lectiu. |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Presentacions / exposicions |
Presentació de grup de cada línia de recerca |
15% |
| Debats |
Seminari de final de curs amb el debat individualitzat amb les conclusions del treball pràctic |
15% |
| Proves de Desenvolupament |
Elaborar i redactar un assaig sobre un objecte d'estudi específic, convingut amb el professor, fent servir un màxim dels continguts teòrics presentats al curs. |
60% |
| Altres |
Presentació escrita de les conclusions del treball de recerca individualitzat |
10% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Es fa una avaluació continuada de la tasca de cada estudiant, a partir dels criteris esmentats. Aquells alumnes que, per qualsevol motiu, no hagin pogut assolir els diferents aspectes del protocol d'avaluació, podran realitzar una prova escrita (60%), així com un treball pràctic, seguint les observacions del professor (40%). |
| Bàsica |
|
Cucó, Josep (2004), Antropología Urbana, Barcelona, Ariel.
Hannerz, Ulf (1986), Exploración de la ciudad, México, FCE.
Hannerz, Ulf (1998): Conexiones transancionales. Madrid, Cátedra.
Lomnitz, Larissa A. (1975): Cómo sobreviven los marginados. México: Siglo XXI.
Velho, Gilberto (Comp.), Antropologia urbana. Cultura e sociedade no Brasil e em Portugal, Rio de Janeiro, Jorge Zahar Editor.
Willis, Paul (1983): Aprendiendo a trabajar: cómo los chicos de clase obrera consiguen trabajos de clase obrera. Madrid: Akal. |
| Complementària |
|
Augé, Marc (1972): Los "no lugares", espacios del anonimato. Barcelona: Gedisa.
Borja, J.; M. Castells (1997): Local y global. La gestión de las ciudades en la era de la información. Madrid: Taurus
Bott, Elizabeth (1992): Familia y red social. Madrid: Taurus.
Castells, Manuel (1997), La era de la información economía, sociedad y cultura”, Madrid, Alianza, 3 vols.
Delgado, Manuel (1999), El animal público, Barcelona, Anagrama.
García Canclini, Néstor (1990): Culturas híbridas. Estrategias para entrar y salir de la modernidad. México: Grijalbo.
Leeds, Anthony (1994): Cities, Classes, and the Social Order. Ithaca (NY): Cornell University Press.
Lewis, Oscar (1969): Antropología de la pobreza. Cinco famílias. México: F.C.E.
Little, Kenneth (1970), La migración africana en África Occidental, Barcelona, Labor.
McDonogh, Gary (1989): Las buenas familias de Barcelona. Barcelona: Omega.
Sanjek, Roger (1998), The future of us all. Race and neighborhood politics in New York City, Ithaca, Cornell University Press.
Sassen, Saskia (1991): The Global City. New York, London, Tokyo. Princeton (NJ): Princeton University Press.
Sennett, Richard (1990), The conscience of the eye. The design and social life of cities, Londres, Faber & Faber.
Sutherland, Edwin (1993), Ladrones profesionales, Madrid, La Piqueta.
Touraine, Alain (1993): Crítica de la modernidad. Madrid: Eds. Temas de Hoy. |
| Assignatures que en continuen el temari |
| LES CIUTATS D`AMERICA LLATINA/125022209 | | TALLER D'ETNOGRAFIA URBANA II/125022208 | | TALLER D'ETNOGRAFIA URBANA I/125022206 | | METRÓPOLIS I CONFLICTE SOCIAL/125022207 | | TEORIA SOCIAL IV: DEBATS CONTEMPORANIS SOBRE METRÓPOLIS I TRASNACIONALISME/125022112 | | TEORIA SOCIAL II: HISTÒRIA DE LA CIUTAT I DE L'URBANISME/125022105 |
|
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
| TREBALL I SOCIETAT EN EL POSTINDUSTRIALISME/125022211 | | MULTICULTURALISME I CIUTADANIA A LES SOCIETATS CONTEMPORÁNIAES/125022104 |
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| TEORIA SOCIAL III: FENOMENOLOGIA I INTERACCIONISME SOCIAL/125022109 | | TEORIA SOCIAL I: ELS CLASSICS DEL PENSAMENT SOCIAL/125022102 |
|
|