DADES IDENTIFICATIVES 2008_09
Assignatura MULTICULTURALISME I CIUTADANIA A LES SOCIETATS CONTEMPORÁNIAES Codi 125022104
Ensenyament
Antropologia Urbana (2006)
Cicle 2on
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Primer Únic anual
Llengua d'impartició
Castellà
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
DI GIACOMO -, SUSAN M
Adreça electrònica susanm.digiacomo@urv.cat
Professors/es
DI GIACOMO -, SUSAN M
Web http://www.antropologia.urv.cat
Descripció general i informació rellevant Es fa un recorregut històric dels principals autors que han contribuit a definir el camp d'anàlisi de l'antropologia urbana. Es fa una revisió de les principals escoles dins de la disciplina i, finalment, s'aborden els principals camps d'anàlisi dels fenomens urbans contemporanis

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Professionalitzador
  AP1 Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
  AP2 Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions.
  AP3 Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
  AP6 Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats en que ha participat l'antropologia urbana fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg urbà pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social.
  AP8 Adquisició d'experiència pràctica en el treball en institucions públiques o privades lligades a la planificació urbana o a la intervenció social urbana, mitjançant la realització d'un practicum.
  Recerca
  AR1 Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
  AR5 Adquisició de l'erudició indispensable en tots els grans temes en els que ha treballat l'antropologia urbana fins a l'actualitat: tenir prou criteri crític com per a defensar un posicionament en els diferents debats i posicionaments tòricometodològics.
  AR8 Adquirir el coneixement i l'expreriència suficient per a saber dialogar amb els dos principals actors socials urbans, que intervenen en els processos de transformació urbana (administració i societat civil), per tal de tenir en compte aquestes sensibilitats en el moment de dissenyar una recerca, que ha de ser socialment útil i rendible per a que sigui finançable.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC1 Resoldre problemes de manera efectiva
  BC2 Treballar autònomament i amb iniciativa.
  BC4 Resoldre problemes de manera efectiva.
  BC6 Actuar amb un esperit crític i responsable.
  BC7 Considerar l’ètica i la integritat intel•lectual com a valors essencials a la pràctica professional, així com el codi deontològic específic de l’antropologia social.
  BC8 Autoestima professional. Comprendre el valor del propi coneixement per a la comunitat (que inclou la ciutadania, les institucions, el món empresarial i les organitzacions del Tercer Sector).
  BC11 Treballar en equip i gestionar equips.
  BC12 Asertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes
  BC14 Capacitat de planificació i organització.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC1 Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau.
  CC2 Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau.
  CC3 Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau
  CC4 Desenvolupament d’habilitats informacionals
  CC5 Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional
  CC6 Desenvolupament de processos d’incorporació al món del treball (compte d’altres i/o empreneduria)

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
En una societat marcada per la mobilitat i el transnacionalisme, resulta importantíssim analitzar l'encaix social de les diferents aportacions culturals i, al mateix temps, analitzar els mecanismes que activen les societats receptores per a la integració dels contingents de població estrangers. També resulta molt important estudiar les formes de vida transnacional i les estratègies dels individus i grups deslocalitzats per a convertir en recurs la seva situació. L'assignatura vol també fer un repàs de les diferents teories sobre el nacionalisme i avaluar l'anacronisme que representa l'estat nació decimonònic en el context actual. AP1
AP2
AP3
AP6
AP8
AR1
AR5
AR8
BC1
BC2
BC4
BC6
BC7
BC8
BC11
BC12
BC14
CC1
CC2
CC3
CC4
CC5
CC6

Continguts
Tema Subtema
TEMA 1. INTRODUCCIÓ: IDENTITAT, ETNICITAT I NACIONALISME 1.Els conceptes bàsics i la delimitació del domini d'estudi
2.Migracions, urbanització i redefinició de les identitats grupals: etnicitat
3.L'aparició i els significats del concepte minoria ètnica.
4.L'Estat-nació com a ideologia i com a realitat: els clàssics del pensament social
5.Estats sense nació i nacions sense estat
TEMA 2.GLOBALITZACIÓ, SEGREGACIÓ I MULTICULTURALISME A LA SOCIETAT DE FINALS DEL SEGLE XX: UNA VISIÓ INTERNACIONAL.

6.Globalització i ordre mundial: la difusió dels corrents culturals hegemònics i el perill de la homogeneització cultural.
7.El dret a la diferència i les cultures amenaçades: una visió internacional
8.Mestissatge i creolització com a tendències contemporànies dominants: la dialèctica entre identitat, cosmopolitisme i hegemonia.
9.Mercantilització cultural i subalternitat: centres i perifèries culturals.
10.Moviments socials contra el nou ordre global
TEMA 3.L'HERÈNCIA COLONIAL: SEGREGACIÓ SOCIAL, SISTEMA DE CASTES I CONSTRUCCIÓ DE LES NACIONS-ESTAT A AMÈRICA LLATINA 11.Mestissatge, elits criolles i comunitats indígenes en el procés de formació nacional
12.La situació actual dels moviments indígenes a l'Equador i Mèxic: la CONAIE i el EZLN.
13.Ciutadania i nacionalitat en el context dels estats llatinoamericans
14.Cultura popular i cultura indígena: dialèctiques anti-hegemòniques
TEMA 4.LA SITUACIÓ DE LES MINORIES ÈTNIQUES A EUROPA: PANORÀMICA GENERAL I ESTUDI D’UN CAS. 15.Característiques de les migracions estrangeres a l’Europa Comunitària, a Espanya i a Catalunya.
16-19. Estudis de cas treballats en forma de grups d'alumnes
TEMA 5. LES DIFERÈNCIES CULTURALS, LINGÜÍSTIQUES I IDENTITÀRIES A L'ESTAT ESPANYOL: LA DOBLE FRONTERA (INTERIOR I EXTERIOR) DE LA MULTICULTURALITAT 20.La societat de castes a la Península Ibèrica medieval i la formació de la nació estat espanyola.
21.L'Espanya invertebrada d'Ortega y Gasset: des de la Constitució de les Cortes de Cádiz fins a la Constitució de 1978.
22.El fracàs del model d'estat-nació a Espanya: causes històriques i contemporànies.
23.La qüestió basca, catalana i gallega i els processos d'etnogènesi estimulats per l'ordre constitucional vigent.
24.Cap a un model federal d'Estat?
TEMA 5. LES DIFERÈNCIES CULTURALS, LINGÜÍSTIQUES I IDENTITÀRIES A L'ESTAT ESPANYOL: LA DOBLE FRONTERA (INTERIOR I EXTERIOR) DE LA MULTICULTURALITAT. 20.La societat de castes a la Península Ibèrica medieval i la formació de la nació estat espanyola.
21.L'Espanya invertebrada d'Ortega y Gasset: des de la Constitució de les Cortes de Cádiz fins a la Constitució de 1978.
22.El fracàs del model d'estat-nació a Espanya: causes històriques i contemporànies.
23.La qüestió basca, catalana i gallega i els processos d'etnogènesi estimulats per l'ordre constitucional vigent.
24.Cap a un model federal d'Estat?

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 1 2
 
Presentacions / exposicions
4 8 12
Debats
4 8 12
Sessió Magistral
20 30 50
Pràctiques externes (de camp/sortides)
6 12 18
Treballs
12 36 48
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
Proves de Desenvolupament
8 0 8
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació d'eines i instruments de treball (Moodle, biblioteca, sistema tutorial)
Presentacions / exposicions Presentacions de grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor.
Debats Agrupament de eixos de debat, sorgits del temari, que serviran de base per a debats dirigits a classe. Podran participar professors convidats.
Sessió Magistral Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor
Pràctiques externes (de camp/sortides) Es fara una sortida de camp amb els alumnes. El lloc i la duració s'haurà de determinar de comú acord.
Treballs Els alumnes s'agruparan en unitats de dos a quatre persones, que treballaran conjuntament un àrea temàtica, tot recopilant i sintetitzant informació i bibliografia. A partir d'aquests materials es participarà en els debats i exposicions. Finalment cada alumne realitzarà individualment una síntesi escrita de dues a tres pàgines.

Atenció personalitzada
 
Debats
Sessió Magistral
Treballs
Atenció personalitzada
Descripció
Consistirà en activitat tutorial personalitzada en el despatx del professor, per tal d'orientar el seguiment de la parrt teòrica i de les parts pràctiques de l'assignatura. Cada estudiant té la obligació de visitar el despatx del professor, com a mínim, una vegada durant el període lectiu. A banda, mitjançant l'eina Moodle, els estudiants podran adreçar-se al professor per fer consultes virtuals, durant el període lectiu.

Avaluació
  Descripció Pes
Presentacions / exposicions Presentació de grup de cada línia de recerca 15%
Debats Seminari de final de curs amb el debat individualitzat amb les conclusions del treball pràctic 15%
Proves de Desenvolupament Elaborar i redactar una prova de maduresa de l'estil "take home" 60%
Altres

Presentació escrita de les conclusions del treball de recerca individualitzat

10%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Es fa una avaluació continuada de la tasca de cada estudiant, a partir dels criteris esmentats. Aquells alumnes que, per qualsevol motiu, no hagin pogut assolir els diferents aspectes del protocol d'avaluació, podran realitzar una prova escrita (60%), així com un treball pràctic, seguint les observacions del professor (40%).


Fonts d'informació

Bàsica

Álvarez, I. (1993): Diversidad cultural y conflicto nacional, Madrid, Talasa Eds.

Anderson, B. (1991): Imagined Communities, Londres, Verso.

Arana, S. (1978): Obras escogidas. Antología política, San Sebastián, Haranburu.

Balibar,E., Wallerstein, I. (1991): Raza, nación y clase, Madrid, Iepala.

Ballester, B. (1997): El nacionalisme profètic dels catalans, Tarragona, Eds. El Mèdol.

Bartolomé, M. (1998), "Procesos civilizatorios, pluralismo cultural y autonomías étnicas en América Latina", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 171-194.

Bartolomé, M., Barabas, A. (1996): "Los procesos de extinción y transfiguración cultural", en Ibid.: La pluralidad en peligro, México, INAH-INI, pp. 19-44.

Bilbeny, N. (1996): Europa después de Sarajevo, Barcelona, Destino.

Cardoso de Oliveira, R. (1998), "Etnicidad, eticidad y globalización", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 31-47.

Castells, M. (1997): "La otra cara de la Tierra: movimientos sociales contra el nuevo orden global", en Castells, M.: La era de la información. El poder de la identidad, Madrid, Alianza, vol. 2º.

Castles, S., Miller, M. (1993): The Age of Migration, Hong Kong, Macmillan.

Cohn-Bendit, D. (1998): "¿Qué es la diversidad?", en AADD: La interculturalidad que viene, Barcelona, Icaria, pp. 269-280.

Cohn-Bendit, D., Schmid, Th.(1996): Ciudadanos de Babel. Apostando por una democracia multicultural, Madrid, Talasa.

Colomer, J. M. (1984): Contra los nacionalismos, Barcelona, Anagrama.

Connor, W. (1998), Etnonacionalismo, Madrid, Trama Ed.

de Blas, A. (1997): Enciclopedia del Nacionalismo, Madrid, Tecnos.

de la Peña, G. (1999), "Territorio y ciudadanía étnica en la nación globalizada", Desacatos, nº 1, pp. 13-27.

Díaz Polanco, H. (1995): La rebelión de los indios zapatistas y la autonomía,

EZLN (1995): "Los siete mensajes",en Documentos y comunicados del EZLN, México, Eds. Era.

Guerrero, A. (1995): "El levantamiento nacional de 1994: discurso y representación política (Ecuador)", en Problèmes d'Amérique Latine, nº 19, 1995 (versió en espanyol mecanografiada), 25 pp.

Guerrero, A. (1997): "Poblaciones indígenas, ciudadanía y representación", en Nueva Sociedad (Caracas), nº 150, pp. 98-105.

Guibernau, M. (1997): Nacionalismes. L'estat nació i el nacionalisme al segle XX, Barcelona, Proa.

Huntington, S. (1997): El choque de civilizaciones, Barcelona, Paidós.

Ibarra (1992): Los indígenas y el estado en Ecuador, Quito, Abya Yala.

Keating, M. (1996), Naciones contra el Estado. El nacionalismo de Cataluña, Quebec y Escocia, Barcelona, Ariel.

Khader, B. (1992): Europa y el Gran Magreb, Barcelona, Fundació P. Torras.

Kymlicka, W. (1996): Ciudadanía multicultural, Barcelona, Paidós.

Lamo de Espinosa, E. (1995), "Fronteras culturales", en Lamo de Espinosa, E. (Comp.): Culturas, estados, ciudadanos, Madrid, Alianza, 13-79.

Ortega y Gasset, J. (1980): España invertebrada, Madrid, Espasa-Calpe.

Prat de la Riba, J. (1977): La nacionalitat catalana, Barcelona, Barcino.

Pujadas, J. J. (1993a): Etnicidad. Identidad cultural de los pueblos, Madrid, Eudema.

Pujadas, J.J. (1993b): "Racismo, xenofobia y conflicto étnico en una Europa en transición", en Provansal, D. (Comp.): Migraciones, segregación y racismo. Tenerife, FAAEE-ACA (Actas del VI Congreso de Antropología de la FAAEE, vol. 7º), pp. 11-28.

Pujadas, J. J. (1994): "Catalunya i les migracions estrangeres: una aproximació des de l'Antropologia Social", en Revista d'Etnologia de Catalunya, nº 4, pp. 132-153.

Pujadas, J. J. (1998a): "El proceso autonómico español en el marco de la transición democrática en su 20º aniversario", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 75-114.

Pujadas, J. J. (1998b): "Mestizaje, cosmopolitismo y nuevas formas de racismo", en AADD: La interculturalidad que viene, Barcelona, Icaria, pp. 255-267.

Pujadas, J.J.; Massal, J. (2002), “Migraciones ecuatorianas a España: procesos de      inserción y claroscuros”,Íconos (Quito), nº 14, pp. 67-87.

Ramos, A. R. (1998), "Convivencia interétnica en Brasil: los indios y la nación brasileña", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 195-214.

Sanguin, A. L. (1993): "Quelles minorités pour quels territoires?", en Sanguin, A. L. (Comp.): Les minorités ethniques en Europe, Paris, L'Harmattan, pp. 5-18.

Stallaert, Ch. (1998), Etnogénesis y etnicidad, Barcelona, Proyecto A.

Stavenhagen, R. (1998), "El sistema internacional de los derechos indígenas", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 49-72.

 

 

 
Complementària

Recomanacions