| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| Professionalitzador | ||
| AP1 | Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals. | |
| AP2 | Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. | |
| AP3 | Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. | |
| AP4 | Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit urbà, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar. | |
| AP5 | Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria de planificació urbana, mediació social i resolució de conflictes urbans a un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret. | |
| AP6 | Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats en que ha participat l'antropologia urbana fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg urbà pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social. | |
| AP7 | Adquisició d'una significativa experiència pràctica en projectes d'etnografia urbana, així com en el disseny de projectes d'abast multidisciplinar on s'ha de saber ubicar el rol de l'antropòleg urbà, p. Ex., en l'articulació de tècniques de recollida i anàlisi de dades empíriques de tipus qualitatiu i quantitatiu. | |
| AP10 | Adquisició de la suficient experiència de treball de camp (en el doble sentit de saber estar i saber analitzar) com per a ser mereixedor d'una titulació que dona entrada a l'alumne al camp professional. | |
| Recerca | ||
| AR1 | Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals. | |
| AR2 | Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. | |
| AR3 | Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. | |
| AR4 | Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit urbà, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar. | |
| AR6 | Adquisició dels coneixements bàsics i dels principals debats en matèria de planificació urbana, mediació social i resolució de conflictes urbans en un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret | |
| AR7 | Adquirir l'experiència suficient (teòricopràctica) per a saber fer un bon disseny de recerca en antropologia urbana o en el disseny d'una recerca multidisciplinar. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Comú | ||
| BC4 | Resoldre problemes de manera efectiva. | |
| BC5 | Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a l’àrea específica de coneixement. | |
| BC6 | Actuar amb un esperit crític i responsable. | |
| BC17 | Capacitat de valorar i participar en el treball de grups i organitzacions. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Comú | ||
| CC3 | Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau | |
| CC5 | Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional | |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| 1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l'assignatura | AP1 AP2 AP4 AP10 AR1 AR2 AR3 AR4 |
BC4 BC5 |
CC3 CC5 |
| 2. Incorporar els elementes teòrics adquirits a l'anàlisi empírica de la realitat en aquest camp específic | AP6 AP7 AR4 AR7 |
BC4 BC5 |
CC3 CC5 |
| 3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina | AP3 AP5 AP6 AR3 AR6 |
BC6 BC17 |
CC3 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1.- Introducción: Cuestiones conceptuales en el uso de la metodología cualitativa. - Teoría, metodología y técnicas. - Metodología cualitativa. - La etnografía. - El etnógrafo. 2.- Programar la investigación: El diseño, proyecto o plan de investigación. - Lugares y casos: selección del tema y de los escenarios; formulación del problema. - Objetivos e hipótesis. - Metodología, técnicas, instrumentos y fuentes. - Plan operativo, determinación y asignación de tareas, periodización. - Coordinación, comunicación, relación de recursos y gestión económica. - Preparación para el trabajo de campo. |
|
| 3.- El trabajo de campo: los estudios de comunidad. - Estudios de comunidad y antropología. - La noción de comunidad. - El lugar de la comunidad:valor y críticas. |
|
| 4.- El acceso. - Acceso a organizaciones, escenarois públicos i privados: problemática y estrategias. - Engañar o no engañar: investigación manifiesta versus investigación encubierta. - Recepción-reacción "nativa". |
|
| 5.- Relaciones de campo. - La presentación del etnógrafo: la negociación del propin rol. - Etnografía y residencia: etnógraf0 "full-time" o etnógrafo "part-time". - Selección de colaboradores: informantes, informadores, consultores, co-investigadores. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 1 | 2 | |||||
| Sessió Magistral |
|
10 | 20 | 30 | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
6 | 6 | 12 | |||||
| Treballs |
|
2 | 2 | 4 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis |
|
12 | 12 | 24 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
3 | 0 | 3 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Introducció als objectius de l'assignatura i presentació dels instruments de treball. |
| Sessió Magistral | Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor. |
| Presentacions / exposicions | Presentacions de grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor. |
| Treballs | El Treball consistirà en un assaig, individual o en grup, per part de l'alumne sobre una temàtica específica. |
| Resolució de problemes, exercicis | Es treballarà amb lectures associades a cada un dels temes. Aquestes lectures seran comentades a les classes. Esporàdicament també es visualitzaran documentals i altre material audiovisual que, igualment serà objecte de debat a l'aula. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Sessió Magistral | S'avaluarà mitjançant l'elaboració d'un assaig, amb base etnogràfica, en la qual es demostri un bon coneixement dels continguts teòrics i metodològics del curs. | 40% | |
| Presentacions / exposicions | Avaluació dels diferents treballs realitzats | 15% | |
| Treballs | Redacció d'un assaig del curs | 30% | |
| Resolució de problemes, exercicis | Avaluació del coneixement de les lectures obligatòries treballades durant el curs | 15% | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, Bibliografia, , |
ACOSTA HOYOS, L. E. 1972. Guía práctica para la investigación y redacción de informes.
AGAR, M. H. 1980. The Professional Stranger. An Informal Introduction to Ethnography. San Diego, Academic Press, Inc. 1991 “Hacia un lenguaje etnográfico”, a REYNOSO, C. (Comp.) El surgimiento de la antropología posmoderna, México, Gedisa: 117-137. ANDRESKI, S. 1973. Las ciencias sociales como forma de brujería. Madrid, Taurus. ANGUERA, M. T. 1978. Metodología de la Observación en las Ciencias Humanas. Madrid, Cátedra. ARIAS GALICIA, F. 1976. Lecturas para el curso de metodología de la investigación. México, Trillas. BALAN, J. i altres 1975. Las historias de vida en Ciencias Sociales. Teoría y técnica. Buenos Aires, Nueva Visión. BAAD, M. S.; SMITH, G. 1972. Analyzing Visual Data. Newbury,
BARLEY, N. 1989. El antropólogo inocente. Barcelona, Anagrama. BLANCHET, A. i altres 1989. Técnicas de Investigación en Ciencias Sociales. Madrid, Narcea. BRIONES, G. 1982. Métodos y técnicas de investigación para las ciencias sociales. México, Trillas. CAZARES, H. i altres 1980. Técnicas actuales de investigación documental. México, Trillas. COMES, P. 1974. Técnicas de expresión. Guía para la redacción y presentación de trabajos científicos, informes técnicos y tesinas. Barcelona, Oikos-Tau. DELGADO, Juan Manuel (Coord.). 1994 Métodos y técnicas cualitativas de investigación en ciencias sociales. Madrid, Síntesis. DENMAN, C. A. Y HARO, J. A. (Comps.). 2000 Por los rincones: antología de métodos cualitativos en la investigación social. México, El Colegio de Sonora. ECO, U. 1982. Cómo se hace una Tesis. Técnicas y procedimientos de investigación, estudio y escritura. Barcelona, Gedisa.
FERRAROTTI, F. 1983. Histoire et Histoires de Vie. La méthode biographique dans les sciences sociales. Paris, Librairie des Meridiens.
FESTINGER, L. Y KATZ, D. (Comps.). 1992. Los métodos de investigación en las ciencias sociales. Barcelona, Paidós. GARCÍA FERRANDO, M., IBAÑEZ, J. Y ALVIRA, F. (Comp.). 1986. El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investigación. Madrid, Alianza Editorial. GARCIA JORBA, J. M. 2000. Diarios de campo Madrid, CIS. GEERTZ, C. 1994. “’Desde el punto de vista del nativo’: sobre la naturaleza del conocimiento antropológico”, a GEERTZ, C. Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas. Barcelona, Paidós: 73-90. 1994 “Conocimiento local: hecho y ley en la perspectiva comparativa” a GEERTZ, C. Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas. Barcelona, Paidós: 195-262. GONZÁLEZ REINA, S. 1979. Manual de redacción e investigación documental. México, Trillas. GUASCH, O. 1997. Observación participante., Madrid, CIS. HAMMERSLEY, M. y ATKINSON, P. 1994. Etnografía. Métodos de investigación. Barcelona, Paidós. LEWIS, O. 1975. “Controles y experimentos en el trabajo de campo”, a LLOBERA, J. R. LA antropología como ciencia., Barcelona, Anagrama: 97-127. LLOBERA, J. R. 1990. “El trabajo de campo, ¿panacea antropológica o camisa de fuerza epistemológica?, a LLOBERA, J. R. La identidad de la antropología, Barcelona, Anagrama: 23-52. MAESTRE ALFONSO, J. 1976. La investigación en Antropología Social. Madrid, Akal. MALINOWSKI, B. 1975. “Confesiones de ignorancia y fracaso” a LLOBERA, J. R. La antropología como ciencia., Barcelona, Anagrama: 129-139. 1989. Diario de campo en Melanesia., Madrid, Júcar. MALLART, LL. 1992. Sóc fill dels Evuzok. Barcelona, Edicions La campana. MUCCHIELLI, R. 1978. La entervista en grupo. Bilbao, Mensajero. NAVARRO ALCALÁ-ZAMORA, P. 1984. “Los estudios de comunidad: posibilidades y limitaciones metodológicas”, dins RODRÍGUEZ BECERRA (Ed.) Antropología Cultural de Andalucía., Sevilla: 61-90. OKLEY, J. i CALLAWAY, H. 1992. Anthropology and autobiography.
PANOFF, M. 1975. “¿Para qué sirve la etnografía?” a LLOBERA, J. R. La antropología como ciencia., Barcelona, Anagrama: 79-83. PATTON, M. Q. 1990. Qualitative Evaluation and Research Methods.,
PLUMMER, K. 1989. Los documentos personales. Madrid, Siglo XXI. POIRIER, J., CLAPIER-VALLADON, S. y RAYBAUT, P. 1983. Les récits de vie. Théorie et pratique. Paris, Presses Universitaires de France. PONS, I. 1993. Programación de la investigación social. Madrid, CIS. PUJADAS, J. J. 1992. El método biográfico: El uso de las historias de vida en ciencias sociales. Madrid, CIS. PUJADAS, J. J.; COMAS D'ARGEMIR, D.; ROCA, J. 2004 Etnografia, Barcelona, Ed. UOC. RABINOW, P. 1992. Reflexiones sobre un trabajo de campo en Marruecos. Madrid. Júcar. RHYS WILLIAMS, T. 1973. Métodos de campo en el estudio de la cultura. Madrid, Taller de Ediciones Josefina Betancor. ROJAS SORIANO, R. 2000 Guía para realizar investigaciones sociales. México, Plaza y Valdés. ROSALDO, R. 1991. “Desde la puerta de la tienda de campaña: el investigador de campo y el inquisidor”, a CLIFFORD, J. i G. MARCUS (Comps.) Retóricas de la antropología. Madrid, Júcar: 123-150. SELLTIZ, C., WRIGHTSMAN, L y COOK, S. W. 1980. Métodos de investigación en las relaciones sociales. Madrid, Rialp. SIERRA BRAVO, R. 1989. Técnicas de Investigación Social. Madrid, Paraninfo. STOCKING, G. 1993. “La magia del etnógrafo. El trabajo de campo en la antropología británica desde Tylor a Malinowski” a VELASCO, H., J. GARCÍA i A. DÍAZ (Comps.) Lecturas de antropología para educadores. Madrid, Trotta: 43-93. TAYLOR, S. J. y BOGDAN, R. 1992. Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona, Paidós. TÉLLEZ INFANTES, A. 2002. Técnicas de investigación en Antropología. Experiencias de campo, Universidad Miguel Hernández. VAN CAMPENHOUDT, Quiby 1992. Manual de investigación en ciencias sociales. México, Limusa, Noriega S.A. VAN MAANEN, J. 1988. Tales of the Field.
WERNER, O. y SCHOEPFLE, G. M. 1987. Systematic Fieldwork. |
|
| Complementària | |
| Recomanacions |