DADES IDENTIFICATIVES

2008_09

Assignatura

CONSTRUCCIONS SIMBÒLIQUES DE LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA

Codi

125022113

Ensenyament

Antropologia Urbana (2006)

Cicle

2on

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Primer

Únic anual

Llengua d'impartició

Castellà

Departament

Antropologia, Filosofia i Treball Social

Coordinador/a

PRAT CAROS, JUAN

Adreça electrònica

joan.prat@urv.cat

Professors/es

PRAT CAROS, JUAN

Web

Descripció general i informació rellevant

El propòsit de l'assignatura és proporcionar a l'estudiant un quadre teòric i conceptual bàsic de l'Antropologia simbòlica. A tal fi, s'han seleccionat els autors principals i algunes de les obres més significatives en el desenvolupament i la constitució d'aquesta escola antropològica, des dels seus fonaments clàssics fins a les tradicions simbolistes modernes. Tot i l'extens camp d'abast de la disciplina, els principals temes relacionats amb l'estudi de la religió i el simbolisme religiós a les societats tradicionals (creences, mite, ritual...) han rebut especial atenció en aquest procés de consolidació. Així s'ha volgut reflectir al programa pel que fa a lectures recomanades, malgrat haver de prescindir forçosament d'altres enfocaments empírics o línies de recerca possibles. A banda dels textos introductoris corresponents al primer bloc temàtic, en els altres dos blocs es proposa una lectura per autor (amb l'excepció de Clifford Geertz) i se'n recomanen de complementàries en el cas de Durkheim i Mauss, Lévy-Bruhl i Lévi-Strauss.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
		Professionalitzador
	AP1	Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
	AP2	Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions.
	AP3	Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
	AP4	Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit urbà, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar.
	AP5	Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria de planificació urbana, mediació social i resolució de conflictes urbans a un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
	AP6	Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats en que ha participat l'antropologia urbana fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg urbà pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social.
	AP7	Adquisició d'una significativa experiència pràctica en projectes d'etnografia urbana, així com en el disseny de projectes d'abast multidisciplinar on s'ha de saber ubicar el rol de l'antropòleg urbà, p. Ex., en l'articulació de tècniques de recollida i anàlisi de dades empíriques de tipus qualitatiu i quantitatiu.
	AP8	Adquisició d'experiència pràctica en el treball en institucions públiques o privades lligades a la planificació urbana o a la intervenció social urbana, mitjançant la realització d'un practicum.
	AP9	Adquisició d'un coneixement ampli del mercat de treball, per tal d'anar preparant l'alumne cap a la seva incorporació en aquest. Es tracta de preparar l'alumne, abans de la realització del practicum, en funció de les seves habilitats, background i preferències, per a una bona elecció de la institució on realitzar el practicum, per tal que la seva experiència l'encamini cap a la seva professionalització.
	AP10	Adquisició de la suficient experiència de treball de camp (en el doble sentit de saber estar i saber analitzar) com per a ser mereixedor d'una titulació que dona entrada a l'alumne al camp professional.
		Recerca
	AR1	Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
	AR2	Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions.
	AR3	Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
	AR4	Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit urbà, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar.
	AR5	Adquisició de l'erudició indispensable en tots els grans temes en els que ha treballat l'antropologia urbana fins a l'actualitat: tenir prou criteri crític com per a defensar un posicionament en els diferents debats i posicionaments tòricometodològics.
	AR6	Adquisició dels coneixements bàsics i dels principals debats en matèria de planificació urbana, mediació social i resolució de conflictes urbans en un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret
	AR7	Adquirir l'experiència suficient (teòricopràctica) per a saber fer un bon disseny de recerca en antropologia urbana o en el disseny d'una recerca multidisciplinar.
	AR8	Adquirir el coneixement i l'expreriència suficient per a saber dialogar amb els dos principals actors socials urbans, que intervenen en els processos de transformació urbana (administració i societat civil), per tal de tenir en compte aquestes sensibilitats en el moment de dissenyar una recerca, que ha de ser socialment útil i rendible per a que sigui finançable.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
		Comú
	BC1	Resoldre problemes de manera efectiva
	BC2	Treballar autònomament i amb iniciativa.
	BC3	Flexibilitat. Disponibilitat per a l’adaptació a situacions desconegudes i imprevistes.
	BC4	Resoldre problemes de manera efectiva.
	BC5	Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a l’àrea específica de coneixement.
	BC6	Actuar amb un esperit crític i responsable.
	BC7	Considerar l’ètica i la integritat intel•lectual com a valors essencials a la pràctica professional, així com el codi deontològic específic de l’antropologia social.
	BC8	Autoestima professional. Comprendre el valor del propi coneixement per a la comunitat (que inclou la ciutadania, les institucions, el món empresarial i les organitzacions del Tercer Sector).
	BC9	Disponibilitat a la participació compromesa en la vida social, tot assumint que tota investigació és, al mateix temps, acció.
	BC11	Treballar en equip i gestionar equips.
	BC13	Aprendre a aprendre.
	BC14	Capacitat de planificació i organització.
	BC15	Promoure una actitud orientada a la motivació per la qualitat.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
		Comú
	CC3	Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau
	CC5	Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
Analizar el símbol com a objecte d'estudi de l'antropologia.	AP1 AP5 AP6 AP10 AR1 AR3 AR8	BC1 BC6 BC11 BC13 BC14 BC15	CC3
Aprofundir en l'estudi de les lectures recomanades a cada bloc temàtic de l'assignatura	AP1 AP2 AP3 AP4 AP5 AP6 AR1 AR3 AR5 AR8	BC2 BC6 BC7 BC13
Conèixer els diferents corrents teòrics per a l'estudi antropològic dels símbols i del simbolisme	AP1 AP3 AP5 AP6 AP10 AR3 AR5 AR7	BC1 BC2 BC4 BC6 BC9 BC13	CC3 CC5
Adquirir coneixements sobre els autors i algunes de les obres més destacades de l'antropologia simbolista	AP1 AP2 AP3 AP5 AP6 AR1 AR2 AR3 AR5	BC1 BC2 BC6 BC13
Analitzar com les diferents escoles de l'antropologia han abordat l'estudi dels símbols i del simbolisme cultural.	AP1 AP2 AP5 AP7 AR1 AR2 AR3 AR5	BC1 BC2 BC5 BC6 BC8 BC14
Saber aplicar les teories i les anàlisis simbolistes i hermenèutiques a casos empírics particulars o a esdeveniments socials i culturals contemporanis.	AP1 AP5 AP6 AP9 AP10 AR1 AR3 AR7 AR8	BC1 BC3 BC4 BC5 BC6	CC5
Aprofundir de forma crítica en les construccions simbòliques pròpies de la societat contemporània, des dels processos més macro fins a les dinàmiques de la vida quotidiana.	AP1 AP2 AP3 AP6 AR1 AR2 AR3 AR5	BC1 BC2 BC3 BC6
Analitzar i saber interpretar mites i rituals contemporanis com a noves formes d'expressió ideològica i cultural.	AP1 AP2 AP7 AP8 AP9 AP10 AR1 AR2 AR4 AR6	BC2 BC3 BC6 BC11
Analitzar i saber interpretar processos actuals de construcció simbòlica de la comunitat i de la identitat.	AP1 AP3 AP5 AP7 AR1 AR2 AR3 AR5	BC1 BC2 BC3 BC4 BC6
Prendre consciència de la multiplicitat de produccions i significacions simbòliques pròpies de les noves societats urbanes i multiculturals, tot valorant críticament els discursos y els models interpretatius sobre les mateixes.	AP1 AP2 AP4 AP8 AR1 AR2 AR5 AR8	BC1 BC3 BC4 BC8 BC9

Continguts

Tema	Subtema
Bloc I: Introducció: el món del símbol i del simbolisme.	1. El símbol com a objecte d'estudi: l'home com a animal simbòlic. 2. L'animal simbòlic i el simbolisme cultural.
Bloc II: Fonaments de l'Antropologia simbólica.	1. Les primeres teories sociològiques de la religió. 2. L'escola sociològica francesa. 3. El funcionalisme i el funcionalisme estructural britànic. 4. La perspectiva psicològica i fenomenològica. 5. Els origens de l'antropologia estructural i de l'antropologia simbolista.
Bloc III: Les escoles simbolistes modernes.	1. L'antropologia estructural i l'antropologia cognitiva a França. 2. L'antropologia simbòlica britànica i nord-americana.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Debats

Sessió Magistral

Presentacions / exposicions

Pràctiques externes (de camp/sortides)

Treballs

Atenció personalitzada

Proves de Desenvolupament

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Debats Agrupament de eixos de debat, sorgits del temari, que serviran de base per a debats dirigits a classe. Podran participar professors convidats
Debats	Agrupament de eixos de debat, sorgits del temari, que serviran de base per a debats dirigits a classe. Podran participar professors convidats.
Sessió Magistral	Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor
Presentacions / exposicions	Presentacions de grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor.
Pràctiques externes (de camp/sortides)	Es farà una sortida de camp amb els alumnes. El lloc i la duració s'haurà de determinar de comú acord.
Treballs	El treball consistirà en un assaig individual per part de l'alumne sobre una temàtica específica. En principi el tema a elegir el decideix l'estudiant prèvia consulta als professors de l'assignatura.

Atenció personalitzada

Debats

Sessió Magistral

Treballs

Atenció personalitzada

Descripció

Consistirà en activitat tutorial personalitzada en els despatxos del professorat, per tal d'orientar el seguiment de la part teòrica i de les parts pràctiques de l'assignatura. Cada estudiant té la obligació de visitar el despatx d'un dels professors, com a mínim, una vegada durant el període lectiu.

Avaluació

	Descripció	Pes
Debats	Seminari de final de curs amb els debats realitzats i les conclusions del treball pràctic	15%
Presentacions / exposicions	Presentació de cada linia de recerca (treballs de documentació)	15%
Proves de Desenvolupament	Control de les lectures obligatòries i de les recomanades	20%
Altres	Redacció i elaboració d'un assaig de curs	50%

Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica
	BOON, J. A. (1990): Otras tribus, otros escribas. Antropología simbólica en el estudio comparativo de culturas, historias, religiones y textos. México: F. C. E. CÁTEDRA, M. (1988): La muerte y otros mundos. Enfermedad, suicidio, muerte y más allá entre los vaqueiros de alzada. Madrid: Jucar DOLGUIN, J. L; KEMNITZER, D. S.; SCHNEIDER, D. M. (1977): Symbolic Anthropology. A Reader in the Study of Symbols and Meanings. Columbia University Press, New York. DOUGLAS, M (1991): Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Siglo XXI. DURKHEIM, E. (1982): Las formas elementales de la vida religiosa. Madrid: Akal. FIRTH, R. (1973): Symbols. Public and Private. Ithaca, New York: Cornell University Press. GEERTZ, C. (1990): La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa. IZARD, M.; SMITH, P. (1989): La función simbólica. Gijón: Júcar. REYNOSO, C. (1987): Paradigmas y estrategias en antropología simbólica. Buenos Aires: Búsqueda. TURNER, V. (1980): La selva de los símbolos. Madrid: Siglo XXI.
Complementària
	¨ BARTH,F. (1975): Ritual and Knowledge among the Baktaman of New Guinea. NewHaven: Yale University Press. ¨ BASSO,K. H. (1990): Western Apache Language and Culture. Essays in Linguisticanthropology. Tucson: The University of Arizona Press. ¨ BAUDRILLARD, J. (1974): La economíapolítica del signo. Madrid: Siglo XXI. ¨ BURKE,K. (1989): On symbols and Society. Chicago and London: The University ofChicago Press, pp. 1-131 i 279-320. ¨ CASSIRER, E. (1971): Filosofía de lasformas simbólicas. México: F.C.E. ¨ CASSIRER, E. (1987): Antropologíafilosófica. México: F. C. E. ¨ CÁTEDRA, M. (1989): La vida y el mundode los Vaqueiros de Alzada. Madrid: C.I.S. ¨ CÁTEDRA, M. (1996): “Símbolos”, a Prat,J.; Martínez, A. (ed.), Ensayos de Antropología cultural. Homenaje a ClaudioEsteva-Fabregat. Barcelona: Ariel, pp. 187-195. ¨ CHECA, Francisco; Molina, Pedro (eds.).1997. La función simbólica de los ritos. Barcelona: Icaria/ICA. ¨ COHEN,Abner (1974): Two-Dimensional Man. An essay on the anthropology of power andsymbolism in complex society. Berkeley and Los Angeles: University ofCalifornia Press. ¨ COHEN,Anthony P. (1989): The symbolic construction of community. New York,London: Rouledge. ¨ COLBY, B. N.; COLBY, L. M. (1986): Elcontador de los días. Vida y discurso de un adivino ixil. México: F.C.E. ¨ DE COULANGES, F. (1989): La ciudadantigua. Estudio sobre el culto, el derecho y las instituciones de Grecia y Roma.México: Porrúa. ¨ DE SAUSSURE, F. (1993): Curso delingüística general. Barcelona: Planeta-Agostini ¨ DOUGLAS, M. (1975): Implicit meanings. Essays inanthropology. Londonand Boston: Routledge & Kegan Paul. ¨ DOUGLAS, M. (1978): Símbolosnaturales. Madrid: Alianza. ¨ DUCH, Ll. (199): Simbolisme i salut. Antropologia de la vida cotidiana (2 vols.).Barcelona: Publicacions de l’Abadía de Montserrat. ¨ DURAND, G. (1981): Las estructurasantropológicas de lo imaginario. Introducción a la arquetipología general. Madrid:Taurus. ¨ DURKHEIM, E.; MAUSS, M. (1971): “Deciertas formas primitivas de clasificación”, a Institución y culto.Representaciones colectivas y diversidad de civilizaciones. Barcelona,Barral, pp. 13-85. ¨ ECO, U. (1988): Signo. Barcelona:Labor. ¨ ELIADE, M. (1975): Iniciacionesmísticas. Madrid: Taurus. ¨ ELIADE, M. (1987): Imágenes ysímbolos. Ensayos sobre el simbolismo mágico-religioso. Madrid: Taurus. ¨ ELIADE, M. (1992): Lo sagrado y loprofano. Barcelona: Labor. ¨ ELIADE, M. (1993): El mito del eternoretorno. Madrid: Alianza / Emecé. ¨ ELIAS, N. (2000): Teoría del símbolo.Un ensayo de antropología cultural. Barcelona: Península. ¨ EVANS-PRITCHARD, E. E. (1976): Brujería,magia y oráculos entre los Azande. Barcelona: Anagrama. ¨ EVANS-PRITCHARD, E. E. (1980): “Elproblema de los símbolos”, a La religión nuer. Madrid: Taurus, pp.147-378. ¨ EVANS-PRITCHARD, E. E. (1990): Lasteorías de la religión primitiva. Madrid: Siglo XXI. ¨ FERNANDEZ,J. W.(1965): “Symbolic Consensus in a Fang Reformative Cult”, AmericanAnthropologist, vol. 67, núm. 4, pp. 902-929. ¨ FERNANDEZ,J. W. (1975): “On the Concept of the Symbol”, Current Anthropology, vol.16, núm. 4, p. 652-654. ¨ FERNANDEZ, J. W. (1982): Bwiti. An Ethnography of the ReligiousImagination in Africa. Princeton, New Jersey: Princeton University Press. ¨ FERNANDEZ,J. W. (1986): Persuasions and Performances. The Play of Tropes in Culture. Bloomington:Indiana University Press. ¨ FRAZER, J. G. (1981): La rama dorada. México:F.C.E. ¨ FRAZER, J. G. (1998): Objetos ypalabras tabú. México: F. C. E. ¨ FREUD, S. (1984): Totem y tabú. Madrid:Alianza. ¨ FREUD, S. (1992): La interpretación delos sueños. Barcelona: Planeta Agostini. ¨ GEERTZ,C. (1960): The Religion of Java. Chicago and London: The University ofChicago Press. ¨ GEERTZ,C. (1974): Agricultural Involution. The Process of Ecological Change inIndonesia. Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press. ¨ GEERTZ, C. (1989): El antropólogo comoautor. Barcelona: Paidós. ¨ GODELIER, M. (1989): Lo ideal y lomaterial. Madrid: Taurus. ¨ HARRIS, M. (1980): Vacas, cerdos,guerras y brujas. Madrid: Alianza. ¨ HERDT, H. (ed.) (1982): Rituals of Manhood. Male Initiationin Papua New Guinea. Berkeley, Los Angeles, London: University ofCalifornia Press. ¨ HORTON, R. (1973): Levy-Bruhl,Durkheim y la revolución científica. Barcelona: Cuadernos Anagrama. ¨ JUNG, C. G. (1962): Símbolos detransformación. Buenos Aires: Paidós. ¨ JUNG, C. G. (1989): Psicología ysimbólica del arquetipo. Barcelona: Paidós. ¨ JUNG, C. G.(1995): El hombre y sussímbolos. Barcelona: Paidós. ¨ LEACH, E. (1978): Cultura ycomunicación. La lógica de la conexión de los símbolos. Madrid: Siglo XXI. ¨ LEACH, E. (1993): “Aspectosantropológicos del lenguaje: categorías animales e injuria verbal”, a VELASCO,H. (ed.) Lecturas de Antropología social y cultural. Madrid: UNED, pàg.249-276. ¨ LÉVI-STRAUSS, C. (1968): MitológicasI. Lo crudo y lo cocido. México: F. C. E. ¨ LÉVI-STRAUSS, C. (1971): MitológicasII. De la miel a las cenizas. México: F. C. E. ¨ LÉVI-STRAUSS, C. (1988): Elpensamiento salvaje. México: F. C. E. ¨ LÉVI-STRAUSS, C. (1991): Antropologíaestructural II. Madrid: Siglo XXI. ¨ LÉVI-STRAUSS, C. (1992): Antropologíaestructural. Barcelona: Paidós. ¨ LÉVY-BRUHL, L. (1972): La mentalidadprimitiva. Buenos Aires: La Pléyade. ¨ LÉVY-BRUHL, L. (1974): El almaprimitiva. Barcelona: Península. ¨ MALINOWSKI, B. (1977): El cultivo dela tierra y los ritos agrícolas en las islas Trobiand. Barcelona: Labor. ¨ MALINOWSKI, B. (1986): Els Argonautesdel Pacífic Occidental. Barcelona: Edicions 62. ¨ MALINOWSKI, B. (1993): Mito, magia yreligión. Barcelona: Planeta-Agostini. ¨ MAUSS, M. (1991): Sociología yantropología. Madrid: Tecnos. ¨ MAUSS, M.; HUBERT, H. (1995). Assaigsobre la naturalesa i funció del sacrifici. Barcelona: Icaria. ¨ MORRIS, B. (1995): Introduccón alestudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós. ¨ MORRIS, Ch. (1985): Fundamentos de lateoría de los signos. Barcelona: Paidós. ¨ PEACOCK,J. L. (1987): Rites of Modernization. Symbolic and social aspects ofindonesian proletarian drama. Chicago and London: The University of ChicagoPress. ¨ PEIRCE,CH. S. (1988). El hombre, un signo. Barcelona: Crítica. ¨ RADCLIFFE-BROWN,A. R. (1964): The Andaman Islanders. New York: The Free Press. ¨ RADCLIFFE-BROWN, A. R. (1996): Estructuray función en la sociedad primitiva. Barcelona: Península. ¨ RAPPAPORT, R. A. (1987): Cerdos paralos antepasados. El ritual en la ecología de un pueblo en Nueva Guinea. Madrid:Siglo XXI. ¨ ROBERTSONSMITH, W.(1956): The Religion of the Semites. The Fundamental Institutions.New York: Meridian Books. ¨ SALZMANN,Z. (1993): Language, culture and society: An introduction to LinguisticAnthropology. Boulder: Westview Press. ¨ SCHNEIDER,D. M.(1968): American Kinship: A Cultural Account. New Jerse:Prentice-Hall, Englewood Cliffs. ¨ SHALINS, M. (1997): Cultura y razónpráctica. Barcelona: Gedisa. ¨ SPERBER, D. (1978): El simbolismo engeneral. Barcelona: Promoción Cultural. ¨ TAMBIAH,S. J. (1968): “The magical power of words”, Man, vol. 3, núm. 2, pp.175-208. ¨ TAMBIAH,S. J. (1969): “Animals Are Good to Think And Good to Prohibit”, Ethnology,vol. 8, núm. 4, pp. 423-459. ¨ TURNER,V. (1974): Dramas, fields, and metaphors. Symbolic Action in Human Society. Ithacaand London: Cornell University Press. ¨ TURNER,V. (1975): Revelation and Divination in Ndembu Ritual. Ithaca andLondon: Cornell University Press. ¨ TURNER, V. (1988): El proceso ritual.Estructura y antiestructura. Madrid: Taurus. ¨ VAN GENNEP, A. (1986): Los ritos depaso. Madrid: Taurus. ¨ VOGT, E. Z. (1993): Ofrendas para los dioses.México: F. C. E. ¨ WAGNER,R. (1967): The Curse o Souw. Principles of Daribi Clan Definition andAlliance in New Guinea. Chicago and London: University of Chicago Press. ¨ WHITE, L. (1975): “El concepto decultura”, a Khan, J. S. (ed.). El concepto de cultura: Textos fundamentales.Barcelona: Anagrama, pp. 129-155. ¨ ZULAIKA, J. (1992): Caza, símbolo y eros.Madrid: Narea.

Recomanacions