|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
| |
Professionalitzador |
| |
AP1 |
Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals. |
| |
AP2 |
Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. |
| |
AP3 |
Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. |
| |
AP4 |
Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit urbà, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar. |
| |
AP5 |
Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria de planificació urbana, mediació social i resolució de conflictes urbans a un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret. |
| |
AP6 |
Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats en que ha participat l'antropologia urbana fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg urbà pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social. |
| |
AP7 |
Adquisició d'una significativa experiència pràctica en projectes d'etnografia urbana, així com en el disseny de projectes d'abast multidisciplinar on s'ha de saber ubicar el rol de l'antropòleg urbà, p. Ex., en l'articulació de tècniques de recollida i anàlisi de dades empíriques de tipus qualitatiu i quantitatiu. |
| |
AP10 |
Adquisició de la suficient experiència de treball de camp (en el doble sentit de saber estar i saber analitzar) com per a ser mereixedor d'una titulació que dona entrada a l'alumne al camp professional. |
| |
Recerca |
| |
AR1 |
Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals. |
| |
AR2 |
Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. |
| |
AR3 |
Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. |
| |
AR4 |
Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit urbà, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar. |
| |
AR6 |
Adquisició dels coneixements bàsics i dels principals debats en matèria de planificació urbana, mediació social i resolució de conflictes urbans en un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret |
| |
AR7 |
Adquirir l'experiència suficient (teòricopràctica) per a saber fer un bon disseny de recerca en antropologia urbana o en el disseny d'una recerca multidisciplinar. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
| |
Comú |
| |
BC4 |
Resoldre problemes de manera efectiva. |
| |
BC5 |
Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a l’àrea específica de coneixement. |
| |
BC6 |
Actuar amb un esperit crític i responsable. |
| |
BC17 |
Capacitat de valorar i participar en el treball de grups i organitzacions. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
| |
Comú |
| |
CC3 |
Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau |
| |
CC5 |
Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional |
| Objectius |
Competències |
| 1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l'assignatura |
AP1
AP2
AP4
AP10
AR1
AR2
AR3
AR4
|
BC4
BC5
|
CC3
CC5
|
| 2. Incorporar els elementes teòrics adquirits a l'anàlisi empírica de la realitat en aquest camp específic |
AP6
AP7
AR4
AR7
|
BC4
BC5
|
CC3
CC5
|
| 3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina |
AP3
AP5
AP6
AR3
AR6
|
BC6
BC17
|
CC3
|
| Tema |
Subtema |
| 1.- El sistema econòmic i el naixement de l'antropologia econòmica. El camp d'estudi de l'antropologia econòmica. |
1.2.- Què és l'Antropologia Econòmica? Els factors del tardà enlairament de l'Antropologia Econòmica . Necessitat i objecte d'estudi de l'Antropologia Econòmica: antropologia, història, economia i sociologia.
1.2.- El formalisme i les nocions de maximització i escassetat. El formalisme i la qüestió de la universalitat i aplicabilitat transculturalde la teoria econòmica.
1.3. - La concepció sustantivista de l'econòmic. Escassetat i elecció des del sustantivisme. La incrustació de l'economia en la societat. Els mecanismes d'integració econòmica: reciprocitat, redistribució i mercat. La polèmica entre formalistes i sustantivistes en antropologia.
1.4. - Mode de producció i formació econòmica i social: aportacions de l'antropologia marxista. Economia i sistemes econòmics: el protagonisme de la producció. Les aproximacions marxistes en la teoria antropològica.
1.5. - L'ecologia cultural i els estudis tecnoeconómics. Trajectòria històrica de l'ecologia cultural: neoevolucionisme, neofuncionalismo i anàlisis processuals. La noció d'estratègia adaptativa i els processos de canvi.
|
| 2.- Industrialització i economia capitalista. Els procesos de transició social. Adaptacions, dependència i desestructuració de les economies de subsistència. Imperialisme, colonialisme i globalització |
2.1- L'expansió del capitalisme i el seu impacte en la formació dels països postcolonials.
2.2. - L'anàlisi dels processos de transició social i la desestructuració de li economies de subsistència.. Apropiació de territoris i domini, expulsió o extermini dels pobles "primitius". El treball|feina com a mercaderia: els mercats de treball, el desarrelament social i les grans migracions.
2.3. - El concepte de "tercer món". El postcolonialisme i el discurs del desenvolupament. Primeres articulacions teòriques: la modernització. Critiques a l'evolucionisme i etnocentrisme del model. Nous models: El subdesenvolupament va començar a Europa la desigualtat
2.4. - El discurs de la globalització.. Consideracions generals sobre la Globalització. Contradiccions entre el progrès tecnicocientífic i la creixent desigualtat. La globalització: esdevenir i característiques actuals. Els elements claus de la globalització. Formis i contradiccions de la globalització.
|
| 3.- De l'antropologia aplicada a l'antropologia del desenvolupament. Els nous enfocaments de la noció de desenvolupament: economia, ecologia, cultura i participació de la població. |
3.1.- El desenvolupament històric i les fases de l'antropologia aplicada. L'antropologia i l'encontre|trobada colonial. Antropologia i planificació social. Antropologia aplicada i antropologia pràctica.
3.2. - El naixement de l'antropologia del desenvolupament com a especialitat. Elconcepte de desenvolupament. La dimensió cultural del desenvolupament. Les polítiquesi li estratègies del desenvolupament local: el nou paper del patrimoni
3.3. - La desigualtat Nord-Sud. Límits i contradiccions de la cooperacióamb el Tercer Món. . Les ONGs com a actors socials: una alternativa enneoliberalisme?
3.4. - Desenvolupament sostenible. La perspectiva de l'Ecologia política. Ecologia idesenvolupament :revolució verda vs. agroecologia.
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
1 |
2 |
| |
| Sessió Magistral |
|
10 |
20 |
30 |
| Presentacions / exposicions |
|
6 |
6 |
12 |
| Treballs |
|
2 |
2 |
4 |
| Resolució de problemes, exercicis |
|
12 |
12 |
24 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
3 |
0 |
3 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Introducció als objectius de l'assignatura i presentació dels instruments de treball. |
| Sessió Magistral |
Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor. |
| Presentacions / exposicions |
Presentacions de grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor. |
| Treballs |
El Treball consistirà en un assaig, individual o en grup, per part de l'alumne sobre una temàtica específica. |
| Resolució de problemes, exercicis |
Es treballarà amb lectures associades a cada un dels temes. Aquestes lectures seran comentades a les classes. Esporàdicament també es visualitzaran documentals i altre material audiovisual que, igualment serà objecte de debat a l'aula. |
| |
| Sessió Magistral |
| Presentacions / exposicions |
| Resolució de problemes, exercicis |
| Atenció personalitzada |
| Treballs |
|
|
Descripció |
| L'atenció personalitzada és important per resoldre els dubtes que pugui generar l'assignatura i, també per guiar els estudiants en la confecció dels treballs del curs. |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Sessió Magistral |
S'avaluarà mitjançant l'elaboració d'un assaig, amb base etnogràfica, en la qual es demostri un bon coneixement dels continguts teòrics i metodològics del curs. |
40% |
| Presentacions / exposicions |
Avaluació dels diferents treballs realitzats |
15% |
| Treballs |
Redacció d'un assaig del curs |
30% |
| Resolució de problemes, exercicis |
Avaluació del coneixement de les lectures obligatòries treballades durant el curs |
15% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
|
Appadurai, Arjun (ed). 1986. The social life of things. Commodities in cultural perspective. Cambridge: Cambridge University Press
- 2001. (ed). Globalization. Durham: Duke University Press.
Bauman, Z. 2000. Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Barcelona, Gedisa.
Beck, U.1998. ¿Que es la globalización?. Barcelona: Paidós.
Bedoya Garland, E. y S. Martínez Márquez. 2000. “De la economía política a la ecología política: un balance global del ecomarxismo y crítica al desarrollo”. En Viola, A. (comp.), 2000: 129-167.
Bell, Daniel 1992. Las contradicciones culturales del capitalismo. Madrid: Alianza Universidad.
Blim, Michael 2000. "Capitalism in Late Modernity", Annual Review of Anthropology, 29: 25-38.
Bueno, Carmen . coord. 2000 .Globalización: una cuestión antropológica. CIESAS. Mèxic, DF.
Canclini, García. 2000. La globalización imaginada. Barcelona: Paidós
Comas D’argemir, D. 1988. Antropología económica. Barcelona: Ariel.
Contreras, J. 1981. “La antropología económica: entre el materialismo y el culturalismo”. En Llobera, J.R. (comp.), 1981: 9-32.
Escobar, A. 1991. “Anthropologi and the Development Encounter.The Making and Marqueting of Development Anthropology”. American Ethnologist. 18,4.
- 1995. Encountering Development. The Making and Unmaking of theThird World. Princeton: Princeton University Press
.-1997. “Anthropologie et développement”. A: Revue Internationale des Sciences Sociales. Nº. 157.
Godelier, M. 1991. Lo ideal y lo material. Madrid, Taurus
- 1991 dir. Transitions et subordinations au capitalisme. París: editions de la Maison des Sciences de l’Homme.
Gudeman, Stephen 2001. The Anthropology of Economy. Oxford: Blackwell Publishers.
Hannertz, U. 1989. Conexiones transnacionales. Cultura, gente, lugares. Madrid: Cátedra
Hoben, Allan 1982. "Anthropologists and Development", Annual Review of Anthropology 11:349-75
Martínez, Ángel.2000.Economía política de la globalización. Ariel. Barcelona.
Narotzky, S. 1988. Trabajar en familia mujeres, hogares y talleres.
Valencia: Alfons el Magnànim
-2004 Antropología económica. Nuevas tendencias. Barcelona. Melusina.
-1997. New Directions in Economic Anthropology. Anthropology,Culture & Society. London: Pluto Press.
Plattner, S. (ed).. 1991. Antropología económica. México: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, Alianza editorial.
Polanyi, K i altres (eds).. 1976.Comercio y mercado en los imperios antiguos. Barcelona: Labor.
- 1989 La gran transformación. Madrid, La Piqueta.
- 1994.El sustento del hombre. Barcelona: mondadori
Wallerstein, Immanuel 1991. El moderno sistema mundial. I: La agricultura y los orígenes de la economía-mundo europea en el siglo XVI .México: Siglo XXI.
WOLF, E. 1987. Europa y la gente sin historia. México: F.C.E..
|
| Complementària |
|
|
|