DADES IDENTIFICATIVES

2006_07

Assignatura

POLÍTIQUES PÚBLIQUES I BENESTAR SOCIAL I: EXCLUSIÓ SOCIAL

Codi

125022215

Ensenyament

Antropologia Urbana (2006)

Cicle

2on

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Optativa

Únic anual

Llengua d'impartició

Departament

Antropologia, Filosofia i Treball Social

Coordinador/a

ROMANI ALFONSO, JOSE ORIOL

Adreça electrònica

oriol.romani@urv.cat

Professors/es

ROMANI ALFONSO, JOSE ORIOL

Web

Descripció general i informació rellevant

Aquesta assignatura és una introducció a les polítiques públiques i de benestar social des de diferents nivells d'anàlisi: la producció de les polítiques, les estructures de gestió, els nivells d'intervenció i l'apropiació per part de la ciutadania.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
		Comú
		Professionalitzador
	AP1	Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
	AP2	Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions.
	AP5	Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria de planificació urbana, mediació social i resolució de conflictes urbans a un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
	AP6	Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats en que ha participat l'antropologia urbana fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg urbà pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social.
		Recerca
	AR1	Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
		Comú
	BC1	Resoldre problemes de manera efectiva
	BC2	Treballar autònomament i amb iniciativa.
	BC5	Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a l’àrea específica de coneixement.
	BC6	Actuar amb un esperit crític i responsable.
	BC8	Autoestima professional. Comprendre el valor del propi coneixement per a la comunitat (que inclou la ciutadania, les institucions, el món empresarial i les organitzacions del Tercer Sector).
	BC11	Treballar en equip i gestionar equips.
	BC13	Aprendre a aprendre.
	BC14	Capacitat de planificació i organització.
	BC18	Actitud professional crítica i compromesa que fomenti la igualtat d’oportunitats i la equiparació entre gèneres, ètnies o classes.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
		Comú
	CC2	Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau.
	CC3	Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau
	CC4	Desenvolupament d’habilitats informacionals
	CC5	Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
1.- Revisar els mecanismes de producció de les polítiques públiques de benestar social.	AP1 AP5	BC5	CC2 CC3
2.- Observar les estructures en les que són gestionades les polítiques de benestar social: sector públic (adminsitració) i sector privat (mercat i tercer sector).	AP1 AP5	BC5 BC8 BC18	CC2
3.- Abordar la intervenció des del nivell individual al col·lectiu, com a estratègia d'implementació de les polítiques.	AP2 AP5 AP6	BC1 BC8 BC14 BC18
4.- L'apropiació de les polítiques des de la ciutadania: xarxes informals proveïdores d'assistència.	AP1 AP5 AR1	BC8 BC18	CC3
5.- Saber analitzar les polítiques de benestar social en algun dels seus àmbits (salut, educació, serveis socials, immigració, seguretat social, habitatge...) i en algun dels eixos treballats en el curs.	AP1 AP2 AP5 AP6	BC1 BC2 BC5 BC6 BC8 BC11 BC13 BC14 BC18	CC2 CC4 CC5

Continguts

Tema	Subtema
1. Els sistemes de benestar social i les estructures de gestió.	- El discurs del Benestar. Els diferents agents en la provisió de benestar. Elements en el debat públic-privat. Responsabilitat i corresponsabilitat. Solidaritat i participació ciutadana. - El Tercer Sector en els sistemes de benestar i el seu paper en les societats occidentals. - Anàlisi de la política de seveis socials a Catalunya.
2. La intervenció com a estratègia d'implementació de les polítiques de benestar social.	-Aproximació als diferents nivells d'intervenció social: realitats microsocials i realitats macrosocials. -Objectius i propostes metodològiques d'intervenció individual, familiar, grupal i comunitària. - Les intervencions col·lectives des de la comunitat.
3. Polítiques de familia i la provisió no formal d'atenció.	-Polítiques de família: el foment de la provisió d'atenció. Concepte, instruments i fonaments. Models i trajectòria de les polítiques de protecció a la família. Canvis en la família i situació actual de les polítiques familiars. - Solidaritat i xarxes informals de provisió d’assistència. La solidaritat intergeneracional. Associacionisme. Xarxes migratòries.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Seminaris

Presentacions / exposicions

Treballs

Atenció personalitzada

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Presentació d'eines i instruments de treball per al desenvolupament de l'assignatura
Sessió Magistral	Desenvolupament dels blocs temàtics de l'assignatura a càrrec de les professores.
Seminaris	Presentació i orientació dels materials, la guia i la metodologia per l'elaboració del treball de l'assignatura.
Presentacions / exposicions	Presentacions de grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor.
Treballs	Els alumnes s'agruparan en unitats de dos a quatre persones, que treballaran conjuntament l'anàlisi de polítiques de benestar social concretes d'un àmbit, tot recopilant i sintetitzant informació i bibliografia. Finalment cada alumne realitzarà individualment una síntesi.

Atenció personalitzada

Treballs

Descripció

Al llarg de la realització del treball els alumnes hauran de proposar l'àmbit temàtic que abordaran. Les professores faran el seguiment del desenvolupament del treball dels estudiants de forma personalitzada.

Avaluació

	Descripció	Pes
Seminaris	Adequació de l'elecció de l'àmbit d'estudi i de la metodologia de treball desenvolupada.	20%
Presentacions / exposicions	Capacitat de l'estudiant de presentar oralment de forma estructurada i sintètica el treball.	30%
Treballs	Respecte el treball es valora: la orientació temàtica, la capacitat de recerca bibliogràfica, l'estructuració de la informació, la capacitat de síntesi i d'elaboració dels arguments del treball.	50%

Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica
	ADELANTADO, J. (2002), “Política de Serveis Socials”, a: GALLEGO, R.; GOMÀ, R.; SUBIRATS, J. Els règims autonòmics de benestar. Barcelona, Institut d’Estudis Autonòmics. Generalitat de Catalunya, pp. 61-69 ÁLVAREZ, A. (1990): “Por una comprensión científica e interdisciplinar de la dinámica comunitaria”. Revista de Trabajo Social, núm. 118. ANDER-EGG, E., 1987, La problemática del desarrollo de la comunidad. Buenos Aires. Humánitas. ARANGUREN GONZALO, LUIS A. (1998) Reinventar la solidaridad: voluntariado y educación. Madrid: PPC. ATTIAS-DONFUT, C. (dir.) Les solidarités entre generations. Vielliese, familles, État. Paris Nathan. ATTIAS-DONFUT, C. i altres (2002) Le nouvel esprit de la famille. Paris. Odile Jacob. ATTIAS-DONFUT, C. i SEGALEN, M. 1998 Grands-parents. La famille à travers les générations. Paris. Odile Jacob. BLOSS, Th. 1997 Les liens de famille. Sociologie des rapports entre generations. Paris PUF. BOTT, E. 1990 Familia y red social. Madrid. Taurus Humanidades BREZMES, M.(2001). La intervención en trabajo social. Salamanca. Hespérides CÁRDENAS ZUÑIGA, M.R. (1999) La importancia del estudio de las organizaciones civiles, no-gubernamentales y de la sociedad civil. Espacios públicos, nº 4. D.D.A.A. ( 2003) Manual para el trabajo social de acompañamiento en los itinerarios de inserción. Madrid. COTSM. KISNERMAN, N., 1990, Comunidad. Buenos Aires. Humánitas. DABAS, E. N., 1993 Red de Redes. Las prácticas de la intervención en redes sociales. Barcelona. Paidós. DDAA. (2004) Desarrollo y pervivencia de las redes de origen en la inmigración marroquí en España. Hacia la actualización del atlas de la inmigración magrebí en España. Madrid. Ministerio de trabajo y asuntos sociales. DE ROBERTIS, C.; PASCAL, H. (1994). La intervención colectiva en trabajo social. La acción con grupos y comunidades, Buenos Aires, El Ateneo. DERIU, M. (1999) Terzo settore: l'antropologia esistenziale delle nuove generazioni tra precariato e innovaione sociale. Democrazia e diritto, nº 4. DONATI, P. (1997), “La crisis del Estado Social y la emergencia del tercer sector: hacia una nueva configuración relacional. Revista del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, núm. 5, pp. 15-25. ESPING-ANDERSEN, Gösta, (1993), Los tres mundos del Estado del Bienestar. Valencia: Alfons el Magnànim. EVERS, A. (2000), “Les dimensions socio-politiques du tiers secteur. Les contributions théoriques européennes sur la protection sociale et l’économie plurielles”, a Sociologie du travail, 4/2000, vol. 42, octobre-décembre. Paris, Elsevier, pp. 567-586. FINCH, J. (1989) Family Obligations and Social Change. London Polity Press. GRACIA FUSTER, E., 1997, El apoyo social en la intervención comunitaria. Trabajo Social 1. Barcelona. Paidós. GUTIÉRREZ RESA, A. (2000) Rostros de la solidaridad. Valencia: Centro Tomas y Valiente, UNED Alzira-Valencia. HERREA GÓMEZ, M. (1998), El Tercer Sector en los sistemas de bienestar. Valencia, Tirant lo Blanch. IBARRA, P. (1999) Los movimientos por la solidaridad: ¿un nuevo modelo de acción colectiva? En: Reis, n. 88. JOHNSON, Norman (1990), El Estado de Bienestar en transición. La teoría y la práctica del pluralismo de bienestar. Madrid, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social. KAUfMANN, F. i altres (1997) Family life and family policies in Great Britain, Canada, New Zeland and the United States. Claredon Press. LARREA, C. (1998) Polítiques familiars i pobresa a la costa equatoriana: estudi de cas a l’Instituto Nacional del Niño y la Familia. A: ROIGÉ, X. i altres (eds.) Antropologia del Parentiu. Barcelona. Icària LE GALLE, D. I MARTIN, C. (1996) Familles et politiques sociales. Dix questions sur le lien familal contemporain. París. L’Harmattan. LÓPEZ LÓPEZ, M.T. (1996) La protección social de la familia en España y en los demás estados miembros. Bilbao. Fundación BBVA. MALAGÓN, J.L., 1992, Intervención comunitaria: teoría de la comunidad e investigación social comunitaria. Barcelona. Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social de Catalunya. MARCHIONI, M., 1997, Organización social y planificación de la comunidad: alternativas avanzadas a la crisis. Editorial Popular. MEIL, G. (2000) Imágenes de la solidaridad familiar. Madrid. CIS NAVARRO, V., 1997, Neoliberalismo y Estado del Bienestar. Barcelona. Ariel. NORIEGAS, L.M., 1996, La práctica y la teoría del desarrollo comunitario. Descripción de un modelo. Madrid. Narcea. PEDONE, C. (2006) De l’Equador a Catalunya. El paper de la familia i de les xarxes migratòries. Barcelona. Mediterània. PEDONE, C. (2006) Estrategias migratorias y poder. Tú siempre jalás a los tuyos. Ed. Editorial Abya-Yala. Quito. PÉREZ-DÍAZ, VÍCTOR y LÓPEZ NOVO, JOAQUÍN: “El tercer sector social en España”. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Madrid 2003 PINAZO, S.; BERJANO, E. ( 2001) Interacción social y comunicación. Valencia. Tirant lo Blanc PITROU, A. (1994). Les politiques familiales. París. Syros. REZSOHAZY, R., 1989, El desarrollo comunitario. Madrid. Eramérica. SEGOVIA, J.L. (2000) Discernir la "solidaridad": crítica en torno a las "ongs" y el voluntariado. Exodo, nº 54. SUBIRAT, J. (2001) “Sociedad civil y voluntariado: Responsabilidades colectivas y valores públicos en España”, en Documentación Social, nº 122 VERDUNG, E., 1997, Evaluación de Políticas Públicas y Programas. Madrid. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. ZIMMERMAN, S.L. (1995) Understanding family policy. Theories and applications. Thousand. Oaks.
Complementària

Recomanacions