DADES IDENTIFICATIVES 2011_12
Assignatura (*) CUINES IDENTITATS I MULTICULTURALISME Codi 125022218
Ensenyament
Antropologia Urbana (2006)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Optativa Únic anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL
Adreça electrònica mabel.gracia@urv.cat
Professors/es
GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL
Web
Descripció general i informació rellevant En aquesta assignatura mostrarem que les diferents maneres de menjar evidencien que, com a d’altres èpoques i llocs, som allò que mengem i que les pràctiques i representacions alimentàries, sotmeses a processos d’homogenetizació i diferenciació aparentment contradictoris, continuen sent un dels fets socials totals que millor expressen les complexes maneres de fer i pensar el món contemporani.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Professionalitzador
  AP1 Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
  AP2 Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions.
  AP3 Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
  AP4 Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit urbà, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar.
  AP5 Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria de planificació urbana, mediació social i resolució de conflictes urbans a un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
  AP6 Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats en que ha participat l'antropologia urbana fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg urbà pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social.
  AP7 Adquisició d'una significativa experiència pràctica en projectes d'etnografia urbana, així com en el disseny de projectes d'abast multidisciplinar on s'ha de saber ubicar el rol de l'antropòleg urbà, p. Ex., en l'articulació de tècniques de recollida i anàlisi de dades empíriques de tipus qualitatiu i quantitatiu.
  AP10 Adquisició de la suficient experiència de treball de camp (en el doble sentit de saber estar i saber analitzar) com per a ser mereixedor d'una titulació que dona entrada a l'alumne al camp professional.
  Recerca
  AR1 Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
  AR2 Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions.
  AR3 Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana.
  AR4 Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit urbà, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar.
  AR6 Adquisició dels coneixements bàsics i dels principals debats en matèria de planificació urbana, mediació social i resolució de conflictes urbans en un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret
  AR7 Adquirir l'experiència suficient (teòricopràctica) per a saber fer un bon disseny de recerca en antropologia urbana o en el disseny d'una recerca multidisciplinar.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC4 Resoldre problemes de manera efectiva.
  BC5 Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a l’àrea específica de coneixement.
  BC6 Actuar amb un esperit crític i responsable.
  BC17 Capacitat de valorar i participar en el treball de grups i organitzacions.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC3 Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau
  CC5 Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l'assignatura AP1
AP2
AP4
AP10
AR1
AR2
AR3
BC4
BC5
CC3
CC5
2. Incorporar els elementes teòrics adquirits a l'anàlisi empírica de la realitat en aquest camp específic AP6
AP7
AR4
AR7
BC4
BC5
CC3
CC5
3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina AP3
AP5
AP6
AR3
AR6
BC6
BC17
CC3

Continguts
Tema Subtema
1.-Antropologia Social i Alimentació. 1.1 La alimentació com objecte d’estudi científic.
1.1.1 Alimentació i Ciències Socials o l’autonomia dels aspectes culturals
1.1.2. Alimentació i Ciències Biomèdiques o la prevalència dels fets biològics

1.2. Del camp i de l’objecte.
1.2.1. Antropologia Social i Antropologia de l’Alimentació
1.2.2. Antropologies de l’alimentació
1.2.3. Alguns conceptes operatius

1.3. La complexitat biocultural del fet alimentari.
1.3.1. ¿Alimentar-se i/o nodrir-se?. De les relacions entre naturalesa i cultura
1.3.2.- La gramàtica culinària
2.- Qüestions per a l’antropologia de l’alimentació: principals perspectives teòriques i metodològiques 2.1 Necessitats, rituals i funcions a l’entorn de l’alimentació
2.2 Els menjar com a llenguatge, la cuina com a sistema
2.3. Bo per menjar, bo per pensar, bo per vendre
2.4. L’alimentació com a problema social
2.5. Aproximacions etnogràfiques: decalatge entre pràctiques i representacions alimentàries

3.- Tendències en l’alimentació contemporània: cap a un nou ordre alimentari?. 3.1.- La globalització alimentària: entre la macdonalizació les cuines “ètniques"
3.2. Les paradoxes de la "modernitat alimentària"
3.3. Migracions, alimentació i salut

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Seminaris
9 10 19
Treballs
6 30 36
Sessió Magistral
10 20 30
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció al curs: organització i programació docent
Seminaris Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals: presentació dels debats més rellevants
Treballs Realització de treballs teòrics i preguntes curtes sobre les unitats temàtiques
Sessió Magistral Presentació unitats temàtiques

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
Seguiment de treball teòric i pràctic. És imprescindible utilitzar les sessions de tutories personalitzades per presentar propostes de treball

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris Síntesis d'un debat 20
Treballs Desenvolupament treball teòric i/o pràctic

2 Preguntes curtes per avaluar comprensió lectures obligatòries
40


40
Altres

Per poder seguir l'avaluació continuada, cal assisitir a classe. Amb una justificació prèvia a l'inici de curs, es pot valorar fer una avaluació alternativa.

 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'assistència a classe té caràcter obligatori (75% de les classes presencials)


Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

 

 

ATKINS, P. ; BOWLER, I.: Food in Society. Economy, culture, geography. Londres, Arnold, 2001.

 

BEARDSWORTH, A. ; KEIL, T.: Sociology on the menu. An invitation to the study of food and society, Routledge, Londres, 1997.

 

BELL, D. y VALENTINE, G.: Consuming geographies: we are where we eat, Londres, Routledge, 1997.

 

CAPLAN, P: Food, health and identity, Routledge, Londres, 1997.

 

CANESQUI, A.M. (org.) Antropologia e Nutriçao: un diálogo possível, Rio de Janeiro: Fiocruz, 2005.

 

CONTRERAS, J. (comp): Alimentación y cultura. Necesidades, gustos y costumbres, Barecelona, Universidad de Barcelona, 1995.

 

CONTRERAS, J. ; GRACIA, M.: Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas, Barcelona, Ariel,  2005

 

COUNIHAN, C y VAN ESTERIK, P.: Food and cultures. A reader, Londres, Routledge, 1997.

 

DIAZ, C (coord.) ¿Cómo comemos?. Cambios en los comportamientos alimentarios de los españoles, Editorial Fundamentos, Madrid, 2005.

 

FIELDHOUSE, P. Food and nutrition. Customs and culture. Lonres: Chapman Hall, 1996

 

FISCHLER, C. Y MASSON, E. Manger. Français, Européens et Américains face à l’Alimentation. París, Odeile Jacob, 2008

 

FISCHLER, C.: L'(H)omnivoro, Barcelona, Anagrama, 1995.

 

FLANDRIN, J.L ; MONTANARI, M.: Historia de la alimentación, Gijón, Ediciones Trea, 2004.

 

FREITAS, C. Soares et. al. (eds). Escritas e narrativas sobre alimentaçao e cultura, Salvador, EDFBA, 2008.

 

GERMOV, J. y WILLIAMS, L (ed): A sociology of food and nutrition, Oxford, Oxford University Press, 2009.

 

GOODY, J.: Cocina, cocinas y clases, Ed. Gedisa, Barcelona, 1995.

 

GRACIA, M. y MILLÁN, A (coords): Alimentación, salud y cultura: enfoques antropológicos, Trabajo Social y Salud, nº 51, julio 2005.

 

GRACIA, M. (coord.): Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España, Barcelona,  Ariel, 2008.

 

GRIFFITHS, S. y WALLACE, J. (eds): Consuming passions: food in the age of ansiety, Manchester: Mandolin, 1998.

 

HARRIS-WHITE, B. y HOFFENBERG, R. (eds): Food: multidisciplinary perspectives, Oxford, Blackwell, 1994.

 

HARRIS, M: Bueno para comer, Madrid, Alianza Editorial , 1989.

 

MACBETH, H. y MAcCLANCY, J (eds.): Researching food habits. Methods and Problems, Berghahn Books, Oxford, 2004

 

MAURER, D.  y SOBAL, J. (eds.) Eating agendas. Food and nutrition as a social problems, Aldine, Nueva York, 1996.

 

MENNELL, S.; MURCOTT, A. y VAN OTTERLOO, A.H.: The sociology of food. Eating, diet and culture, Londres, SAGE Publications, 1992.


MILLER, J. DEUTSCH, J. Food studies. An Introduction to Research Methods. Oxford, Berg Publishers, 2009.


MINTZ, S.: Dulzura y poder. Madrid, Siglo XXI, 1996.

 

MURCOTT, A. (ed.) The nation's Diet. The social Science of Food Choice, Londres, Longman, 1998.

 

POULAIN, J.P: Sociologies de l'alimentation, Presses Universitaires de France, Paris, 2002.

POULAIN, J.P. Sociologie de l'obesité, Press Universitaires de France, Paris, 2009.

WARDE, A: Consumption, food and taste: culinary antimonies and commodity, Londres, Sage, 1997.

 

WATSON, J.; CALDWELL, M.I. (eds.) The cultural politics of food and eating, Oxford: Blackwell Publishing, 2003.

 

8.-  INFORMACIÓ D’INTERÉS

 

http://www.lib.berkeley.edu/MRC/fooddocs.html (enllaç interessant sobre cinema, alimentació)

 

WEBSITES:

 

Estadístiques:

www.gencat.es/darp

www.gencat.es/sanitat/cat

www.fao.org

www.ine.es

www.mapya.es

www.naos.aesan.msc.es

www.alimentacion.es/es/

 

Temes diversos:

 

www.size-acceptance.org

www.mcdocnals.es

www.vrg.org

www.infogm.org

www.euro.who.int/obesity/import/20060217_1

http://aof.revues.org/index4773.html

http://www.lemangeur-ocha.com/

 

FILMOGRAFIA:

 

 

ü      La Gran Bouffe (1973, Marco Ferreri, 125 minutos)

ü      El festín de Babette (1987, Dinamarca, Karen Blixen, 109 minutos)

ü      El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante (1990, 158 min, Peter Greenaway)

ü      Como agua para chocolate (1992, Alfonso Arau, 116 minutos)

ü      Comer, beber, amar (1994, Ang Lee, 123 minutos)

ü      El banquete de boda (1996, Ang Lee, 104 minutos)

ü      El Balneario de Battle Creek  (1996, Alan Parker, 119 minutos)

ü      American Cuisine (1998, 92min, Jean-Yves Pitoun)

ü      Chocolat (2000, Lasse Hallström, 121 minutos)

ü      Deliciosa Marta (2000, 109 minutos, Sandra Nettelbeck)

ü      Vatel (2000, Roland Joffé, 106 minutos)

ü      Tortilla Soup (2001, Maria Ripoll, 100 minutos)

ü      Sin Reservas (2007, Scott Hicks, 105 minutos)

ü      Informativos TV·3 (Especial Vacas Locas, Trastornos comportamientos alimentarios)

ü      Lisa la vegetariana (1995, episodio de Los Simpsons, 25 minutos). Una visión divertida del debate vegetariano.

ü      El hambre en África 1990 (BBC). La feminización de la pobreza

ü      Informativos TVE: Somos Lo que comemos, 2002 (50 minutos). La industrialización del sistema alimentario en España.

ü      KARAKIA (serie TVC-33). Grups immigrants i cuines ètniques a Catalunya

ü      “A Taula”, Un món estrany (TV3)

ü      Millenium (2004): Somos lo que comemos…

ü      Super Size Me (2004, Morgan Spurlock, 98 minutos)

ü      La pesadilla de Darwin (2004, Hubert Sauper, 107 minutos

ü      ¿Sabemos lo que comemos?, Programa TV-1, 2007

ü      Cómo cocinar de tu vida, (2008 Doris Dörrie, 1.34 min.) (cocinero y sacerdote zen)

 

 

REVISTES DE REFERÈNCIA

 

ü      Appetite

ü      Autrement

ü      Anthropology of food. Ic@f Webjournal, hptt://www.icafood.org/AOF-webjour

ü      British Food Journal

ü      Cahiers de l'OCHA

ü      Cahiers de Nutrition et Diététique

ü      Digest: an Interdisciplinary Study of Food and Foodways

ü      Ecology of Food and Nutrition

ü      Estudis d'Història Agraria

ü      Food and Foodways

ü      Food , culture and Society

ü      Food Policy

ü      Gastronomia

ü      International Journal of Sociology of Agriculture and Food

ü      Journal of Food and Society

ü      Journal of Interdisciplanary Food History

ü      Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros(Agricultura y Sociedad)

 

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent