DADES IDENTIFICATIVES 2006_07
Assignatura EPISTEMOLOGIA I TEORIA DEL CONEIXEMENT EN ARQUEOLOGIA Codi 125031108
Ensenyament
Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana (2006)
 Cicle 2on
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
4 Obligatòria Segon Únic anual
Llengua d'impartició
Anglès
Castellà
Català
Departament Història i història d'art
Coordinador/a
SALA RAMOS, ROBERT
 Adreça electrònica robert.sala@urv.cat
Professors/es
SALA RAMOS, ROBERT
Web http://prehistoria.urv.net
Descripció general i informació rellevant Un curs d’epistemologia és fonamental per enquadrar els corrents teòrics i models interpretatius de l’arqueologia. És necessària una anàlisi diacrònica que presenti els canvis de paradigma que s’han produït com un estudi de la situació actual que permeti a l’alumne d’enquadrar les formes interpretatives actuals i que li permeti de dur a terme la seva recerca i avaluar l’eficàcia i correcció de les interpretacions corrents.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Coneixement empíric de la història teòrica de l’arqueologia
Conèixer la teoria arqueològica actual i aplicar-la
Conèixer i aplicar models interpretatius
Elaborar un treball individual

Continguts
Tema Subtema
I. Bases del coneixement
 Definició d’epistemologia
La ciència com a epifenomen de l’evolució. Ment i ciència
El mètode científic. Les bases del coneixement científic
II. Recerca i demostració
 Lògica de la recerca i de la demostració. Llenguatge
Els límits de la ciència
III. Mètodes en la història
 El creixement històric del coneixement versus revolucions científiques
Conceptes de mètode
IV. Ciència i arqueologia
 Ciència històrica
Ciència arqueològica. Teoria, mètode i nivells analítics.
El registre: representativitat, objectivitat i demostració
La teoria de l’evolució com paradigma
V. Ciència, societat i ètica
 Ciència i societat: socialització
Ciència i ètica. Piltdown i la fíbula prenestina: el per què dels fraus.
Ciència i gènere: Watson i Crick versus Franklin

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
0 0 0
 
Estudis previs
0 14 14
Presentacions / exposicions
1 0 1
Treballs
0 50 50
Sessió Magistral
25 0 25
Debats
50 0 50
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques
5 0 5
 
Atenció personalitzada
5 0 5
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries
Estudis previs Recerca d’informació
Presentacions / exposicions Exposició pública del treball
Treballs Elaboració d’un treball en què l’accent serà posat en la utilització d’una lògica de recerca i demostració àgil i apropiada
Sessió Magistral 1.- Presentació de documents i formes de recerca d’informació
2.- Discussió després de lectura
Debats Lectura i discussió de textos
Lectura i avaluació de treballs de recerca
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques Visionat de presentacions multimèdia i avaluació

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
1.- Seguiment de la comprensió de l’apartat teòric 2.- Avaluació de l’aplicació de mètodes i models en el treball individual

Avaluació
  Descripció Pes
Presentacions / exposicions Exposició oral del treball
Treballs Elaboració d’un treball demostratiu propi
Debats - Anàlisi de textos científics
- Anàlisi de treballs multimèdia
Discussió a classe
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'avaluació es centrarà en el treball individual d'aplicació, tant en l'anàlisi de recerques d'altri com en l'elaboració del propi treball. Finalitzat aquest treball, l'exposició oral, la capacitat de demostrar també oralment unes conclusions, serà la segona part més destacada, associada en bona mesura a l'avaluació de la seva capacitat de discussió de textos. L'avaluació dels coneixements adquirits es farà en funció de llur aplicació. No es preveu, doncs, una prova escrita.


Fonts d'informació

Bàsica

Bibliografia general:

Adorno, T. W. (2001). Epistemología y ciencias sociales. Frónesis. Cátedra. Universitat de València. Madrid, Ediciones Cátedra.

Alonso González, A. (1988). “Relectura de «Philosophie Zoologique», de Lamarck.” Antropología y Paleoecología humana 5: 3-27.

Aristóteles Metafísica. (Introducción de M. Candel; traducción de P. de Azcárate) Colección Austral Pensamiento, 27. Madrid, Espasa-Calpe, S.A. 1990.

Aristóteles Tratados de Lógica  (Órganon). Categorías. Tópicos. Sobre las refutaciones sofísticas. (Introducciones, traducciones y notas de M. Candel) Biblioteca Clásica Gredos, 51. Madrid, Editorial Gredos. 1982.

Aristóteles Tratados de Lógica (Órganon). Sobre la Interpretación. Analíticos Primeros. Analíticos Segundos. (Introducciones, traducciones y notas de M. Candel) Biblioteca Clásica Gredos, 115, 2. Madrid, Editorial Gredos. 1982.

Arquímedes El método. (Introducción y notas de L. Vega; traducción de M.L. Puertas y L. Vega) El libro de bolsillo, serie clásicos 1151. Madrid, Alianza Editorial, S.A. 1986.

Ayer, A. J. (1983). Llenguatge, veritat i lògica. Clàssics del pensament modern, 3. Barcelona, Edicions 62. Diputació de Barcelona.

Bacon, F. (1605). El avance del saber. Alianza Universidad, 565. Madrid, Alianza Editorial. 1988.

Bacon, F. (1620). Novum Organum. Textos Filosòfics, 46. Barcelona, Editorial Laia. 1987.

Benjamin, W. (2001). Fragments philosophiques, politiques, critiques, littéraires. Librairie du Collège International de Philosophie. Paris, Presses Universitaires de France.

Bertalanffy, L. v. (1976). Teoría general de los sistemas. Madrid, Fondo de Cultura Económica. 1a.

Bunge, M. (1985). Teoría y realidad. Colección Ariel, 52. Barcelona, Editorial Ariel, S.A.

Chalmers, A. (1992). La ciencia y cómo se elabora. Madrid, Siglo XXI de España Editores, S.A.

Chalmers, A. F. (1986). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Una valoración de la naturaleza y el estatuto de la ciencia y sus métodos. Madrid, Siglo XXI de España Editores, S.A. 4ª.

Chamberlain, J. G. & W. C. Hartwig (1999). “Thomas Kuhn and Paleoanthropology.” Evolutionary Anthropology 8: 42-44.

Condorcet (1794). Esbós d'un quadre històric dels progressos de l'esperit humà. Textos Filosòfics, 31. Barcelona, Editorial Laia. 1984.

Crescenzo, L. d. Historia de la filosofía griega (Los presocráticos). Barcelona, Seix Barral.

D'Aquino, S. T. Antologia metafísica. Textos Filosòfics, 56. Barcelona, Edicions 62. 1991.

de Sousa Santos, B. (2003). Un discurs sobre les ciències, introducció a una ciència postmoderna. Biblioteca Paulo Freire, 3. València, Edicions del Crec i Denes Editorial.

Descartes, R. (1637). Discurso del método. (1637), (Traducción, estudio preliminar y notas de R. Frondizi) El libro de bolsillo, clásicos, 736. Madrid, Alianza Editorial, S.A. 5ª. 1982.

d'Humanitats, I., Ed. (1990). Poblacions, societats i entorn. Aproximacions transdisciplinàries. Barcelona, Ed. Barcanova.

Echeverría, J. (1999). Introducción a la metodología de la ciencia. La filosofía de la ciencia en el siglo XX. Colección Teorema, serie Mayor. Madrid, Ediciones Cátedra, S.A.

Elias, N. (2000). Teoría del símbolo. Historia, Ciencia, Sociedad, 298. Barcelona, Ediciones Península, S.A.

Fernández-Rañada, A. (1995). Los muchos rostros de la ciencia. Oviedo, Ediciones Nobel, S.A.

Ferrater Mora, J. (1990). Diccionario de Filosofía. Alianza Diccionarios. Barcelona, Alianza Editorial.

Feyerabend, P. (1992). Tratado contra el método. Esquema de una teoría anarquista del conocimiento. Madrid, Editorial Tecnos, S.A. 2ª.

Feyerabend, P. K. (1989). Límites de la ciencia. explicación, reducción y empirismo. Pensamiento contemporáneo, 3. Barcelona, Ediciones Paidós Ibérica, S.A. 1ª.

Feynman, R. P. (1999). El sentit de tot plegat. Biblioteca Universal, 127. Barcelona, Editorial Empúries.

Gadamer, H.-G. (1993). Elogio de la teoría. Discursos y artículos. Historia, Ciencia, Sociedad, 296. Barcelona, Ediciones Península, S.A.

Hegel, G. W. F. (1807). Fenomenología del espíritu. (Traducción de W. Roces) Colección de textos clásicos. México, Fondo de Cultura Económica, S.A. 1ª. 1988.

Hempel, C. G. (1996). La explicación científica. Estudios sobre la filosofía de la ciencia. Paidós Básica, 13. Barcelona, Ediciones Paidós Ibérica, S.A.

Hobsbawm, E. (1998). Sobre la Historia. Libros de Historia. Barcelona, Crítica (Grijalbo Mondadori, S.A.).

Husserl, E. (1999). Fenomenologia. Textos Filosòfics, 82. Barcelona, Edicions 62.

Husserl, E. (2002). Lecciones de fenomenología de la conciencia interna del tiempo. Colección Estructuras y Procesos. Serie Filosofía. Madrid, Editorial Trotta, S.A. Edición de Agustín Serrano de Haro.

Kant, I. (1781). Crítica de la Razón Pura. (Prólogo, Traducción, notas e Índices de P. Ribas) Clásicos Alfaguara. Madrid, Ediciones Alfaguara. 1989.

Leibniz, G. W. (1765). Nuevos ensayos sobre el entendimiento humano. (Traducción, introducción y notas de J. Echevarría) El libro de bolsillo, clásicos 1599. Madrid, Alianza Editorial. 1989.

Locke, J. (1690). Ensayo sobre el entendimiento humano. México, Fondo de Cultura Económica. 1999.

Malinowski, B. (1906). Sobre el principi de l'economia del pensament. Breus Clàssics d'Antropologia, 4. Barcelona, Icària Editorial, S.A. 1ª. (Pròleg de Joan Bestard). 1995.

Martín Santos, L. (1991). Diez lecciones de epistemología. Madrid, Ediciones Akal, S.A.

Martínez Álvarez, F. (1999). Hacia una visión social integral de la Ciencia y la Tecnología, Organización de Estados Iberoamericanos. CTS+I. 2002

Maturana, H. (1995). La realidad: ¿objetiva o construida? I. Fundamentos biológicos de la realidad. Nueva Ciencia, 12. Barcelona, Editorial Anthropos.

Maturana, H. (1996). La realidad: ¿objetiva o construida? II. Fundamentos biológicos del conocimiento. Nueva Ciencia, 13. Barcelona, Editorial Anthropos.

Moles, A. (1986). La creación científica. Noesis de comunicación, 3. Madrid, Taurus Ediciones.

O'Hear, A. (1999). Beyond Evolution. Human nature and the limits of evolutionary explanation. Oxford, Oxford University Press. Clarendon Press.

Oldroyd, D. (1993). El arco del conocimiento. Introducción a la historia de la filosofía y metodología de la ciencia. General, 228. Barcelona, Crítica.

Pérez Tapias, J. A. (2000). Filosofía y crítica de la cultura. Colección Estructuras y Procesos. Serie Filosofía. Madrid, Editorial Trotta, S.A.

Popper, K. R. (1985). La lógica de la investigación científica. Estructura y función: el porvenir actual de la ciencia. Madrid, Editorial Tecnos, S.A. 7ª.

Popper, K. R. (1988). Conocimiento objetivo. Estructura y función: el porvenir actual de la Ciencia. Madrid, Editorial Tecnos, S.A. 3ª.

Prigogine, I. (1997). Las leyes del caos. Biblioteca de Bolsillo, 16. Barcelona, Crítica.

Ros, J. (1999). Proposicions il·luminadores i insensates. Biblioteca Universal, 132. Barcelona, Editorial Empúries, S.A.

Russell, B. (1989). La perspectiva científica. Colección Ariel, 5. Barcelona, Editorial Ariel, S.A. 7ª.

San Martín, J. (1988). El sentido de la filosofía del hombre. El lugar de la antropología filosófica en la filosofía y en la ciencia. Autores, Textos y Temas. Filosofía, 17. Barcelona, Editorial Anthropos.

Schrödinger, E. (1997). La naturaleza y los griegos. Metatemas: libros para pensar la ciencia, 48. Barcelona, Tusquets Editores, S.A.

Schrödinger, E. (1998 (1951)). Ciencia y humanismo. Metatemas: libros para pensar la ciencia, 10. Barcelona, Tusquets Editores, S.A. 2ª.

Shapin, S. (2000). La revolución científica. Una interpretación alternativa. Paidós Studio, 140. Barcelona, Ediciones Paidós Ibérica, S.A.

Sierra Bravo, R. (1984). Ciencias sociales. Epistemología, Lógica y Metodología. Madrid, Editorial Paraninfo, S.A.

Trías, E. (1999). La razón fronteriza. Ensayos, 44. Barcelona, Ediciones Destino, S.A.

Ursua, N. (1993). Cerebro y conocimiento:un enfoque evolucionista. Nueva Ciencia, 10. Barcelona, Editorial Anthropos.

Vicent García, J. M. (1984). Fundamentos para una investigación epistemológica sobre la prehistoria. In Primeras Jornadas de Metodología de Investigacion Prehistórica.: 71-87. Soria, 1981, Madrid, Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos. Subdirección General de Arqueología y Etnografía.

Vicent García, J. M. (1988). El origen de la economía productora. Breve introducción a la Historia de las Ideas. In López, P., Ed. El Neolítico en España: 11-58. Historia. Serie Mayor,Madrid, Ediciones Cátedra, S.A.

Wittgenstein, L. (1983). De la certesa. Clàssics del pensament modern, 8. Barcelona, Edicions 62. Diputació de Barcelona.

Bibliografia coneixement i evolució:

 

Agrawal, P. & S. Kusumgar (1996) "Origins of tool techniques and language: are they related?" In XIII International Congress of Prehistoric and Protohistoric Sciences, Colloquia, Vol. 4. The first humans and their cultural manifestations (Facchini, F., Ed.): 95-105. Forlì (Itàlia), 8-14 setembre 1996. Abaco.

Cairns-Smith, A. G. (2000) La evolución de la mente. Sobre la naturaleza de la materia y el origen de la conciencia. Madrid, Cambridge University Press.

Castrodeza, C. (2003) Los límites de la historia natural. Hacia una nueva biología del conocimiento. Historia del pensamiento y la cultura, 64. Madrid, Ediciones Akal, S.A.

Chomsky, N. (1985) El conocimiento del lenguaje. Alianza Universidad, 610. Madrid, Alianza Editorial, S.A.

Cummins, D. D. & C. Allen, Eds. (1998) The Evolution of Mind. Oxford, Oxford University Press.

Facchini, F. (1996) "Structures anatomiques et correlations culturelles dans le developpement du langage humain". In XIII International Congress of Prehistoric and Protohistoric Sciences, Colloquia, Vol. 4. The first humans and their cultural manifestations (Facchini, F., Ed.): 125-133. Forlì (Itàlia), 8-14 setembre 1996. Abaco.

Gibson, K. R. (1996) "Technology, language and cognitive capacity". In XIII International Congress of Prehistoric and Protohistoric Sciences, Colloquia, Vol. 4. The first humans and their cultural manifestations (Facchini, F., Ed.): 117-123. Forlì (Itàlia), 8-14 setembre 1996. Abaco.

Linden, E. (1985) Monos, hombres y lenguaje. Alianza Universidad, 430. Madrid, Alianza Editorial, S.A.

Maturana, H. (1995) La realidad: ¿objetiva o construida? I. Fundamentos biológicos de la realidad. Nueva Ciencia, 12. Barcelona, Editorial Anthropos.

Maturana, H. (1996) La realidad: ¿objetiva o construida? II. Fundamentos biológicos del conocimiento. Nueva Ciencia, 13. Barcelona, Editorial Anthropos.

Merleau-Ponty, M. (1993) Fenomenología de la percepción. Obras Maestras del Pensamiento Contemporáneo, 51. Barcelona, Planeta-De Agostini, S.A. 1a.

Montalcini, R. L. (2000) La galaxia mente. Drakontos. Barcelona, Editorial Crítica, S.L.

Morin, E. (1994) Introducción al pensamiento complejo. Ciencias Cognitivas. Barcelona, Editorial Gedisa. 1a.

Noble, W. & I. Davidson (1996) Human Evolution, Language and Mind. A psychological and archaeological inquiry. Cambridge, Cambridge University Press.

Piaget, J. (1982) Estudios sobre lógica y psicología. Madrid, Alianza Editorial, S.A.

Piaget, J. (1993) Seis estudios de psicología. Obras Maestras del Pensamiento Contemporáneo, 33. Barcelona, Planeta-De Agostini, S.A. 1a.

Pinker, S. (1996) El instinto del lenguaje: cómo crea el lenguaje la mente. Madrid, Alianza editorial.

Pinker, S. (2000) Cómo funciona la mente. Áncora y Delfín, 910. Barcelona, Ediciones Destino, S.A.

Prochiantz, A. (1990) La constucción del cerebro. 2. Torrejón de Ardoz, Ediciones Akal, S.A.

Quine, W. V. (2002) La relatividad ontológica y otros ensayos. Madrid, Editorial Tecnos.

Robert, J.-M. (1995) El cerebro. 17. Madrid, Editorial Debate, S.A.

Russell, B. (1992) El conocimiento humano. Su alcance y sus límites. Obras Maestras del Pensamiento Contemporáneo, 5. Barcelona, Planeta-Agostini. 1a.

Stout, D., N. Toth, K. Schick, J. Stout & G. Hutchins (2000) “Stone tool-making and brain activation: Position Emission Tomography (PET) studies.” Journal of Archaeological Science 27: 1215-1223.

Tobias, P. V. (1996) "The evolution of the brain, language and cognition". In XIII International Congress of Prehistoric and Protohistoric Sciences, Colloquia, Vol. 4. The first humans and their cultural manifestations (Facchini, F., Ed.): 87-94. Forlì (Itàlia), 8-14 setembre 1996. Abaco.

Ursua, N. (1993) Cerebro y conocimiento: un enfoque evolucionista. Nueva Ciencia, 10. Barcelona, Editorial Anthropos.

Whiten, A. (1999) “Darwinizing psychology. Review on The Evolution of Mind by D. D. Cummins & C. Allen.” Nature 397: 488-489.

Wilson, E. O. (1999) Consilience. La unidad del conocimiento. Barcelona, Galaxia Gutenberg.

Complementària

Recomanacions