|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
| |
Comú |
| |
AC5 |
Utilització dels coneixments generals bàsics en els camps professionals definits pel màster |
| |
AC8 |
Anàlisi i valoració de les peculiaritats culturals, socials i polítiques de cada un dels països de la regió Mediterrània |
| |
AC14 |
Anàlisi i interpretació de les diferents realitats mediterrànies des de les diverses disciplines |
| |
AC16 |
Valorar les diversos punts de vista de la mediterrània derivats d'altres antecedents culturals o nacionals |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
| |
Comú |
| |
BC2 |
Treballar autònomament amb iniciativa |
| |
BC4 |
Resoldre problemes de manera efectiva |
| |
BC6 |
Actuar amb un esperit crític i responsable |
| |
BC13 |
Aprendre a aprendre |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
| |
Comú |
| |
CC3 |
Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau |
| Objectius |
Competències |
| Analitzar el fet religiós en el Mediterrani a traves de las tres religions del llibre. |
AC8
AC14
AC16
|
BC2
BC4
|
CC3
|
| Conèixer el desenvolupament històric de les tres religions monoteistes en el area Mediterrània. |
AC5
|
BC13
|
CC3
|
| Analitzar las causes i conseqüències de las manifestacions religioses actuals en el Mediterrani. |
AC8
AC14
|
BC2
BC6
BC13
|
CC3
|
| Tema |
Subtema |
| Analisis de la diversitat religiosa a la Mediterrània. |
Estudi i conneixement bàsic dels tres religions monoteistes |
| BLOC I: Per a una conceptualització en l'àmbit de l'estudi de la religió |
a Importància de la nomenclatura
b Història de la conceptualització religiosa
c Conceptes rellevants en el descabdellament de l'assignatura
d Religió: definició i abast del terme
e Delimitació entre religió i fet religiós
f Reflexió antropològica, al voltant de la religió o el fet religiós?
g Viabilitat d'una reflexió filosòfica al voltant de la religió: la filosofia de la religió
h Teologia: un terme ambigu. Aportació teològica al coneixement religiós
i Antropologia, filosofia i teologia: interrelacions i postures excloents
j L'espai de la fe |
| BLOC II: El fet religiós |
a Anàlisi del fet religiós des de la perspectiva antropològica
b Anàlisi del fet religiós des de la perspectiva filosòfica
c Anàlisi del fet religiós des de la perspectiva teològica |
| BLOC III: Les tres religions del Llibre: judaisme, cristianisme, islam |
a Monoteisme a la Mediterrània
b El cristianisme, una religió monoteista?
c La figura d'Abraham: historicitat i mite. Abraham, pare del monoteisme mediterrani?
d Ubicació històrica i geogràfica de les tres religions del Llibre
e Paper religiós del Llibre: ' "nth, Bíblia, Alcorà
f Religió, Llibre, nacionalisme i política |
| BLOC IV: El judaisme |
a Història d'Israel: des del 3200 aC (al principi no hi havia Abraham) fins al 135 dC (després del setge
de Jerusalem, la diàspora)
b ' "nth, Déu es comprimeix en el Llibre
c Torà i Talmud. Possibilitat de la interpretació
d Formes de la religiositat i la cultura jueves: sacerdoci, levita, culte, sinagoga, dissabte, pasqua,
circumcissió, dia de l'Expiració, festa de l'Hanukkà, festa dels Purim
e Corrents dintre el judaisme
f Judaisme a Catalunya: època medieval i moment actual
g El genocidi nazi, l'absència de Déu |
| BLOC V: El cristianisme |
a Jesús, un jueu que es presenta com el Fill de Déu. El Jesús de la història i el Jesús de la fe
b El Crist, a la base del cristianisme. Fonaments teològics del cristianisme
c Cristianisme i imperi romà: de religió perseguida a religió oficial
d Cristianisme medieval: filosofia i pensament
e El cristianisme després de les sotragades de la modernitat i la postmodernitat
f Divisions dintre el cristianisme: catlocisme, protestantisme, ortodòxia. Diàleg ecumènic
g Bíblia, exegesi i interpretació
h Figures dintre el cristianisme |
| BLOC VI: L'islam |
a Islam i sectes cristianes
b L'Islam en la història. El profeta Mahoma
c Fonament de l'islam: lliurament confiat a Déu
d Manifestació de la fe islàmica: shahada, salat, zakat, saum i hajj
e El sufisme, una forma d'espiritualitat islàmica
f Pluralitat i pluralisme dintre l'islam
g Islam i Catalunya: època medieval (Llull) i època actual |
| BLOC VII: El fonamentalisme |
a Fonamentalisme o fonamentalismes? Subtileses al voltant d'una distinció
b El fonamentalisme des d'una perspectiva històrica
c Fonamentalisme dintre el judaisme
d Fonamentalisme cristià, encara avui dia?
e Fonamentalisme islàmic
f L'onze de setembre en l'anàlisi fonamentalista |
| BLOC VIII: Diàleg interreligiós |
a El diàleg interreligiós des de la perspectiva de les tres religions
b Viabilitat del diàleg interreligiós
c Bases per al diàleg interreligiós
d Diàleg interreligiós i teologia. Paper preeminent de la teologia catòlica
e El diàleg interreligiós, avui. Perspectives de futur
f Diàleg interreligiós i diàleg intercultural
g Diàleg interreligiós i sincretisme. El perill dels equívocs
h Diàleg interreligiós i pensament il·lustrat. El perill d'una fe romàntica
i El diàleg interreligiós després de l'onze de setembre |
| BLOC IX: Per entendre la Palestina, avui |
a Les raïls del conflicte
b Jerusalem, la ciutat tres vegades santa
c L'Estat d'Israel a Palestina
d Drets dels pobles: drets universals des de la perspectiva laica i des de la perspectiva teològica |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
2 |
0 |
2 |
| |
| Sessió Magistral |
|
26 |
32 |
58 |
| Treballs |
|
12 |
24 |
36 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
4 |
0 |
4 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació del curs i distribució material |
| Sessió Magistral |
La unitat cel·lular de l'assignatura resta configurada per la classe magistral, que absorbeix bona part del protagonisme a l'hora de distribuir el nombre total d'hores. Hom considera que hi ha unes línies bàsiques -difuminades dintre el panorama de la cultura general- que cal recuperar de manera endreçada a fi de plantejar els fonaments del diàleg. Les manifestacions culturals no es donen a banda dels entramats religiosos, motiu pel qual s'han de conèixer de forma teòrica el fet religiós en general i les tres manifestacions del monoteisme a la Mediterrània abans de plantejar qualsevol exercici pràctic o la mateixa pràctica del diàleg.
|
| Treballs |
Realització d´un treball sobre el temari del curs |
| |
Descripció |
Pes |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Exposició i treball:Durant el desenvolupament del curs, l'alumne realitzarà 1 exposició oral d'1 treball. A través d'aquesta s'avaluarà la claredat de la presentació, la cientificitat dels continguts i l'ús de les TIC com a suport. 30% Intervenció a la classe: Actitud general, nombre d'intervencions, qualitat de les mateixes i nivell científic. 30% |
| Bàsica |
|
JUDAISME] Antonio Rodríguez Carmona. El judaísmo. Biblioteca de Autores Cristianos, Madrid, 2001.
CRISTIANISME] The Jerome Biblical Commentary. Edició a cura de Raymond E. Brown, Joseph A. Fitzmyer i Roland E. Murphy. Geoffrey Chapman, London, 1969.
ISLAM] Xabier Picaza. Las grandes religiones. Historia y actualidad. Témpora, Madrid, 2002 |
| Complementària |
|
CRISTIANISME] The Jerome Biblical Commentary. Edició a cura de Raymond E. Brown, Joseph A. Fitzmyer i Roland E. Murphy. Geoffrey Chapman, London, 1969. |
|