DADES IDENTIFICATIVES 2008_09
Assignatura TEORIA I MÈTODES D'EXCAVACIÓ I REGISTRE Codi 125051101
Ensenyament
Arqueologia Classica (2006)
 Cicle 2on
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Primer Únic anual
Llengua d'impartició
Castellà
Català
Departament Història i història d'art
Coordinador/a
REMOLÀ VALLVERDÚ, JOSEP ANTON
 Adreça electrònica josep.remola@urv.cat
Professors/es
REMOLÀ VALLVERDÚ, JOSEP ANTON
Web http://www.remola.com
Descripció general i informació rellevant L'excavació d'un jaciment puede hacerse de distintes maneres i, l'elecció de la estrategia variarà en funció dels objectius proposats i de les característiques de l'excavació (urgència, programada, intensiva, prospecció, en extensió, etc). Només un coneixement en profunditat de la metodologia d'excavació i registre permet fer d'una evidència física una font de coneixement històric.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Recerca
  AR5 Experiència pràctica en excavacions arqueològiques amb bon coneixement de les metodologies i els sistemes de registre.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Conèixer les tècniques d'excavació arqueològica: identificació i documentació d'unitats estratigràfiques, caracterització de dipòsits arqueològics i dinàmica estratigràfica. AR5
Conèixer els sistemes de registre de la informació arqueològica obtinguda a partir d'una excavació estratigràfica. AR5
Entendre les diferents estrategies de l'excavació arqueològica i del seu ús en funció de la diversa tipologia de jaciments arqueològics. AR5
Iniciar-se en els procesos d'interpretació d'estratigrafies i de jaciments arqueològics. AR5

Continguts
Tema Subtema
1. Historiografia de l’arqueologia Dels arqueòlegs erudits del segle XIX a l’arqueologia de mitjan segle XX.
L’arqueologia urbana.
2. Arqueologia i Història. L’arqueologia entre les ciències socials. El document arqueològic.
Descripció arqueològica i interpretació històrica. Dialèctica arqueòlegs-historiadors.
Altres fonts documentals (textos clàssics, epigrafia, papirologia, etc).
Les fonts jurídiques clàssiques i les evidències arqueològiques, dos exemples (eliminació de residus urbans i servituds): La oratio L de Libanius i el Digesto.
3.Arqueologia, entorn legal i situació professional.

 Excavacions d’urgència i excavacions programades.
Marc legal i administració.
Els arqueòlegs i les empreses d’arqueologia.
4. Metodologia arqueològica. Treball de camp i de laboratori.
Prospecció
Excavació
5. Programació i estrategia d’excavació. Plantejament, període d’execució i costos
Denominació i numeració d’àrees, sectors, sondeigs, etc.
Arqueologia urbana i desenvolupament urbanístic: tipus de fonamentacions (tradicional, pilotatges i micropilotatges), pilars, pilots, encepats, riostrat, etc.
El programa de l’Unesco “Pour sauver Carthage”.
Les excavacions a Ostia Antica.
El Museum of London i el DUA.
El projecte d’excavacions de Lattes.
La Crypta Balbi (Roma): del projecte a la publicació i musealització.
El PERI-2 (Jaume I-Tabacalera) de Tarragona.
6. Evolució dels sistemes d’excavació. Els anticuaristas
B. Hernández Sanahuja i l’arqueologia decimonònica a Tarragona.
J. Serra Vilaró: un exemple destacat de l’arqueologia d’inicis del segle XX.
M. Wheeler i l’excavació reticular.
E.C. Harris i el sistema de registre normalitzat aplicat a jaciments pluriestratificats.
L’arqueologia medieval italiana
7.Unitats Estratigràfiques (UE): descripció. Identificació, definició i registre.
Unitats de formació antròpica i unitats de formació natural.
Unitats Estratigràfiques negatives i positives.
Elements i estructures.
Identificació i numeració.
Composició geològica.
Composició orgànica (fauna i malacologia).
Cultura material: objectes ceràmics, metal.lics, etc.
Elements i estructures: anàlisi de paraments i estratigrafia estructural.
8. Unitats Estratigràfiques (UE): interpretació. Dipòsits i contextos arqueològics: processos deposicionals.
Tipologia de dipòsits: farciments i horitzons constructius, abocadors , nivells d’enderroc, nivells d’ús i d’abandonament, etc.
Arqueologia de la mort (Unitats Funeràries): fossa, contenidor, incineració/inhumació, sepulchrum i monumentum, etc.
Com datar: cronología relativa i cronología absoluta.
Restitucions arquitectòniques i anàlisi arqueològic dels edificis.
9. Relacions físiques i temporals: el registre arqueòlògic i la seqüència estratigràfica. Anterioritat-contemporaneitat-posterioritat: tallar i ser tallat, cobrir i ser cobert, lliurar i ser lliurat.
Sincronia i diacronia.
Diagràmes estratigràfics.
El diagrama (matrix) Harris.
10. Anàlisi de sediments i ecofactes. Sedimentologia i geomorfologia.
Extracció de mostres i flotació i rentat de sediments.
Antropología física.
Palinologia.
Antracologia.
Paleocarpologia.
Fauna.
Malacologia
Anàlisi de sediments.
Anàlisis físico-químiques.
Carboni 14.
11. Cultura material. Anàlisi objectual i anàlisi contextual: de l’objecte al context.
El dipòsit arqueològic com a unitat d’anàlisi.
Neteja, tractament (restauració i conservació) i siglat.
Inventari i estudi de materials.
Ceramologia.
Objectes metal.lics i d’altra mena.
Elements constructius i arquitectònics.
Numismàtica.
Estatuaria.
Epigrafía.
Documentació de peces significatives.
12. Registre gràfic i planimètric. Nocions bàsiques de topografia i cartografia.
Plànols de situació, plantes generals, plantes de detall, seccions, alçats, dibuix de material arqueològic.
Plantes esquematiques.
Nivells òptics i estacions totals.
Fotogrametria.
Dibuix assistit per ordinador.
Fotografia i video.
13. Presentació dels resultats i publicació. Arqueologia i informàtica: informatització dels registres i de la documentació.
Documentació administrativa: Propostes i projectes d’intervenció arqueològica, informes, memòries, projectes de desmontatge, etc.
Publicacions divulgatives i publicacions científiques.
Estructures de publicació: monografia d’excavació i estudi de materials arqueològics.
Metodologia de redacció en les publicacions científiques
Introducció, documentació i conclusió.
Làmines, gràfics, figures i indexs.
El repte de la globalització de la informació (Internet): què cercar i on.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
0 0 0
 
Sessió Magistral
0 0 0
Seminaris
0 0 0
Treballs
0 0 0
 
Atenció personalitzada
0 0 0
 
Proves de Desenvolupament
0 0 0
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Aproximació conceptual al treball arqueològic.
Sessió Magistral Adreçades a conèixer els principals eixos de la dinàmic arqueològica.
Seminaris Monogràfics.
Treballs Adreçat a demostrar la capacitat d'aplicar a un entorn proper els principals conceptes d'anàlisi estratigràfica

Atenció personalitzada
 
Descripció

Avaluació
  Descripció Pes
Treballs Presentació d'un treball relacionat amb la interpretació de contextos arqueològics. 50%
Proves de Desenvolupament Prova escrita 50%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Estratigrafia y excavación

ACCORDI, B.  Lezioni di geologia stratigrafica, con particolare riguardo all'Italia, Roma, 1984.

CASTIGLIONI, G.B.  Geomorfologia, Turín, 1979.

DEVOTO, G.  Geologia applicata all'archeologia, Roma, 1985.

HAURY, E.W.  Archaeological stratigraphy. Geochronology, Tucson, 1955.

RICCI‑LUCCHI, F.  Sedimentografia, Bolonia, 1970.

NORTH, F.J., Geology for archaeologists en Archaeological Journal, 94, 1938.

 

Metodos de excavación arqueologica

FREDERIC, L.  Manuel practique d'archéologie, París, 1967.

FAURE D'AUVAL,D., Practique d'archéologie, París, 1967.

ALMAGRO, M.  Arqueología y prehistoria, Madrid, 1985 (dos volúmenes).

ALEXANDER, J.  The direction of archaeological excavation, Londres, 1970.

CARANDINI, A.  Storie dalla Terra. Manuale dello scavo archeologico, Bari, 1981.

ALMAGRO, M.  Introducción al estudio de la Prehistoria y de la Arqueología  campo, Madrid, 1967 (3 ed.).

DROOP, J.P., La technique des fouilles archéologiques en Mouseion, 43‑44, 1938.

BARKER, Ph.  Understanding archaeological excavation, Londres, 1986.

BARKER, Ph.  Techniques of Archaeological Excavations, Londres 1977.

HARRIS, E.C., Principios de arqueología estratigráfica, Barcelona, 1991.

WEBSTER, C.  Practical archaeology, Black, 1963.

MESNIL du BUISSON, R.du, La technique des fouilles archéologiques, París, 1934.

HESTER, Th., HEIZER, R.J., GRAHAM, J.A., Métodos de campo en arqueología, México, 1988.

WHEELER, M., Archaeology from the Earth, Oxford 1954 (Ed. española: Arqueología de campo, México, 1978, 2ªed.).
Complementària

Recomanacions