| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| Recerca | ||
| AR1 | Bon coneixement de la Història Econòmica i Social del món antic. | |
| AR2 | Coneixement de les edicions crítiques de les fonts escrites, per poder-les utilitzar. | |
| AR3 | Un cert coneixement de l’Epigrafia i la Numismàtica. | |
| AR4 | Coneixement de la Història de l’Art Clàssic, especialment de l’escultura i l’arquitectura en un sentit ampli. | |
| AR6 | Familiarització amb les ciències experimentals que intervenen en l’anàlisi arqueològica, ja sigui a nivell geològic, de restitució paisatgística, de fauna i antropologia física, o d’anàlisis fisicoquímiques dels materials. | |
| AR7 | Una certa capacitació (com a mínim) de dibuix tècnic (materials), topogràfic i d’arquitectura (excavacions), fotografia i familiarització amb les bases de dades informatitzades. | |
| AR8 | Alguns coneixements generals sobre el funcionament de la construcció tradicional, les estructures arquitectòniques i l’arquitectura en general, per poder interpretar les ruïnes d’edificis que apareguin en les excavacions. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Comú | ||
| BC1 | Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals | |
| BC2 | Treballar autònomament amb iniciativa | |
| BC3 | Actuar amb un esperit crític i responsable | |
| BC7 | Aprendre a aprendre | |
| BC8 | Planificació i organització | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Comú | ||
| CC1 | Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau. | |
| CC2 | Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau. | |
| CC5 | Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional | |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| Conèixer els continguts específics sobre la Protohistòria del Mediterrani | AR1 AR2 AR3 AR4 |
BC2 BC3 BC8 |
CC1 CC2 CC5 |
| Conèixer cronològicament el desenvolupament polític, econòmic i social dels pobles mediterranis durant l'últim mil·leni a.n.E. | AR1 AR2 AR3 AR4 |
BC2 BC3 BC7 BC8 |
CC1 CC2 CC5 |
| Analitzar la importància dels contactes entre els pobles mediterranis durant la Protohistòria | AR1 AR2 AR3 AR4 |
BC2 BC3 BC7 BC8 |
CC1 CC2 CC5 |
| Conèixer l'ús dels diferents instruments d'anàlisi històric: fonts escrites, numismàtica i arqueologia | AR1 AR2 AR3 AR4 AR6 |
BC2 BC8 |
|
| Dominar els mecanismes per a poder desenvolupar un treball d'investigació relacionat amb la temàtica de l'assignatura | AR1 AR2 AR3 AR4 AR6 AR7 AR8 |
BC1 BC2 BC3 BC8 |
CC1 CC2 CC5 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1.- Introducció a la Protohistòria del Mediterrani. | Concepte de Protohistòria. Marc geogràfic. Models teòrics i d’anàlisi. Esquemes cronològics i perioditzacions. Bibliografia. |
| 2.- L’espai Mediterrani a principis del primer mil•leni a.n.E. | El Mediterrani Oriental: la crisi dels imperis. El Mediterrani Central. El Mediterrani Occidental: la costa mediterrània a la Península Ibèrica. |
| 3.- La cultura fenícia. | Marc geogràfic: Orient i Occident. La terra de Canaà. Estructura cronològica. Les ciutats-regne fenícies: política, economia i societat. La expansió fenícia pel Mediterrani. La colonització del Mediterrani Central i Occidental. Les principals ciutats fenícies del Mediterrani: el Mediterrani Central, el nord d’Àfrica i el Mediterrani Occidental. |
| 4.- Grècia: colons i comerciants. | Introducció. Els moviments migratoris grecs: causes i conseqüències. Comerç i colonitzacions: les primeres fundacions. La Magna Grècia. Els grecs a Occident. |
| 5.- Cartago: naixement i ocàs d’un estat. | La fundació de Cartago: el mite i l’arqueologia. El desenvolupament polític, econòmic i social cartaginès. Els cartaginesos al Mediterrani Central i Occidental. L’expansió romana: Cartago versus Roma. La política bàrquida. Crisi i ocàs de Cartago. |
| 6.- La Península Itàlica: d’Etrúria a Roma. | Introducció. Marc geogràfic. Les ciutats-estat etrusques. Política, economia i societat del mon etrusc. Les primeres monarquies romanes. L’expansió romana i la integració etrusca. |
| 7.- El Mediterrani Occidental: de Tartessos als ibers. | El Bronze Final a la Península Ibèrica. El nord-est: els camps d’urnes. El llevant i el sud: el període orientalizant. L’aparició de la cultura ibèrica. Caracterització i cronologies del període ibèric. Estructura econòmica i social del mon ibèric. Formes polítiques. El final de l’època ibèrica. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
3 | 3 | 6 | |||||
| Sessió Magistral |
|
27 | 27 | 54 | |||||
| Pràctiques externes (de camp/sortides) |
|
10 | 10 | 20 | |||||
| Treballs |
|
3 | 9 | 12 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
3 | 3 | 6 | |||||
| Seminaris |
|
8 | 24 | 32 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
10 | 10 | 20 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Hi haurà una introducció als estudis proposats a l'assignatura, així com a la metodologia i a la avaluació |
| Sessió Magistral | Les classes s’impartiran com a classes teòriques presencials, intercalant-se activitats pràctiques consistents en l’anàlisi de textos i de mapes geopolítics. Es considera essencial l’ús de les noves tecnologies d’aprenentatge i desenvolupament, Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), tant per part del professor com de l’alumne, individualment, mitjançant la preparació de presentacions audiovisuals (PowerPoint) com a través de programes especialitzats (Moodle). |
| Pràctiques externes (de camp/sortides) | Les pràctiques, de caràcter obligatori, seran de tipus extern, consistint en la visita a museus, exposicions i jaciments arqueològics relacionats amb el tempri de l’assignatura. S’instarà a la participació a congressos, seminaris o cicles de conferències relacionats amb la temàtica de l’assignatura. Visites previstes: - Museu d’Arqueologia de Catalunya. - Jaciments arqueològics d'època protohistòrica. |
| Treballs | Les activitats d’avaluació són una prova sobre les lliçons teòriques i seminaris consistent en un treball pràctic que permeti avaluar els objectius generals proposats, un treball sobre las pràctiques externes i una prova consistent en la interpretació d’un text o mapa. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Durant el curs s'aniran plantejant problemes derivats de les explicacions teòriques o a partir de la lectura de textos. Aquests s'hauran de ressenyar. |
| Seminaris | Es promourà la participació dels alumnes en seminaris específics relacionats amb el temari de l'assignatura |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Sessió Magistral | Assistència | 15 % | |
| Pràctiques externes (de camp/sortides) | Assistència. Possible presentació d'un treball escrit sobre aquestes pràctiques | 15 % | |
| Treballs | Treball escrit que permetrà avaluar l'aprenetatge de l'alumne i el coneixement dels continguts | 50 % | |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Prova consistent en la interpretació d'un text o d'un mapa geopolític | 10 % | |
| Seminaris | Treball escrit comentant els seminaris en els quals s'haurà participat | 10 % | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
L'avaluació prevista compren la participació dels alumnes a les sessions teòriques i pràctiques. Al realitzar-se aquesta de forma continua, s'ha de practicar un seguiment tutoritzat de l'alumnat al que es controli la participació a totes les activitats proposades. En aquest sentit, es considera imprescindible la assistència a las lliçons teòriques, al menys en un 80 % (15 % de la nota final) que s'avaluaran mitjançant una prova escrita o un treball d'investigació (50 % de la nota), l'assistència a les pràctiques externes (25 % de la nota), i la participació a les pràctiques que es desenvoluparan a l'aula, anàlisi de textos i anàlisis de mapes geopolítics (10 %). |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, , , |
||||
AUBET. M.E. (1994): Tiro y las colonias fenicias de Occidente. Ed. Crítica. Barcelona. BELTRAN, F.; MARCO, F. (1987): Atlas de Historia Antigua. Ed. Libros Pórtico. Zaragoza. BLAZQUEZ, M.; ALVAR, J.;GONZÁLEZ WAGNER, C. (1999): Fenicios y cartagineses en el Mediterráneo. Ed. Cátedra. Madrid. CHAVES, F. (ed.) (1982): Griegos en Occidente. Ed. Universidad de Sevilla. Sevilla. COLLIS, J. (1989): La Edad del Hierro en Europa. Ed. Labor. Barcelona. DD. AA. (1992): Les etrusques et l’Europe. Ed. Réunion des Musées Nationaux. París. DEL OLMO, G.; AUBET M.E. (ed.) (1986): Los fenicios en la Península Ibérica. I. Ed. Ausa. Sabadell. DOMÍNGUEZ, A.J. (1991): La polis y la expansión colonial griega. Siglos VIII-VI. Ed. Síntesis. GRACIA, F.; MUNILLA, G. (1997): Protohistòria. Pobles i cultures a la Mediterrània entre els segles XIV i II a.C. GRANT, M. (1982): Le città e i metalli. Storia e cultura degli etruschi. Milà. HARRISON, R.J. (1989): España en los albores de la Historia. Iberos, fenicios y griegos. Madrid. HUSS, W. (1993): Los cartagineses. Ed. Gredos. Madrid. JAMES, P. (1993): Siglos de oscuridad. Desafío a la cronología tradicional del mundo antiguo. Ed. Crítica. LANCEL, S. (1994): Cartago. Ed. Crítica. Barcelona. PLÁCIDO, D.; ALVAR, J.; GONZÁLEZ WAGNER, C. (1991): La formación de los estados en el Mediterráneo Occidental. Ed. Síntesis. RIDGWAY, A.J. (1997): El alba de la Magna Grecia. Pitecusa y las primeras colonias griegas de Occidente. Ed. Crítica. RUÍZ, A.; MOLINOS, M. (1993): Los íberos. Análisis arqueológico de un proceso histórico. Ed. Crítica. Barcelona. SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (2005): Els ibers del nord. Rafael Dalmau, Editor. TORELLI, M. (1996): Historia de los etruscos. Ed. Crítica. Barcelona. VEGAS, M. (ed.) (1998): Cartago Fenicio-Púnica. (1998). Las excavaciones Alemanas en Cartago 1975-1997. Cuadernos de Arqueología Mediterranea, 4. UPF. Barcelona. WAGNER, C. G. (2000): Cartago. Una ciudad, dos leyendas. Ed. Alderabán. Madrid. |
|||||
| Complementària | |||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | |||||
|
|||||
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament | ||
|
||