DADES IDENTIFICATIVES 2006_07
Assignatura ARQUEOLOGIA GREGA Codi 125051109
Ensenyament
Arqueologia Clàssica (2006)
 Cicle 2on
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Primer Únic anual
Llengua d'impartició
Departament Història i història d'art
Coordinador/a
SUBIAS PASCUAL, EVA
 Adreça electrònica eva.subias@urv.cat
Professors/es
SUBIAS PASCUAL, EVA
Web
Descripció general i informació rellevant L’arqueologia grega resumeix les principals qüestions arqueològiques a debat entre els segles VIII i I aC, en el àmbit de tradició hel•lènica. L’arqueòleg ha de saber posar en relació la cultura material i la evolució històrica de les societats que la produeixen i ha de saber aprendre a utilitzar-la com a indicador de qüestions socials i polítiques de gran abast.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Recerca
  AR1 Bon coneixement de la Història Econòmica i Social del món antic.
  AR4 Coneixement de la Història de l’Art Clàssic, especialment de l’escultura i l’arquitectura en un sentit ampli.
  AR8 Alguns coneixements generals sobre el funcionament de la construcció tradicional, les estructures arquitectòniques i l’arquitectura en general, per poder interpretar les ruïnes d’edificis que apareguin en les excavacions.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC3 Actuar amb un esperit crític i responsable
  BC4 Autoestima professional. Comprendre el valor del propi coneixement i del seu impacte a la societat/comunitat
  BC6 Asertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes
  BC7 Aprendre a aprendre
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC1 Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau.
  CC3 Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Conèixer els temes de debat més significatius de l’arqueologia grega AR1
AR4
AR8
Conèixer els jaciments arqueològics i els monuments més significatius. AR1
AR4
AR8
Comprendre el context històric que justifica les formes materials BC3
BC4
BC6
BC7
Apreciar formes socio-politiques i artístiques allunyades en el temps i l’espai. CC1
CC3

Continguts
Tema Subtema
1. La formació de la ciutat-estat i la colonització grega. Sinoicisme i fundació
Mite i història
La panòplia monumental del nucli urbà
2. El món hel•lènic del Peloponès: Olímpia, Delfos i Atenes. Santuaris, temples i principis arquitectònics.
Escultura arquitectònica i exempta.
Atenes: el programa de Pisístrat, de Clístenes i de Pèricles
3. L’eclosió de la ciutat grega oriental. Halicarnàs, Priene, Milet i Pèrgam
La arquitectura jònica
La estètica del pathos
4. La civilització hel•lenística. Hel•lenització i comunitats locals
Les escoles artístiques i la producció artesanal
El barroc hel•lenístic i el “final de l’art”

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
3 0 3
 
Sessió Magistral
45 0 45
Fòrums de discussió
0 30 30
Seminaris
15 0 15
Esdeveniments científics i/o divulgatius
15 0 15
 
Atenció personalitzada
5 0 5
 
Proves de Desenvolupament
6 0 6
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura i dels processos d'aprenentatge
Sessió Magistral Exposició de continguts i problemes d'arqueologia grega
Fòrums de discussió Ressenyes i comentaris de text
Seminaris Desenvolupament en profunditat d'un aspecte concret de la recerca arqueològica
Esdeveniments científics i/o divulgatius El alumno abordará la lectura de ensayos complejos y obtendrá una idea clara de la idea fundamental que se discute.

Atenció personalitzada
 
Fòrums de discussió
Atenció personalitzada
Descripció
Atenció als alumnes en el despatx del professor per resoldre dificultats concretes de l'alumne en relació a l'assignatura

Avaluació
  Descripció Pes
Proves de Desenvolupament Examen escrit per blocs temàtics amb:
-la discusió dels conceptes en joc recolzant-se sobre exemples pertinents.
- la identificació i el comentari d'imatges relacionades amb l'arqueologia grega 		temes 60%

comentaris sobre imatges 40%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

A.A.V.V.: Les Grecs en Occident, Milán, 1996.

BIERS, W.R.: The archaeology of  Greece , Nova York, 1980 (ed. Revisada 1987).

EDLUND, I.E.M., The gods and the place. Location and function of sanctuaries in the countryside of Etruria and Magna Graecia (700-400 b.C.), Stockholm, 1987.

FINLEY, M.I. : Los griegos en la Antigüedad, ed. Labor, Barcelona, 1966.

GRECO, P. I TORELLI M.: Storia della Urbanistica. Il Mondo Greco, ed. Laterza, 1985

HELLMANN, M.-C.: L'architecture grecque 1. Les principes de la construction, Paris, 2002.

HOLTZMANN, B.: L’acropole d’Athènes. Monuments, cultes et histoire du sanctuaire d’Athéna Polias, 2003.

KURTZ, D.C.; BOARDMAN, J.: Greek Burial Customs, London and Southampton 1972.

MORENO, P.: Scultura ellenistica, 2 vols., 1994

OSBORNE, R.: La formación de Grecia 1200-479 a.C., Barcelona 1998 (Londres 1996).

PESANDO, F.: La casa dei Greci, Milan, 1989.

POLLIT, JJ. : Arte y experiencia en la Grecia Clásica, Bilbao, 1987.

RICHTER E.: El Arte Griego, Madrid, l980.

RIDGWAY, D. (dir.), APOIKIA. I più antichi insediamenti greci in occidente: funzioni e modi dell'organizzazione politica e sociale, Scritti in onore di Giorgio Buchner, AION n.s.1, 1-9, Nápoles, 1994.

ROLLEY, C.: La sculpture grecque 1. Des origines au milieu du Veme siècle, Paris, Picard. 1994.

SNODGRASS, A.M.: Arqueología de Grecia,  Critica,  Barcelona , 1990.

WHITLEY, J.: The archaeology of Ancient Greece, Cambridge 2001.
Complementària

Recomanacions