DADES IDENTIFICATIVES 2006_07
Assignatura ARQUEOLOGIA ROMANA Codi 125051110
Ensenyament
Arqueologia Clàssica (2006)
Cicle 2on
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Primer Únic anual
Llengua d'impartició
Departament Historia, Historia d'Art i Geografia
Coordinador/a
Adreça electrònica joseignacio.fiz@urv.cat
Professors/es
FIZ FERNÁNDEZ, JOSÉ IGNACIO
Web
Descripció general i informació rellevant L’arqueologia romana resumeix les principals qüestions arqueològiques a debat en el àmbit de la península itàlica i el del Imperi romà. L’arqueòleg ha de saber posar en relació la cultura material i l’evolució històrica de les societats que la produeixen i ha de saber aprendre a utilitzar-la com a indicador de qüestions socials i polítiques de gran abast.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Recerca
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Conèixer els temes de debat més significatius de l’arqueologia romana
Conèixer els jaciments arqueològics i els monuments més significatius.
Comprendre el context històric que justifica les formes materials
Apreciar formes socials i artístiques allunyades en el temps i l’espai.

Continguts
Tema Subtema
1.- La formació de Roma i el seu imperi: Processos de colonització hel•lenització i romanització Les influències etrusques i els contactes grecs.
El problema dels models i de la hel.lenització/romanització.
La religió, els santuaris i l’arquitectura de caementicium.
L’arquitectura domèstica i la pintura pompeiana.
II. La ciutat romana: la formació de les tipologies arquitectòniques i artístiques Programes monumentals i imperatores.
El llenguatge figuratiu del principat.
L’arquitectura romana de marbre.
III. La civilització romana: processos econòmics i cultura material
Els binomis formals a les arts plàstiques: Clàssic-anticlàssic, oficial-plebeu.
L’escultura: el retrat, els relleus narratius i els relleus ideals.
La creació dels espais interiors.
IV. La civilització tardana: mentalitats i espai El llenguatge figuratiu tardà.
El sarcòfag figurat. El mosaic. La pintura funerària.
Les transformacions de la ciutat i les noves formes arquitectòniques.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
0 0 0
 
Sessió Magistral
0 0 0
Pràctiques externes (de camp/sortides)
0 0 0
Seminaris
0 0 0
Estudis previs
0 0 0
 
Atenció personalitzada
0 0 0
 
Proves de Desenvolupament
0 0 0
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries
Sessió Magistral
Pràctiques externes (de camp/sortides)
Seminaris 1-Comentari d’assaigs i excavacions arqueològiques que intervenen en la discussió dels orígens de Roma.
2- Identificació de plantes i topònims de les ciutats i jaciments de l’Imperi romà.
3- Seguiment del canvis tipològics d’un tipus d’edifici, per exemple, les termes republicanes arreu de l’imperi.
4 - Comentari de text sobre estètica, iconografia, religió o societat romanes.
5 - Comentari d’ obres artístiques del període republicà, alt imperial i baix imperial
6 - Presentació d’un tema d’iconografia cristiana o paganisme tardà a través de la cultura material.
Estudis previs El alumne abordarà la lectura d’assaigs complexos i obtindrà una idea clara de la idea fonamental que es discuteix i de les implicacions historiogràfiques que comporta..

Atenció personalitzada
 
Descripció

Avaluació
  Descripció Pes
Proves de Desenvolupament La prova escrita parcial comportaria un assaig conceptual (50 %) i la identificació de monuments, plantes de ciutat u objectes significatius del període (50 %).
Es tracta de assegurar-se que s’han adquirit els coneixements essencials i de que es domina el llenguatge i la forma de presentació de les dades arqueològiques.
100%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

A.A.V.V.: La grande Roma dei Tarquini Catalogo de l’exposició, Roma, 1990.

ANDREAE, B.: L’Art Romain, Paris 1998 (1ª 1973 corregida i augmentada)

BALDASSARRE, I / A. PONTRANDOLFO / A. ROUVERET / M. SALVADORI: Pittura romana. Dall’ellenismo al tardo antico,  2002

BARBET, A.: La peinture murale romaine. Les styles décoratifs pompéiens. Paris 1985.

BECATTI, G.: L’arte dell’età classica, Firenze, 1977.

BETTINI, S.: Lo spazio architettonico da Roma a Bizancio, Bari, 1978.

BIANCHI BANDINELLI, R.: L’arte romana, Roma, 1984.

BLANC, N. (DIR.): Au royaume des ombres. Peinture funéraire antique. IVe siècle avant J.-C.- IVe siècle a.J.-C., París, 1998

CAILLET,J.P., LOOSE,H.,N., La vie d’éternité. La sculpture funérarie de l’Antiquité Tardive, París-Ginebra, 1990.

ELSNER, J.: Art and Roman Viewer. The transformation of Art from the Pagan World to Christianity. Cambridge University Press, 1995.

GRABAR, A.: Las Vías de la creación en la iconografía. Madrid, 1998.

GROS: Aurea Templa. Recherches sur l’architecture religieuse de Rome à l’époque d’Auguste, Roma, 1976.

GROS, P.; TORELLI, M.: Storia dell'urbanistica. Il mondo romano Roma-Bari 1988.

HESBERG,V. von, Monumenta funeraria, Roma 1999.

HÖLSCHER, T.: Il linguaggio dell’arte romana. Un sistema semantico Turín 2002 (ed. Original Heidelberg 1987).

HÖLSCHER, T.: Monumenti statali e pubblico, Roma 1994.

KLEINER D.: Roman sculpture, New Haven 1992

LAUTER, H.: Die architektur des Hellenismus, Darmstadt 1986.

LYTTLETON, M.: Baroque architecture in Classical Antiquity Londres 1974 (ed. espanyola, Akal, 1988)

MACDONALD, W.L.: The architecture of the roman empire vol I- II,  New Haven- London 1986.

ONIANS, J.: Classical art and the cultures of

Greece

and

Rome

. New Haven, 1999.

SAURON, G.: Quis deum? L’expression plastique des ideologies politiques et religieuses à Rome à la fin de la République et au début du Principat, Roma, 1994

TURCAN, R., L' art romain dans l' histoire. Six siecles d' expressions de la romanité, Flammarion, Paris 1995.

ZANKER, P.: Augusto y el poder de las imágenes  (1987) ed. española Madrid 1992 (Alianza)

Complementària

Recomanacions