DADES IDENTIFICATIVES

2009_10

Assignatura (*)

ECONOMIA, COMERÇ I MATERIALS

Codi

125051207

Ensenyament

Arqueologia Clàssica (2006)

Cicle

2on

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Optativa

Únic anual

Llengua d'impartició

Castellà

Català

Departament

Història i història d'art

Coordinador/a

REMOLÀ VALLVERDÚ, JOSE ANTONIO

Adreça electrònica

josep.remola@urv.cat

Professors/es

REMOLÀ VALLVERDÚ, JOSE ANTONIO

Web

Descripció general i informació rellevant

El conocimiento de las producciones cerámicas no es más que la parte descriptiva de un entorno mucho más complejo y que incide sobre aspectos tan esenciales como la producción, la distribución, el consumo y, en definitiva, la economía antigua. La cerámica se constituye, desde su modestia, en un indicio de estos complejos procesos tan escasamente documentados a través de la documentación textual.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
		Recerca
	AR1	Bon coneixement de la Història Econòmica i Social del món antic.
	AR2	Coneixement de les edicions crítiques de les fonts escrites, per poder-les utilitzar.
	AR3	Un cert coneixement de l’Epigrafia i la Numismàtica.
	AR4	Coneixement de la Història de l’Art Clàssic, especialment de l’escultura i l’arquitectura en un sentit ampli.
	AR5	Experiència pràctica en excavacions arqueològiques amb bon coneixement de les metodologies i els sistemes de registre.
	AR6	Familiarització amb les ciències experimentals que intervenen en l’anàlisi arqueològica, ja sigui a nivell geològic, de restitució paisatgística, de fauna i antropologia física, o d’anàlisis fisicoquímiques dels materials.
	AR7	Una certa capacitació (com a mínim) de dibuix tècnic (materials), topogràfic i d’arquitectura (excavacions), fotografia i familiarització amb les bases de dades informatitzades.
	AR8	Alguns coneixements generals sobre el funcionament de la construcció tradicional, les estructures arquitectòniques i l’arquitectura en general, per poder interpretar les ruïnes d’edificis que apareguin en les excavacions.
	AR9	Tenir uns coneixements mínims de gestió de projectes culturals que tenen la seva base en el patrimoni arqueològic, sobretot pel que fa referència a les estratègies de difusió i ús social d’aquest.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
		Comú
	BC1	Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals
	BC3	Actuar amb un esperit crític i responsable
	BC5	Treballar en equip i gestionar equips
	BC6	Asertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes
	BC9	Promoure una actitud orientada a la motivació per la qualitat
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
		Comú
	CC1	Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau.
	CC4	Desenvolupament d’habilitats informacionals
	CC5	Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
A partir de un conocimiento previo de las principales producciones cerámicas del mundo clásico y de la problemática que comporta su tratamiento y gestión como fuente histórica, se pretende dotar al alumno de los instrumentos interpretativos del contexto socio-económico del que el objeto cerámico forma parte. Además del conocimiento de las principales corrientes teóricas debe adquirir nociones avanzadas de análisis de contextos cerámicos.	AR1 AR2 AR3 AR4 AR5 AR6 AR7 AR8 AR9	BC1 BC3 BC5 BC6 BC9	CC1 CC4 CC5

Continguts

Tema	Subtema
1. El contexto arqueológico como unidad de análisis	-El contexto arqueológico como unidad de análisis. -Tipología de contextos arqueológicos: posibilidades y limitaciones.
2. Organización de la producción	-Producción -Modelos de distribución.
3. Mecanismos de distribución y comercio	-Análisis cualitativo y cuantitativo. -La annona y los principales ejes comerciales. -La cerámica como objeto de intercambio. -La cerámica en los centros de consumo. -Uso y amortización.
4. Tratamiento informático de la documentación	-Dibujo asistido por ordenador (software de dibujo vectorial). -Estudios y publicación de contextos arqueológicos. -Análisis físico-químicos.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Pràctiques de camp/sortides

Seminaris

Estudis previs

Atenció personalitzada

Proves de desenvolupament

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Categories, classes i tipus de materials arqueològics
Sessió Magistral	L'activitat econòmica i el comerç a través de l'arqueologia Tarraco: un exemple de ciutat de comerç
Pràctiques de camp/sortides	1. Visita a las salas de cerámica del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (2 visitas) 2. Visita a los laboratorios de clasificación de una empresa de arqueología (2 visitas).
Seminaris	Fonts per al coneixement de l'economia i el comerç en epoca clàssica
Estudis previs	Identificació i classificació de materials arqueològics

Atenció personalitzada

Pràctiques de camp/sortides

Descripció

El coneixement avançats de les classes ceràmiques exigeix una anàlisi de les mostres a partir d'una col·lecció de referència significativa.

Avaluació

	Descripció	Pes
Pràctiques de camp/sortides	Identificació i classificació de materials arqueològics	40
Proves de desenvolupament	Prueba escrita consistente en el análisis de un conjunto de materiales y el comentario de un texto relacionado con la producción distribución, uso, contenido y consumo de productos cerámicos	60

Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica
	. A. Carandini (1983): “Pottery and the African economy”, P. Garnsey et alii (ed.), Trade and Ancient Economy, London , 145-162 . H. Cockle (1981): “Pottery manufacture in roman Egypt ”, a Journal of Roman Studies 71, London , 87-97 . N. Cuomo di Caprio (1987): La ceramica in archeologia. Antiche tecniche di lavorazione e moderni metodi d'indagine, "L'Erma" di Bretschneider, Roma GIARDINA 1986 . A. Giardina (Ed.) (1986): Le merci, gli insediamenti, Società Romana e Impero Tardo-antico 3, Bari . K. Green (1992): Roman Pottery, "Interpreting the past", London . K. Greene (1986): The archaeology of the roman economy, London . W.V. Harris (ed.) (1993): The inscribed economy. Production and distribution in the Roman Empire in the light of “instrumentum domesticum”, JRA Supp. Series 6 F. Laubenheimer (1990): Sallèles d’Aude, un complexe de potiers gallo-romain: le quartier artisanal, DAF 26, Paris L. Lusuardi (Ed.) (1994): Ad mensam. Manufatti d'uso da contesti archeologici fra tarda antichità e medioevo, Udine . D.P.S. Peacock (1982): Pottery in the Roman World. An Ethnoarchaeological Approach, London - New York . D.P.S. Peacock/D.-F. Williams (1986): Amphorae and the Roman economy, an introductory guide, Londres . J. Remesal Rodríguez (1986): La annona militaris y la exportación del aceite bético a Germania. Univ. Complutense , Madrid .. P. Reynolds (1995): Trade in the Western Mediterranean AD 400-700: The ceramic evidence, BAR International Series 604 . A. Tchernia (1987): Le vin de l’Italie romaine, essai d’histoire économique d’après les amphores, BEFAR 261, Paris . C. Wickham (1988): “Marx, Sherlock Holmes, and Late Roman commerce”, Journal of Roman Studies 78, 183-193
Complementària

Recomanacions

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent