DADES IDENTIFICATIVES 2007_08
Assignatura LA COMUNICACIÓ INTERCULTURAL Codi 125221201
Ensenyament
Migracions i Mediació Social (2007)
Cicle 2on
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
2.5 Optativa Únic anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL
Adreça electrònica
Professors/es
Web
Descripció general i informació rellevant Diversos antropòlegs han assenyalat que la cultura comunica o que la cultura és comunicació (C. Lévi-Strauss, M. Douglas, E. Leach, E. Hall o C. Geertz). En efecte, una bona part dels comportaments culturals -la interaccions cara a cara, la disposició de l'espai, les formes d'indumentària, els moviments corporals, l'ús dels colors…- fan servir signes altament expressius, ja que no solament són capaços de transmetre informació a aquelles persones que, participant del mateix sistema cultural, estan en condicions d'interpretar els missatges que generen, sinó que donen compte del tipus de societat en qüestió. Amb freqüència, molts malentesos que es generen entre persones de diferents grups ètnics tenen el seu origen en la incapacitat de descodificar el sentit d'aquests signes perquè aquests han estat construïts culturalment i és en el si de cada cultura on prenen sentit. Al llarg del curs veurem per què es produeixen aquestes dificultats en la comunicació intercultural i com es gestionen. L'anàlisi del paper que juga la comunicació i la llengua en el treball del científic social ens servirà d'exemple per reflexionar sobre totes aquestes qüestions. D'aquesta manera, comprovarem que la comunicació i el llenguatge, a més de constituir un camp d'estudi d'interès científic per a l'antropologia social, es converteix en un instrument sovint imprescindible per a la comprensió de les cultures que ens proposem estudiar.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació social a partir del fet migratori, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
  AC2 Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió del fet migratori i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre els possibles abordatges.
  AC5 Capacitat d'interpretació i utilització dels textos jurídics i socials i capacitat de maneig de les diferents fonts (jurídiques, socials, demogràfiques...)
  Professionalitzador
  AP6 Adquisió de capacitats per planificar, implementar i avaluar la intervenció de manera conjunta amb persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats, partint de l'anàlisi de les seves necessitats i circumstàncies.
  AP7 Capacitat per actuar, des dels diferents àmbits professionals, en la resolució de situacions de risc i de conflicte amb els propis col•lectius, la resta d'agents socials i les organitzacions.
  AP8 Treballar de forma eficaç dins de sistemes, xarxes i equips interdisciplinars.
  AP11 Combinar les dimensions temporal i espacial en l'explicació dels processos migratoris i comprendre la importància de les relacions espacials i la seva incidència en el fenomen migratori.
  Recerca
  AR1 Adquisició dels coneixements bàsics i dels principals debats en matèria de planificació, mediació social i resolució de conflictes en un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
  AR3 Adquirir el coneixement i l'expreriència suficient per a saber dialogar amb els principals actors socials que intervenen en els processos migratoris (administració, empresa i societat civil), per tal de tenir en compte aquestes sensibilitats en el moment de dissenyar una recerca, que ha de ser socialment útil i rendible per a que sigui finançable.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC1 Respecte profund per l’ètica i la integritat intel•lectual.
  Professionalitzador
  BP1 Habilitat i flexibilitat per solucionar problemes de la disciplina.
  BP2 Capacitat de donar resposta a situacions en el mateix moment que es produeixen.
  BP3 Apreciació de que el coneixement avançat proporciona a l’estudiant la capacitat de lideratge en l’àrea d’especialitat.
  BP5 Comprendre el valor del seu coneixement per la comunitat (que inclou negocis i indústria).
  BP6 Capacitat per involucrar-se, quan s’escaigui, en aspectes de la societat contemporània.
  Recerca
  BR1 Capacitat per iniciar projectes de recerca i definir el context i les variables que hi intervenen.
  BR4 Habilitats ben desenvolupades per resoldre problemes.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC1 Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau.
  CC2 Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau.
  CC3 Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l'assignatura AC1
AC2
AP6
AP7
AR1
BP3
BP6
BR1
BR4
BC1
CC1
CC2
CC3
2. Incorporar els elementes teòrics adquirits a l'anàlisi empírica de la realitat en aquest camp específic AC1
AC2
AP6
AP7
AR1
BP3
BP6
BR1
BR4
BC1
CC1
CC2
CC3
3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina AC1
AC2
AP6
AP7
AR1
BP3
BP6
BR1
BR4
BC1
CC1
CC2
CC3
Situar els estudis de comunicació intercultural dins del marc de les Ciencies Socials AC1
AC2
AP8
AR3
BP3
BP6
Analitzar els aspectes culturals de diferents formes de comunicació (CV, CNV) i les seves implicacions en les interaccions socials AP8
AP11
BP1
BP2
BR4
Fomentar la reflexió i el debat sobre la centralitat de la relació entre comunicació i cultura en els estudis de mediació social AC5
BP1
BP5
BP6
BC1
CC3

Continguts
Tema Subtema
1.- La naturalesa de la cultura i la comunicació. Revisió crítica de les principals definicions i punts de trobada. La cultura com a comunicació, la comunicació com a cultura.
Competència cultural, competència lingüística, competència comunicativa. Comunicació intercultural
2.- Antropologia de la comunicació Un recorregut sobre els principals àmbits i temes d'estudi: des de la llengua com a cosmovisió a la parla com a acció social.
Comunicació verbal i Comunicació no Verbal: de les relacions entre natura/cultura. Comunciació, interculturalitat i identitat.
3.- Variabilitat cultural, diversitat comunicativa Incidència de les variables socials (gènere, classe, grup ètnic, ocupació). Contacte de llengües, multilingüisme, conflicte lingüístic.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
10 15 25
Treballs
2 30 32
Seminaris
2 4 6
 
Atenció personalitzada
1 0 1
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció al curs: organizació i programació docent
Sessió Magistral Presentació a l'aula de les unitats temàtiques, fent servir les lectures associades
Treballs Exposició de les directrius per al desenvolupament d'un treball de caire teòric (formals i de contingut)
Seminaris Exposició d'una temàtica d'interès teòrico-metodològic, mitjaçant lectures del programa i/o material audiovisual

Atenció personalitzada
 
Activitats Introductòries
Descripció
Seguiment de treball teòric i pràctic. Es imprescindible utilitzar les sessions d'atenció personalitzada per exposar el guió del treball escrit.

Avaluació
  Descripció Pes
Treballs Treball teòric de síntesi bibliogràfica (coneixement de les lectures obligatòries i/o recomenades en funció tema proposat) 90
Seminaris Participació en discussió i reflexió 10
Altres

L'assistència a classe té caràcter obligatori (80% de les classes presencials)

 
Altres comentaris i segona convocatòria

Es valorarà positivament l'assitència a les sessions teòrico-pràctiques realitzades a l'aula


Fonts d'informació

Bàsica

Tema 1:

Bohannan, P: “Símbolos, lenguaje y arte”, Para raros nosotros. Introducción a la Antropología cultural; Madrid, Akal, 1996.

Kottack, C.P: “Lenguaje y comunicación”,  Antropología Cultural, Madrid, McGraw-Hill, 2002.

Winkin, Y.: " El telégrafo y la orquesta", La nueva comunicación. Barcelona, Kairós, 1994.

Tema 2:

Duranti, A: "El ámbito de la antropologia Lingüística" y "Métodos etnográficos", Antropología Linguistica, Madrid, Cambridge University Press, 2000.

Hall, E.T.: “La proxémica en un contexto de distintas culturas: alemanes, ingleses y franceses” i  “La proxémica en un contexto de distintas culturas: el Japón y el mundo árabe”, La dimensión oculta, Siglo XXI, Madrid, 1997.

Sigman, S.J. : “Investigaciones sobre la vida institucional y pública: enfoque etnográfico”, Winkin, Y.:  La nueva comunicación. Barcelona, Kairós, 1994

Tema 3:

Garcia Garcia, JL: "La utilización diferencial del lenguaje en distintos contextos de identidad", Rodríguez Campos, X. (coord.): As linguas e as identidades, Santiago de Compostela, Universidad de Santiago de Compostela, 1997.

Pujadas; J.J.  "The ethnic conflict and the collapse in the construction of a local identity", II Easa Conference, Praga, 1992  (español).

Raga, F: “Comunicación efectiva y procesos de minorización en las interacciones comunicativas con inmigrantes procedentes de Senegal”, Grupo CRIT: Claves para la comunicación intercultural, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2003

Raga, F: Comunicación y cultura, Madrid, Ed. Iberoamericana y Vervuert, 2005

Rodrigo, M. Identitats i comunicació intercultural, Barcelona, Edicions 3 i 4, 2000

Complementària


Tema 1:

Cuche, D.: La notion de culture dans les sciences socials, Paris, La Découverte, 2001.

Duranti, A.: Antropología Linguistica, Madrid, Cambridge University Press, 2000, (cap. 2)

Geertz, C.: La interpretación de las culturas, Barcelona, Gedisa, 1995 (cap.1)

Hannerz, U.:  Conexiones transnacionales. Cultura, gentes, lugares, Cátedra, Valencia, 1998 (parte I).

Kottack, C.P.: “La cultura”,  Antropología Cultural, Madrid, McGraw-Hill, 2002.

Leach, E.:  Cultura y comunicación. La lógica conexión de los signos. Madrid, Siglo XXI, 1993 (cap. 1 y 13).

Lévi-Strauss, C.:  Antropología estructural, Paidós, Barcelona, 1992 (cap. 2).

Mattelart, A. :  Historia de las teorías de la comunicación, Paidós, Barcelona, 1997 (cap 6. i 7)

Rossi, I. O'Higgins: "La antropologia cultural y el concepto de cultura", Teoría de la cultura y métodos antropológicos. Barcelona, Anagrama, 1981.

Rodrigo, M.: Teorías de la comunicación. Ámbitos, métodos y perspectivas, Ed. Servei Publicacions UAB, UJI, UPF i UV, 2001 (cap.3).

Winkin, Y.: Anthropologie de la communication. De la théorie au terrain.Éditions de Boeck & Larcier, SA y Éditions du Seuil, 2001 (cap. 3 y 4).

Wolton, D.  Sobre la comunicación, Madrid, Acento Editorial, 1999 (cap. 2)

Tema 2:

Argente Giralt et al. (ed.): "El lenguaje y la cultura: lingüística y antropología” Elementos de  lingüística, Octaedro Universidad, Barcelona, 1996.

Duranti, A: Antropología Linguistica, Madrid, Cambridge University Press, 2000, (cap. 4)

Fribourg, J.:"¿Es la Etnolingüística una disciplina íntegra?,  Etnolingüística y análisis del discurso, Simposio II, VII Congreso de Antropología Social, Zaragoza, 1996.

Mallart, Ll: Sóc fill dels evuzok. La vida d’un antropòleg al Camerun, Ed. La Campana, 3ra ed. 2004.

Sapir, E. : El lenguaje, Fondo de Cultura Económica, Madrid, 1991, (cap. 1 i 10).

Whorf. B.L.: Lenguaje, pensamiento y realidad, Barcelona, Barral, 1971 (pp. 155-183).

Winkin, Y: Anthropologie de la communication. De la théorie au terrain.Éditions de Boeck & Larcier, SA y Éditions du Seuil, 2001 (cap. 5)

Hymes, D.: "The Anthropology of communication", Dance, F.E (ed): Human Communication Theory: Orginals Essays, Nueva York, Holt, Rinehart and Winston, 1967.

Salzmann, Z. Language, culture and society, Westview Press, Colorado, 1993. (cap 1)

Tema 3:

Boix, E. (1993) Triar no és trair, Edicions 62, Barcelona (cap 2).

Carrasco, S.: Interculturalidad, educación y comunicación (http://www.blues.uab.es/incom/2004/cas/carrcas5.html)

Eckert, P.: "Age as a sociolinguistic variable", Coulmas, F. (ed.): The Handbook of sociolinguistic, Oxford, Blackwell Publishers, 1997.

Fishman, J. : Identitat i llengua, Ed. Bromera, Alzira, 2001 (Xabier Erize ed.)

Garcia Garcia, JL: "La utilización diferencial del lenguaje en distintos contextos de identidad", Rodríguez Campos, X. (coord.): As linguas e as identidades, Santiago de Compostela, Universidad de Santiago de Compostela, 1997.

Kremnitz, G.:  Multilingüisme social, Edicions 62, Barcelona, (cap. 5).

Pueyo, M.: “Diglòssia?. Antaviana!. (Una revisió crítica del concepte i del seu ús en la sociolingüística catalana), Pradilla, M.A: Ecosistema comunicatiu. Llengua i variació: Benicarló, Edicions Alambor, 1998.

Pujadas; J.J.  "The ethnic conflict and the collapse in the construction of a local identity", II Easa Conference, Praga, 1992 (español).

Raga, F.: “Para un análisis empírico de las interacciones comunicativas interculturales”, Grupo CRIT, : Claves para la comunicación intercultural, Castellón, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2003.

Raga, F.: Comunicación y cultura. Propuestas para el análisis transcultural de las interacciones comunicativas cara a cara, Madrid,Iberoamericana Vervuert, 2005 (cap.1)

Siguan, M.: Bilingüismo y contacto de lenguas, Madrid, Alianza, 2001.

Tannen, D: "La relatividad de las estrategias lingüísticas, Género y discurso, Paidós, 1996

Vigara, A.M: “Cultura y estilo de los “niños bien”: radiografía del lenguaje pijo”, R Rodríguez, F. (coord.): El lenguaje de los jóvenes, Barcelona, Ariel, 2002.

Weinreich, U.: Llengües en contacte, Alzira: Bromera, 1996.

Woolard; K.A. :  "Una crisi en el concepte d'identitat", Identitat i contacte de llengües a  Barcelona, La mangrana, Barcelona, 1992 (cap. 2).

Zimmermann, K: “La variedad juvenil y la interacción verbal entre jóvenes”, R Rodríguez, F. (coord.): El lenguaje de los jóvenes, Barcelona, Ariel, 2002.

Tema 4:

Abu-Lughod, L: "The objects of Soap Opera: Egyptian television and the cultural politics of modernity", Askew, K. Y Wilk, R. (ed): The anthropology of media. A reader, Oxford, Blackwell Publishers, 2002.

Ariño, A.: "Las audiencias activas", Sociología de la cultura. La constitución simbólica de la sociedad, Ariel, Barcelona, 1997

Askew, K. : "Introduction", Askew, K. Y Wilk, R (ed): The anthropology of media. A reader, Oxford, Blackwell Publishers, 2002.

Barthes, R.  La aventura semiológia, Barcelona, Paidós,1990 (cap. 2.4).

Contreras, P: Me llamo Kofham. Identidad hacker: una aproximación antropológica, Barcelona, Gedisa, 2004 (cap. 3 i 4)

Durandin, G: La mentira en la propaganda política y en la publicidad, Barcelona, Paidós, 1990 (introducció i part 1)

Faura, R: "Globalització versus localització, incompabilitat o convivència al ciberespai?, Revista d'Etnologia de Catalunya, nº 14, 1999

 Fowles, J.: Advertising and Popular Culture, SAGE Publications, Inc, California, 1996, (cap 1 i 2)

Hakken, D: “Cap a una antropologia del ciberespai”, Revista d’Etnología de Catalunya, num. 14, 1999.

Ibáñez, J: “Una publicidad que se anuncia a sí misma”, Por una sociología de la vida cotidiana”, Madrid, Siglo XXI, 1994.

Jahly, S: "Image-Based Culture: advertising and popular culture", Askew, K. Y Wilk, R (ed): The anthropology of media. A reader, Oxford, Blackwell Publishers, 2002

Lien, M.E: Marketing and modernity, Oxford, Berg, 1997 (cap 7)

Malefyt, T.D. y Moeran, B.: “Introduction: Advertising Cultures-Advertising, Ethnography and Anthropology”, Malefyt, T.D. y Moeran, B.:(eds.? Advertising cultures, Oxford, Berg, 2003.

Mattelart, A: "La nueva comunicación", Ramonet, I. (ed): La post-televisión. Multimedia, internet y globalización económica, Icaria, Barcelona, 2002.

Vigara, A.M.: Género, sexo y discurso en las revistas “juveniles”, Rodríguez, F. (ed.): Comunicación y cultura juvenil, Barcelona, Ariel, 2002

Recomanacions