|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
| |
Comú |
| |
AC1 |
Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació social a partir del fet migratori, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals. |
| |
AC2 |
Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió del fet migratori i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre els possibles abordatges. |
| |
Professionalitzador |
| |
AP6 |
Adquisió de capacitats per planificar, implementar i avaluar la intervenció de manera conjunta amb persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats, partint de l'anàlisi de les seves necessitats i circumstàncies. |
| |
AP7 |
Capacitat per actuar, des dels diferents àmbits professionals, en la resolució de situacions de risc i de conflicte amb els propis col•lectius, la resta d'agents socials i les organitzacions. |
| |
Recerca |
| |
AR1 |
Adquisició dels coneixements bàsics i dels principals debats en matèria de planificació, mediació social i resolució de conflictes en un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
| |
Comú |
| |
BC1 |
Respecte profund per l’ètica i la integritat intel•lectual. |
| |
Professionalitzador |
| |
BP3 |
Apreciació de que el coneixement avançat proporciona a l’estudiant la capacitat de lideratge en l’àrea d’especialitat. |
| |
BP6 |
Capacitat per involucrar-se, quan s’escaigui, en aspectes de la societat contemporània. |
| |
Recerca |
| |
BR1 |
Capacitat per iniciar projectes de recerca i definir el context i les variables que hi intervenen. |
| |
BR4 |
Habilitats ben desenvolupades per resoldre problemes. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
| |
Comú |
| |
CC1 |
Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau. |
| |
CC2 |
Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau. |
| |
CC3 |
Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau |
| Objectius |
Competències |
| 1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l'assignatura |
AC1
AC2
AP6
AP7
AR1
|
BP3
BP6
BR1
BR4
BC1
|
CC1
CC2
CC3
|
| 2. Incorporar els elementes teòrics adquirits a l'anàlisi empírica de la realitat en aquest camp específic |
AC1
AC2
AP6
AP7
AR1
|
BP3
BP6
BR1
BR4
BC1
|
CC1
CC2
CC3
|
| 3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina |
AC1
AC2
AP6
AP7
AR1
|
BP3
BP6
BR1
BR4
BC1
|
CC1
CC2
CC3
|
| Tema |
Subtema |
| 1. L'economia política de les migracions i del transnacionalisme: lògiques, processos i estructures |
1.2. Presentació dels continguts del programa.
1.2. El transnacionalisme i les seves dinàmiques: les perspectives analítiques micro i macro.
1.3. Presentació dels principals temes de debat i dels principals autors. |
| 2. Les migracions i les formes de vida transnacional des de la perspectiva de gènere i dels grups familiars |
2.1. La feminització dels processos migratoris i el seu impacte sobre la percepció de les migracions.
2.2. Migracions, famílies i transnacionalisme: la revisió dels rols familiars.
2.3. Debat al voltant del concepte de família transnacional.
2.4. L'economia de les famílies transnacionals: lògiques i pràctiques. |
| 3. Trasnacionalisme i control de fluxos migratoris: el paper dels Estats |
3.1. El transnacionalisme des de dalt: el rol dels estats emissors i receptors de poblacions migrants.
3.2. Identificació i caracterització dels diferents agents mediadors: ONG, esglésies, sistema bancari, prestamistes, etc.
3.3. La lluita pel control de les remeses dels migrants. |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
1 |
2 |
| |
| Sessió Magistral |
|
12 |
24 |
36 |
| Seminaris |
|
4 |
8 |
12 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
2.5 |
2.5 |
5 |
| |
| Proves pràctiques |
|
2.5 |
5 |
7.5 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Introducció als objectius de l'assignatura i presentació dels instruments de treball. |
| Sessió Magistral |
Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor. |
| Seminaris |
Debat al voltant d'estudis de cas sobre conflictes de diferent naturalesa dins l'entorn de la societat multicultural. Les darreres sessions d'aquest seminari es dedicaran als debats sobre els projectes d'assaig presentats pels estudiants. |
| |
| Sessió Magistral |
| Seminaris |
| Proves pràctiques |
|
|
Descripció |
| L'atenció personalitzada (realitzada de forma presencial o mitjançant les TIC) te com a finalitat el suport al treball i desenvolupament individual de cada alumne, i, al mateix temps, serveix de referent al professor per orientar la marxa de l'assignatura i realitzar el procés d'avaluació continua. |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Sessió Magistral |
Avaluació de les fitxes de lectura i dels exercicis proposats per cadascú dels temes |
35% |
| Seminaris |
Avaluació continuada de la participació i aportacions fetes pels estudiants, amb especial atenció a la proposta d'assaig que cada estudiant presentarà a debat |
25% |
| Proves pràctiques |
Avaluació de l'assaig escrit que cada estudiant presentarà al finalitzar el curs. Es valoraran tant la documentació com l'elaboració teòrica i la capacitat d'argumentació |
40% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
|
RIBAS MATEOS, N. (2004): Una invitación a la sociología de las migraciones, Edicions Bellaterra, Barcelona.
SASSEN, S. (2004) “Formación de los condicionantes económicos para las migraciones internacionales”, Ecuador Debate 63, 63-88.
LEVITT, P. Y GLICK SCHILER, N. (2004) “Perspectivas internacionales sobre migración: conceptualizar la simultaneidad”. Migración y Desarrrollo, 4. (Consulta 6 de Junio de 2006) (en línea) (www.migracionydesarrollo.org).
PORTES, A. (2005) “Convergencias teóricas y evidencias empíricas en el estudio del transnacionalismo de los migrantes”, Migración y Desarrrollo, 5 (Primer Semestre) (Consulta 6 de Junio de 2006) (en línea) (www.migracionydesarrollo.org), 2-30.
GIMENEZ, C. (2004): “Expectativas, concepciones y escenarios de futuro”, en Migraciones y Desarrollo. Estudios de dos casos particulares: Ecuador y Maruecos, Centro de Estudios de Cooperación al Desarrollo (CECOD), Madrid. |
| Complementària |
|
PEDONE, C. (2002): “El potencial del análisis de las cadenas y redes migratorias en las migraciones internacionales contemporáneas”, en GARCÍA CASTAÑO y MURIEL LOPEZ (eds), 3º Congreso sobre la inmigración en España. La inmigración en España: contextos y alternativas. Vol. II, Ponencias, Laboratorio de Estudios Interculturales de Granada, Granada (pp. 223-235).
RIBAS MATEOS, N. (2003): “Redes y espacios. Formación de redes sociales en la movilidad” en AUBARELL, G. (dir.):Perspectivas de la inmigración en España. Una aproximación desde el territorio, Ed. Icaria, Barcelona.
RAMIREZ GALLEGOS, F. y RAMIREZ, J. (2005a) “Redes transnacionales y repertorios de acción migratoria: de Quito y Guayaquil para las ciudades del Primer Mundo”, Herrera, G., Carrillo, M.C. y Torres, A. (eds.) La migración ecuatoriana. Transnacionalismo, redes e identidades. Quito: FLACSO-PMCD, 71-104.
RAMIREZ GALLEGOS, F. y RAMIREZ, J. (2005b) La estampida migratoria ecuatoriana. Crisis, redes transnacionales y repertorios de acción migratoria. Quito: UNESCO-CIUDAD-CEED,ABYA-YALA,ALISEI.
SASSEN, S. y LEWIS, R. (2005): “Strategic instantiations of gendering: Global cities, and global survival circuits”, Comunicación del Foro Internacional de Remesas 2005: Género y remesas”. Disponible en: http://www.un-instraw.org/en/images/stories/remmitances/documents/Forum/saskia_sassen.pdf
GARCIA, M. y PALEWONSKY, D. (2006)“El caso de la migración femenina de Vicente Noble, República Dominicana”. Instituto Internacional de investigaciones y capacitación de Naciones Unidas para la promoción de la mujer. Resumen disponible en: http://www.un-instraw.org/es/docs/remesas/Remesas_Resumen_Esp.pdf
HERRERA, G. (2004) “Elementos para una comprensión de las familias transnacionales”, Hidalgo, F. (ed.) Migraciones. Un juego con cartas marcadas. Quito: Ed. Abya-Yala, 215-233.
HERRERA, G. (2005b) “Remesas, dinámicas familiares y estatus social: la emigración ecuatoriana desde la sociedad de origen”, Zuñiga Garcia-Falces, N. (coord.) La migración. Un camino entre el desarrollo y la cooperación. Madrid: CIP, 149-163.
ESCRIVÁ, A. y RIBAS, N. (eds.) Migración y desarrollo. Estudios sobre remesas y otras prácticas transnacionales en España, CSIC, Córdoba.
VALLEJO, J. (2004): “El viaje al norte. Migración Transnacional y desarrollo en Ecuador”, en ESCRIVÁ, A. y RIBAS, N. (eds.) Migración y desarrollo. Estudios sobre remesas y otras prácticas transnacionales en España, CSIC, Córdoba, pp. 111-148.
GOLDRING, L. (1998) “The power of status in transnacional social fields, en Smith y Guarnizo (eds.) Transnationalism from bellow, New Brunswick, Transaction Publishers (3-34).
|
|