DADES IDENTIFICATIVES 2007_08
Assignatura SEMINARI DE RECERCA III. LA LLEGENDA: TEORIES I PRÀCTIQUES EN EL FOLKLORE Codi 125231121
Ensenyament
Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes (2007)
 Cicle 2on
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Obligatòria Primer Únic anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
PUJOL SANMARTÍN, JOSEP MARIA
 Adreça electrònica josepm.pujol@urv.cat
Professors/es
PUJOL SANMARTÍN, JOSEP MARIA
Web
Descripció general i informació rellevant El curs de doctorat “La llegenda: teories i pràctiques en el folklore i en la literatura” es planteja com una introducció a la recerca en el terreny de la història de la teoria i les pràctiques de la recol•lecció i la reutilització del folklore i la literatura popular a les terres de llengua catalana des del primer grup articulat de recol•lectors de materials d’aquest tipus, membres de la segona generació de la Renaixença (1862) —que treballen amb uns objectius i uns mètodes molt diferents dels de Milà— fins a la creació d’El Folk-Lore Català a imitació de la Folk-Lore Society de Londres (1885).

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Professionalitzador
  AP1 Dominar en profunditat la llengua, la literatura i la cultura catalanes
  AP2 Plantejar i resoldre qüestions al voltant dels autors i les obres de diferents períodes de la literatura catalana
  AP4 Utilitzar amb propietat els mètodes de la crítica literària catalana
  AP6 Aplicar la teoria i els mètodes de l'etnopoètica en la cultura catalana
  AP7 Aplicar els mètodes de gestió del patrimoni oral i tradicional
  AP8 Discernir els elements de la teoria literària aplicada a la literatura catalana
  AP11 Analitzar adequadament les estratègies del discurs
  Recerca
  AR1 Dominar en profunditat la llengua, la literatura i la cultura catalanes
  AR5 Aplicar la teoria i els mètodes de l'etnopoètica en la cultura catalana
  AR6 Aplicar els mètodes de gestió del patrimoni oral i tradicional
  AR7 Discernir els elements de la teoria literària aplicada a la literatura catalana
  AR14 Fer recerca amb la metodologia adequada en història cultural i història literària
  AR15 Analitzar textos orals i escrits des del punt de vista lingüístic, sociolingüístic i literari
  AR16 Formar-se una opinió crítica sobre un text
  AR17 Expressar una opinió (sobre un text) amb claredat i concisió oralment i per escrit
  AR19 Cercar informació de tipus filològic en fons documentals (biblioteques, bases de dades, diccionaris, fonoteques, atles lingüístics, etc.)
  AR20 Fer recerca historicoliterària i lingüística en fons documentals (arxius públics i privats, hemeroteques, i altres entitats culturals)
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC2 Treballar autònomament amb iniciativa
  BC4 Resoldre problemes de manera efectiva
  BC6 Actuar amb un esperit crític i responsable
  BC8 Autoestima professional. Comprendre el valor del propi coneixement i del seu impacte a la societat/comunitat
  BC13 Aprendre a aprendre
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Introduir l'alumne a la història de la teoria del folklore i la literatura popular. AP1
AP6
AP7
AP8
AR5
AR6
AR7
AR14
AR15
AR16
AR17
AR19
AR20
 BC2
BC4
BC6
BC8
BC13
Introduir l'alumne a la història de les pràctiques de la recerca sobre la llegenda popular a les terres de llengua catalana. AP1
AP6
AP7
AP8
AP11
AR1
AR5
AR6
AR7
AR14
AR15
AR16
AR17
 BC2
BC6
BC13
Introduir l'alumne a l'estudi de la utilització del folklore i la literatura popular per part de la literatura catalana escrita. AP1
AP2
AP4
AP6
AP7
AP8
AR1
AR5
AR6
AR7
AR16
AR17
AR19
AR20
 BC2
BC4
BC6
BC13

Continguts
Tema Subtema
1. Folklores 1.1 Els tres folklores.
1.2 Els naixements del folklore clàssic europeu: (a) Alemanya: els Grimm i la mitologia alemanya, (b) Anglaterra: de les popular antiquities al folklore, (c) França: l’Académie celtique.
1.3 Els folklores en un carreró sense sortida: (a) l’aparició de l’antropologia social a Anglaterra i els Estats Units, (b) la conversió del folklore en etnologia europea a França i Alemanya, (c) l’enquistament d’un mite.
2. Costumisme parafolklòric en la literatura catalana del segle XIX 2.1 El costumisme en la literatura catalana. 2.2 El costumisme parafolklòric en la Renaixença del Principat (1865–76): Briz, Maspons, Vidal de Valenciano.
2.3 El costumisme parafolklòric illenc.
2.4. El costumisme parafolklòric valencià.
2.5 L’arribada del folklore a Catalunya i Espanya. 6. Del folklore a l’ “etnografia”.
3. Pseudofolklores 3.1 La invenció de la tradició: el cas de la sardana.
3.2 Folklorisme: (a) el reciclatge de la cançó popular, (b) els esbarts, (c) la indumentària.
3.3 El fakelore: el cas del “cançoner popular nadalenc” de Catalunya.
3.4. La hipostatització del folklore: les grans vulgates (Pitrè, Sébillot, Amades).
4. El mite de la literatura popular 4.1 Herder: filosofia de la història i filosofia del llenguatge.
4.2 Sturm und Drang, Volksgeist i Volksdichtung: el problema de la literatura nacional alemanya i el naixement de la idea de poesia popular.
4.3 La posteritat herderiana: els “cants populars” en el desvetllament de les nacionalitats europees.
4.4 El descobriment de la literatura oral.
4.5 Problemes de la concepció tradicional i popular de la “literatura popular”.
4.6 Per una fonamentació teòrica de la “literatura popular”: el folklore de la comunicació interpersonal.
5. Els Grimm i la rondalla meravellosa 5.1 Els Grimm i el descobriment de la rondalla meravellosa.
5.2 L’heretatge teòric dels Grimm: (a) el mite de la joia trencada, (b) els comparatismes, de l’empirisme al mètode finlandès.
5.3 Els tres inicis de la rondallística catalana: (a) el cas aïllat de Milà i Fontanals, (b) Thos i Codina i la voluntat de creació d’una literatura per a infants, (c) Maspons i Labrós i el model folkloristic.
5.4 El reciclatge del conte folklòric en la literatura.
6. La llegenda, entre el folklore, la literatura i la literatura popular 6.1 Llegenda, mot polisèmic: llegenda hagiogràfica, llegenda històrica, llegenda popular i llegenda literària.
6.2 La llegenda pròpiament dita: hagiogràfica.
6.3 La llegenda històrica.
6.4 Els Grimm i la llegenda popular.
6.5. La llegenda literària, gènere romàntic: (a) teoria, (b) la llegenda literària en la literatura espanyola.
6.6 La llegenda a Catalunya: els orígens.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
5 5 10
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
15 30 45
Seminaris
6 12 18
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Explicació del programa de l'assignatura i comentari dels recursos d'informació.
Sessió Magistral Presentació dels continguts teòrics de l'assignatura.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Lectura i comentari d'articles i capítols de llibre referits als temes tractats en el curs.
Seminaris Debats a l'aula a partir de lectures i audició d'enregistraments.

Atenció personalitzada
 
Seminaris
Descripció
Seguiment de les tasques assignades a l'alumne.

Avaluació
  Descripció Pes
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Presentació dels resultats dels exercicis duts a terme durant el curs. 50%
Seminaris Confecció d'un treball de curs sobre un tema pactat prèviament amb el professor. 50%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Bibliografia general

Aiats, Jaume; Montserrat Canyellas, Gianni Ginesi, Jaume Nonell & Joaquim Rabaseda. En premsa. Sardanes, balls de moda, joves i conflictes. Barcelona: Rafael Dalmau editors.

Ben Amos, Dan. 1971. “Toward a deffinition of folklore in context”. Journal of American Folklore 84: 3-15. (Reproduït a Americo Paredes i R. Baumann, eds. Toward new perspec­tives in folklore. Austin: University of Texas Press i American Folklore Society)

Cassany, Enric. 1992. “Altres gèneres de prosa costumista”. Cap. 2 de El costumisme en la prosa catalana del segle XIX. Biblioteca de Cultura Catalana 72. Barcelona: Curial. Pp.128–148.

Dorson, Richard. 1950. “Folklore and fakelore”. The American Mercury 70 (març): 353–343.

Finnegan, Ruth. 1992. Oral tradition and the verbal arts: A guide to research practices. Londres: Routledge.

Gennep, Arnold van. La formación de las leyendas. [París 1910.] Trad. de Guillermo Escobar. Barcelona: Alta Fulla 1982.

Georges, Robert A. 1971. “The general concept of legend: Some assumptions to be reexamined and reassessed”. Dins Wayland D. Hand, ed. American folk legend: A symposium.Berkeley, Calif.: University of California Press. Pp. 1-19

Guichot y Sierra, Alejandro. 1922. Notícia histórica del folklore: Orígenes en todos los países hasta 1890 ‑ Desarrollo en España hasta 1921. Sevilla. (Reed.: Introd. de J. R. Jiménez Benítez. Sevilla: Junta de Andalucía y Consejería de Cultura 1984.)

Hobsbawm, Eric J.; i Terence Ranger. 1992. The invention of tradition. 2ª ed. Cambridge: Cambridge U. P. (L’invent de la tradició. Vic: Eumo 1989.)

Leach, Maria (dir.). 1972. Standard dictionary of folklore, mythology and le­gend. 2ª ed. rev. Nova York: Funk and Wag­nalls.

Martí, Josep. 1996. El folklorismo: Uso y abuso de la tradición. Barcelona: Ronsel.

Martínez i Martínez, Francesc. 1927. “Prolec”. Dins id. Folklore valenciá: Arreplega de llegendes, tradicions y costums del Reine de Valencia. Biblioteca Popular 4. València: Societat Valenciana de Publicacions. (Reed. facsímil, Altea: Aitana Editorial 1998.)

Navascués, José M.ª. 1931. “El folklore español: Boceto histórico”. Dins Folklore y costumbres de España. I (Barcelona: Alberto Martín). Pp. 4-130.

Oriol, Carme. 2002. Introducció a l'etnopoètica: Teoria i formes del folklore en la literatura catalana. Valls: Edicions Cossetània.

Prats, Llorenç. 1988. El mite de la tradició popular: Els origens de l’interès per la cultura tradicional a la Catalunya del segle XIX. Barcelona: Edicions 62.

Prats, Llorenç; Dolors Llopart i Joan Prat. 1982. La cultura popular a Catalunya: Estudiosos i institucions (1853-1981). Barcelona: Serveis de Cultura Popular.

Pujol, Josep M. 1999. “Introducció a una història dels folklores”. Dins Ignasi Roviró i Josep Montserrat, coord. La cultura. Col·loquis de Vic 3. Barcelona: Universitat de Barcelona - Vicerectorat de Recerca. Pp. 77-106.

Pujol, Josep M. 2007. “Del folklore clàssic al folklore de la comunicació”. Dins Joan Soler i Amigó. Tradicionari: Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Vol. VII: La narrativa popular. A cura de Roser Ros. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp. 104–120.

Ribé, M. del Carme; & Teresa Rovira. 1973. Bibliografía histórica del libro in­fantil catalán. Madrid: inle.

Roviró, Ignasi. 1992. “Aproximació a l’estudi de la comunicació folklòrica”. Ausa nº 128–129: 71–104.

Trias Mercant, Sebastià. Una historia de la antropología balear. Barce­lona: Editorial Boixareu Universitaria 1992.

Violant, Ramon. 1990. “Actituds genèriques i formes diferenciades: els gèneres de la narrativa folklòrica”. Cap. 2 de La rondalla i la llegenda: Contribució a l’estudi de la literatura folklòrica catalana. Barcelona: Alta Fulla.
Complementària

Recomanacions

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
SEMINARI DE RECERCA VI. EL FOLKLORE EN LA LITERATURA CATALANA/125231124
RECERCA I GESTIÓ DEL PATRIMONI ORAL/125231105