| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| Professionalitzador | ||
| AP1 | Contribuir a la bona gestió d’empreses i organitzacions, i a l'assignació de recursos, tant en l'àmbit privat com en el públic | |
| AP2 | Identificar i anticipar problemes econòmics i empresarials rellevants en relació amb l'assignació de recursos en general, tant en l'àmbit privat com en el públic | |
| AP3 | Aportar racionalitat a l'anàlisi i a la descripció de qualsevol aspecte de la realitat econòmica i empresarial, i especialment les relacionades amb les decisions estratègiques en els mercats | |
| AP4 | Emetre informes d'assessorament sobre situacions concretes de l'economia, els mercats i les empreses | |
| Recerca | ||
| AR1 | Contribuir a la bona gestió de l'assignació de recursos, tant en l'àmbit privat com en el públic, en base a les aportacions científiques realitzades | |
| AR2 | Identificar i anticipar problemes econòmics i empresarials rellevants, tant en l'àmbit privat com en el públic, tot sabent interpretar-los, modelitzar-los i aportar una possible solució basada en les aportacions científiques de la disciplina | |
| AR3 | Aportar racionalitat a l'anàlisi i a la descripció de qualsevol aspecte de la realitat econòmica i empresarial des d’una perspectiva científica critica | |
| AR4 | Emetre informes científics i tècnics sobre situacions concretes de l'economia, els mercats i les empreses | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Comú | ||
| BC1 | Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals | |
| BC2 | Treballar autònomament amb iniciativa | |
| BC6 | Actuar amb un esperit crític i responsable | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Comú | ||
| CC1 | Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau | |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| L'objectiu es comprende el disseny de les estrategies empresarials tant en el marc de la indústria, com en el contexte intern de l'empresa. L'instrument, per aconsseguir aquests objectius, és la teoria de jocs no cooperatius amb informació complerta i incomplerta. | AP1 AP2 AP3 AP4 AR1 AR2 AR3 AR4 |
BC1 BC2 BC6 |
CC1 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| Tema 1. Introducción general | 1.1 Economía industrial y bienestar 1.1.1 Análisis competitivo del equilibrio parcial 1.1.2 Consumidor representativo 1.1.3 Criterio de bienestar. Excedente y beneficios 1.2 Economía industrial y teoría de juegos 1.2.1 Teoría de juegos y estructuras de información 1.2.2 Conceptos de solución. Refinamientos 1.2.3 Información incompleta 1.2.4 Oligopolio y teoría de juegos 1.3 La empresa 1.3.1 El enfoque tecnológico 1.3.2 Costes de transacción. Activos específicos 1.3.3 Contratos incompletos y propiedad de activos |
| Tema 2. Información perfecta y entrada en la industria | 2.1 Costes hundidos y barreras a la movilidad 2.1.1 Capacidad excedente como compromiso 2.1.2 Amenazas creíbles 2.1.3 Entrada acomodada, impedida y bloqueada 2.1.4 Extensiones. 2.1.4 Clientelas y costes de sustitución 2.1.4 Innovación y patentes 2.2 Entrada en la industria y diferenciación de productos 2.2.1 Diferenciación horizontal y proliferación de marcas 2.2.2 Diferenciación vertical como impedimento a la entrada 2.2.3 Oligopolios naturales 2.3 Una taxonomia de estrategias empresariales 2.3.1 Complementarios y substitutivos estratégicos 2.3.2 Entrada impedida. Entrada Acomodada. Salida 2.3.3 Limitación voluntaria de la capacidad 2.3.2 Aprendizaje por la experiencia 2.3.3 Cláusula del cliente más favorecido 2.3.2 Mercados vinculados 2.3.3 Compatibilidad de productos |
| Tema 3. Información imperfecta y comportamientos estratégicos | 3.1 Oligopolio e información asimétrica 3.1.1 Competencia estática con información incompleta 3.1.3 Intercambio de información 3.1.4. Intercambio de información, colusión y diseño de mecanismos 3.2 Reputación y precio límite 3.2.1 La paradoja de la cadena de tiendas. Información imperfecta 3.2.2 Precio Límite. Equilibrios agrupadores y separadores 3.2.3 Predación y fusiones 3.2.4 Publicidad y precio límite 3.3 Calidad, durabilidad y garantías. Guerras de precios 3.2.1 Innovación versus durabilidad 3.2.2 Publicidad como señal de calidad 3.2.3 Garantías como señales 3.2.4 Guerras de precios |
| Tema 4. Integración y joint ventures | 4.1 Introducción 4.2 Integración horizontal 4.2.1 Incentivos para la integración horizontal 4.2.2 Integración horizontal y resultados de mercado 4.2.3 Evidencia empírica 4.3 Integración vertical 4.3.1 Incentivos para la integración vertical 4.3.2 Integración vertical y resultados de mercado 4.3.3 Evidencia empírica 4.4 Joint ventures 4.4.1 Incentivos para joint ventures 4.4.2 Joint ventures y resultados de mercado |
| Tema 5. Investigación y desarrollo | 5.1 Introducción 5.2 Los hechos estilizados 5.2.1 Ganancias de la innovación 5.2.2 Incidencias 5.3 Innovación determinista 5.3.1 Comportamiento no cooperativo 5.3.2 I&D joint ventures 5.4 Innovación aleatoria 5.4.1 Incidencias sobre el input 5.4.2 Apropiabilidad 5.4.3 I&D no cooperativo 5.4.4 Estática comparativa 5.4.5 I&D joint ventures 5.5 Capacidad limitada 5.5.1 Innovación determinista 5.5.2 Innovación aleatoria 5.6 Patentes 5.6.1 Duración 5.6.2 Amplitud 5.7 Estudios empíricos de I&D 5.7.1 Estructura de mercado y I&D 5.7.2 I&D corporativo |
| Tema 6. Estructura de la empresa | 6.1 Introducción 6.2 Teorías de la empresa 6.2.1 Gobierno corporativo 6.2.2 Empresas pequeñas versus empresas grandes 6.2.3 El modelo principal – agente 6.3 Oligopolio y estructura de la empresa 6.3.1 Delegación y duopolio de Cournot 6.3.2 Delegación: Cournot versus Bertrand |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
2 | 2 | 4 | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
1 | 10 | 11 | |||||
| Debats |
|
1 | 3 | 4 | |||||
| Sessió Magistral |
|
24 | 48 | 72 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
8 | 8 | 16 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
2.5 | 0 | 2.5 | |||||
| Proves de Desenvolupament |
|
2 | 0 | 2 | |||||
| Proves pràctiques |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentació del curs i de les activitats a desenvolupar. |
| Presentacions / exposicions | Cada alumne ha de presentar dos temes d'entre els que apareixen al programa de l'assignatura durant el curs. Els temes es treballen a partir de la bibliografia que dona el professor. Els alumnes poden proposar bibligrafia addicional. |
| Debats | Els temes presentats pels alumnes són objecte de debat per part dels altres alumnes. Per facilitar la discussió, el professor anomena un discutidor per a cada tema, que té la obligació de fer al menys dos preguntes al presentador del tema. |
| Sessió Magistral | Exposició de temes centrals del curs per part del professor. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | El professor resol exercicis a l'aula per faciltar la comprensió de conceptes. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Presentacions / exposicions | Cada una de les dos presentacions representen el 20% de la nota final | 40% | |
| Debats | La participació en els diferents debats puntua un 10% de la nota final. | 10% | |
| Proves de Desenvolupament | Les proves de desenvolupament fan referència a una prova escrita basada en les presentaciones fetes a classe. | 25% | |
| Proves pràctiques | Les proves pràctiques consisteixen en la resolució d'exercicis i de qüestions teòriques basades en les presentacions fetes pel prefessor en les classes magistrals i en la resolució d'exercicis a classe. | 25% | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Martin, S., Advanced Industrial Economics, 2nd edition, 2002
Shy, O., Industrial Economics, first edition, 1995
Tirole, J., The theory of industrial organization., first edition, 1988 |
| Complementària |
, , ,
, , , |
| Tema 1. Introducción general Bagwell, K. y A. Wolinsky (2002). Game theory and industrial organization. En: Auman, R.J. y S. Hart (eds.) Handbook of Game Theory, Vol. 3. Amsterdam: North-Holland, 1851-1895. Dixon, H. (1988). Oligopoly theory made simple. En: Davies, S y B. Lyons, Economics of Industrial Organization, Essex: Long man, 127-165. Forges, F. y J.-F. Thisse (1992). Game theory and industrial economics: An introduction. En: Norman, G. y M. La Manna, The New Industrial Economics. Edward Elgar, 12-46. Grossman, S. y O. Hart (1986). The costs and benefits of ownership: a theory of lateral and vertical integration. Journal of Political Economy, 94, 691-719. Holmstrom, B. y J. Tirole, (1989). The theory of the firm. En Schmalensee R. and R. Willig, Handbook of Industrial Organization. Vol 1. North-Holland, 61-127. Mas-Colell, A., M. Whinston y J. Green (1995). Microecomic Theory. Oxford. (Capítulos, 7-10). Shy, O. (1995). Industrial Economics. Cambridge Massachusetts: MIT Press (Capítulos 1 y 2). Tirole, J. (1988). The theory of industrial organization. Cambridge Massachusetts: MIT Press (Capítulos Introducción, 1 y 11). Williamson, O. (1989). Transaction cost economics. En Schmalensee R. and R. Willig, Handbook of Industrial Organization. Vol 1. North-Holland, 135-178. Tema 2. Información perfecta y entrada en la industria Anderson, S.P., J. Goeree y R. Ramer (1997). Location, location, location. Journal of Economic Theory, 77, 102-127. Caminal, R. y C. Matutes (1990): Endogenous switching costs in a duopoly model. International Journal of Industrial Organization, 8(3), 353-373. Dixit, A. (1980). The role of investment in entry-deterrence. Economic Journal, 90, 95-106. Fudemberg, D. y J. Tirole (1984). The fat-cat effect, the puppy-dog ploy and the lean and hungry look. American Economic review, 51(1), 361-6. Wautthy, X (1996). Quality choice in models of vertical differentiation. Journal of Industrial Economics, 44, 345-353. Katz, M. y C. Shapiro (1985). Network externalities, competition and compatibility. American Economic Review, 75, 424-440. Martin, S. (2002). Advanced Industrial Economics, 2nd edition. Blacwell (Capítulo 8). Matutes, C. y P. Regibaeu (1988). Mix and Match: product compatibility without network externalities. RAND Journal of Economics, 19, 221-234. Reignanum, J. (1989). The timing of innovation: research, development and diffusion. In Schmalensee R. and R. Willig, Handbook of Industrial Organization. Vol 1. North-Holland, 849-908. Shy, O. (2001). A quick-and-easy method for estimating switching costs. International Journal of Industrial Economics, 19. Shy, O. (1995). Industrial Economics. Cambridge Massachusetts: MIT Press (Capítulos 8 y 10). Tirole, J. (1988). The theory of industrial organization. Cambridge Massachusetts: MIT Press (Capítulos 7 y 8). Vives, X.(1999). Oligopoly Pricing. Cambridge Massachusetts: MIT Press (Capítulo 7). Tema 3. Información imperfecta y comportamientos estratégicos Bagwell, K. y G. Ramey (1988). Advertising and limit pricing. RAND Journal of Economics, 19(1), 59-71. Bagwell, K y G. Ramey (1997). Collusion over the business cycle. RAND Journal of Economics, 28(1), 82-106. Fishman, A et al. (1993) Planned obsolescence as an engine of technical progress. Journal of Industrial Economics, 16, 103-113. Grossman, S. (1980). The role of warranties and private disclosure about product quality. Journal of Law and Economics, 24, 261-483. Kreps, D. y R.Wilson (1982). Reputation and imperfect information. Journal of Economic Theory, 27, 253-79. Lapham, B.y R. Ware (1994). Markov puppy dogs and related animals. International Journal of Industrial Organization, 12 (4), 569-93. Martin, S. (2002). Advanced Industrial Economics, 2nd edition. Blacwell (Capítulos 8, 9 y 10). Milgrom, P. y Roberts, J. (1986). Price and advertising signals of product quality. Journal of Political Economy, 796-821. Milgrom, P. y Roberts, J. (1982). Limit pricing and entry under incomplete information: An equilibrium analysis. Econometrica, 50, 443-60. Rasmusen, E. (1988). Entry for buyot. Journal of Industrial Economics, 36(3), 281-99. Rotemberg, J. y G. Saloner (1986). A supergame-theoretic model of price wars durgin booms. American Economic Review, 76(3), 390-407. Shy, O. (1995). Industrial Economics. Cambridge Massachusetts: MIT Press (Capítulos 8, 11, 12 y 14). Tirole, J. (1988). The theory of industrial organization. Cambridge Massachusetts: MIT Press (Capítulos 9 y 11). Vives, X.(1999). Oligopoly Pricing. Cambridge Massachusetts: MIT Press (Capítulo 8). Wolinsky, A. (1983). Prices as signals of product quality. Review of Economic Studies, 50, 647-658. Yang , B. (1996). Learning, reputation and entry deterrence: a chain-store game with correlated entrants. International Journal of Industrial Organization, 14(5), 561-73. Tema 4. Integración y joint ventures Baker, J. y T. Bresnahan (1988). Estimating the residual demand curve facing a single firm. International Journal of Industrial Organization 6(3), 283-300. Bresnahan, T. y S.Salop (1986). Quantifying the competive effects of production joint ventures. International Journal of Industrial Organization 4(2), 155-175. Farell, J. y C. Shapiro (1990). Horizontal mergers: an equilibrium analysis. American Economic Review 80(1), 107-126. Farell, J. y C. Shapiro (1991). Horizontal mergers: reply. American Economic Review 81(4), 1007-1011. Hennart, J.-F. (1988). Upsteam vertical integration in the aluminium and tin industry. Journal of Economic Behavior and Organization 9, 281-299. Martin, S. (2002). Advanced industrial economics. Malden Massachusetts: Blackwell (Capítulo 12). Martin, S., C. Synder y H.-T. Normann (1999). Vertical foreclosure in experimental markets. Martin S. y A. Schrader (1998). Vertical market participation. Review of Industrial Organization 13(3), 321-331. Mueller, D. (1985). Mergers and market share. Review of Economics and Statistics 47(2), 259-267. Rey, P. y J. Tirole (forthcoming). A primer on foreclosure. En: Handbook of industrial organization, vol III. Nueva York: Elsevier-North-Holland. Salant, S.Switzer, S y R Reynolds (1983). Losses form horizontal merger: the effects form an exogenous change in industry structure on Cournot-Nash equilibrium. Quarterly Journal of Economics 98(2), 185-213. Tirole, J. (1988). The theory of industrial organization. Cambridge Massachusetts: MIT Press (The theory of the firm). Werden, G. (1991). Horizontal mergers: comment. American Economic Review 81(4), 1002-1006. Tema 5. Investigación y desarrollo Amir, R. (2000). Moddeling imperfectly appropiable R&D via spillovers. International Journal of Industrial Organization 18(7), 1013-1032. D’Aspremont, C. y A. Jacquemin (1988). Cooperative and noncooperative R&D in duopoly with spillovers. American Economic Review, 78(5), 1133-1137. Kamien, M. y I. Zang (2000). Meet me halfway: Research joint ventures and absorptive capacity. International Journal of Industrial Organization 18(7), 995-1012. Kamien, M., Muller, E. y I. Zang (1992). Research joint ventures and R&D cartels. American Economic Review 82(5), International Journal of Industrial Organization 18(7), 1293- 1306. Martin, S. (2001). Spillovers, appropiability, and R&D. Journal of Economics. Martin, S. (2002). Advanced industrial economics. Malden Massachusetts: Blackwell (Capítulo 14). Matutes, C., K. Rockett y P. Regibeau (1996). Optimal patent design and the difusion of innovation. Rand Journal of Economics 27, 60-83. Scherer, (1982). Demand-pull and technological invention: Schmookler revisited. Journal of Industrial Economics 30(3), 225-237. Tirole, J. (1988). The theory of industrial organization. Cambridge Massachusetts: MIT Press (Capítulo 10). Tema 6. Estructura de la empresa Basu, K. (1995). Stackelberg equilibrium in oligopoly; an expanation based on managerial incentives, Economics Letters, 49, 459-464. Fehrstman, C y K.L. Judd (1987). Equilibrium incentives in oligopoly. American Economic Review, 77, 927-940. Gónzalez-Maestre, M. (2000). Divisionalization and delegation in oligopoly, Journal of Economics and Management Strategy, 9, 321-338. Martin, S. (2002). Advanced industrial economics. Malden Massachusetts: Blackwell (Capítulo 12). Martin, S. (1993). Endogenous firm efficiency in a Cournot principal-agent model. Journal of Economic Theory 59(2), 445-450. Miller, N.H. y A.I. Pazgal (2001). The equivalence of price and quantity competition with delegation, Rand Journal of Economics, 32, 284-301. Mirrlees, J (1976). The optimal structure of incentives and authority within an organization. Bell Journal of Economics 7(1), 105-131. Tirole, J. (1988). The theory of industrial organization. Cambridge Massachusetts: MIT Press (The theory of the firm). Theilen, B. (2003). Simultaneous moral hazard and adverse selection with risk averse agents. Economics Letters, 79, 283-289. Williamson, O. (1967). Hierarchical control and optimal firm size. Journal of Political Economy 75(2), 123-138. |
| Recomanacions |