|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
| |
Comú |
| |
AC1 |
Correcta visió, comprensió i coneixement del món del vi i del seu entorn mediàtic. |
| |
AC4 |
Coneixement ampli de la realitat vitivinícola mundial. |
| |
Professionalitzador |
| |
Recerca |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
| |
Comú |
| |
BC1 |
Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals. |
| |
BC2 |
Treballar autònomament amb iniciativa. |
| |
BC3 |
Flexibilitat. Disponibilitat per a l’adaptació en ambients canviants. |
| |
BC6 |
Actuar amb un esperit crític i responsable. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
| |
Comú |
| |
CC2 |
Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau. |
| Objectius |
Competències |
| Conèixer la Història de la Viticultura i comprendre les repercussions que va tenir la fil·loxera que provocà un radical canvi en el conreu d'aquesta planta i com a conseqüència en la recerca vitivinícola. |
AC1
|
|
|
| Diferenciar la ubicació de les Vitàcies dins de l'esquema taxonòmic dels éssers vius, el seu orígen i evolució i classificació botànica. |
AC1
|
|
|
| Distingir la classificació pràctica de les espècies del gènere Vitis en funció de les seves utilitats incidint sobre el rol dels portaemepelts i dels híbrids productors directes. |
AC1
|
|
|
| Conèixer amb detall la morfoligia de l'aparell vegetatiu i reproductor de la vinya. |
AC1
|
|
|
| Interpretar els dos principlas mètodes ampelogràfics usats per reconèixer i caracteritzar les diferents varietas de viníferes. |
AC1
|
|
|
| Comprendre la reproducció sexual i asexual de la vinya, la seva heterogeneïtat gènetica i sanitària. |
AC1
|
|
|
| Diferenciar els individus més aptes genèticament i sanitàriament i relacionar-ho amb el treball i la legislació dels vivers. |
AC1
|
|
|
| Entendre el cicle vegetatiu i reproductor de la vinya i els diferents factors externs i interns que l'afecten. |
AC1
|
|
|
| Transferir coneixements teòrics a través de l'anàlisis crític d'articles mitjançant treball en equip. |
AC1
|
BC1
BC6
|
CC2
|
| Comprendre la influència de diferents factors en la maduració del raïm i avaluar-ne la importància front la qualitat. |
AC1
|
|
|
| Distingir els diferents tipus de climes i sòls vitícoles. |
AC1
|
|
|
| Definir les variables del mesoclima i classificar les varietats viníferes segons la seva adaptació. |
AC1
|
|
|
| Crear i exposar diagrames climàtics de diferents localitats amb la paarticipació dels alumnes. |
AC1
AC4
|
BC1
BC2
BC3
|
|
| Conèixer les necessitats hídriques i la dinàmica de l'aigua en el cep per decidir l'aplicació del reg. |
AC1
|
|
|
| Conèixer els factors que incideixen en la capacitat fotosintètica del cep i definir la canòpia. |
AC1
|
|
|
| Tema |
Subtema |
TEMA 1: Introducció. La família Vitàcies i el gènere Vitis.
TEMA 2: Ampelografia.
TEMA 3: Reproducció de la vinya. El viver. Selecció clonal i sanitària.
TEMA 4: Cicle vegetatiu de la vinya.
TEMA 5: Cicle reproductor de la vinya.
TEMA 6: Factors que influeixen en la maduració del raïm.
TEMA 7: Factors del medi. El clima i sòls vitícoles.
TEMA 8: Fisiologia de la nutrició mineral en la vinya.
TEMA 9: Relacions hídriques a la vinya.
TEMA 10: Efecte de la canòpia en relació a la maduració i qualitat del raïm. Fotosíntesi |
TEMA 1: Introducció. La família Vitàcies i el gènere Vitis.
1.1. Breu història de la vinya i del vi. La fil.loxera i les seves repercussions. 1.2. La família de les Vitàcies: Classificació sistemàtica. Característiques generals. Divisió. Origen. 1.3. El gènere Vitis. Les seccions Muscadina i Vitis (= Euvitis). Característiques generals. Classificació pràctica: les espècies americanes, euroasiàtiques i asiàtiques i les seves utilitats. Rol de les espècies americanes: els portaempelts. Els híbrids productors directes.
TEMA 2: Ampelografia.
2.1. Morfologia i anatomia de la vinya: la rel, el tronc i les branques, els brots i els sarments, les fulles, els circells, els borrons, les inflorescències i les flors, els raïms i les baies, les llavors. Fenologia de la vinya: els estadis fenològics. 2.2. Els caràcters ampelogràfics. Mètode ampelomètric de Galet. Codi ampelogràfic internacional de l’OIV. La identificació de les varietats.
TEMA 3: Reproducció de la vinya. El viver. Selecció clonal i sanitària.
3.1. Reproducció sexual i asexual. L’empelt. La multiplicació “in vitro”. 3.2. El treball en el viver. Parcel.les i instal.lacions auxiliars. Obtenció d’estaques, estaquetes i agulles. Conservació. Obtenció d’arrelats i de plantes empeltades. Categories i comercialització del material vegetal. 3.3. Heterogeneïtat genètica i sanitària del gènere Vitis. La millora vegetal. Mètodes de selecció: la selecció massal i la selecció clonal. Fases de la selecció clonal. 3.4. La millora sanitària de la vinya. Diagnosi i sanejament de les virosis. Característiques principals de les malalties víriques. La flavescència daurada.
TEMA 4: Cicle vegetatiu de la vinya.
4.1. Cicle biològic de la vinya. Cicle vegetatiu. El plor. La brotada. Factors que influeixen en la brotada. 4.2. El creixement. L’acrotonia i la dominància apical. Factors que influeixen en el creixement vegetatiu. 4.3. L’aturada del creixement. Factors que influeixen en l’aturada del creixement. El creixement de tardor. 4.4. L’agostament. Factors que influeixen l’agostament. La caiguda de fulles. 4.5. El repòs hivernal. La latència dels borrons. Factors que influeixen en la latència.
TEMA 5: Cicle reproductor de la vinya.
5.1. La iniciació floral: inducció i diferenciació floral. Fertilitat. Factors que influeixen en la iniciació floral. 5.2. El procés de la floració: esporogènesis i gametogènesis, antesi, pol.linització, fecundació i quallat. Anomalies en la fecundació. El quallat. 5.3. El procés de la fructificació: Fases del creixement de les baies. Metabolisme de les baies en la maduració. Tipus de Maduresa. La sobremaduració.
TEMA 6: Factors que influeixen en la maduració del raïm.
6.1.- Fisiologia de la maduració: Distribució dels fotosíntetitzats en el cep; Migració. 6.2.- Factors que incideixen en la maduració i composició del raïm. 6.3.- Factors del medi:- Temperatura.- Radiació/ versus canòpia.- Alimentació hídrica. - Sòl. Fertilitat; Disponibilitat d’aigua al sòl. 6.4.- Factors culturals - Control; Producció de raïm; Vigor -equilibri vegetació/collita; microclima del cep. 6.5.- Factors biològics. Fitoreguladors, genètics: varietat (i clons). 6.6.- Exemple: Influència de la varietat en la maduració i composició del raïm.
TEMA 7: Factors del medi. El clima i sòls vitícoles.
7.1.- Classificacions climàtiques. Clima mediterrani. Classificació de Thornthwaite. 7.2.- Conceptes de Macroclima, mesoclima, microclima. Mesoclima: Elements topogràfics i climàtics. Diagrames ombrotèrmics. 7.3.- Indexs bioclimàtics aplicats al cultiu de vinya: Winkler-Amerine, Huglin, Branas, Hidalgo. 7.4.- Època de maduració i adaptació de les varietats. 7.5.- Propietats físiques del sòl. Propietats químiques. 7.6.- Classificació del sòls. Formació dels sòls. Perfils edàfics. Classificació americana. 7.7.- Origen geològic dels sòls vitícoles. 7.8.- Sòl i qualitat del raïm.
TEMA 8: Fisiologia de la nutrició mineral en la vinya.
8.1.- Elements minerals. Macro i micronutrients. 8.2.- Absorció radicular: Rizodermis. Vies simplàtica i apoplàtica. Factors que condicionen l’absorció d’ions. 8.3.- Transport a nivell cel•lular. Moviment de l’aigua en la cêl•lula vegetal. Absorció passiva i activa. Tipus de transport. 8.4.- Elements minerals en el cep. Evolució en el cicle vegetatiu. 8.5.- Absorció de sals i regulació del pH cel•lular. Nitrats i amoni. Altres sals. 8.6.- Clorosi fèrrica. Mancances de K i Mg.
TEMA 9: Relacions hídriques a la vinya.
9.1.- Potencial Hídric. Potencial hídric del sòl. Perfils hídrics. Potencial hídric foliar. Variacions de potencial. 9.2.- Transpiració. Factors interns: control estomàtic. 9.3.- Factors del medi: Sòl, Retenció d’aigua; Clima temp, humitat, vent. Factors biològics. 9.4.- Repercusions de la manca o excés d’aigua en la planta i raïm. 9.5.- Irrigació en la vinya. Consideracions en l’aplicació del reg. 9.6.- Exemple. Influència del reg en la qualitat del raïm i del vi.
TEMA 10: Efecte de la canòpia en relació a la maduració i qualitat del raïm. Fotosíntesi |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Sessió Magistral |
|
115.5 |
0 |
115.5 |
| Presentacions / exposicions |
|
12 |
0 |
12 |
| Debats |
|
2 |
0 |
2 |
| Treballs |
|
5 |
0 |
5 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
0.5 |
0 |
0.5 |
| |
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
6.5 |
0 |
6.5 |
| Proves de Desenvolupament |
|
6.5 |
0 |
6.5 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació de l'assignatura |
| Sessió Magistral |
Explicació dels continguts teòrics |
| Presentacions / exposicions |
Creació d'un diagrama ombrotèrmic |
| Debats |
Discussió a l’aula sobre temes concrets relacionats amb els continguts de l’assignatura que s’estan impartint. |
| Treballs |
Recensió d'articles científics |
| |
| Treballs |
| Debats |
| Atenció personalitzada |
|
|
Descripció |
| Sessió magistral per solucionar dubtes |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Activitats Introductòries |
oral |
1%
|
| Sessió Magistral |
S'avaluarà amb unúnic examen general de preguntes curtes |
80% |
| Presentacions / exposicions |
S'avaluarà amb unúnic examen general de preguntes curtes |
5% |
| Treballs |
S'avaluarà amb unúnic examen general de preguntes curtes |
5% |
| Proves objectives de preguntes curtes |
S'avaluarà amb unúnic examen general de preguntes test |
5% |
| Proves de Desenvolupament |
S'avaluarà amb unúnic examen general de preguntes curtes |
1% |
| Altres |
S'avaluarà amb unúnic examen general de preguntes curtes |
3% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Examen final (100%): Prova que combina preguntes de desenvolupament i objectives, treball amb presentació i altres |
| Bàsica |
|
- Branas, J., Viticulture, ed. Dehan, Montpellier, 1974.
- Champagnol, F., Élements de physiologie de la vigne et viticulture générale, editat per l'autor, Montpellier, 1984.
- Galet, P., Précis d'ampélographie practique, ed. l'autor, Montpellier, 1991.
- Galet, P., Précis de Viticulture, ed. l'autor, Montpellier, 2000.
- García Luján, A., et al., Variedades de vid en Andalucia, Junta de Andalucia, Dirección General de Investigación y Extensión Agrarias, Sevilla, 1990.
- Hidalgo L., Viticultura general, Mundi-prensa, Madrid, 2003.
- Huglin P., Biologie et écologie de la vigne, 2a edició, Paris, Lavoisier, 1998.
- OIV, Codes des caractères descriptifs des varietés et espéces de Vitis, 1983.
- "Raïm de taula, El", Servei de Promoció a la Qualitat, Direcció General d'Innovació i Promoció Agrària. Generalitat de València, 1992.
- Reynier, A., Manual de viticultura, Mundi prensa, Madrid 2002.
- Ribéreau-Gayon i Peynaud, Ciencias i técnicas de la viña (Vol I), Hemisferio Sur, Buenos Aires, 1982.
- Sotés Ruiz, V., et al., Manual de Variedades y Patrones de Vid, MAPA, Madrid 1990.
- Winkler, A., Viticultura, Continental, Mèxic, 1984.
|
| Complementària |
|
|
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
|
| |
| Altres comentaris |
|
Prerrequisits: Biologia Vegetal. Coneixements bàsics de Francès i Anglès.
|
|