|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
| |
Comú |
| |
AC2 |
Coneixements científics i tècnics dels processos d’elaboració del vi. |
| |
Professionalitzador |
| |
Recerca |
| |
AR2 |
Perfecta capacitació per incorporar-se productivament a un departament universitari per tal de desenvolupar les tasques pròpies d’una Tesis doctoral. |
| |
AR3 |
La concepció, planificació, execució i direcció de projectes de R+D+I. |
| |
AR4 |
L’excel•lència en l’estudi i coneixement de l’àmbit de recerca en enologia. |
| |
AR5 |
La realització de recerques bibliogràfiques exhaustives en temes enològics altament especialitzats. |
| |
AR6 |
Conèixer i comprendre els sistemes d’anàlisi estadística, tractament gràfic de dades i gestió d’informació aplicats al camp de la recerca en enologia. |
| |
AR7 |
La presentació de resultats en format de literatura científica, d’acord amb els estàndards comunament acceptats. |
| |
AR8 |
L’avaluació crítica de resultats de recerca enològica, pròpia o aliena. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
| |
Comú |
| |
BC1 |
Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals. |
| |
BC2 |
Treballar autònomament amb iniciativa. |
| |
BC3 |
Flexibilitat. Disponibilitat per a l’adaptació en ambients canviants. |
| |
BC4 |
Resoldre problemes de manera efectiva. |
| |
BC6 |
Actuar amb un esperit crític i responsable. |
| |
BC11 |
Assertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes. |
| |
BC12 |
Aprendre a aprendre. |
| |
BC13 |
Planificació i organització. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
| |
Comú |
| |
CC1 |
Domini de l’expressió i la compressió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau. |
| |
CC2 |
Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau. |
| |
CC4 |
Desenvolupament d’habilitats informacionals. |
| Objectius |
Competències |
| Coneixement de les principals tècniques moleculars d'identificació de microorganismes. |
AC2
AR2
AR3
AR4
AR5
AR7
AR8
|
BC1
BC2
BC3
BC4
BC6
BC11
BC12
BC13
|
CC1
CC2
CC4
|
| Identificació i ecologia de llevats. |
AC2
AR2
AR3
AR4
AR5
AR7
AR8
|
BC1
BC2
BC3
BC4
BC6
BC11
BC12
BC13
|
CC1
CC2
CC4
|
| Identificació i ecologia de bacteris làctics. |
AC2
AR2
AR3
AR4
AR5
AR7
AR8
|
BC1
BC2
BC3
BC4
BC6
BC11
BC12
BC13
|
CC1
CC2
CC4
|
| Identificació i ecologia de bacteris acètics. |
AC2
AR2
AR3
AR4
AR5
AR7
AR8
|
BC1
BC2
BC3
BC4
BC6
BC11
BC12
BC13
|
CC1
CC2
CC4
|
| Interaccions entre microorganismes. |
AC2
AR2
AR3
AR4
AR5
AR6
AR7
AR8
|
BC1
BC2
BC3
BC4
BC6
BC11
BC12
BC13
|
CC1
CC2
CC4
|
| Tema |
Subtema |
| 1. Aplicación de técnicas moleculares en la identificación de microorganismos |
1.1. Identificación de levaduras: Secuenciación y análisis de genes ribosomales y secuenciación de otros genes como la actina y la citocormo c oxidasa.
1.2. Identificación de levaduras a nivel de cepa: Análisis de restricción del mtDNA, Electroforesis de campo pulsante, elementos delta y RAPDs.
1.3. Identificación de bacterias lácticas.
1.4. Identificación de bacterias acéticas.
|
| 2. Interacción levadura-levadura durante la fermentación alcohólica, Saccharomyces vs. no-Saccharomyces |
2.1. Géneros y especies más abundantes en las distintas fases de la fermentación alcohólica.
2.2. Diversidad de cepas de Saccharomyces cerevisiae.
2.3. Influencia de las diferentes prácticas enológicas sobre las poblaciones de levaduras (prácticas de viticultura, temperatura de fermentación, inoculación, SO2, etc.).
|
| 3. Interacción levaduras-bacterias lácticas durante la fermentación alcohólica |
3.1. Diversidad de géneros y especies de bacterias lácticas durante la fermentación alcohólica.
3.2. Métodos de estudio del antagonismo entre S. cerevisiae y Oenococcus oeni.
3.3. Influencia de la cepa de levadura y de las diferentes prácticas enológicas (temperatura, aireación, SO2, etc) sobre la fermentación maloláctica.
|
| 4. Interacción levaduras-bacterias acéticas durante la fermentación alcohólica |
4.1. Diversidad de géneros y especies de bacterias acéticas durante la fermentación alcohólica.
4.2. Crecimiento de las bacterias acéticas durante la fermentación alcohólica.
4.3. Influencia de las diferentes prácticas enológicas sobre el desarrollo de las bacterias acéticas. Impacto sobre la calidad del vino.
|
| 5. Interacción entre bacterias lácticas y bacterias acéticas durante la fermentación maloláctica |
Interacción entre bacterias lácticas y bacterias acéticas durante la fermentación maloláctica. |
| 6. Bioquímica y fisiología de las levaduras vínicas |
6.1.- Descripción bioquímica del proceso de fermentación alcohólica y de su importancia para la generación de productos importantes para las propiedades del vino.
6.2.- Aspectos relevantes del metabolismo de compuestos nitrogenados y su relación con las propiedades organolépticas del vino
6.3- Descripción de las condiciones de estrés que afectan a las levaduras durante las diferentes etapas de producción del vino
6.4.- Estudio de la respuesta a estrés en la levadura Saccharomyces cerevisiae y en particular en cepas vínicas. |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
2 |
0 |
2 |
| |
| Sessió Magistral |
|
8 |
8 |
16 |
| Pràctiques a laboratoris |
|
20 |
20 |
40 |
| Debats |
|
7 |
7 |
14 |
| Presentacions / exposicions |
|
7 |
7 |
14 |
| Treballs |
|
0 |
18 |
18 |
| Seminaris |
|
6 |
6 |
12 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Proves orals |
|
1 |
1 |
2 |
| Proves de Desenvolupament |
|
3 |
3 |
6 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació de l’assignatura. |
| Sessió Magistral |
Explicació dels continguts teòrics. |
| Pràctiques a laboratoris |
Aplicació pràctica de les tècniques d’identificació de microorganismes. |
| Debats |
Discussió sobre temes concrets relacionats amb els continguts de l’assignatura via internet. |
| Presentacions / exposicions |
Exposició oral per part del alumnes d'un tema concret o d'un treball (prèvia presentació escrita). |
| Treballs |
Recensió d’articles científics. |
| Seminaris |
Aprofundiment sobre un tema de manera monogràfica. |
| |
| Sessió Magistral |
| Pràctiques a laboratoris |
| Debats |
| Presentacions / exposicions |
| Seminaris |
| Treballs |
| Atenció personalitzada |
|
|
Descripció |
| L’alumne pot contactar vía correu electrònic amb els professors o bé durant els periodes d’atenció programats. |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Presentacions / exposicions |
-Presentació en sessió pública d'una revisió bibliogràfica d'un tema específic escollit per l'alumne (amb conformitat de tutor) relacionat amb temes del curs (3a part), i debat responent a preguntes de professors.
-Presentació en sessió pública de respostes de lectura crítica d'articles sobre temes del curs (2a part) |
20%
10% (Veure apartat Proves de Desenvolupament) |
| Treballs |
Memòria escrita de revisió bibliogràfica del tema presentat anterior (3a part) |
20% |
| Seminaris |
Participació en els seminaris sobre els diversos temes. Es tindrà en compte per a la nota final |
5% |
| Proves orals |
Veure apartat d'exposicions |
Veure apartat d'exposicions |
| Proves de Desenvolupament |
-Respostes per escrit (e-mail) a preguntes sobre informació bibliografia deixada per professors sobre cada tema (1a part)
-Respostes per escrit (e-mail) a preguntes de lectura crítica d'articles sobre temes del curs (2a part) |
25%
20% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
|
- DELFINI, C. & V.F. FORMICA. Wine Microbiology, Science and Technology. Ed. Marcel Dekker, Nueva York, 2001.
- FLEET, G.H. "Wine microbiology and biotechnology". Harwood academic publishers. Switzerland, 1993.
- FUGELSANG, K.C. Wine microbiology. Ed. Chapman and Hall Enology Library, New York, 1997.
- KURTZMAN, C P & FELL, J W. The yeasts: A taxonomic study Ed. Elsevier Science Pule. Co., Amsterdam, 1998.
- RIBEREAU-GAYON, P, DUBOURDIEU, D, DONECHE, B, LONVAUD, A. Traité d’oenologie. Microbiologie du vin. Ed. Dunod, Paris, 1998. (versión en Inglés, 2000).
- Yeast-Bacteria Interactions. Lallemand Technical Meetings. Biarritz, 2002.
- Querol A and Ramón D (1996). The application of molecular techniques in wine microbiology. Trends Food Sci Technol 7:73-78.
|
| Complementària |
|
- A. Ruiz, M. Poblet, A. Mas y J.M. Guillamón. (2000) Identification of acetic acid bacteria by RFLP of the PCR-amplified 16S rDNA and 16S-23S rDNA intergenic spacers. International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology, 50: 1981-1987.
- G Zapparoli, C Reguant, A Bordons, S Torriani, F Dellaglio. (2000) Genomic DNA fingerprinting of Oenococcus oeni strains by pulsed-field gel electrophoresis and randomly PCR-amplified polymorphic DNA. Current Microbiology 40: 351-355.
- M.J. Torija, N. Rozès, M. Poblet, N. Rozès, J.M. Guillamón y A. Mas. (2001) Yeast population dynamics in spontaneous fermentations: comparisons between two different wine producing areas over a period of three years. Antonie van Leeuwenhoek Int. J. G. 79: 345-352.
- G Beltran, MJ Torija, M Novo, N Ferrer, M Poblet, JM Guillamon, N Rozes y A Mas. (2002) Analysis of yeast populations during alcoholic fermentation: a six year follow-up study. Systematic and Applied Microbiology 25: 287-293.
- J Sabaté, J Cano, B Esteve-Zarzoso y JM Guillamón. (2002) Isolation and identification of yeasts associated with vineyard and winery by RFLP analysis of ribosomal genes and mitochnrial DNA. Microbiological Research 157: 1-8.
- A Mas, A. González, N. Hierro, M Poblet, JM Guillamón y N Rozès. (2003) Bacterias acéticas durante la fermentación vínica: Interacciones con otros microorganismos. 3: 27-30.
- C Reguant, A Bordons. (2003) Typification of Oenococcus oeni strains by multiplex RAPD-PCR and study of population dynamics during malolacic fermentation. Journal of Applied Microbiology, 95, 2: 344-353.
- Á. González, N. Hierro, M. Poblet, N. Rozès, A. Mas y J. M. Guillamón. Application of molecular methods for the differentiation of acetic acid bacteria in a red wine fermentation. Journal of Applied Microbiology. (En prensa).
- Ivorra, C.; Pérez-Ortín, J.E. y Del Olmo, M. (1999). Reverse correlation of stress-resistance ability and stuck fermentations in wine yeasts. A molecular study. Biotechnol. & Bioeng. 64, 698-708.
- Carrasco, P., Querol, A. y del Olmo, M. (2001) Analysis of the stress resistance of comercial wine yeast strains. Arch. Microbiol. 175, 450-457.
- Querol, A., E. Barrio, T. Huerta, and D. Ramón. 1992. Molecular monitoring of wine fermentations conducted by active dry yeast strains. Appl. Environ. Microbiol. 58:2948-2953.
- Querol A, Barrio E, and Ramón D (1994). Population dynamics of natural Saccharomyces strains during wine fermentation. Int J Food Microbiol 21:315-323.
- Aranda, A., A. Querol, and M. del Olmo. 2002. Correlation between acetaldehyde and ethanol resistance and expression of HSP genes in yeast strains isolated during the biological aging of sherry wines. Arch Microbiol. 177:304-312.
|
|