DATOS IDENTIFICATIVOS 2014_15
Asignatura (*) ENTORNOS FLEXIBLES DE FORMACIÓN Código 11665203
Titulación
Ciclo
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo
3 Optativa AN
Lengua de impartición
Català
Departamento Pedagogia
Coordinador/a
GONZALEZ MARTINEZ, JUAN
Correo-e juan.gonzalezm@urv.cat
antonia.darder@urv.cat
Profesores/as
GONZALEZ MARTINEZ, JUAN
DARDER MESQUIDA, ANTÒNIA
Web http://moodle.urv.net
Descripción general e información relevante Aquesta assignatura serà impartida pel Dr. Jesús Salinas (jesus.salinas@uib.es). Esta asignatura será impartida por el Dr. Jesús Salinas (jesus.salinas@uib.es).

Competencias
Tipo A Código Competencias Específicas
Tipo B Código Competencias Transversales
Tipo C Código Competencias Nucleares
  Comun

Objetivos de aprendizaje
Objetivos Competencias
Buscar els fonaments pedagògics per construir un model de formació flexible. AC1
AC5
AC9
BC3
BC5
CC4
Identificar els elements crítics que s'han de considerar en un sistema d'ensenyament-aprenentatge basat en entorns tecnològics. AC1
AC2
AC6
AC9
AC10
AC11
BC2
BC3
CC3
Reflexionar sobre les possibilitats que presenten les diferents experiències de formació per mitjà de sistemes d'ensenyament-aprenentatge basats en entorns tecnològics. AC9
AC10
AC14
BC2
BC3
CC3

Contenidos
tema Subtema
1.- La enseñanza flexible 1.1.- La enseñanza a distancia
1.2.- Aprendizaje abierto
1.3.- La enseñanza flexible
2.- Modelos de uso de las TIC en la educación a distancia 2.1.- Elementos de análisis de la enseñanza on-line
2.2.- Tipos de instituciones
2.3.- Modelos de enseñanza on-line
3.- Componentes para un modelo de enseñanza flexible 3.1.- Componentes tecnológicos
3.2.- Medios educativos
3.3.- Flexibilidad
3.4.- Entorno organizativo
3.5.- Aprenendizaje y tutoría
4.- Implicaciones institucionales

Planificación
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase Horas fuera de clase (**) Horas totales
Actividades introductorias
1 0 1
 
Sesión magistral
6 6 12
Seminarios
5 0 5
Foros de discusión
0 6 6
Estudios previos
0 6 6
Metodologías integradas
0 6 6
Prácticas a través de TIC
0 33 33
 
Atención personalizada
6 0 6
 
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologías
Metodologías
  descripción
Actividades introductorias Actividades encaminadas a tomar contacto y recoger información sobre los alumnos y presentación de la asignatura.
Sesión magistral Sesiones de videoconferencia.
Seminarios Trabajo en profundidad de un tema (monográfico). Ampliación y relación de los contenidos dados en las sesiones magistrales con el quehacer profesional.

Foros de discusión Actividad, a través de las TIC, donde se debaten temas de actualidad relacionados con el ámbito profesional.
Estudios previos Búsqueda, lectura y trabajo de documentación, propuesta de resolución de ejercicios por realizar en el laboratorio por parte del alumno.
Metodologías integradas Aprendizaje basado en problemas, trabajo por proyectos, portafolio docente, etc.
Prácticas a través de TIC Aplicar, a nivel práctico, la teoría a un ámbito de conocimiento en un contexto determinado. Simulaciones a través de las TIC.
Atención personalizada

Atención personalizada
 
Sesión magistral
Atención personalizada
descripción
Es el tiempo que cada profesor tiene reservado para atender y resolver dudas a los alumnos y persigue los siguientes objetivos: -Atender, realizar el seguimiento y orientar a nivel profesional al alumno. - Intercambiar información, opinión y conocimientos. -Favorecer la retroalimentación entre profesor y alumno sobre los trabajos de la asignatura. -Realizar un seguimiento de la comprensión de conceptos y contenidos y aclaración de dudas. -Asesorar en la búsqueda de información. - Etc.

Evaluación
  descripción Peso
Prácticas a través de TIC El método de evaluación se basará en:
-Evaluación continua a partir de la realización de las actividades que se proponen a lo largo del curso. Se recomienda consultar la planificación concreta de la asignatura disponible en el espacio Moodle de la asignatura para conocer el detalle de esas actividades.
-Grado de participación en los debates y las aportaciones que ellos se hagan. Es conveniente seguir el cronograma de las actividades tal como se proponen en el curso y cumplir los plazos que se marcan para su entrega. De este modo se podrá garantizar una coherencia y una correcta integración de los contenidos de todos los cursos a los que cada alumno se ha matriculado.
100%
Otros

Es recorda que l'alumnat ha de respectar el criteri de l'absoluta correcció lingüística en totes les seves proves d'avaluació (i també d'ensenyament-aprenentatge i que no fer-ho pot ser motiu directe de suspens. D'altra banda, qualsevol circumstància de plagi per part de l'alumnat pot suposar el suspens directe a l'assignatura, sense possibilitat de recórrer a la segona convocatòria. Finalment, es recorda a l'alumnat la convinença de consultar la planificació específica allotjada a l'espai Moodle de l'assignatura.

 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Es recorda que l'alumnat ha de respectar el criteri de l'absoluta correcció lingüística en totes les seves proves d'avaluació (i també d'ensenyament-aprenentatge i que no fer-ho pot ser motiu directe de suspens.
D'altra banda, qualsevol circumstància de plagi per part de l'alumnat pot suposar el suspens directe a l'assignatura, sense possibilitat de recórrer a la segona convocatòria.

Finalmente, se recomienda al alumnado consultar la planificación específica alojada en el espacio Moodle de la asignatura.

Es recorda que l'alumnat ha de respectar el criteri de l'absoluta correcció lingüística en totes les seves proves d'avaluació (i també d'ensenyament-aprenentatge i que no fer-ho pot ser motiu directe de suspens.
D'altra banda, qualsevol circumstància de plagi per part de l'alumnat pot suposar el suspens directe a l'assignatura, sense possibilitat de recórrer a la segona convocatòria.

Es recorda que l'alumnat ha de respectar el criteri de l'absoluta correcció lingüística en totes les seves proves d'avaluació (i també d'ensenyament-aprenentatge i que no fer-ho pot ser motiu directe de suspens.
D'altra banda, qualsevol circumstància de plagi per part de l'alumnat pot suposar el suspens directe a l'assignatura, sense possibilitat de recórrer a la segona convocatòria.

Es recorda que l'alumnat ha de respectar el criteri de l'absoluta correcció lingüística en totes les seves proves d'avaluació (i també d'ensenyament-aprenentatge i que no fer-ho pot ser motiu directe de suspens.
D'altra banda, qualsevol circumstància de plagi per part de l'alumnat pot suposar el suspens directe a l'assignatura, sense possibilitat de recórrer a la segona convocatòria.


Fuentes de información

Básica

 

Adell, J. (1997): Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de

la información, EDUTEC. Revista Electrónica de Tecnología Educativa, nº 7,

noviembre. [http://www.uib.es/depart/gte/revelec7.html]

Aoki, K., Fasse, R., Stowe, S. (1998): «A typology for distance education. Tool

for strategic planning», a Ottmann, T., Tomek, I. (Ed.) Proceedings of EDMEDIA

& ED-TELECOM, Freinburg, Germany 149-154.

Baynton, M. (1992). Dimensions of control in distance education: A factor

analysis. American Journal of Distance Education, 6 (2), 17-31.

Binstead,D. (1987): Open and distance learning and the use of new technology

for the self development of managers. Centre for the Study of Management

Learning, University of Lancaster.

Boot,R. y Hodgson,V. (1987): Open Learning: Meaning and experience. En

Hodgson,V. (De.): Beyond Distance Teaching: Toward Open Learning. Open

University Press, London.

Garrison, D. R. (1990). An analysis and evaluation of audio teleconferencing to

facilitate education at a distance. American Joumal of Distance Education, 4

(3), 13-24.

Gunawardena, C. N. (1993). The Social Context of Online Education.

Proceedings of the Distance Education Conference, Portland, Oregon.

Hanna, D. E. (1998): «Higher education in an era of digital competition:

Emerging organisation models». Journal of Asynchronous learning Networks,

vol 2. [http://www.aln.org/alnweb.journal/jaln_vol2issue1]

Harasim,L. (1990): Online Education: An environment for collaboration and

intellectual amplification. En Harasim,L. (Ed.): Online education. Perspectives

on a New Environment. Preager, New York. 39-66.

Harasim,L. (1993): Firts Steps in Multimedia Telecommunications: Using ISDN

for Educational Delivery. En Savage,J. y Wedemeyer,D.(Eds): Pacific

Telecommunications Council Fifteenth Anual Conference. Proceedings.

Pacific Telecommunications Council, Honolulu Haway USA. 216-222

Harris, J. (1995): Organizing and facilitating telecollaborative projects. The

Computing Teacher 22(5). [http://www.ed.uiuc.edu/Mining/Frebruary95-

TCT.html]

Henríquez,P. (2001): La Aplicación Didáctica de las Tecnologías de la

Información y la Comunicación en la formación del siglo XXI. Tesis Doctoral

(inédita). Universitat Rovira i Virigili, Tarragona.

Hiltz,S. (1992): The Virtual Classroom: Software for Collaborative Learning. En

Barret,E.(Ed.): Sociomedia. The MIT Press, Cambridge (Massachusetts).

Hillman, D.C., Willis, D.C., Gunawardena, C.N. (1994): «Learner interface

interaction in distance education: an extension of contemporary strategies for

practitioners» American Journal of Distance Education. Vol.,8,2, pp:30-42

Holmberg, B. (1985): Educación a distancia: Situación y perspectivas. Buenos

Aires, Kapelusz.

41

Holmberg, B. (1995). Theory and Practice of Distance Education, London and

New York, Routledge.

Keegan, D. (1986). Foundations of Distance Education. London and New York:

Routledge.

Kember,D. (1995): Open Learning. Courses for Adults. Educational Technology

Pub. Englewood Cliffs NJ.

Latona, K. (1996): Case Studies in Flexible Learning. Institute for Interactive

Multimedia and The Faculty of Education. UTS.

Lewis,R (1988): "Open learning - the future". En Paine,N.(Ed.) Open learning in

transition. London, Kogan Page, 89-104.

Lewis, R., Spencer, D. (1986): «What is open learning?» Open Leaning Guide,

vol. 4.

Mason,R. y Kaye,T. (1990): Toward a New Paradigm for Distance Education.

En Harasim,L. (Ed.): Online education. Perspectives on a New Environment.

Preager, New York. 15-38.

McIsaac, M. S., Gunawardena, C N. (1996): «Distance Education», a

JONASSEN, D. H. Handbook on Research for Education Communications

and Technology. Nova York, McMillan.

Moore, M. G. (1983). «On a Theory of independent study», a Sewart, D.;

Keegan, D.; Holmberg, B. (eds.). Distance Education: International

Perspectives. London/New York. Manrtin's Press

Moore, M. G. (1989): «Three types of interaction”. American Journal of Distance

Education.,3 (2), pág. 1-6

Moore, M. G. (1990). Recent contributions to the theory of distance education.

Open Learning, 5 (3), 10-15.

Moore, M. G. (1991). «Theory of distance education». Second American

Symposium on Research in Distance Education. 22-23 de Maig. The

University State University, University Park.

Paulsen, M. F. (1993). «The Hexagon of cooperative freedom: A distance

Education Theory Attuned to Computer Conferencing». DEOSNEWS Vol.3

Núm.2

Petters, O. (1988). «Distance teaching and industrial production: A comparative

interpretation in outline», SEWART, D.; KEEGAN, D.; HOLMBERG, B.

(Eds.): Distance Education: international perspectives. London/New York.

Manrtin's Press

Race,P. (1994): The Open Learning Handbook. Kogan Page, London

Riel,M. y Harasim,L. (1994): Research Perspectives on Network Learning.

Machine Mediated Learning, 4(2-3) 91-113.

Roberts,T., Romm,C. Y Jones, D. (2000): Current practice in web-based

delivery of IT courses. APWEB2000.

Romiszowski, A. (1994): Educational Systems Design Implications of Electronic

Publishing. Educational technology, 34(7). 6-12

Romiszowski,A. y Criticos,C. (1994): The Training and Development of

Educational Technologists for the 21st Century. En Kearsley,G. y Linch,W.

(De.): Educational Technology. Leadership Perspectives. Educational

Technology Pub. Englewood Cliffs NJ., 165-180.

Saba, F., & Shearer, R. (1994). Verifying key theoretical concepts in a dynamic

model of distance education. American Journal of Distance Education, 8 (1),

36-59.

42

Salinas,J (1996a): Campus electrónicos y redes de aprendizaje. En SALINAS,J.

y otros (Coord): Redes de comunicación, redes de aprendizaje.

Universidad de las Islas Baleares - EEOS, Palma de Mallorca. 91-100.

[http://www.uib.es/depart/gte/salinas.html]

Salinas,J. (1996b): Telemática y educación: Expectativas y desafíos. Encuentro

de Computación Educativa. Santiago de Chile, 2-4 mayo.

Salinas, J. (1997): «Enseñanza flexible, aprendizaje abierto. Las redes como

herramientas para la formación”, a CEBRIAN, M. I ALTRES (Coord.).,

Edutec’97. Creación de materiales para la innovación educativa con nuevas

tecnologías. Màlaga, ICE-Universitat de Màlaga.

Salinas, J. (1998): «Redes y Educación: tendencias en Educación flexible i a

distancia», En Pérez, R., y otros, Educación y tecnologías de la educación.

Oviedo, II Congreso Internacional de Comunicación, tecnología y educación;

pp: 141-151.

Sangrà,A.y Duart,J. (1999): Formació universitària per mitjà del web: un model

integrador per a l’aprenentatge superior. En Duart,J. y Sangrà,A. (Eds):

Aprenentatge i virtualitat. Disseny pedagògic de material didactic per al www.

Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya – Pòrtic, Barcelona, 57-78.

Taylor,J. (1995): Distance education technologies: The fourth generation.

Australian Journal of Educational Technology, 11(2), 1-7.

Topham, P. (1989): «The concept of “Openness” in relation to Computer Based

Learning Environments and Management Education». Interactive learning

International, 5, 1, pp: 157

Wedemeyer, C. (1971). «Independent Study», a L. Deighton (Ed.)

Encyclopaedia of education, vol. 4. p. 548-57. Macmillan. New York.

Wedemeyer, C. (1981). Learning at the back-Door. Madison. University of

Wisconsin

Willis,J. (1991): Computer Mediated Communication Systems and Intellectual

Teamwork: Social Psychological Issues in Design and Implementation.

Educational Technology, 31(4). 10-20

Complementaria

Recomendaciones


(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.