DADES IDENTIFICATIVES 2014_15
Assignatura (*) DISSENY D'INVESTIGACIÓ Codi 11665218
Ensenyament
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa AN
Llengua d'impartició
Català
Departament Pedagogia
Coordinador/a
GONZALEZ MARTINEZ, JUAN
Adreça electrònica juan.gonzalezm@urv.cat
santos.urbina@urv.cat
mariapaz.prendes@urv.cat
jesusmaria.salinas@urv.cat
Professors/es
GONZALEZ MARTINEZ, JUAN
URBINA RAMÍREZ, SANTOS
PRENDES ESPINOSA, MARIA PAZ
SALINAS IBÁÑEZ, JESÚS MARIA
Web
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura serà impartida pels Drs. Jesús Salinas (jesus.salinas@uib.es), M.ª Paz Prendes (pazprend@um.es) i Santos Urbina (santos.urbina@uib.es).

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Conocer los fundamentos del diseño de investigaciones en Tecnología Educativa. Conèixer els fonaments de disseny d'investigacions en Tecnologia Educativa. AC13
AC16
AC17
BC3
BC4
CC3
Diseñar investigaciones experimentales, cuasi-experimentales y no experimentales. Dissenyar investigacions experimentals, quasi-experimentals i no experimentals. AC15
BC2
BC3
CC3
Comprender y analizar la estrategia de investigación del estudio del caso. Comprendre i analitzar l'estratègia de recerca de l'estudi del cas. AC15
AC16
AC17
BC3
BC4
BC8
CC5
Desarrollar proyectos combinados de investigación y diseño en Tecnología Educativa. Desenvolupar projectes combinats de recerca i disseny en Tecnologia Educativa. AC15
AC16
AC17
BC2
BC3
CC6

Continguts
Tema Subtema
Diseños de investigación en Tecnología Educativa
Dissenys d'investigació en Tecnologia Educativa
Diseños experimentales, cuasi-experimentales y no experimentales
Dissenys experimentals, quasi-experimentals i no experimentals
Estudio del caso
Estudi del cas
Investigación de diseño y desarrollo en Tecnología Educativa
Investigació de disseny i desenvolupament en Tecnologia Educativa

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 5 6
 
Sessió Magistral
4 8 12
Seminaris
4 20 24
Treballs
5 25 30
Debats
5 30 35
 
Atenció personalitzada
5 10 15
 
Proves pràctiques
5 25 30
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Actividades introductorias a la materia.
Activitats introductòries a la matèria.
Sessió Magistral Videoconferencias con exposiciones teóricas y debates aplicados.
Videoconferències amb exposicions teòriques i debats aplicats.
Seminaris Trabajo en pequeños grupos de forma síncrona y asíncrona.
Treball en petits grups de manera síncrona i asíncrona.
Treballs Resolución de casos prácticos de modo analítico. Proyectos de diseño.
Resolució de casos pràctics de manera analítica. Projectes de disseny.
Debats Análisis grupal de elementos de discusión.
Anàlisi grupal d'elements de discussió.
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
 
Treballs
Proves pràctiques
Descripció
Tutoría y mentoría para la correcta resolución de los enunciados planteados. Tutoria i mentoria per a la correcta resolució dels enunciats plantejats.

Avaluació
  Descripció Pes
Proves pràctiques L'avaluació es basarà en: avaluació continuada a partir de la realització de les activitats que es proposen al llarg del curs; grau de participació en els debats i les aportacions que s'hi facin. És convenient seguir el cronograma de les activitats tal i com es proposen al curs i complir els terminis que es marquen per a cada lliurament. D'aquesta manera es podrà garantir la coherència i la correcta integració dels continguts de tots els cursosals que cadascú s'ha matriculat. Es recomana l'assistència a un minim del 80 % de les sessions de videoconferència. 100 %
Altres

Es recorda que l'alumnat ha de respectar el criteri de l'absoluta correcció lingüística en totes les seves proves d'avaluació (i també d'ensenyament-aprenentatge i que no fer-ho pot ser motiu directe de suspens. D'altra banda, qualsevol circumstància de plagi per part de l'alumnat pot suposar el suspens directe a l'assignatura, sense possibilitat de recórrer a la segona convocatòria. Finalment, es recorda a l'alumnat la convinença de consultar la planificació específica allotjada a l'espai Moodle de l'assignatura.

 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

ADELL, J. y SALES, A. (2000): Enseñanza online: elementos para la definición del rol del profesor, en CABERO, J. y otros (coords): Y continuamos avanzando. Las nuevas tecnologías para la mejora educativa, Sevilla, Kronos, 351-371.

BARROSO, J. y CABERO, J. (2002): Principios para el diseño de materiales multimedia educativos para la red, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 135-154.

BARTOLOMÉ, A. (2000): Hipertextos, hipermedia y multimedia: configuración técnica, principios para su diseño y aplicaciones didácticas, en CABERO, J. y otros (coords): Medios audiovisuales y nuevas tecnologías para la formación en el siglo XXI,, Murcia, Edutec-Diego Marín, 2ª ed., 127-148.

BARTOLOMÉ, A. (2002): Multimedia para educar. Ediciones Edebé. Barcelona 236-238.

BROWN, G. (1979): La microenseñanza, Madrid, Anaya.

CABERO, J. (1989): Tecnología educativa: utilización didáctica del video, Barcelona, PPU.

CABERO, J. (2000): La formación virtual: principios, bases y preocupaciones, en PÉREZ, R. (coord.): Redes, multimedia y diseños virtuales, Oviedo, Departamento de Ciencias de la Educación, 83-102.

CABERO, J. y GISBERT, M. (dirs) (2002): Materiales formativos multimedia en la red. Guía práctica para su diseño, Sevilla, SAV de la Universidad de Sevilla.

CEBRIÁN DE LA SERNA, M. (coord.) (2003): Enseñanza virtual para la innovación universitaria, Madrid, Narcea.

CORTINOVIS, R. (1992). Hypermedia for training: A software and Instructional Engineering Model. Educational Technology. The magazine for Managers in Education. 32(7) July 47-51.

DE BENITO, B. (2000): Posibilidades educativas de las “webtools”, Palma de Mallorca, Universidad de las Islas Baleares.

DE BENITO, B. y SALINAS, J. (2002): Weebtool: aplicaciones para sistemas virtuales de formación, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 175-197.

DUARTE (1998): Navegando a través de la información: diseño y evaluación de hipertextos para la enseñanza en Huelva, Facultad de Ciencias de la Educación, tesis doctoral inédita.

HALL, B. (1997): Web-based training cookbook, Nueva York, John Wiley & Sons.

HANNUM, W. (2001): Web-based traigning: advantages and limitations, en KAHN (ed): Web-based traigning,

New Jersey

, Englewood Cliffs, 47-58.HILL, P. y otros (1981): Making decisions. A multidisciplinary introduction,

Massachusetts

, Addison-Wesley.

HORTON, S. (2000): Web teaching guide, Yale, Yale University Press.

JIMÉNEZ, B. (Ed.). (1999). Evaluación de programas, centros y profesores.

Madrid

: Síntesis.

JOLLIFFE, A. y otros (2001): The online learning handbook, Londres, Kogan Page.

KEMP, J.E. y SMILLE, D.C. (1989): Planning and using instructional media, Nueva York, Harper & Row.

KHAN, B. (1999): Web-based Intruction (WBI): what is it and why is it?, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 5-18.

KILIAN, C. (2001): Escribir para la web, Barcelona, Deusto.

MARCH, T. (2001): Theory and practice on integrating the web for learning, http://www.ozline.com/learning/theory.html.

MAYER, R.E. (2003): Multimedia learning,

Cambridge

, Cambridge University Press.

NITGHTINGALE, P. y otros (1996): Assessing learning in Universities, Sydney, Professional Development Centre University of New South Wales).

NÚÑEZ, A. (2000): Una comparación del campus virtual de British Open University y el campus virtual de Florida StatUniversity: constructivismo vs. conductismo, http://cvc.cervantes.es/obref/formacion_virtual/campus_virtual/nunez.htm.

ORIHUELA, J.L. y SANTOS, M.L. (1999): Introducción al diseño digital, Madrid, Anaya.

PALLOF, R. y PRATT, K. (2003): Lessons from the cyberspace classroom. The realities of online teaching, San Francisco, Jossy-Bass.

PÉREZ, A. y SALINAS, J. (2004): El diseño, la producción y realización de materiales multimedia e hipermedia, en salinas, j., aguaded, j.i. Y cabero, j. (COODS): Tecnologías para la educación. Diseño, producción y evaluación de medios para la formación docente, Madrid, Alianza, 157-176.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent