DADES IDENTIFICATIVES 2011_12
Assignatura (*) ESTAT, CIUTADANIA I MULTICULTURALISME Codi 12102206
Ensenyament
Cicle 1r i 2n
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Optativa Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
PUJADAS MUÑOZ, JOAN JOSEP
 Adreça electrònica joanjosep.pujadas@urv.cat
Professors/es
PUJADAS MUÑOZ, JOAN JOSEP
Web http://www.antropologia.urv.cat
Descripció general i informació rellevant Es fa un recorregut històric de les aportacions de l’antropologia social en el camp de l’etnicitat, de les relacions interètniques i de les relacions politiques entre minories i majories en el període colonial i poscolonial, amb especial atenció al cas d’Amèrica Llatina. En una segona part s’introdueix el debat sobre els models de gestió estatal de les minories ètniques i nacionals. En darrer lloc, es presenten els elements teòrics per interpretar l’estat actual de la societat globalitzada, transnacional i multicultural.

Competències
Codi  

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
L'objectiu principal d'aquesta assignatura és proporcionar les eines conceptuals, teòriques i metodològiques bàsiques per tal de enfrontar-se a tot un camp d'anàlisi privilegiat per l'Antropologia Social en relació a una de les problemàtiques més punyents de la nostra societat contemporània, el dels processos identitaris, que es desenvolupen en el context de la globalització creixent de l'economia, les relacions polítiques, la mobilització internacional de mà d'obra i l'hegemonia d'uns pocs centres de difusió cultural a nivell planetari.

Continguts
Tema Subtema
1.Conceptes, marcs teòrics i recorregut històric sobre el tema de l’etnicitat en l’Antropologia Social
2.Epistemologia i pràctica etnogràfica als contextos colonial i poscolonial: el cas d’Amèrica Llatina.
3.Antropologia, politologia i economia política: l’Estat i les polítiques publiques em La gestió de la ciutadania i de les diferencies culturals.
4.Anomia urbana i segregació racial als EUA: des de l’Escola de Chicago fins l’actualitat.
5.Les minories nacionals i ètniques a Europa des de la Segona Guerra Mundial
6.Globalització, transnacionalisme i societat líquida: cultures migratòries i trajectòries transnacionals
7.Epistemologia, ètica i pràctica etnogràfica en l’estudi de les minories culturals i ciutadanes en context urbà.
8.Taller de debat sobre els projectes d’assaig: gups diferenciats entre estudiants de la LLASC i del MAU

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Presentacions / exposicions
3 6 9
Debats
2 2 4
Sessió Magistral
32 48 80
Pràctiques de camp/sortides
4 6 10
Treballs
5.5 12 17.5
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
6 12 18
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
Proves pràctiques
3 6 9
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació d'eines i instruments de treball (Moodle, biblioteca, sistema tutorial)
Presentacions / exposicions Presentacions de grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor.
Debats Agrupament de eixos de debat, sorgits del temari, que serviran de base per a debats dirigits a classe. Podran participar professors convidats.
Sessió Magistral Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor
Pràctiques de camp/sortides Es fara una sortida de camp amb els alumnes. El lloc i la duració s'haurà de determinar de comú acord.
Treballs Els alumnes s'agruparan en unitats de dos a quatre persones, que treballaran conjuntament un àrea temàtica, tot recopilant i sintetitzant informació i bibliografia. A partir d'aquests materials es participarà en els debats i exposicions. Finalment cada alumne realitzarà individualment una síntesi escrita de dues a tres pàgines.
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària

Atenció personalitzada
 
Debats
Sessió Magistral
Treballs
Atenció personalitzada
Activitats Introductòries
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
Descripció
Consistirà en activitat tutorial personalitzada en el despatx del professor, per tal d'orientar el seguiment de la parrt teòrica i de les parts pràctiques de l'assignatura. Cada estudiant té la obligació de visitar el despatx del professor, com a mínim, una vegada durant el període lectiu. A banda, mitjançant l'eina Moodle, els estudiants podran adreçar-se al professor per fer consultes virtuals, durant el període lectiu.

Avaluació
  Descripció Pes
Presentacions / exposicions Presentació de grup de cada línia de recerca 15%
Debats Seminari de final de curs amb el debat individualitzat amb les conclusions del treball pràctic 15%
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària A l'aula ordinària cada alumne, al llarg del curs farà una breu presentació d'un estudi de cas vinculat a un tema 10%
Proves pràctiques Es farà un prova escrita del tipus take home amb 8 preguntes relacionades amb el temari de l'assignatura, on s'haurà de mostrar el grau de maduresa sobre les presentacions del professor i les lectures assignades. 50%
Altres

Presentació escrita de les conclusions sobre l'estudi de cas presenjtat oralment, amb una llargada màxima de dos fulls.

 10%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Es fa una avaluació continuada de la tasca de cada estudiant, a partir dels criteris esmentats. Aquells alumnes que, per qualsevol motiu, no hagin pogut assolir els diferents aspectes del protocol d'avaluació, podran realitzar una prova escrita (60%), així com un treball pràctic, seguint les observacions del professor (40%).

Fonts d'informació

Bàsica

Álvarez, I. (1993): Diversidad cultural y conflicto nacional, Madrid, Talasa Eds.

Anderson, B. (1991): Imagined Communities, Londres, Verso.

Arana, S. (1978): Obras escogidas. Antología política, San Sebastián, Haranburu.

Balibar,E., Wallerstein, I. (1991): Raza, nación y clase, Madrid, Iepala.

Ballester, B. (1997): El nacionalisme profètic dels catalans, Tarragona, Eds. El Mèdol.

Bartolomé, M. (1998), "Procesos civilizatorios, pluralismo cultural y autonomías étnicas en América Latina", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 171-194.

Bartolomé, M., Barabas, A. (1996): "Los procesos de extinción y transfiguración cultural", en Ibid.: La pluralidad en peligro, México, INAH-INI, pp. 19-44.

Bilbeny, N. (1996): Europa después de Sarajevo, Barcelona, Destino.

Cardoso de Oliveira, R. (1998), "Etnicidad, eticidad y globalización", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 31-47.

Castells, M. (1997): "La otra cara de la Tierra: movimientos sociales contra el nuevo orden global", en Castells, M.: La era de la información. El poder de la identidad, Madrid, Alianza, vol. 2º.

Castles, S., Miller, M. (1993): The Age of Migration, Hong Kong, Macmillan.

Cohn-Bendit, D. (1998): "¿Qué es la diversidad?", en AADD: La interculturalidad que viene, Barcelona, Icaria, pp. 269-280.

Cohn-Bendit, D., Schmid, Th.(1996): Ciudadanos de Babel. Apostando por una democracia multicultural, Madrid, Talasa.

Colomer, J. M. (1984): Contra los nacionalismos, Barcelona, Anagrama.

Connor, W. (1998), Etnonacionalismo, Madrid, Trama Ed.

de Blas, A. (1997): Enciclopedia del Nacionalismo, Madrid, Tecnos.

de la Peña, G. (1999), "Territorio y ciudadanía étnica en la nación globalizada", Desacatos, nº 1, pp. 13-27.

Díaz Polanco, H. (1995): La rebelión de los indios zapatistas y la autonomía,

EZLN (1995): "Los siete mensajes",en Documentos y comunicados del EZLN, México, Eds. Era.

Guerrero, A. (1995): "El levantamiento nacional de 1994: discurso y representación política (Ecuador)", en Problèmes d'Amérique Latine, nº 19, 1995 (versió en espanyol mecanografiada), 25 pp.

Guerrero, A. (1997): "Poblaciones indígenas, ciudadanía y representación", en Nueva Sociedad (Caracas), nº 150, pp. 98-105.

Guibernau, M. (1997): Nacionalismes. L'estat nació i el nacionalisme al segle XX, Barcelona, Proa.

Huntington, S. (1997): El choque de civilizaciones, Barcelona, Paidós.

Ibarra (1992): Los indígenas y el estado en Ecuador, Quito, Abya Yala.

Keating, M. (1996), Naciones contra el Estado. El nacionalismo de Cataluña, Quebec y Escocia, Barcelona, Ariel.

Khader, B. (1992): Europa y el Gran Magreb, Barcelona, Fundació P. Torras.

Kymlicka, W. (1996): Ciudadanía multicultural, Barcelona, Paidós.

Lamo de Espinosa, E. (1995), "Fronteras culturales", en Lamo de Espinosa, E. (Comp.): Culturas, estados, ciudadanos, Madrid, Alianza, 13-79.

Ortega y Gasset, J. (1980): España invertebrada, Madrid, Espasa-Calpe.

Prat de la Riba, J. (1977): La nacionalitat catalana, Barcelona, Barcino.

Pujadas, J. J. (1993a): Etnicidad. Identidad cultural de los pueblos, Madrid, Eudema.

Pujadas, J.J. (1993b): "Racismo, xenofobia y conflicto étnico en una Europa en transición", en Provansal, D. (Comp.): Migraciones, segregación y racismo. Tenerife, FAAEE-ACA (Actas del VI Congreso de Antropología de la FAAEE, vol. 7º), pp. 11-28.

Pujadas, J. J. (1994): "Catalunya i les migracions estrangeres: una aproximació des de l'Antropologia Social", en Revista d'Etnologia de Catalunya, nº 4, pp. 132-153.

Pujadas, J. J. (1998a): "El proceso autonómico español en el marco de la transición democrática en su 20º aniversario", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 75-114.

Pujadas, J. J. (1998b): "Mestizaje, cosmopolitismo y nuevas formas de racismo", en AADD: La interculturalidad que viene, Barcelona, Icaria, pp. 255-267.

Pujadas, J.J.; Massal, J. (2002), “Migraciones ecuatorianas a España: procesos de      inserción y claroscuros”,Íconos (Quito), nº 14, pp. 67-87.

Ramos, A. R. (1998), "Convivencia interétnica en Brasil: los indios y la nación brasileña", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 195-214.

Sanguin, A. L. (1993): "Quelles minorités pour quels territoires?", en Sanguin, A. L. (Comp.): Les minorités ethniques en Europe, Paris, L'Harmattan, pp. 5-18.

Stallaert, Ch. (1998), Etnogénesis y etnicidad, Barcelona, Proyecto A.

Stavenhagen, R. (1998), "El sistema internacional de los derechos indígenas", en Bartolomé, M.,Barabas, A.(Comps.): Autonomías étnicas y estados nacionales, México, INI, pp. 49-72.

 

 

 
Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
ETNOLOGIA DELS POBLES D'AMÈRICA/12102209

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
RELIGIÓ I VISIÓ DEL MÓN/12102001
FILANTROPIA, ESTAT DEL BENESTAR I POLÍTIQUES PÚBLIQUES/12102215

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
ANTROPOLOGIA POLÍTICA/12102008
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent