DADES IDENTIFICATIVES

2011_12

Assignatura (*)

ESTÈTICA

Codi

22012107

Ensenyament

Cicle

1r i 2n

Descriptors

Crèd.

Crèd. teoria

Crèd. pràctics

Tipus

Curs

Període

4.5

1.5

3

Obligatòria

Tercer

Primer

Llengua d'impartició

Català

Departament

Unitat Predepartamental d'Arquitectura

Coordinador/a

DE SOLA-MORALES SERRA, PAU

Adreça electrònica

pau.desolamorales@urv.cat

Professors/es

DE SOLA-MORALES SERRA, PAU

Web

Descripció general i informació rellevant

Introducció a les idees teòriques que han acompanyat a l’arquitectura, en particular, i a la producció cultural, en general, durant el segle XX.

Competències

Codi

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
Conèixer les idees teòriques que han acompanyat a l'arquitectura, en particular, i a la producció cultural, en general, durant el segle XX	A4	B4 B9 B10	C3
Aprendre mitjançant la lectura comprensiva dels textes originals que han guiat la teoria de l'arquitectura del s.XX., i mitjançant la seva discussió a classe.	A4	B4 B9 B10	C3

Continguts

Tema	Subtema
0.- Introducció	01_ La teoria com a pràctica de mediació.
A.- La fi del Projecte Modern	02_ Reificació, commodificació i alienació a la Metrópoli contemporànea. 03_ La cultura de masses. La teoría crítica. Introducció al pensament marxista. 04_ La critica de la Modernitat. 05_ El punt final de la Modernitat: Manfredo Tafuri
B.- El paradigma del llenguatge	06_ Estructuralisme i Post-estructuralisme 07 El grau zero de l’Arquitectura. L’autonomia de l’obra d’art. Linguística i gramática. Algorítmica. 08_ La Tendenza. L’Arquitectura de resistència. 09_ Neo-historicisme. Arquitectura Pop.
C.- El postmodernisme	10_ Postmodernisme. Arquitectura corporativa. 11_ Arquitectura i deconstrucció 12_ Arquitectura i complexitat. 13_ L’arquitectura de la globalització 14_ Arquitectura débil

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

0

50

50

Treballs

0

13

13

Presentacions / exposicions

2

4.5

6.5

Seminaris

30

0

30

Atenció personalitzada

5

0

5

Proves de desenvolupament

0

8

8

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Lectura comprensiva setmanal d’un texte de teoría.
Treballs	Elaboració setmanal d'un resum del texte (mijta pàgina).
Presentacions / exposicions	Preparació i presentació pública d'un tema, relacionat amb un dels textes del curs.
Seminaris	Discussió a classe sobre el texte llegit, relacionant-lo amb altres aspectes de l'historia de l'arquitectura i l'història de la cultura.

Atenció personalitzada

Atenció personalitzada

Activitats Introductòries

Presentacions / exposicions

Seminaris

Proves de desenvolupament

Descripció

Els alumnes reben atenció personalitzada per l'elaboració de la presentació i en tot moment quan ho desitgin.

Avaluació

	Descripció	Pes
Treballs	Elaboració d'un resum de cada un dels textes setmanals (mita pàgina).	10
Presentacions / exposicions	Preparació (en grups de 2/3) i presentació pública d'un tema, relacionat amb un dels textes del curs.	30
Proves de desenvolupament	Escriure un article teòric / crític sobre un dels temes proposats.	60

Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica
	Reificació, commodificació ialienació a la Metrópoli contemporànea. Georg Simmel:"La Metrópolis y vida mental", en Bifurcaciones [online]. núm. 4,primavera 2005. URL: http://www.bifurcaciones.cl/004/reserva.htm [fecha deconsulta: 30 de julio de 2007] . La cultura de masses. La teoríacrítica. Introducció al pensament marxista. Theodor W.Adorno: “Sobre el carácter fetichista en la música y la regresión del oído”. Disonancias,cap. 1. Madrid: Rialp (1966) La critica de la Modernitat. Jürgen Habermas:“La Modernidad, un proyecto incompleto”. En Hal Foster (ed.): LaPosmodernidad. Barcelona: Kairós (1998). *El punt final* de la Modernitat: Manfredo Tafuri Manfredo Tafuri:“Para una crítica de la Ideología arquitectónica”. En Tafuri et al.: De laVanguardia a la Metrópoli: Crítica radical a la Arquitectura. Barcelona:Gustavo Gili (1972). Estructuralisme i Post-estructuralisme Roland Barthes: “Elmito, hoy”. Mitologías. Madrid: Siglo XXI de España. (2000) Charles Jencks,George Baird (eds.): El significadoen arquitectura . Madrid: Blume (1976). El grau zero de l’Arquitectura.L’autonomia de l’obra d’art. Linguística i gramática. Algorítmica. Peter Eisenman:“El fin del clásico: el fin del comienzo, el fin del fin “, Arquitecturas Bis 48, 3/1984 La Tendenza. L’Arquitectura de resistència** Aldo Rossi: Laarquitectura de la ciudad. GG: Barcelona (1971) Neo-historicisme. Arquitectura Pop Robert Venturi, Steven Izenour, Denise Scott Brown: "Algunasdefiniciones según el método comparativo". Aprendiendo de lasVegas. Gustavo Gili: Barcelona (1982). Denise ScottBrown: “Aprendiendo del Pop”. Colección GGmínima. GG: Barcelona (2006) Postmodernisme. Arquitecturacorporativa. Frederic Jameson:Posmodernismo, o la lógica cultural del capitalismo avanzado. Barcelona:Paidós (1991). Arquitectura i deconstrucció Philip Johnson, Mark Wigley: Arquitectura deconstructivista. Barcelona : Gustavo Gili (1988) Arquitectura i complexitat. Edgar Morin: “Elparadigma de la complejidad”. En I ntroducción alpensamiento complejo . Gedisa: Barcelona (1995) L’arquitectura de la globalització Marc Augé: “Delos lugares a los no-lugares”, Capítulo 3 de: Los no-lugares: Espacios delanonimato. Gedisa: Barcelona (2000). Arquitectura débil Ignasi Solà-Morales: “Arquitectura débil”. En I. Solà-Morales: Diferencias. GG:Barcelona (2003)
Complementària
	Introducció. Resum del curs. Lateoria com a pràctica de mediació. Neil Leach (ed.):Rethinking Architecture: a reader in cultural theory . Routledge (1997). Michael K. Hays,(ed.), Architectural Theory since 1968. Cambridge, MA,MIT Press (1998). Introducció. Terry E agelton:The significance of Theory. Oxford:Blacwell (1990) Reificació, commodificació ialienació a la Metrópoli contemporànea. Walter Benjamin:“ Sobre algunos motivos enBaudelaire”. Iluminaciones 1. Imaginación y sociedad. Madrid: Taurus(1998). Massimo Cacciari:“Dialéctica de lo negativo en la época de la Metópoli”. De la Vanguardia a la Metrópoli: Críticaradical a la Arquitectura . Barcelona: Gustavo Gili (1972). La cultura de masses. La teoríacrítica. Introducció al pensament marxista. Walter Benjamin:“La obra de arte en la era de la reproductibilidad técnica”. Discursosinterrumpidos I. Taurus (1973). György Lukács:“La cosificación y la conciencia del proletariado”, sección 1. En Historia yconsciencia de clase. Obras Completas, vol III, Ed. Grijalbo (1985). La critica de la Modernitat. Max Horkheimer yTheodor W. Adorno: Dialéctica de la Ilustración. Barcelona : Círculo deLectores (1999). *El punt final* de la Modernitat: Manfredo Tafuri M. Tafuri: Architectureand Utopia: design and capitalisty development. Cambridge: MIT Press(1976). Tomàs Llorens: “ManfredoTafuri: Neovanguardia e historia”. Llorens, Tomás: ManfredoTafuri : neovanguardia e historia. Monografía 1.1. Cátedra de Composición. Valencia: Escuela Técnica Superior de Arquitectura, 1983. IgnasiSolà-Morales: “Más allá de la crítica radical. Manfredo Tafuri y laarquitectura contemporánea. ” en Inscripciones. Cap 15. Cacciari,Massimo: “Dialéctica de lo negativo en la era de la metrópoli”. En Tafuri et al.: De la Vanguardia a laMetrópoli: Crítica radical a la Arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili(1972). Ignasi Solà-Morales(ed.). “Being Manfredo Tafuri: Wickedness, Anxiety, Disenchantment ». ANY , no. 25-26 (febrruary 2000). Número especial de Casabella , no. 619-620(jan.-feb. 1995). Estructuralisme i Post-estructuralisme Ferdinand deSaussure: Curso de lingüística general. Barcelona: Planeta-Agostini (1985). Umberto Eco. Laestructura ausente. El grau zero de l’Arquitectura.L’autonomia de l’obra d’art. Linguística i gramática. Algorítmica.** Peter Eisenman : " Post-funcionalismo ",Arquitecturas Bis, nº 22, pp. 6-12, Barcelona, mayo, 1978. Gandelsonas, Mario. "Neo-Functionalismo: After ModernArchitecture." Arquitecturas/Bis 22 (1978): 3-6. Roland Barthes:Le degré zero de l’écriture *La Tendenza. L’Arquitectura de resistència* IgnasiSolà-Morales: “Tendenza: Neoracionalismo Y Figuración” en Inscripciones.Gustavo Gili (2003). Kenneth Frampton:“Hacia un regionalismo crítico: seis puntos para una arquitectura deresistencia”. En Hal Foster (ed.):La Posmodernidad. Barcelona: Kairós (1998). Neo-historicisme. Arquitectura Pop Charles Jencks : Post-Modernism:the new classicism in art and architecture. Academy Editions, 1987 Charles Jencks : El Lenguaje de la arquitectura posmoderna. GG,1984 Charles Jencks : Whatis Post-modernism? Academy Editions, 1987 Postmodernisme. Arquitecturacorporativa. François Lyotard:La condición Posmoderna. Mádrid: Cátedra (1987). Arquitectura i deconstrucció Mark Wigley: The Architecture of Deconstruction:Derrida's Haunt . The MIT Press (1995). Arquitectura i complexitat. George P. Landow:Hypertext 2.0. Baltimore: Johns Hopkins University Press (1997) Gilles Deleuze“Rizomatic”. Introducción a Mil mesetas : capitalismo y esquizofrenia. Pre-textos:Valencia (1997). L’arquitectura de la globalització Saskia Sassen Henri Lefevre Theproduction of space Edward Soja Arquitectura débil Gianni Vattimo:“El pensamiento débil”. En El pensamiento débil. Cátedra: Madrid (1988)

Recomanacions

Assignatures que es recomana cursar simultàniament

HISTÒRIA DE L'ART I DE L'ARQUITECTURA III/22012020

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament

COMPOSICIÓ I/22011012

HISTÒRIA DE L'ART I DE L'ARQUITECTURA I/22011013

HISTÒRIA DE L'ART I DE L'ARQUITECTURA II/22011014

COMPOSICIÓ II/22012021


Altres comentaris
És útil el coneixement avançat de l'anglès (i/o també el francés) ja que la majoria de textos són en anglès i/o francès. La bibliografia bàsica (obligatòria per al curs) es troba traduïda al català/castellà.

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent