| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1.- La ciutat-estat grega 2.- Roma: Monarquia, República, Imperi 3.- L'Església i les monarquies feudals 4.- Maquiavel 5.- Tomàs Moro. Hobbes. El Leviatan 6.- La revolució francesa 7.- Liberalisme. Idealisme. Progrés 8.- Règim parlamentari. Els partits polítics 9.- L'anarquisme 10.- El socialisme. El Marxisme 11.- Nazi-feixisme 12.- La democràcia. La fi de les estructures polítiques 13.- Els poders ocults: lobbys econòmics, Premsa, Exèrcit, Religions... |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
2 | 2 | 4 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
42 | 66 | 108 | ||||||
| Debats |
|
4 | 0 | 4 | ||||||
| Presentacions / exposicions |
|
10 | 0 | 10 | ||||||
| Treballs |
|
0 | 15 | 15 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
5 | 0 | 5 | ||||||
| Proves de desenvolupament |
|
4 | 0 | 4 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Plantejament del curs, de l'avaluació i de la participació de l'alumne a la classe |
| Sessió Magistral | Explicació dels trets generals i específics del contingut de l'assignatura, ressolució de dubtes i plantejament de preguntes o interrogants que poden ser fruit de debat o de reflexió |
| Debats | Activitat on es poden defensar criteris diferents entorn d'aspectes historiogràfics lligats a la màteria |
| Presentacions / exposicions | Exposició oral per part dels alumnes d'un tema concret o d'un treball (prèvia presentació escrita). |
| Treballs | Treballs que realitza l'alumne. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| Resolució de problemes, ampliació de la temàtica donada a classe, ajut en la confecció dels treballs,... |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
Preparació d'un tema, prèviament acordat amb el professor, per part de l'alumne i la seva exposició oral a classe | 15% | |||||
| Treballs |
|
- Treball de recerca. - Es proposaran al llarg del curs un seguit de petits treballs relacionats amb la temàtica desenvolupada. |
35% | |||||
| Proves de desenvolupament |
|
Dos exàmens: un a meitat de curs que elimina matèria (25%) i l'altre a final de curs que seria global pels que hagin suspès o no s'hagin presentat al primer parcial (50%). En el cas que s'hagi aprovat el primer parcial, el segon examen tindria un pes del 25%. | 50% | |||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Els estudiants que no segueixin l'avaluació continuada i que únicament facin els dos exàmens això els hi donarà l'opció d'un màxim de 8 a la nota. La segona convocatòria és una prova total de l'assignatura amb valor del 100%. Està dirigida als estudiants que no han superat la primera convocatòria. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, , , |
||||||||||||||
Bibliografia general: - Abendroth, W.; Lenk, K.: Introducción a la ciencia política, Anagrama, Barcelona 1971. - Berstein, S.: Los regímenes políticos del siglo XX, Ariel, Barcelona 1996. - Caminal, M. (ed.): Manual de ciencia política, Tecnos, Madrid 1998. - Chatelet, F. (dir.): Historia del pensamiento político, Tecnos, Madrid 1987. - Chatelet, F.; Pisier-Konchner, É.: Las concepciones políticas del siglo XX, Espasa-Calpe, Madrid 1986. - Crossman, R. S.: Biografía del estado moderno, F. C. E., México 1992. - Eccleshall, R. i altres: Ideologías políticas, Tecnos, Madrid 1993. - García-Pelayo, M.: Las transformaciones del Estado contemporáneo, Alianza, Madrid 1996. - Held, D.: Modelos de democracia, Alianza, Madrid 1991. - Lefranc, G.: Historias de las doctrinas sociales en la Europa contemporánea, Ariel, Barcelona 1964. - Lijphart, A.: Las democracias contemporáneas, Ariel, Barcelona 1991. - Macridis, R. C.; Hulliung, M. L.: Las ideologías políticas contemporáneas, Alianza, Madrid 1998. - Mellon, J. A. (ed.): Ideologías y movimientos políticos contemporáneos, Tecnos, Madrid 1998. - Montenegro, W.: Introducción a las doctrinas político-económicas, F.C.E., México 1972. - Ory, P. (dir.): Nueva historia de las ideas políticas, Mondadori, Madrid 1992. - Rodríguez Adrados, F.: Nueva historia de la democracia. De Solón a nuestros días, Ariel, Barcelona 2011. - Sabine, G.H.: Historia de la teoría política, F.C.E., México 1996. - Schulze, H.: Estado y nación en Europa, Crítica, Barcelona 1997. - Touchard, J.: Historia de las ideas políticas, Tecnos, Madrid 1983. |
|||||||||||||||
| Complementària | |||||||||||||||
Obres que poden ser d'utilitat pel que fa a selecció de textos o altres aportacions: - Aguilar, R. : La democracia en sus textos, Alianza Editorial, Madrid 1998. - Botella, J. i altres: El pensamiento político en sus textos. De Platón a Marx, Editorial Tecnos, Madrid 1994. - Chevalier, J.J.: Los grandes textos políticos. Desde Maquiavelo a nuestros días, Aguilar, Madrid 1972. - Hernández Sandoica, E.: Los fascismos europeos (Textos), Istmo, 1992. - Miller, David (dir): Enciclopedia de las instituciones políticas, Alianza Editorial, Madrid 1991. - Prieto, F.: Lecturas de Historia de las Ideas Políticas, Unión editorial, Madrid 1989. I, sobretot, qualsevol Atlas Històric Mundial, complet, útil i ben fet |
|||||||||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | |||||||||||||||
|
|||||||||||||||
| Altres comentaris | |
| Indicar aquestes assignatures només vol dir que es considera necessari, gairebé imprescindible, un coneixement bastant precís de la història europea des de l'antiguitat fins avui per tal de poder contextualitzar l'anàlisi de les estructures polítiques en el seu moment |