| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. El periodisme com a professió | El perfil sociològic del periodista Rols i funcions (watchdog/gatekeeper/reframer) La redacció com a espai social (o no) Economia política dels mitjans |
| 2. Anàlisi de la producció informativa | L'espiral del cinisme i el cercle virtuós Processos i rutines productives La relació amb les fonts: "El lado oscuro" o la mediatització de tot plegat Agenda i frame building |
| 3. Introducció a l'anàlisi del text periodístic | Estudi dels temes i l'agenda Introducció a la notícia com a discurs Narratives i marcs interpretatius El poder de la imatge i el so en la construcció informativa |
| 4. Tendències en la producció periodística | Processos d'innovació en les redaccions Convergència, polivalència i multiplataforma Condicions laborals Hibridació genèrica: Infotaintment, politaintment Sinèrgies productives, polivalència i/o precarietat Treball autònom |
| 5. Canvi de model o noves oportunitats | Transformació dels perfils professionals Periodisme online, noves plataformes, nous consumidors El poder de les xarxes Periodisme ciutadà: pros i contres Hiperespecialització temàtica: nínxols de consum Re-qualificació del contingut Re-legitimació i re-valorització social de la figura del periodista |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
30 | 30 | 60 | ||||||
| Debats |
|
23 | 23 | 46 | ||||||
| Presentacions / exposicions |
|
1 | 5 | 6 | ||||||
| Treballs |
|
1 | 31 | 32 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
5 | 0 | 5 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentació del curs |
| Sessió Magistral | Durant dues hores a la setmana dedicarem la classe de teoria a explorar els diferents apartats del temari. |
| Debats | Cada setmana hi haurà una lectura obligatòria, una projecció o una xerrada amb algun professional del periodisme que servirà de punt de partida per fer un debat a classe. Els estudiants han de fer un resum de la lectura, la projecció o la xerrada i preparar idees per al debat. |
| Presentacions / exposicions | En grups de dues persones, s'haurà de presentar a classe un cas relacionat amb el contingut de l'assignatura i coordinar el debat que es generi d'aquesta presentació. El cas presentat a classe pot ser la base per fer el treball teòric final. |
| Treballs | En grups de dues persones, els estudiants fan un treball de curs d'anàlisi de la cobertura informativa d'un tema concret per part de diferents mitjans de comunicació. |
| Atenció personalitzada | Atenció al despatx en horaris de tutoria, però també podeu sol·licitar tutories a través del correu electrònic. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| L'horari d'atenció al despatx està pensat perquè pugueu consultar dubtes sobre la teoria i les activitats pràctiques a mesura que es desenvolupa el curs. Per sol·licitar hora de tutoria és indispensable enviar un mail de confirmació prèvia al professor: marta.montagut@urv.cat |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Debats |
|
Els resums o comentaris de lectures, projeccions i xerrades per al debat s'entregaran via Moodle i seran avaluats pel professor. | 60% | ||||
| Presentacions / exposicions |
|
La presentació de cas i moderació del debat tindrà un pes significatiu en la nota final. | 10% | ||||
| Treballs |
|
El treball de final de curs arrodoneix la nota dels diferents resums i comentaris entregats durant el semestre i consisteix en una anàlisi de contingut sobre producció informativa. | 30% | ||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Per seguir l'avaluació continuada, caldrà presentar tots els resums o comentaris de lectures en la setmana que siguin encarregats, preparar la presentació pel dia que hagi estat assignada i fer el treball de curs. Qui no compleixi aquests requisits haurà de fer un examen final de teoria en segona convocatòria (50%) i presentar el treball de curs (exposició oral del treball 10% + treball en sí 40%) seguint les instruccions que proporcioni el professor. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, , , |
||||||||
Allan, Stuart and Thorsen, Einar (eds.) (2009) Citizen Journalism: Global Perspectives. New York: Peter Lang. Berger, Peter L. i Luckmann, Thomas (1988) La construcció social de la realitat. Barcelona: Herder. Altheide, David (2004) “Media Logic and Political Communication”. Political Communication. 21 (3): 293-296. Callaghan, Karen i Schnell, Frauke (2001) “Assessing the Democratic Debate: How the News Media Frame Elite Policy Discourse”.Political Communication, 18 (2): 183-212. Casero, Andreu (2008) “Modelos de relación entre periodistas y políticos: La perspectiva de la negociación constante”. Estudios sobre el Mensaje Periodístico. 14: 111-128. Casero, Andreu (2009) “El control político de la información periodística”. Revista Latina de Comunicación Social. 64: 354-366 Capdevila, Arantxa; Ferran, Elena (2012) “El ‘recorte de la autonomía’. Posicionamiento mediático ante las declaraciones de Aznar y de Zapatero desde el análisis textual” en Castelló, Enric (ed.) (en prensa) La mediatización del conflicto político. Discursos y narrativas en el contexto español. Barcelona: Laertes. Capella, Joseph i Jamieson, Katheleen (1997) Spiral of Cynicism: the press and the public good. Nova York: Oxford University Press. Castelló, Enric i Montagut, Marta (2011): “Journalists, reframing and party public relations consultants. Strategies in morning talk radio”. Journalism Studies, 12(4): 506-521. Col·legi de Periodistes de Catalunya (2007) Llibre blanc de la professió periodística a Catalunya. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya. Disponible en línia a http://www.periodistes.org/llista_de_documents?page=1 [12-05-2012] Entman, Robert (1993) “Framing: Towards classification of a fractured paradigm”. Journal of Communication, 43 (4): 51-58. Domingo, David & Paterson, Chris (eds.) (2011) Making Online News. Volume 2: Newsroom Ethnography in the Second Decade of Internet Journalism. New York: Peter Lang. Gamson y Modigliani (1989): “Media Discourse and Public Opinion on Nuclear Power: A constructionist approach”. American Joournal of Sociology. 95 (1): 1-37 Fishman, Mark (1980) La fabricación de la noticia. Buenos Aires: Ediciones Tres tiempos. Igartúa, Juan José i Muñiz, Carlos (2004) “Encuadres noticiosos e inmigración: Un análisis de contenido de la prensa y televisión españolas”. Zer. 16: 87-104. Jamieson, K. y Cappella J.N. (2009): Echo Chamber. Rush Limbaugh and the Conservative Media Establishment. Nova York: Oxford University Press Kovak, Bill & Rosenstiel, Tom (2007) The Elements of Journalism: What Newspeople Should Know and The Public Should Expect. Three Rivers Press. Lakoff, George (2008) No pensis en un elefant. Llenguatge i debat polític. Barcelona: Viena McCombs, Maxwell (2004) Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós. Manning, Paul (2001) News and News Sources. Londres: Sage. Miller, Mark M. i Parnell, Bonnie (2003) “The Spiral of Opportunity and Frame Resonance: Mapping the Issue Cycle in News and Public Discourse” a Reese, Stephen D.; Gandy, Oscar H i Grant, August E. (2003) Framing Public Life. Perspectives on Media and Our Understanding of the Social World. New Jersey: Lawrence Elbaum Associates: 106-123 Norris, Pippa (2000) A virtous circle: Political Communication in Post-Industrial Democracies. Nova York: Cambridge University Press. Pan, Zhongdang i Kosicki, Gerald M. (2003) “Framing as a Strategic Action in Public Deliberation” a Reese, Stephen D.;Gandy, Oscar H. i Grant, August E. (2003) Framing Public Life. Perspectives on Media and Our Understanding of the Social World. New Jersey: Lawrence Elbaum Associates: 35-67 Ortega F. i Humanes, M. L. (2002) Algo más que periodistas. Sociología de una profesión. Madrid: Ariel. Paterson, Chris i Domingo, David (eds.) (2008) Making Online News. Volume 1: The Ethnography of New Media Production. New York: Peter Lang. Riffe, Daniel; Lacy, Stephen; Fico, Frederick (2005): Analyzing media messages using quantitative content analysis in research. Nova York: Routledge. Rodero, Emma; Pérez Maíllo, Aurora; Tamarit, Ana (2009) “El atentado del 11 de marzo de 2004 en la Cadena SER desde la teoría del ‘framing”. Zer. 14 (26): 81-103Shoemaker, Pamela; Reese, Stephen (1996) Mediating the message: Theories of influences on mass media content. Longman. Soriano, Jaume (2007) L’ofici de comunicòleg. Métodes per investigar la comunicació. Vic: Eumo editorial. Tuchman, Gaye (1983) La construcción de la noticia. Barcelona: Gustavo Gili. Weaver, David H. (2008) Global journalism research: Theories, methods, findings, future. Blackwell. Walgrave, S. &Van Aelst, P (2006) “The Contingency of the Mass Media’s Political Agenda Setting Power: Toward a Preliminary Theory”. Journal of Communication, 56: 88-109.
|
|||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | ||
|
||
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | ||
|
||