DADES IDENTIFICATIVES 2013_14
Assignatura (*) HISTÒRIA I ANTROPOLOGIA Codi 14224120
Ensenyament
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Primer Únic segon quad.
Llengua d'impartició
Català
Departament Bioquímica i Biotecnologia
Ciències Mèdiques Bàsiques
Coordinador/a
BALANZA ROURE, RAFAEL JUAN
BEDMAR CARRETERO, CRISTINA
 Adreça electrònica rafaeljuan.balanza@urv.cat
silvia.garreta@urv.cat
cristina.bedmar@urv.cat
estefania.aparicio@urv.cat
cristina.jardi@urv.cat
Professors/es
BALANZA ROURE, RAFAEL JUAN
GARRETA GIRONA, SILVIA
BEDMAR CARRETERO, CRISTINA
APARICIO LLOPIS, ESTEFANIA
JARDÍ PIÑANA, CRISTINA
Web
Descripció general i informació rellevant

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Història de la alimentació L’alimentació dels nostres ancestres. L’alimentació i la dietètica en la cultura egípcia. L’alimentació y la dietètica en la Grècia clàssica. L’alimentació dels pobles pre romans a la península ibèrica. L’alimentació y la dietètica en l’antiga Roma. L’alimentació cristiana en l’Occident durant l’Edat Mitja, la dietètica i ell simbolisme dels aliments. Alimentació, dietètica i nutrició a l’al-Andalus. Flux d’aliments entre continents: la primera globalització.
Història de les hambrunes. Els trastorns del comportament alimentari a través de la història. L’obesitat a través de la història. Història de la deficiència del iode. Història de les vitamines. Història de l’alimentació infantil. Història de metabolisme energètic i proteic. Història de la conservació dels aliments. L’alimentació i la nutrició contemporànies: realitat i futur. Història de la dietètica i la nutrició al nostre país i al mon. Problemes alimentaris del futur.

L'alimentació: un fenomen biocultural 1. ¿Alimentar-se i/o nodrir-se?. De les relacions entre la naturalesa i la cultura

2. Usos atribuïts als aliments: les funcions sòcioculturals de l'alimentació
Maneres de fer, maneres de pensar, maneres de menjar 1.- Factors condicionants dels comportaments alimentaris

2.- Influència de les variables sòciodemogràfiques en els comportaments alimentaris

3. El procés migratori i l’alimentació. Impacte de la immigració sobre canvis en patrons alimentaris i les seves repercussions sobre la salut. Patrons alimentaris tradicionals en els països d’origen dels principals col•lectius d’immigrants que es troben en Espanya: Marroc, Senegal, Filipines, Xina, Pakistan i República Dominicana. Adaptacions en els països d’acollida.
Religió, celebracions i alimentació en diferents cultures
Influència de la religió en la alimentació. Funcions terapèutiques i religioses dels aliments.
Tendències en l'alimentació contemporània 1. La industrializació de l'alimentació: de la cuina a la fàbrica
2. La diversitat de l’oferta alimentària: entre els aliments-serveis i els productes de la terra
3. La desestructuració dels comportaments alimentaris
4. Maneres de menjar avui: el cas de la societat espanyola
Seguretat i inseguretat alimentària al món 1. Fam i pobresa a les societats contemporànies
2. Definició del problema: dades i xifres
3. Teories i mites sobre la fam
Alimentació, cos i cultura 1. Evolució de les imatges culturals del cos: una anàlisi transcultural

2. La incidència dels factors socioculturals en els transtorns de la conducta alimentària
Construcció teòrica de l'antropologia de l'alimentació Diferents enfocaments en la recerca en antropologia
Pràctiques Resolució del quadern de pràctiques sobre texts seleccionats amb preguntes sobre aspectes històrics, antropològics i de interculturalitat .
Treball en grup dels tema plantejat als seminaris.
Presentació i defensa dels resultats del treball en grup.
Seminari Relació entre les cultures i la importància de les celebracions en el comportament alimentari

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
 Hores fora de classe
 (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
Sessió Magistral
A36
B5
B10
 21 42 63
PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes
A36
B5
B10
 22 52 74
Seminaris
A36
B3
 3 3 6
Atenció personalitzada
A36
B5
B10
 1 0 1
 
Proves orals
A36
B5
B10
 2 0 2
Proves de desenvolupament
A36
B1
B2
B3
B4
B5
B7
B10
 3 0 3
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Exposició de l'assignatura
Sessió Magistral Explicació teòrica d'alguns temes a tota la classe
PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes Sessions de treball en grups petits de 20 alumnes aproximadament, on es treballarà el desenvolupament dels aspectes històrics, antropologics i culturals d'un tema comú.
Seminaris Exposició i debat entre diferents situacions
Atenció personalitzada Els alumnes podran contactar amb els professors al finalitzar les classes teòriques per plantejar les seves qüestions i acordar una reunió si es necessari.
També poden fer consultes els dilluns de 13-15h en el despatx del professor.

Atenció personalitzada
Descripció
Els alumnes podran contactar amb els professors al finalitzar les classes teòriques per plantejar les seves qüestions i/o acordar una reunió si es necessari.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Sessió Magistral
A36
B5
B10
 Exàmen escrit 30%
PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes
A36
B5
B10


Avaluació conituada de les pràctiques (30%)

L’avaluació es realitzarà mitjançant un treball en grup que s’haurà d’exposar oralment. (40%)

Es considera necessària l'assistència al 90% de les pràctiques, per a presentar-se a l'examen escrit.

Es valora la comunicació assertiva, la puntualitat, la participació i actitud. 		70%



Seminaris
A36
B3
 Els coneixements d'aquest semianri s'avaluaran a l'examen escrit
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

En l'examen escrit s'ha d'obtenir com a mínim 4 punts sobre 10 per fer promig amb la part pràctica. S'aprova amb el 50% del màxim possible.

En les activitats avaluatives de les proves i en la revisió d'exàmens no està permès l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves (art. 21 NAM Grau i art. 20 NAM Màster), a més de les indicacions específiques que faci el professor. L'incompliment d'aquesta norma invalida la prova d'avaluació.

Fonts d'informació

Bàsica

· Contreras J., Gracia M., 2005. Alimentación y Cultura. Perspectivas antropológicas. Ed. Ariel.

· Germov J, Williams L. A., 1999. Sociology of food and nutrition. The Social Appetite . Ed. Oxford University Press. UK

· Harris M., 1985. Bueno para comer. Ed. Alianza (España).

· Serra Majem L, Aranceta Bartrina J., 2006. Nutrición y Salud Pública . 2ª Edición. Ed. Masson. Barcelona.

. Jordi Salas-Salvado (Editor), Pilar Garcia-Lorda (Editor), Jose M. Sanchez Ripolles (Editor).  La alimentacion y la nutricion a traves de la historia (Spanish Edition). Publisher: Editorial Glosa, S.L.  ISBN: 8474292573   Edition: Hardcover; 2005-12-01

 
Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent