DADES IDENTIFICATIVES 2014_15
Assignatura (*) HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA II Codi 22204128
Ensenyament
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Obligatòria Tercer 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Unitat Predepartamental d'Arquitectura
Coordinador/a
FAURA COLL, RAMON CUGAT
Adreça electrònica ramoncugat.faura@urv.cat
Professors/es
FAURA COLL, RAMON CUGAT
Web
Descripció general i informació rellevant Història de l'art i de l'arquitectura des de Roma al Neoclassicisme, a partir de les formes constructives de l'arquitectura.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Gòtic La creació de les ciutats
La Catedral Gòtica
Giotto
Renaixement La pintura Flamenca
Brunelleschi
La perspectiva
Alberti: el Temple Malatesta i el Palazzo Rucellai
Roma Bramante: San Pietro in Montorio
El Nou Sant Pere de Roma
Miquel Àngel
Rafael
La crisi del XVI Tiziano i el colorisme
Caravaggio
Els Carracci

El Escorial
Fontainebleau
Philibert de l'Orme
Barroc El nou urbanisme Romà
Bernini
Borromini: San Carlo alle quatro fontane

Pintura:
Velázquez
Rubens
Classicisme Les places parisines d'Henri IV
Versalles
La pintura Acadèmica
Il·lustració Rococó pictòric
Boullée
Ledoux
Piranesi

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
Sessió Magistral
A60
A64
A65
B3
C2
C3
20 11 31
Treballs
B3
B4
C2
C3
C4
6 25 31
Atenció personalitzada
A60
C4
3 0 3
 
Proves mixtes
A60
A65
C4
3 3 6
Proves orals
A60
C4
1 1 2
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Un petit qüestionari per saber el grau de coneixements històrics i arquitectònics de l'alumne.
Preguntes en públic per mesurar les seves competències lingüístiques.
Sessió Magistral Exposar el contingut de l'assignatura.
Utilitzant imatges.
Treballs Comentar les dues lectures obligatòries del curs:
1)BRUNO ZEVI, Saber ver la arquitectura.
2) RUDOLF WITTKOWER, La arquitectura en la edad del humanismo.
Atenció personalitzada resoldre dubtes concrets sobre la matèria impartida a les sessions magistrals.
Comentar aspectes concrets de les lectures

Atenció personalitzada
Descripció
Comentar les lectures obligatòries. Resoldre dubtes sobre els continguts de les sessions magistrals. Per mail: ramoncugat.faura@urv.cat O al despatx 3.5

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Treballs
B3
B4
C2
C3
C4
Treball d'anàlisi gràfic sobre alguna de les obres que analitzem al llarg del curs. 20% (No fa mitja en cas de suspès) És imprescindible per aprovar el curs
Proves mixtes
A60
A65
C4
Examen escrit sobre els continguts de les lliçons magistrals. 60% (No fa mitja en cas de suspès) És imprescindible per aprovar el curs
Proves orals
A60
C4
Examen oral sobre les lectures obligatòries 20% (No fa mitja en cas de suspès) És imprescindible per aprovar el curs
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

La segona convocatòria es planteja igual que la primera.

Cada una de les tres parts, funciona de forma autònoma. Els alumnes s'hauran de presentar a treball, lectura o examen ordinari, en funció dels resultats de la primera convocatòria. Una part suspesa fa que tot el curs estigui suspès.


Fonts d'informació

Bàsica Rudolf Wittkower, La arquitectura en la edad del humanismo, Nueva Visión, , Buenos Aires, 1958
Bruno Zevi, Saber ver la arquitectura : ensayo sobre la interpretación espacial de la arquitectura , Apóstrofe, Barcelona, 1998

GENERALS

 

Argan, Giulio Carlo. Renacimiento y Barroco (Primer volum). Ed. Akal. Madrid 1996.

Castex, Jean. Renacimiento, Barroco y Clasicismo (Historia de la arquitectura 1420-1720). Ed. Akal. Madrid 1994.

Murray, Peter. Arquitectura del Renacimiento. Ed. Aguilar. Madrid, 1972.

Rámirez, Juan Antonio (Dir.).Historia del Arte, La Edad Moderna (Volum 3). Madrid: Alianza Editorial, 2005.

Tafuri, Manfredo. La arquitectura del Humanismo. Ed. Xarait. Madrid, 1978.

Tafuri, Manfredo. Sobre el Renacimiento. Principios, ciudades, arquitectos. Ed. Cátedra. Madrid, 1995.

*Vasari, Giorgio, Las Vidas de los más excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos. Cátedra, Madrid 2005.

 

 

GIOTTO

Barasch, M. Giotto and the language of Gesture. Cambridge, 1987

Bellosi, Luciano.La oveja de Giotto. Madrid: Akal, 1992.

VVAA. La obra pictórica completa de Giotto. Barcelona; Madrid: Noguer cop. 1974.

Wolf, Norbert. Giotto. Köln: Taschen, 2006.

 

BRUNELLESCHI

Argan, Giulio Carlo. Brunelleschi. Ed. Xarait. Madrid, 1981.

Bruschi, Arnaldo. Filippo Brunelleschi. Ed. Electa. Milà, 2006.

King, Ross. La Cúpula de Brunelleschi : historia de la gran catedral de Florencia. Apóstrofe. Barcelona, 2002.

 

ALBERTI

BRAMANTE

 

MIQUEL ÀNGEL (I LA ROMA de la primera meitat del XVI)

 

Miguel Ángel, Cartas (selección de David García López). Alianza editorial. Madrid, 2008

 

 

 

 

 

 

BARROCS I

 

Bardon, Françoise. Caravage ou l’experience de la matière. Presses Universitaires de France. Paris 1978.

Chastel, André. L’Art Français vol.III (Ancien régime 1620-1775). Ed. Flammarion. Paris 1995.

Châtelet, Jacques. La peinture française (XV et XVI siècles). Ed. Skira. Genève, 1992.

Châtelet, Jacques. La peinture française (XVIII siècle). Ed. Skira. Genève, 1992.

De Logu, Giuseppe. Caravaggio. Milà, 1962.

Foucault, Michelle. Las palabras y las cosas. Siglo XXI editores. Madrid, 1999.

Justi, Carl. Velázquez y su siglo. Ediciones ISTMO; Madrid, 1999.

Lahuerta, juan josé. Estudios antiguos. Ed. Antonio Machado libros; Madrid, 2009.

Milicua, José (comissari). Caravaggio i la pintura realista europea. MNAC. Barcelona, 2006.

Morán Turina, Miguel. Estudios sobre Velázquez. Akal; Madrid, 2006.

Úbeda de los Cobos, André (ed.). El Palacio del Rey Planeta. Museo Nacional del Prado; Madrid, 2005.

V.V.A.A. Cortes del Barroco. Ed. SEACEX. Madrid 2003. (incluye artículo de Gérard Sabatier `Versalles o la figura del rey´).

V.V.A.A. El hombre barroco. Alianza editorial. Madrid 1992.

V.V.A.A Triomphes du Baroque (l’architecture en Europe, 1600-1750). Catàlogo de la exposición en el Palazzo Grazzi (Venecia) con el mimo título. Versión Francesa publicada por Éditions Hazan. Paris, 1999.

Galeria on line del Museo del Prado

http://www.museodelprado.es/es/pagina-principal/coleccion/galeria-on-line/

 

BARROCS II – LA CIUTAT

 

Blunt, Anthony. Arte y arquitectura en Francia 1500-1700. Ed. Cátedra. Madrid 1992

Castex, Jean. Renacimiento, Barroco y Clasicismo (Historia de la arquitectura 1420-1720). Ed. Akal. Madrid 1994.

Gady, Alexandre (ed). De la Place Royale à la Place des Vosges). Ed. Action artistique de la Ville de Paris. Paria, 1996.

Quaroni, Ludovico. Una ciudad eterna. Cuatro lecciones de veintisiete siglos.Fundación Caja de arquitectos. Madrid 2008 (1959).

 

BARROCS III – BERNINI I BORROMINI

 

Argan, Giulio Carlo. Renacimiento y Barroco – Volum 2-  Ed. Akal. Madrid 1996.

Benévolo, Leonardo. Historia de la arquitectura del Renacimiento: la arquitectura clásica del siglo XV al siglo XVIII.Ed Gustavo Gili. Barcelona, 1988.

Blunt, anthony. Borromini. Alianza Editorial. Madrid, 1987 (1982/1979)

Borsi, Franco. Bernini Architetto. Electa Editrice. Milano, 1980.

Borsi, Franco. Bernini. Ed. Akal (Colección Akal arquitectura). Madrid 1998.

Borsi, Stefano. Borromini. Ed Giunti- Dossier Art n.153. Firenze, 2000.

Hibbard, Howard. Bernini. Xarait Ediciones. Madrid 1982.

Wittkower, rudolf. Arte y arquitectura en Italia 1600/1750. Cátedra. Madrid, 2002.(1979/1958)

 

 

 

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent