Tema Subtema
Del cant gregorià a Machaut i Landini.
 a. El cant gregorià: història, fonts , escoles i modes. El Trop i la Seqüència.
b. L’època de Nôtre Dame: Organum , discantus i conductus.
c. La cançó profana : “Trouvadours”, “Trouvères”, “Minnesinger” i “Meistersinger”.
d. De l’Ars Antiqua a l’Ars Nova.
e. El Trecento.
f. El Llibre Vermell de Montserrat.
El Renaixement.
 a. L’impossible retorn a l’antiguitat: música versus arts plàstiques i literatura.
b. Esquema panoràmic del 1400 al 1600: centres de creació i compositors
més importants.
c. Música vocal franco-flamenca.
d. La península ibèrica: polifonia vocal i música per a orgue i llaüt.
e. Anglaterra i Alemanya.
f. El Madrigal i el motet: breu estudi de formes i gèneres.
g. L’escola romana i l’escola veneciana.
El Barroc.
 a. L’època del clar-obscur sonor: l’aparent contrast entre el virtuosisme lluminós i l’expressió dels estats
de l’ànima.
b. Esquema panoràmic del 1600 al 1750: compositors, fases del corrent artístic i esdeveniments històrics rellevants.
c. Generadors formals: el baix continu i el recitatiu. Breu estudi de formes .
d. El naixement i desenvolupament dels grans gèneres dramàtics: òpera i oratori.
e. La música instrumental.
f. De Monteverdi a Bach: els grans compositors a partir de les obres més importants del període.

VISIONS DE LA MORT DINS LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA


 a.Música ritual al voltant de la mort.
b.Amor i mort com a fil conductor de les músiques amb contingut dramàtic.
c. Mort, amor i ironia dramàtica dins l’òpera del segle XVIII.