2021_22
Guia docent 
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
A A 
català 
 
 
Grau en Medicina (2009)
 Assignatures
  MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA GENERALS
   Continguts
Tema Subtema
A) INTRODUCCIÓ
Tema 1.- MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA. Evolució històrica. Estat actual i perspectives de futur.
B) ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ DELS MICROORGANISMES I DELS VIRUS
Tema 2.- ESTRUCTURA BACTERIANA (I). Mètodes d'estudi. La paret cel·lular: composició química, estructura i funció. Bacteris Gram positius i Gram negatius. Formació de protoplasts i esferoplasts. Formes L. La càpsula i el glicocàlix bacterians. Pilus. Flagels i fímbries: estructura i funció. La membrana citoplasmàtica. Mesosomes. El citoplasma. Ribosomes. Inclusions i substàncies de reserva.

Tema 3.- ESTRUCTURA BACTERIANA (II). La regió nuclear: el genòfor. Replicació i divisió cel·lular. Elements genètics extra-cromosòmics. Formes de resistència: endòspores. Processos d'esporulació i germinació.

Tema 4.- ESTRUCTURA DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA. Microorganismes eucariotes: algues, fongs i protozous. Paret cel·lular. Membrana citoplasmàtica i sistemes de membranes: reticle endoplasmàtic i aparell de Golgi. Mitocondris i cloroplasts. Ribosomes. El nucli i la divisió cel·lular. Diferències entre les cèl·lules eucariotes i procariotes. Relacions filogenètiques.

Tema 5.- ESTRUCTURA I DESENVOLUPAMENT DELS VIRUS. Característiques generals dels virus. Estructura de la partícula vírica: coberta, càpsida i àcid nucleic. Classificació dels virus. Generalitats sobre el procés de multiplicació dels virus. Viroides. Mètodes d'observació i estudi dels virus. Virus bacterians: cicle lític d'infecció i lisogènia. Acció dels agents químics i físics sobre els virus.
C) METABOLISME BACTERIÀ Tema 6.- METABOLISME MICROBIÀ. Mecanismes d'obtenció d’energia. Biosíntesi de molècules. Nutrició bacteriana.

D) GENÈTICA MICROBIANA
Tema 7.- MUTACIONS I MECANISMES DE RECOMBINACIÓ GENÈTICA EN BACTERIS. El codi genètic. Organització, alteració i expressió de la informació genètica. Mutació espontànea i mutagènesi. Sistemes de reparació d'ADN. La transformació bacteriana. Transducció: tipus. Conjugació bacteriana.

Tema 8.- PLASMIDIS BACTERIANS I ENGINYERIA GENÈTICA. Propietats i tipus de plasmidis. Replicació, integració i recombinació. Transmissibilitat i incompatibilitat. Expressió de gens plasmídics. Elements genètics mòbils: seqüències d'inserció i transposons. Tècniques d'enginyeria genètica: Aplicacions en medicina.

E) INTERACCIÓ HOSTE-PARÀSIT I IMMUNOLOGIA

Tema 9.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (I). Microbiota normal. Antagonisme i sinergisme bacterians. Microorganismes residents i transeünts. Microorganismes oportunistes. Concepte d'infecció endògena i infecció exògena. Animals axènics. Conceptes: infecció, malaltia infecciosa i malaltia infecto-contagiosa. Postulats de Koch.

Tema 10.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (II). Factors determinants d'acció patògena. Capacitat de colonització: adherència bacteriana. Capacitat de penetració. Capacitat de multiplicació i invasió. Vies de difusió de la infecció. Focus primari i focus secundari de la infecció.

Tema 11.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (III). Capacitat lesional. Toxines bacterianes. Toxines proteiques: naturalesa, toxicitat, acció específica. Tipus de toxines proteiques: mecanismes d'acció de les més conegudes. Paper de la resposta immunitària primària com a mecanisme lesional. Sèpsia, sèpsia greu i xoc sèptic. Paper de la resposta immunitària adaptativa: reaccions de hipersensibilitat. Models d'infecció.

Tema 12.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (IV). Malalties infecto-contagioses. Malalties infeccioses de reservori humà i transmissió inter-humana. Zoonosis. Tipus i mecanismes de transmissió. Tipus de malalties infeccioses segons l’eliminació del microorganisme causal.
F) CONTROL DE LES MALALTIES INFECCIOSES

Tema 13.- CONTROL DE LES POBLACIONS MICROBIANES. Concepte d'esterilització i desinfecció. Efectes dels agents físics i químics sobre els microorganismes. Efecte de la temperatura: esterilització per calor sec i humit. Radiacions ionitzants. Filtració. Agents químics esterilitzants. Desinfectants, antisèptics i conservants. Tècniques per a l'avaluació de la seva activitat.

Tema 14.- IMMUNITZACIÓ ACTIVA I PASSIVA. Mètodes preventius i terapèutics. Immunització activa: vacunes. Tipus de vacunes, la seva preparació i valoració. Noves estratègies en el desenvolupament de vacunes. Producció de vacunes mitjançant tècniques de ADN recombinant. Vacunes sintètiques. Immunització passiva. Calendari vacunal de la comunitat autònoma.
G) SISTEMÀTICA BACTERIANA


Tema 15.- TAXONOMIA BACTERIANA. Concepte d'espècie. Classificació, nomenclatura i identificació bacteriana. Problemes de l'ordenació taxonòmica dels bacteris. Classificació filogenètica. Nous plantejaments: taxonomia genètica i molecular. El manual Bergey de sistemàtica bacteriana.

Tema 16.- IDENTIFICACIÓ BACTERIANA. Noves tècniques d’identificació: PCR i seqüenciació d’àcids nucleics, MALDI-TOF, sistemes automatitzats.
H) VIRUS

Tema 17.- PATOGÈNIA DELS VIRUS. Generalitats. Transmissió dels virus. Tipus d'infecció vírica. Oncogènesi vírica. Fases o estadis de la infecció vírica. Citopatogènia. Resposta de l'hoste davant la infecció vírica. Immunitat antivírica. Immunopatologia. Quadres clínics. Bases de la profilaxis i de la quimioteràpia antivírica.

Tema 18.- DIAGNÒSTIC DE LA INFECCIÓ VÍRICA. Estudi citològic. Cultiu dels virus. Detecció d'antígens vírics i de material genètic. Tècniques serològiques i de biologia molecular en el diagnòstic dels virus.
I) PARASITOLOGIA
Tema 19.- PARASITOLOGIA GENERAL. Característiques generals dels paràsits d'interès mèdic. Definicions. Taxonomia. Tècniques de diagnòstic.

Tema 20.- ELS PROTOZOUS. Característiques generals. Reproducció. Amebas. Gènere Entamoeba: morfologia, cicle biològic, determinants d'acció patògena patògenia, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, profilaxi. Altres amebas intestinals. Ciliads. Gènere Balantidium: característiques generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Hemoflagelats. Característiques generals. Gènere Leishmania. Leishmaniasis cutània: acció patògena, clínica, epidemiologia, tractament i profilaxi. Leshmaniasis mucocutaànea: tractament. Leishmaniasis visceral: acció patògena, clínica, epidemiologia, profilaxi. Gènere Trypanosoma: acció patògena, epidemiologia, tractament, profilaxi. Flagel.lats intestinals. Gènere Giardia: característiques generals, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Flagel.lats atrials. Gènere Trichomonas: carasterístiques generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Gènere Plasmodium: cicle biològic (fase asexuada i fase sexuada), acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Gènere Toxoplasma: caràcters generals, cicle biològic, acció patògena, clínica, epidemiologia, profilaxi. Gènere Cryptosporidium, Isospora, Babesia, Sarcocystis: acció patògena.

Tema 21.- ELS PLATIHELMINTS. Característiques generals. Classificació. Classe
Trematoda. Característiques generals. Classificació. Esquistosomiasi. Espècies causants. Cicle biològic. Acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Classe Cestoidea. Característiques generals. Cicle biològic. Acció patògena. Classificació. Gèneres Taenia i Diphyllobothrium: morfologia, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Parasitació per fases larvaries de cestodes. Cisticercosi. Gènere Echinococcus: morfologia, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Altres cestodes d'interès clínic.

Tema 22.- ELS NEMATOHELMINTS. Morfologia. Cicle biològic. Fisiopatologia. Classificació. Nematodes intestinals. Morfologia, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, tractament, profilaxi. Les uncinariasis. Agents causals: morfologia, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, tractament profilaxi. Larves migratòries: "larva migrans" cutànea i "larva migrans" visceral. Nematodes tisulars. Les filàries: característiques generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi.

Tema 23.- ARTRÒPODES. Característiques generals de les espècies d'aràcnids i d'insectes d'interès mèdic.
J) MICOLOGIA

Tema 24.- ELS FONGS. característiques generals. Taxonomia. Morfologia. Creixement, reproducció i morfogènesis.

Tema 25.- MICOSIS SUPERFICIALS, CUTÀNIES I SUBCUTÀNIES. Micosis superficials: etiologia, clínica, tractament. Micosis cutànies: etiologia, acció patògena, diagnòstic de laboratori, ecologia i epidemiologia, tractament. Micosis subcutànies: etiologia, clínica, diagnòstic de laboratori, tractament.

Tema 26.- MICOSIS SISTÈMIQUES. Característiques generals. Etiologia. Clínica. Diagnòstic de laboratori. Tractament. MICOSIS OPORTUNISTES. Candidiasi. Aspergil·losi. Pneumocistosi. Altres micosis oportunistes.

SEMINARIS NOTA PEL CURS 2020-2021: Els seminaris introductoris a sessions pràctiques passen a la modalitat virtual, motiu pel qual es posarà al Moodle les corresponents presentacions en format Powerpoint amb àudio explicatiu.
Seminari 1 El laboratori en el diagnòstic de les malalties infeccioses. I.
Seminari 2 Urinocultiu.
Seminari 3 Coprocultiu
Seminari 4 Antibiograma i laboratori de soques bacterianes multi-resistents
Seminari 5 Hemocultiu
Seminari 6 El laboratori en el diagnòstic parasitològic
Seminari 7 El laboratori en el diagnòstic de les infeccions de vies respiratories
Seminari 8 El laboratori en el diagnòstic de les micosis
Seminari 9 El laboratori en el diagnòstic de les meningitis.
Seminari 10 El laboratori en el diagnòstic indirecte de les malalties infeccioses: serologia
Seminari 11 El laboratori en el diagnòstic de les malalties infeccioses. II.
Seminari 12 A determinar
Seminari 13 A determinar
Seminari 14 A determinar
PRACTIQUES NOTA PEL CURS 2020-2021: Les explicacions introductòries a les sessions pràctiques passen a la modalitat virtual, motiu pel qual es posarà al Moodle els corresponents vídeos explicatius. Cadascú dels grups de les dues unitats docents queda dividit en dos subgrups, els que seran oportunament informats del nou horari de pràctiques que li correspon a cadascú d'ells.
Pràctica 1 Us del microscopi i normes generals de treball al laboratori. Identificació d’una mostra per estudi bacteriològic. Coloració de Gram. Sembra de la mostra en medis de cultiu adients.
NOTA PEL CURS 2020-2021: Es reemplaça part de la sessió per vídeos explicatius que es pujaran al Moodle. Toma de mostra respiratòria (nas-faríngia), i sembra en agar Chapman i agar sang. Realització d’un coprocultiu: sembra en EMB i XLD.
Pràctica 2 Realització del estudi del sediment urinari. Realització d’un cultiu d’orina (CLED). Aïllament i sembra de les proves bioquímiques pels bacteris aïllats de la mostra respiratòria i del coprocultiu.
Pràctica 3 Lectura de de les proves de identificació dels bacteris aïllats de les vies respiratòries superiors i del coprocultiu. Lectura del urinocultiu.
Pràctica 4 Realització de l’antibiograma del/s bacteris presents a les mostres respiratòria i al coprocultiu.
Pràctica 5 Lectura dels antibiogrames. Coloració de Ziehl-Neelsen de una mostra respiratòria del tracte inferior. Sembra del hemocultiu.
Pràctica 6 Lectura del hemocultiu. Estudi microscopic de preparacions de protozous.
Pràctica 7 Estudi microscòpic de preparacions d’helmints.
Pràctica 8 Estudi microscòpic de preparacions de fongs (llevats i fongs dematiacis). Estudi microscòpic de preparacions de paràsits.
Pràctica 9 Estudi microscòpic de preparacions de fongs (fongs hialins). Estudi microscòpic de preparacions de paràsits.
Pràctica 10 Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs.
Pràctica 11 Realització de proves d’aglutinació en porta i en tub. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs.
Pràctica 12 Lectura de la prova d’aglutinació en tub. Realització d’una prova d’ELISA. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs.
Pràctica 13 Estudi microscòpic tincions de Gram i Ziehl. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs.
Pràctica 14 Estudi microscòpic tincions de Gram i Ziehl. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs.
Sessió 15 Avaluació de pràctiques