El propòsit d’aquesta assignatura és oferir a l’estudiant
recursos teòrics i etnogràfics per abordar els processos de transformació i
producció de l’espai a la ciutat global. Les transformacions urbanístiques produïes
per la desindustrialització dels anys setanta són el punt de partida per a l’anàlisi
de les transformacions urbanes del capitalisme tardà. Aquests processos de
canvi s’estructuren en fluxos econòmics i socials que impacten en les dinàmiques
culturals de les regions interconnectant realitats. Aquests continguts es
vinculen amb el d’altres assignatures del màster, com són “Ciutats i metròpolis
contemporànies”, “Migracions i Multiculturalitat” i “Conflicte social”:
Durant el procés de globalització neoliberal s’han
desenvolupat múltiples debats a diferents nivells sobre els efectes a la vida
urbana, a les ciutats i a les regions de tots els nous rols de comandament de
determinades capitals globals en un context polític de retraïment de la funció social
de l’Estat. Són discussions teòriques que aprehenen des de l’aniquilació de l’espai
i el neoliberalisme fins als teoremes de la ciutat global i que permeten
vertebrar analíticament els actuals fenòmens urbans. Combinant diferents marcs
teòrics obtindrem els elements necessaris per a la construcció de l’espai
global com a objecte d’estudi etnogràfic, fet que suposa aturar-nos en els marcs
polítics, simbòlics i materials involucrats en la transformació urbana.
Per últim, posarem l’èmfasi en l’interès
antropològic per l’espai urbà mitjançant una perspectiva relacional que ens
permeti identificar els múltiples factors i agents implicats en aquests
processos de canvi sociocultural. Això són, les narratives legitimadores operants
i el paper de l’administració, l’emergència de nous imaginaris i actors dins de
l’espai transformat i el sortit de pràctiques locals de contestació i
resistència en el marc d’un territori en pugna per ser produït i significat globalment.
|