2023_24
Guia docent 
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
A A A 
català 
Grau en Medicina (2009)
 Assignatures
  ANATOMIA PATOLÒGICA GENERAL
   Continguts
Tema Subtema
Les pràctiques Les classes pràctiques es realitzaran en el laboratori d'Anatomia Patològica de l'Hospital Universitari Sant Joan en grups de 10 alumnes. Dies assenyalats per cada grup.
Coneixer el servei hospitalari, com funciona i que es realitza.
Programa d’Anatomia Patològica General

PART I. ANATOMOPATOLÒGICA.
Introducció i metodología de la patología

Tema 1. Introducció a l’anatomia patològica.

Concepte d’anatomia patològica. Importància. Evolució histórica de la patología. Substrat morfològic de les malalties, relació amb les ciencias bàsiques y clíniques. De la patologia cel·lular a la patologia molecular. Present i futures prespectives de la patologia.

Tema 2. Metología en l’anatomía patológica.

Métodes específics de la patología: autòpsies, peces quirúrgiques, biòpsies, citologies. Tècniques d’estudi anatomopatològic: macroscòpia, microscòpia, immunohistoquímica, microscòpia electrònica, i tècniques moleculars. Procesament del material: Presa de la muestra, identificaciò (Dades del pacient (importancia)), fixació, deshidratació, inclusió en parafina i seccions, coloracions i muntatge.

PART II. PATOLOGIA CEL·LULAR

Tema 3. Lesió i mort cel·lular.

Definicions: homeostasia normal. Concepte d’adaptació cel·lular. Concepte, causes i mecanismes de desenvolupament d’hiperplàsia, hipertròfia i atròfia. Lesió cel·lular reversible i lesió cel·lular irreversible. Definició de metaplàsia: causes i significat.

Tema 4. Lesió i mort cel·lular.

Causes de lesió cel·lular: hipoxia. Mecanismes de lesió cel·lular: lesió isquèmica i hipòxica. Mediació de lesió cel·lular per radicales lliures. Sustancies químiques i farmacs. Agents físics. Agents microbiològics. Mecanismes inmunològics.. Lesion quimica. Lesion por radiacion.

Tema 5. Lesió i mort cel·lular.

Mort cel·lular. Necrosi: concepte i manifestacions morfològiques. Tipus de necrosi, evolució i conseqüències dels focus necrosats. Apoptosi. Definició i característiques morfològiques. Causes d’apoptosi: apoptosi en situacions fisiològiques i patològiques

Tema 6. Lesió i mort cel·lular.

Degeneració cel·lular. Concepte de degeneració cel·lular. Alteracions del contingut hídric cel·lular. Degeneració hialina. Degeneració grassa. Infiltració grassa o lipomatosi. Dipòsits de colesterol. Degeneració mucoide i mixoide.

Tema 7. Lesió i mort cel·lular.
Calcificació patològica. Pigments. Envelliment cel·lular. Característiques macro- i microscòpiques de les calcificacions. Calcificació heterotòpica. Procés de calcificació. Calcificació distròfica i metastàtica. Respostes subcel·lulars a la lesió. Lisosomes. Heterofàgia i autofàgia. Inducció (hipertròfia) del reticul endoplàsmic llis. Alteracions mitocondrials. Lesions del citoesquelete. Inclusions intracel·lulars. Pigments: lipofucsina i ceroide, hemosiderina, antracosi. Envelliment cel·lular

PART III. TRASTORNS HEMODINÀMICS

Tema 8. Trastorns hemodinàmics.

Hiperèmia, congestió, hemorràgia i xoc. Definició d’hiperèmia o congestió activa i congestió passiva. Edema: concepte i etiopatogènia. Formes anatomoclíniques. Hemorràgia: concepte, tipus i causes. Morfologia, localització i nomenclatura de les hemorràgies. Xoc: concepte, etiopatogènia i evolució. Característiques morfològiques del xoc.

Tema 9. Trastorns hemodinàmics.

Trombosi i embòlia. Hemostàsia normal. Concepte de trombe. Etiopatogènia. Morfologia i tipus de trombes. Evolució i conseqüències. Coagulació intravascular disseminada (CID). Definició d’èmbol i embòlia. Embòlia pulmonar i embòlia sistèmica. Tipus d’embòlia segons la composició de l’èmbol i conseqüències.

Tema 10. Trastorns hemodinàmics.

Infart. Concepte d’infart. Etiopatogènia. Morfologia i tipus d’infarts. Evolució i conseqüències. Introducció a l’arterioesclerosi: Morfologia, distribució i complicacions de l’arterioesclerosi. Patogènia de la placa d’ateroma

PART IV. INFLAMACIÓ I REPARACIÓ

Tema 11. Inflamació aguda.

Definició. Components principals: alteracions vasculars, canvis estructurals de la microcirculació. Migració de leucòcits. Signes cardinals de l’inflamació.
• Canvis vasculars. Canvis del fluxe i diàmetre vascular: vasoconstricció transitòria. Vaso dilatació. Augment del fluxe sanguini. Retard en la circulació, increment de la permeabilitat vascular. Aument en la viscositat sanguínea. Estasis. Marginació lecucocitària. Migraciò.
• Increment de la permeabilitat vascular. Trasudat. Exudat. Edema. Mecanismes: a) contracció endotelial. b) lesió endotelial. c) lesió endotelial dependent de leucòcits. d) exudat per capilars en regeneració.
• Eventes celulars. Leucòcits i fagositòsi. Marginaciò, rodament i adhesió. Migraciòn a l’estímul quimiotàctic. Fagocitosi i degradaciò intracelular. Activació de leucòcits.
• Defectes de la funció leucocitària. Defectes d’adhesió. Defectes de la quimiotaxia. Defectes en l’actividad microbicida.
• Mediadors químics de la inflamació. Mediadors originats a les cèl·lules: a) preformats: histamina, serotonina, enzims lisosomics. B) recent sintetitzats: prostaglandines, leucotriens, factor activador de plaquetes, citocines, òxid nítric. Mediadors originats a partir del plasma: activació del complement: c-3a, c-5a, c-5b-9. Activacio del factor Hageman: sistema de cinines (bradicinina). Sistema de coagulació/fibrinòlisi.
• Evolució de la inflamació aguda: resolució completa. Curació mitjançant cicatrització. Formació d'un abscés. Evolució a inflamació crònica.

Tema 12. Inflamació crònica.

Característiques de la inflamació crònica. Causes de la inflamació crònica. Cèl·lules de la inflamació crònica. Granulomes: concepte i mecanisme de formació. Varietats morfològiques de granulomes i importància diagnòstica de les diferents cèl·lules gegants multinucleades. . Participació del teixit limfoide i gots limfàtics a la inflamació. Patrons morfològics de la inflamació aguda i crònica: inflamació serosa. Inflamació fibrinosa. Inflamació purulenta o supurativa. Úlceres.

Tema 13. Renovació i reparació tissular.

Mecanismes bàsics. Control de la proliferació cel·lular normal i del creixement tissular.
Activitat proliferativa tissular. Cèl·lules mare embrionàries i adultes. Factors de creixement i senyalització. Mecanismes de senyalització en el creixement cel·lular. Cicle cel·lular i regulació de la replicació cel·lular. Mecanismes de regeneració tissular. Matriu extracel·lular i interaccions cèl·lules matriu.
Tema 15. Reparació per curació. Reparació en el teixit connectiu. Teixit de granulació. Angiogènesi i formació de cicatrius. Curació de les ferides cutànies. Curació per primera i segona intenció. Factors que intervenen en la curació. Complicacions en la curació. Alteracions en la reparació.

PART V. PATOLOGIA INFECCIOSA

Tema 14. Anatomia patològica general de les malalties infeccioses.

Infeccions bacterianes i per micobacteris. Característiques generals i classificació. Infeccions bacterianes més freqüents. Infeccions per actinomicetals. Infeccions per espiroquetes. Infeccions per micobacteris. Tuberculosi. Tuberculosi d’òrgans i tuberculosi miliar. Lepra. Micobacteriosis atípiques.Infeccions per micoplasmes, rickettsies i clamydies.

Tema 15. Infeccions per virus.

Aspectes morfològics rellevants de la biologia dels virus. Mecanismes de lesió cel·lular. Infeccions víriques de la pell, dels aparells respiratori i digestiu i del sistema nerviós. Infecció pel virus de la immunodeficiència humana i sida. Malalties priòniques.

Tema 16. Infeccions per fongs i paràsits.

Característiques generals de les infeccions micòtiques. Anatomia patològica de les micosis més freqüents: candidiasi, aspergil·losi, histoplasmosi, criptococcosi, pneumocistosi. Concepte d’infecció oportunista. Característiques morfològiques generals de les malalties produïdes per paràsits: protozous i helmints.

PART VI. IMMUNOPATOLOGIA

Tema 17. Bases anatomopatològiques de la resposta immunitària.

Mecanismes de defensa integrats. Antígens i anticossos. Citocines. Cèl·lules del sistema immunitari: limfòcits T i B, macròfags, cèl·lules dendrítiques, cèl·lules NK. Òrgans del sistema immunitari: medul·la òssia, timus, ganglis limfàtics, melsa. Teixit limfoide associat a mucoses. Reaccions d’hipersensibilitat tipus I, II, III i IV. Immunodeficiències primàries i secundàries.

Tema 18. Malalties autoimmunitàries.

Trasplantaments i rebuig. Tolerància immunològica i autoimmunitat. Lupus eritematós sistèmic. Síndrome de Sjögren. Esclerodèrmia. Poli- i dermatomiositis. Artritis reumatoide. Anatomia patològica del trasplantament renal, hepàtic, cardíac i pulmonar. Rebuig hiperagut, agut i crònic. Reacció d’empelt contra hoste.

Tema 19. Amiloïdosi.

Concepte. Característiques de la substància amiloide. Classificació de les amiloïdosis: primària (AL), reactiva sistèmica (AA), altres. Patogènia. Característiques anatomopatològiques.Diagnòstic de les amiloïdosis.

PART VII. PATOLOGIA AMBIENTAL I NUTRICIONAL

Tema 22. Patologia ambiental i nutricional.
Característiques morfològiques generals de les malalties ambientals i nutricionals més freqüents. Alcoholisme i tabaquisme. Alteracions morfològiques relacionades amb la ingesta de fàrmacs i tòxics. Alteracions morfològiques de les radiacions. Anatomia patològica general de malalties relacionades amb alteracions dietètiques: malnutrició proteico-calòrica, dèficits vitamínics. Obesitat.

PART VIII. MALALTIES GENÈTIQUES

Tema 23. Malalties genètiques.

Mutacions. Malalties mendelianes. Malalties associades amb defectes en proteïnes estructurals. Malalties associades amb defectes enzimàtics: malalties per emmagatzemament lisosòmic, glicogenosi, ocrònosi. Neurofibromatosis tipus 1 i 2. Malalties citogenètiques.

PART IX. NEOPLASIA

Tema 24. Definicions.

Neoplàsia. Tumor. Cancer. Nomenclatura. Parenquima. Estroma de sosteniment. Tumors benignes. Exemples: adenoma, condroma, papil·loma, cistadenoma. Tumors malignes. Exemples: carcinoma, sarcoma. Caracteristiques de les neoplàsies benignes i malignes. Diferenciació i anaplàsia. Ritme de creixement. Invasió local. Metastasi.

Tema 25. Epidemiologia.

Incidència del càncer. Factors geografics. Influències ambientals. Edat. Herència. Transtorns paraneoplàsics adquirits.

Tema 26. Carcinogènia.

Base molecular del càncer. Oncogens i càncer. Productes proteïnics dels oncogens. Activaciò dels oncogens. Gens supressors càncer. Funcions bioquímiques dels gens supressors de tumors. Base molecular de la carcinogènia de passos multiples. Canvis cariotípics als tumors.

Tema 27. Biologia del creixement tumoral.

Cinètica del creixement de les cèl·lules tumorals. Angiogènia tumoral. Progressió i heterogeneïtat tumoral. Mecanismes de disseminació local i distant. Invasió de la matriu extracel·lular. Disseminació vascular i sembra de les cèl·lules tumorals. Genètica molecular de les metastasis.

Tema 28. Etiologia del càncer agents carcinogens.

Carcinogens químics. Agents d'acció directa. Agent d'acció indirecta. Mecanismes d'accés dels carcinogens químics. Carcinogènia per radiació. Oncogènia viral virus rna oncogens. Virus dna oncogens.

Tema 29. Defenses de l'hoste contra tumors.

Immunitat tumoral. Antigens tumorals. Mecanismes efectors antitumorals. Immunovigilància. Immunoteràpia dels tumors humans. Caracteristiques cliniques de la neoplàsia. Efectes del tumor sobre l'hoste. Caquèxia per càncer. Sindromes paraneoplàsics. Classificació per graus i estadis del càncer. Diagnòstic de laboratori del càncer. Mètodes histològics i valoracions bioquímiques.

PART X. BIOLOGIA MOLECULAR.

Tema 30. Técnicas de análisis molecular aplicadas al diagnóstico.
- Técnicas básicas de análisis de ácidos nucleicos: extracción de ADN y ARN, calidad y cantidad, electroforesis. - Diagnóstico genético: Metodología aplicada al diagnóstico en patologías "cromosómicas": cariotipo y FISH. - Metodología aplicada al diagnóstico en patologías no cromosómicas basadas en PCR y su utilidad: RFLP, DHPLC, MLPA, RT-qPCR, secuenciación automática Sanger, PCR digital. - Medicina genómica: técnicas de análisis molecular de alto rendimiento y sus aplicaciones clínicas (microarrays de expresión, arrays de CGH, secuenciación masiva NGS).

TEMA 31. Bases Moleculares de la patología oncológica
-Concepto de Patología Molecular y biomarcadores. - Bases moleculares de la mutación y la reparación del ADN.- Concepto y clasificación de las alteraciones genéticas. - Genómica del cáncer y ciclo celular. - Rutas intracelulares de señalización involucradas en tumorigénesis. - El cáncer como enfermedad genética. –Heterogeneidad tumoral – Oncogenes y genes supresores de tumores. – Biomarcadores del cáncer.