L’Arqueologia de l’Antiguitat Tardana i de l’Alta Edat Mitjana esdevé fonamental per a la comprensió dels processos de transformació del període final del Classicisme i que dugueren a la configuració de l’Europa medieval, embrió de la nostra contemporaneïtat. Sovint hem diferenciat els períodes històrics a partir d’episodis emblemàtics però la realitat es fonamentà en societats dinàmiques que evolucionaren, o involucionaren, contínuament. L’Antiguitat Tardana ens dibuixa aquesta realitat i complexitat. Ens ensenya sobre la insostenibilitat de conductes i formes de viure i com les diferents ideologies i creences adquiriren o perderen rellevància en el marc de transformacions integrals i l’esgotament de sistemes econòmics.

Pretenem efectuar una nova mirada que reconstrueix un període històric imprevisible quant a les conseqüències i que ens ensenya la fragilitat de les civilitzacions més segures d’elles mateixes. L’Arqueologia ha identificat les conseqüències del fenomen, a la vegada que ens ajuda a entendre la documentació històrica i la influència d’una nova espiritualitat. En la nostra assignatura intervenen totes les línies que conflueixen l’activitat programàtica de la recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Ofereix, per tant, una perspectiva àmplia que, a través del cas hispànic, reflecteix l’evolució global de la Mediterrània occidental. L’arqueologia de la ciutat antiga troba els indicis materials basats en una nova concepció de les ciutats en base a noves realitats polítiques, econòmiques i demogràfiques. Una nova ciutat que s’articulà entorn escenaris i rituals diferents, on allò que anomenem Arqueologia Cristiana identifica el nou protagonista en la societat clàssica tot preludiant els comportaments i les jerarquies del període medieval. L’Arqueologia del paisatge ens mostra les noves realitats etnogràfiques associades a una nova concepció del territori i una evolució cap a l’autarquia. L’anàlisi de l’instrumentum domesticum i de les produccions artístiques reflecteix aquesta nova realitat, constrenyida des del punt de vista ideològic i amb nombroses evidències d’atomització i regionalització.

La ruptura progressiva de l’antic Imperi potencia la diversificació regional i ens aporta elements per comprendre la diversitat d’una nova Europa i com són de dinàmiques les relacions entre les persones i els territoris. Al mateix temps, res és etern i el benestar d’un període històric no garanteix la seva continuïtat en moments posteriors.