El propòsit d’aquesta assignatura és oferir a l’estudiant recursos teòrics i etnogràfics per abordar els processos de transformació i producció de l’espai a la ciutat global. Les transformacions urbanístiques produïes per la desindustrialització dels anys setanta són el punt de partida per a l’anàlisi de les transformacions urbanes del capitalisme tardà. Aquests processos de canvi s’estructuren en fluxos econòmics i socials que impacten en les dinàmiques culturals de les regions interconnectant realitats. Aquests continguts es vinculen amb el d’altres assignatures del màster, com són “Ciutats i metròpolis contemporànies”, “Migracions i Multiculturalitat” i “Conflicte social”:

Durant el procés de globalització neoliberal s’han desenvolupat múltiples debats a diferents nivells sobre els efectes a la vida urbana, a les ciutats i a les regions de tots els nous rols de comandament de determinades capitals globals en un context polític de retraïment de la funció social de l’Estat. Són discussions teòriques que aprehenen des de l’aniquilació de l’espai i el neoliberalisme fins als teoremes de la ciutat global i que permeten vertebrar analíticament els actuals fenòmens urbans. Combinant diferents marcs teòrics obtindrem els elements necessaris per a la construcció de l’espai global com a objecte d’estudi etnogràfic, fet que suposa aturar-nos en els marcs polítics, simbòlics i materials involucrats en la transformació urbana.

Per últim, posarem l’èmfasi en l’interès antropològic per l’espai urbà mitjançant una perspectiva relacional que ens permeti identificar els múltiples factors i agents implicats en aquests processos de canvi sociocultural. Això són, les narratives legitimadores operants i el paper de l’administració, l’emergència de nous imaginaris i actors dins de l’espai transformat i el sortit de pràctiques locals de contestació i resistència en el marc d’un territori en pugna per ser produït i significat globalment.